2. Índex
1. Diferenciació entre temps i clima
2. L’ atmosfera
3. La temperatura
4. La humitat de l’ aire
5. Els núvols i les precipitacions
6. La pressió atmosfèrica
7. El vent
8. Fem repàs dels aparells de mesura
9. El climograma
10. Resum
3. 1. Diferenciació entre temps i clima
• Els fenòmens atmosfèrics (temperatura, humitat,
precipitacions, pressió atmosfèrica i vent) influeixen en el
temps i en el clima i es produeixen a la part baixa de
l’atmosfera, anomenada troposfera
• El temps es refereix a la situació de l’atmosfera en un lloc i
en un moment determinats. Així diem que fa calor a
Barcelona o que plou a Viena.
• El clima es refereix a les condicions atmosfèriques que es
donen en una regió en un període llarg de temps (un mínim de
30 o 40 anys) i que arriben a caracteritzar-la: clima
mediterrani, clima tropical...
• El clima d’ un lloc queda influït per factors com l’ altitud, la
latitud, els vents dominants, els corrents marins…
5. 2- L’ atmosfera
• L’atmosfera és una capa gasosa de més de 1000 km de
gruix que envolta la Terra. A més de gasos conté també
partícules sòlides en suspensió (pol·len, pols, cendra) i
líquides (gotes d’ aigua).
• L’atmosfera evita que els raigs solars arribin directament
a la superfície de la Terra, i fa possible la vida al nostre
planeta. Regula la seva temperatura.
• L’atmosfera també actua com a escut protector contra la
caiguda de meteorits.
• A l’ atmosfera es distingeixen 5 parts o capes amb uns
límits poc precisos.
7. Estructura de l’ atmosfera
https://www.youtube.com/watch?v=enbHn4vxY34
8. • L’ozó, un gas que es troba a les capes altes de l’atmosfera,
impedeix que les radiacions ultraviolades, nocives per als
éssers vius, arribin a la superfície terrestre.
• Quan la capa d’ozó entra en contacte amb certs gasos, com
els que desprenen algunes indústries, els vehicles o els
aerosols, es redueix fins al punt de produir-s’hi forats.
• Per aquests forats entren els raigs ultraviolats que poden
produir certes malalties, com el càncer de pell o problemes
oculars.
L’ atmosfera actua com a un filtre de les radiacions solars
10. Ho sabies??? L’ EFECTE HIVERNACLE
http://www.google.de/imgres?imgurl=http%3A%2F%2Fblog.educastur.es%2Ferma4%2Ffiles%2F2012%2F12%2Fefec
to_invernadero.jpg&imgrefurl=http%3A%2F%2Feasyfisquim.blogia.com%2F2013%2F041001-2a-i-2b-efecte-
hivernacle..php&h=429&w=617&tbnid=h5BLVVuyuKYu0M%3A&zoom=1&docid=KR6FD_OutufoWM&ei=oR-
DU4DfLMed0AWWhYGIAQ&tbm=isch&iact=rc&uact=3&dur=311&page=1&start=0&ndsp=40&ved=0CJEBEK0DMBI
12. • La temperatura atmosfèrica és el grau d’escalfament de l’aire a
causa de la radiació solar. Es mesura amb el termòmetre i es
representa amb les isotermes.
• Els raig solars que arriben a la Terra són raigs de llum i només
quan toquen l’ escorça terrestre es converteixen en calor. Però
la Terra no reté aquesta calor, sinó que la transmet a l’ aire que
l’ envolta. Així diem que l ’atmosfera s’escalfa des de sota i no
des de dalt com pot semblar a primer cop d’ ull.
• Els canvis de temperatura vénen determinats per la latitud
(distància a l’ equador), l’altitud ( altura respecte del nivell del mar) i
la distància al mar. També influeix la orientació dels vessants de les
muntanyes, si està a solell o obaga…
Web de consulta:
http://www.educaplus.org/climatic/03_fact_intro.html
3. La temperatura
14. • El factor que influeix més en la temperatura és la insolació i
la insolació depèn en gran mesura de la latitud.
• A l’ equador els raig solars hi cauen perpendicularment i això
fa que la intensitat de la insolació es concentri en una
superfície petita.
• A les zones polars incideixen sobre una superfície més
corbada i això fa que la insolació es dispersi en una zona més
gran.
16. • Amb l’altitud les capes d’aire són menys denses i no són
capaces de retenir la calor; per tant, com més altura menys
temperatura.
• La distància al mar: El mar suavitza les temperatures de les
terres situades prop de les costes.
Sabies què???? el mar, com tots els elements líquids, transmet
la calor i la reparteix en profunditat. Tarda molt a escalfar-se
i també a refredar-se. La Terra, com tots els sòlids, no
transmet la calor sinó que l’ acumula a la superfície, de manera
que s’ escalfa i es refreda ràpidament. Per això a l’ estiu la
terra s’ esclafa molt i ràpidament mentre que el mar ho fa més
a poc a poc. Així, l’ aire que bufa del mar refresca la terra. A l’
hivern la terra es refreda ràpidament, mentre que l’ aigua
manté la calor acumulada a l’ estiu i es va refredant de mica en
mica. L’ aire marí escalfa les terres situades a prop de les
costes.
17. Influència del mar en las temperatures diürnes i nocturnes: les
brises.
Durant el dia bufa de mar cap a terra, el vent fresc i humit. Durant la nit
bufa de terra cap a mar el vent fres I sec. Aquest vents s’ anomenen brises.
18. • La humitat és la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’aire.
El vapor arriba a l’ aire procedent de l’ aigua dels mars i dels
oceans, dels rius, dels llacs, de les plantes i d’ altres éssers
vius.
• La quantitat de vapor d’aigua que pot absorbir l’aire depèn
de la temperatura; com més temperatura més vapor d’aigua.
• El grau d’humitat de l’aire es mesura amb l’higròmetre. Quan
marca 100%, l’ aire està saturat, és a dir, conté el màxim d’
humitat i és incapaç d’ admetre més vapor d’ aigua.
4. La humitat de l’ aire
19. • Quan l’aire humit s’escalfa puja; a mesura que puja, comença
a refredar-se i això provoca que es condensi en gotes molt
petites, que s’uneixen entre si i formen els núvols.
• Si l’aire continua pujant o refredant-se, les gotes es van
unint i la grandària augmenta fins que el pes les precipita en
forma de pluja.
• Quan la temperatura de l’aire és molt baixa, es formen els
cristalls de glaç que no es fonen quan cauen, sinó que
s’uneixen entre ells i formen flocs de neu.
• La calamarsa es forma quan els cristalls de glaç dels núvols
són arrossegats cap amunt per un corrent d’aire ascendent,
augmenten la seva mida fins que el pes els precipita cap a
terra.
5. Els núvols i les precipitacions
20. Vídeo. Els núvols i la pluja.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=16895
http://conteni2.educarex.es/mats/14398/contenido/
Vídeo. Formació i tipus de precipitacions
• El pluviòmetre és l’ instrument que s’ utilitza per mesurar la
quantitat de pluja caiguda. S’ expressa en mil·límetres. Un
mil·límetre de precipitació és la caiguda d’ 1 litre d’ aigua en una
àrea d’ 1 m2.
• Per representar les precipitacions utilitzem les isohietes, línies que
uneixen punts de la Terra amb la mateixa quantitat de
precipitacions.
• L’ higròmetre és l’ instrument que serveix per mesurar el grau d’
humitat de l’ aire, que s’ expressa en percentatge %
22. • El pes o la força que fa l’aire sobre la superfície terrestre
s’anomena pressió atmosfèrica.
• La pressió atmosfèrica depèn de l’altitud, de la temperatura
de l’aire i dels corrents d’aire que circulen al voltant de la
Terra (corrents jet).
• L’aire càlid és un aire poc dens i que pesa poc. Tendeix a
pujar i produeix zones de baixes pressions (depressió o
borrasca). Va associat a núvols i precipitacions.
• L’aire fred és més dens i pesant que el càlid i tendeix a
baixar. Origina zones d’altes pressions (anticiclons). Va
associat a cels serens i temps sec.
6. La pressió atmosfèrica
24. • Els anticiclons, A, i les depressions, D/B, es dibuixen als mapes per mitjà de les
isòbares, que són línies que uneixen punts de la Terra amb la mateixa pressió. Els
anticiclons dibuixen isòbares més o menys concèntriques, amb valors màxims al
centre, mentre que en les depressions les isòbares configuren valors mínims al
centre. El vent bufa amb més intensitat allà on les isòbares són més juntes.
• La pressió atmosfèrica es mesura amb el baròmetre i s’ expressa en hectopascals.
La isòbara 1013 hPa és la pressió que hi ha a la Terra a nivell del mar. Marca per
sota les baixes i per sobre les altes pressions.
Mapes del temps
26. • El vent és una massa d’aire en moviment que s’origina quan
entre dues zones es registren pressions atmosfèriques
diferents.
• L’aire sempre bufa des de la zona d’altes pressions on és
més dens i es troba més comprimit, cap a la zona de baixes
pressions, on és poc dens.
• La intensitat del vent és més gran com més gran és la
diferència entre pressions atmosfèriques.
• Hi ha vents constants en algunes zones de la Terra (els alisis
a l’equador), vents estacionals (monsons) i vents locals (cerç,
llevant…).
• El penell assenyala la direcció del vent i l’ anemòmetre s’
utilitza per mesurar la velocitat del vent.
7. El vent
27. Distribució de pressions i vents
En general, a la zona equatorial de la Terra i a les zones temperades hi dominen
les baixes pressions, i en canvi a les zones tropicals i a les zones polar s’ hi
registren altes pressions.
28. 8. Fem repàs dels instruments meteorològics
- Per registrar les variables meteorològiques: pressió, temperatura,
humitat, precipitacions, força i direcció del vent, hi ha diversos
instruments especialitzats, que de vegades s’agrupen en una estació
meteorològica.
• Pluviòmetre: és un recipient que registra la quantitat de pluja
caiguda.
• Anemòmetre: serveix per mesusrar la velocitat del vent.
• Termòmetre: marca la temperatura màxima i mínima del dia.
• Baròmetre: mesura la pressió atmosfèrica del lloc on es troba.
• Mànega o Catavent: es pot saber la força i la direcció del vent.
• Penell: serveix per conèixer la direcció del vent.
• Higròmetre: serveix per mesurar el grau d’humitat de l’aire.
31. 9. Climograma
• En primer lugar se trazan dos
ejes perpendiculares. En el eje
horizontal se ponen los meses del
año, y en el vertical una escala de
temperaturas.
• A continuación se colocan los
puntos correspondientes a la
temperatura media de cada mes.
Luego se unen esos puntos con una
línea roja.
• En tercer lugar se traza el eje de
la derecha en el que reflejamos la
graduación en milímetros de las
precipitaciones.
• Luego se construye una barra de
color azul que corresponda al dato
de las precipitaciones medias de
cada mes.
• Finalmente se interpretan los
datos que hemos reflejado en el
gráfico:
http://conteni2.educarex.es/mats/1446
9/contenido/
