SlideShare a Scribd company logo
L’època de l’imperialisme
(1860-1918)
a) Introducció a l’època.
b) Què és l’imperialisme?
Causes i conseqüències? El
nou repartiment del món.
c) La Primera Guerra
Mundial (1914-1918).
d) La Revolució russa (1917)
e) El dret de vot de les
dones.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Europa es va llançar al domini del
món, aprofitant la seva superioritat
tècnica, financera i militar, ocupant
territoris a l’Àfrica i a
l’Àsia, principalment, tot creant els
grans imperis colonials.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Les rivalitats econòmiques, colonials i
nacionals entre els països europeus van
portar una escalada de tensions i
d’armament que va desembocar en la
Primera Guerra Mundial(1914-1918).
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
La gran guerra
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Entre 1860 i 1914 es va desenvolupar la Segona
revolució industrial. Fou una nova etapa de
creixement econòmic, caracteritzada per un
extraordinari progrés científic i tècnic que va
facilitar un ràpid desenvolupament de tots els
mitjans de producció i de noves formes
d'organitzar la producció i el treball.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
De la primera revolució industrial a la segona.
Primera Segona
Element
energètic
Carbó Electricitat i petroli
Indústries
bàsiques
Tèxtil i Metal·lúrgica
Química, Siderúrgica i
Automobilística.
Força motriu Màquina de Vapor Motor d’explosió
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
La fabricació en sèrie fou la
millor manera d’augmentar la
productivitat, estalviar temps i
abaratir la producció. Enginyer
F.W. Taylor. Conegut com a
Taylorisme.
Any
Fabricació
(n· vehicles)
Preu (en dòlars)
1909 18.664 950 $
1910 34.528 780 $
1911 78.440 690 $
1912 168.220 600 $
1913 248.317 550 $
1914 308.213 490 $
Fabricació i preus dels automòbils Ford.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Nous Mitjans de transport
El ferrocarril va continuar sent durant molts anys, juntament
amb la navegació, el mitjà de transport per excel·lència que
assegurava la circulació de mercaderies, del conreu i d’homes i
dones amb una gran rapidesa i amb uns costos cada cop més
baixos.
Pedal
(1865)
Pneumàtic
(1888)
Rails d’acer
Xarxa elèctrica
ferroviària (1887)
Motor
dièsel
aplicat a la
navegació
(1865)
Bierot travessa el canal de
la Mànega en avió
(1909)
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Nous Mitjans de transport
Ferdinand de Lesseps
(enginyer francès).
Canal de Suez
(1869)
Canal de Suez
(1869)
Canal de Suez
(1869)
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Nous Mitjans de transport
Punt més estret entre l'oceà Atlàntic i
l'oceà Pacífic.
Canal de Panamà
(1914)
Canal de Panamà
(1914)
Canal de Panamà
(1914)
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
L’explosió blanca i migracions
Població d’alguns estats europeus
País 1850 1900
Alemanya 35,1 56,4
Imperi austrohongarès 36 50
França 35,8 40,7
Regne Unit 27,5 41,7
Itàlia 25 32,5
Rússia 57 100
Espanya 15,0 18,6
Quadre estadístic. Font: llibre digital de Barcanova. Quart de la ESO.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
L’explosió blanca i migracions
Uns 40 milions d’europeus van
emigrar a ultramar entre 1870 i 1914.
Destinació: EEUU, Amèrica
Llatina, Austràlia, Nova
Zelanda, Sibèria...
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Com es justifica en aquest text la causa demogràfica?
“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després
d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un
crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai
de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la
solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol
estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors
d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir
nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les
mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a
nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal
esdevenir imperialista”.
CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
El proletariat
El Moviment obrer
cada vegada
s’organitzava més i
millor.
Promulgació d’algunes
lleis favorables a les
millores de vida de la
classe obrera.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
a) Introducció a l’època.
Treball Cooperatiu...
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
b) Què és l’imperialisme?
Ideologia i pràctica política que propugna
l'expansió territorial dels estats industrialitzats
per exercir el seu domini
polític, econòmic, cultural i militar sobre uns
altres pobles.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
b) Què és l’imperialisme?
Explotació
econòmica
Espoliació de
recursos
Domini polític
Tot Àsia, Àfrica i
Oceania.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
b) Què és l’imperialisme?
Causes
Polítiques
Econòmiques
Excés de població
Recerca de
matèries primeres
Idees racistes
Exaltació
nacionalista
Rivalitat entre
potències
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Causes
Quina és la idea principal del text?
“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger
i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta
superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a
l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres
s’acosten a certes espècies animals per les seves formes
anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i
s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte.
Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi
relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels
negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens
imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.”
“Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Causes
L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la
raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races
imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del
globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar
colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món.
Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans
britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a
l’ombra de la bandera britànica.
CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896 (polític anglès).
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Conseqüències
Polítiques
Socials
Noves fronteres artificials
Esclavitud i misèria
Aniquilació de cultures i
llengües indígenes
Introducció del Monocultiu
Culturals
Econòmiques
Explotació de Mines
Obligacions comercials
Construcció del ferrocarril
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
Conseqüències
Polítiques
Alguns territoris que van ser
colonitzats durant
l’imperialisme mantenen
actualment un grau de
subdesenvolupament per culpa
d’aquesta època.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del món
Treball
• Busca informació a internet
sobre la conferència de
Berlín (1885) i l’anomenat
incident de Fachoda.
• Explica en què van consistir i
quins eren les estratègies
expansives de les potències
europees a l’Àfrica.
• Defineix colonialisme i
imperialisme. Digues quines
diferències hi ha entre
Metròpoli i Colònia.
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i
l’anomenat incident de Fachoda.
La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zones
d’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquesta
manera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”.
L’autèntica causa de la Conferència fou la necessitat de posar ordre a la cursa
colonial i d’establir les possibles vies d’expansió dels imperis, arran del conflicte
generat per les rivalitats entre França i Bèlgica al Congo i l’interès creixent dels
comerciants alemanys per l’Àfrica central.
La Conferència acordava la distribució efectiva del continent entre les diferents
potències europees. Es respectarien les conquestes ja fetes per Gran
Bretanya, França, Alemanya i Portugal. A més, es creava l’Estat Lliure del Congo
com a domini personal del rei Leopold II de Bèlgica.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i
l’anomenat incident de Fachoda.
La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zones
d’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquesta
manera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”.
Font: Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i
l’anomenat incident de Fachoda.
Incident diplomatic i militar entre francesos i britànics, que va tenir lloc a l'aldea
sudanesa de Fashoda, a la riba del Nil, l'any 1898, pel domini d'aquella zona de
l'Àfrica. Quan una expedició francesa hi va arribar, els britànics la van obligar a
retirar-se, tot i que a l'any següent van arribar a un acord, fruit del qual va ser el
domini francès del Txad.
Font: Pàgina Buxaweb, http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/imperialisme.htm
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de
les potències europees a l’Àfrica.
La cerca pels europeus de territoris on expandir-se va fer possible una sèrie de
viatges científics i d’exploracions geogràfiques. Entre els exploradors més
prestigiosos cal destacar els anglesos Livingston i Stanley que van recórrer l’Àfrica
central i la van cartografiar.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de
les potències europees a l’Àfrica.
Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil. La
superioritat militar i tècnica europea era molt molt gran. Els europeus van
utilitzar rivalitats internes entre tribus i ètnies per enfrontar-los i quedar-se amb
el territori.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
L’època de l’imperialisme (1860-1918)
El nou repartiment del mónTreball
• Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de
les potències europees a l’Àfrica.
Un cop sotmès el territori, la Colònia era organitzada per tal que fos controlada i
administrada per la metròpoli.
Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
Hi podem distingir tres classes de Colònies:
Colònies d’explotació
Eren les Colònies pròpiament dites, aquelles on la
metròpoli es dedicava de manera especial a l’explotació
econòmica.
Colònies de poblament
Eren les Colònies que, per les seves condicions
climàtiques, i per l’escàs nombre d’habitants o per les
seves riqueses especials, rebien població blanca que hi
emigrava per establir-s’hi de manera permanent.
Protectorats.
Eren territoris que, després de l’ocupació europea, van
mantenir l’organització estatal, i el govern indígena i un
aparell administratiu propi.
Revolució Russa (1917)
• L’absolutisme monàrquic.
Autocràcia
Burocràcia
fidel
Un exèrcit
poderós
Recolzament de
l’església
ortodoxa
Aristocràcia
privilegiada
Majoria de
pagesos
pobres
Règim
gairebé
feudal
Condicions
miserablesTsar Nicolau II
(1868-1918)
Última fotografia
(1918)
Nicolau II va col·locar a l'hereu en els seus genolls mentre prenia seient al costat de la
tsarina, les filles es van asseure enrere i els servents i el metge als costats, de peu. Van
passar uns instants i de sobte va entrar Iàkov Yurovski amb un revòlver en mà i 17 soldats
armats amb fusells i baionetes.
Fills del tsar Nicolau II
Poques zones havien iniciat un procés
industrial. Moscou, Sant Petersburg...
Només un 10% de la
població era obrera.
Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Primera
fase
Febrer
1917
Menxevics
Partit
Socialdemòcrata
Rus (1898)
Soviets de
Petrograd
Volen una Revolució Social
El tsar Nicolau II i el seu govern eren
incapaços de gestionar aquesta situació.
Bolxevics
Julius Martov
Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin)
escissió 1903
Consells o assemblees polítiques creades l'any 1905 i formades per
obrers i soldats revolucionaris. El 1917, també es van crear soviets de
camperols i van esdevenir la forma organitzativa del moviment
revolucionari. Hi havia soviets locals i regionals (Petrograd).
Soviet
regionalCauses de l’esclat del febrer de 1917
La conjuntura de la Primera Guerra Mundial.
Descens de la producció agrícola. Misèria absoluta.
La Manca de drets i llibertats.
Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Primera
fase
Febrer
1917
El Govern Provisional
de Kerenski
Caiguda del TsarParticipants de la rev. febrer de 1917
Partits Burgesos (liberals)
Pagesos (socialrevolucionaris)
Obrers (manxevics i bolxevics)
Formació d’un govern
provisional
República democràtica
Lentitud en les
reformes.
Manteniment de
Rússia en la
guerra.
Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Segona
fase
Octubre
1917
El 25 d’octubre de 1917 els
soviets es van sublevar.
Lenin va
formar un
govern obrer.
Les primeres mesures (oct. 1917)
Les terres van ser expropiades.
Les fàbriques queden sota
control obrer.
Signatura del Pacte Brest-Litovsk
(1918)
Tractat signat a Brest (Bielorússia) el 1918, entre
Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia i el primer
govern bolxevic rus, el qual renunciava els territoris de
Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, admetia la
independència d'Ucraïna i Finlàndia i s'obligava a pagar
una indemnització. Fou anul·lat amb l'armistici dels aliats
(1918) i el tractat de Versalles (1919).
Destitució del
govern
provisional.
Moment de la signatura del tractat
al Saló dels Miralls del
Palau de Versalles (1919).
Revolució Russa (1917)
• Les revolucions de 1917 Segona
fase
Octubre
1917
La revolució russa és certament excepcional. En qüestió de poc temps, Rússia va
passar d'ésser un imperi absolutista (tsarisme autocràtic) a ser una monarquia
liberal, després una república burgesa, de vocació capitalista, i finalment va
acabar essent una república socialista obrera.

More Related Content

What's hot

LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
Antonio Núñez
 
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Julia Valera
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
Irene Sánchez Maestre
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
Eva María Gil
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
Elisabet Castany
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Carme Aranda- Mònica Navarro
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Antonio Núñez
 
La crisi de l'Antic Règim. 4t ESO
La crisi de l'Antic Règim. 4t ESOLa crisi de l'Antic Règim. 4t ESO
La crisi de l'Antic Règim. 4t ESO
Marcel Duran
 
Regims totalitaris 13
Regims totalitaris 13Regims totalitaris 13
Regims totalitaris 13
Armand Figuera
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialisme
Armand Figuera
 
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
Antonio Núñez
 
Règims totalitaris a l'Europa d'entreguerres (1919-1939)
Règims totalitaris a l'Europa d'entreguerres (1919-1939)Règims totalitaris a l'Europa d'entreguerres (1919-1939)
Règims totalitaris a l'Europa d'entreguerres (1919-1939)
Eva María Gil
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
csantan2
 
Revolucions burgeses
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
Revolucions burgeses
Armand Figuera
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Julia Valera
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
Antonio Núñez
 
La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)
Manel Villar (Institut Poeta Maragall)
 

What's hot (20)

1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
 
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
LA CRISI DE L'ANTIC REGIM (1r BATX)
 
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
Unitat 2. revolucions liberals i moviments nacionalistes (1789 1871)
 
L’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causesL’imperialisme i les seves causes
L’imperialisme i les seves causes
 
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BATL'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
L'Antic Règim - Tema 1 de 1r BAT
 
Tema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialitzacióTema 3. L'origen de la industrialització
Tema 3. L'origen de la industrialització
 
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
Unitat 3   Les Revolucions Liberals   CaUnitat 3   Les Revolucions Liberals   Ca
Unitat 3 Les Revolucions Liberals Ca
 
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIALLA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 
La crisi de l'Antic Règim. 4t ESO
La crisi de l'Antic Règim. 4t ESOLa crisi de l'Antic Règim. 4t ESO
La crisi de l'Antic Règim. 4t ESO
 
Unitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic RègimUnitat 1: L'Antic Règim
Unitat 1: L'Antic Règim
 
Regims totalitaris 13
Regims totalitaris 13Regims totalitaris 13
Regims totalitaris 13
 
Unitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialismeUnitat imperialisme i_colonialisme
Unitat imperialisme i_colonialisme
 
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIIIabsolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
absolutisme vs parlamentarisme segle XVIII
 
EL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBREREL MOVIMENT OBRER
EL MOVIMENT OBRER
 
Règims totalitaris a l'Europa d'entreguerres (1919-1939)
Règims totalitaris a l'Europa d'entreguerres (1919-1939)Règims totalitaris a l'Europa d'entreguerres (1919-1939)
Règims totalitaris a l'Europa d'entreguerres (1919-1939)
 
Etapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesaEtapes de la revolució francesa
Etapes de la revolució francesa
 
Revolucions burgeses
Revolucions burgesesRevolucions burgeses
Revolucions burgeses
 
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialismeUnitat 6. l'època de l'imperialisme
Unitat 6. l'època de l'imperialisme
 
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATXIMPERIALISME (1870 - 1914 )  1R BATX
IMPERIALISME (1870 - 1914 ) 1R BATX
 
La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)La revolució americana (1773-1783)
La revolució americana (1773-1783)
 

Viewers also liked

El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
Marcel Duran
 
De la II República al Franquisme (4t)
De la II República al Franquisme (4t)De la II República al Franquisme (4t)
De la II República al Franquisme (4t)
Marcel Duran
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)
Marcel Duran
 
Mapa conceptual Antic Règim.
Mapa conceptual Antic Règim.Mapa conceptual Antic Règim.
Mapa conceptual Antic Règim.
Marcel Duran
 
La crisi de l'a.r.
La crisi de l'a.r.La crisi de l'a.r.
La crisi de l'a.r.
Marcel Duran
 
Les revolucions liberals i burgeses (1830 48)
Les revolucions liberals i burgeses (1830 48)Les revolucions liberals i burgeses (1830 48)
Les revolucions liberals i burgeses (1830 48)
Marcel Duran
 
Invents Revolució Industrial Quart A.
Invents Revolució Industrial Quart A.Invents Revolució Industrial Quart A.
Invents Revolució Industrial Quart A.
Marcel Duran
 
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Marcel Duran
 
Invents de la Revolució Industrial Quart B.
Invents de la Revolució Industrial Quart B.Invents de la Revolució Industrial Quart B.
Invents de la Revolució Industrial Quart B.
Marcel Duran
 
La Revolució Industrial (1780 1850)
La Revolució Industrial (1780 1850) La Revolució Industrial (1780 1850)
La Revolució Industrial (1780 1850)
Marcel Duran
 
La revolució industrial (1780 1850). 4t B
La revolució industrial (1780 1850). 4t BLa revolució industrial (1780 1850). 4t B
La revolució industrial (1780 1850). 4t B
Marcel Duran
 
La revolució industrial (1780 1850). 4t A
La revolució industrial (1780 1850). 4t ALa revolució industrial (1780 1850). 4t A
La revolució industrial (1780 1850). 4t A
Marcel Duran
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
Toni Pitarch
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
Toni Pitarch
 
L´ imperialisme
L´ imperialismeL´ imperialisme
L´ imperialisme
ahidalg_04
 
Segona Guerra Mundial (1939-45).
Segona Guerra Mundial (1939-45).Segona Guerra Mundial (1939-45).
Segona Guerra Mundial (1939-45).
Marcel Duran
 
La ii república espanyola (1931 36) i
La ii república espanyola (1931 36) iLa ii república espanyola (1931 36) i
La ii república espanyola (1931 36) i
Marcel Duran
 
Un món bipolar, la guerra freda
Un món bipolar, la guerra fredaUn món bipolar, la guerra freda
Un món bipolar, la guerra freda
Marcel Duran
 

Viewers also liked (20)

El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
El repartiment del món. Imperialisme segle XIX.
 
De la II República al Franquisme (4t)
De la II República al Franquisme (4t)De la II República al Franquisme (4t)
De la II República al Franquisme (4t)
 
De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)De la restauració a la república (1874 1931)
De la restauració a la república (1874 1931)
 
Mapa conceptual Antic Règim.
Mapa conceptual Antic Règim.Mapa conceptual Antic Règim.
Mapa conceptual Antic Règim.
 
La crisi de l'a.r.
La crisi de l'a.r.La crisi de l'a.r.
La crisi de l'a.r.
 
Les revolucions liberals i burgeses (1830 48)
Les revolucions liberals i burgeses (1830 48)Les revolucions liberals i burgeses (1830 48)
Les revolucions liberals i burgeses (1830 48)
 
Invents Revolució Industrial Quart A.
Invents Revolució Industrial Quart A.Invents Revolució Industrial Quart A.
Invents Revolució Industrial Quart A.
 
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
Les revolucions liberals. La Revolució Francesa i les Revolucions burgeses.
 
Invents de la Revolució Industrial Quart B.
Invents de la Revolució Industrial Quart B.Invents de la Revolució Industrial Quart B.
Invents de la Revolució Industrial Quart B.
 
La Revolució Industrial (1780 1850)
La Revolució Industrial (1780 1850) La Revolució Industrial (1780 1850)
La Revolució Industrial (1780 1850)
 
La revolució industrial (1780 1850). 4t B
La revolució industrial (1780 1850). 4t BLa revolució industrial (1780 1850). 4t B
La revolució industrial (1780 1850). 4t B
 
La revolució industrial (1780 1850). 4t A
La revolució industrial (1780 1850). 4t ALa revolució industrial (1780 1850). 4t A
La revolució industrial (1780 1850). 4t A
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
L' imperialisme
L' imperialismeL' imperialisme
L' imperialisme
 
L´ imperialisme
L´ imperialismeL´ imperialisme
L´ imperialisme
 
Segona Guerra Mundial (1939-45).
Segona Guerra Mundial (1939-45).Segona Guerra Mundial (1939-45).
Segona Guerra Mundial (1939-45).
 
Resumt06
Resumt06Resumt06
Resumt06
 
La ii república espanyola (1931 36) i
La ii república espanyola (1931 36) iLa ii república espanyola (1931 36) i
La ii república espanyola (1931 36) i
 
Un món bipolar, la guerra freda
Un món bipolar, la guerra fredaUn món bipolar, la guerra freda
Un món bipolar, la guerra freda
 

Similar to L’època de l'Imperialisme.

4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_094 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
Luis Bolívar Troya
 
U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)
Eladi Fernàndez
 
L'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialismeL'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialisme
jcestrella
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialisme
jestiarte
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialisme
jiplena
 
La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914
Empar Gallego
 
Imperialisme
ImperialismeImperialisme
Imperialisme
vicentaros
 
Imperialisme colonialisme
Imperialisme colonialismeImperialisme colonialisme
Imperialisme colonialisme
Manel Correa i Masip
 
L'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialismeL'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialisme
Gemma Ajenjo Rodriguez
 
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporàniaEdat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
nuriamg
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
nuriamg
 
Edat contemporània
Edat contemporàniaEdat contemporània
Edat contemporània
5amoli
 
Imperialisme.v03
Imperialisme.v03Imperialisme.v03
Imperialisme.v03
jescriva
 
Imperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdesImperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdes
Lourdes Escobar
 
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialismeUd 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
marcapmany
 
Imperialisme colonialisme (Santillana)
Imperialisme colonialisme (Santillana)Imperialisme colonialisme (Santillana)
Imperialisme colonialisme (Santillana)
jestiarte
 
imperialisme.pptx
imperialisme.pptximperialisme.pptx
imperialisme.pptx
AngelaMelisGalmes
 
El segle XVII
El segle XVIIEl segle XVII
El segle XVII
Raül Pons Chust
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
Pauet
 
La dominació europea del món
La dominació europea del mónLa dominació europea del món
La dominació europea del món
Gemma Ajenjo Rodriguez
 

Similar to L’època de l'Imperialisme. (20)

4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_094 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
4 unitat imperialisme_i_colonialisme_09
 
U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)U6. imperialisme (1)
U6. imperialisme (1)
 
L'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialismeL'època de l'imperialisme
L'època de l'imperialisme
 
Imperialisme Colonialisme
Imperialisme ColonialismeImperialisme Colonialisme
Imperialisme Colonialisme
 
Colonialisme
ColonialismeColonialisme
Colonialisme
 
La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914La dominació europea del món 1871-1914
La dominació europea del món 1871-1914
 
Imperialisme
ImperialismeImperialisme
Imperialisme
 
Imperialisme colonialisme
Imperialisme colonialismeImperialisme colonialisme
Imperialisme colonialisme
 
L'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialismeL'epoca de l'imperialisme
L'epoca de l'imperialisme
 
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporàniaEdat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
Edat contemporània. Power Point amb les idees principals de l'edat contemporània
 
L’edat contemporània
L’edat contemporàniaL’edat contemporània
L’edat contemporània
 
Edat contemporània
Edat contemporàniaEdat contemporània
Edat contemporània
 
Imperialisme.v03
Imperialisme.v03Imperialisme.v03
Imperialisme.v03
 
Imperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdesImperialisme2 lourdes
Imperialisme2 lourdes
 
Ud 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialismeUd 4 l'època de l'imperialisme
Ud 4 l'època de l'imperialisme
 
Imperialisme colonialisme (Santillana)
Imperialisme colonialisme (Santillana)Imperialisme colonialisme (Santillana)
Imperialisme colonialisme (Santillana)
 
imperialisme.pptx
imperialisme.pptximperialisme.pptx
imperialisme.pptx
 
El segle XVII
El segle XVIIEl segle XVII
El segle XVII
 
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí BelleraL'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
L'expansió colonial de 1850 a 1914 · Imperialisme · IES Celestí Bellera
 
La dominació europea del món
La dominació europea del mónLa dominació europea del món
La dominació europea del món
 

More from Marcel Duran

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
Marcel Duran
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
Marcel Duran
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
Marcel Duran
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Marcel Duran
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.
Marcel Duran
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)
Marcel Duran
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.
Marcel Duran
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Marcel Duran
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.
Marcel Duran
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Marcel Duran
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
Marcel Duran
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.
Marcel Duran
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
Marcel Duran
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Marcel Duran
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Marcel Duran
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
Marcel Duran
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
Marcel Duran
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Marcel Duran
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Marcel Duran
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
Marcel Duran
 

More from Marcel Duran (20)

La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
La crisi del sistema de la restauració (1898 1931).
 
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
La construction de l’État Libéral en Espagne (1833-1868).
 
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
La construction de l'état libéral en Espagne (1833-68).
 
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
Carte conceptuelle. La Troisième République face à la crise par Yago Mendoza.
 
La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.La Troisième République face à la crise des années 1930.
La Troisième République face à la crise des années 1930.
 
La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)La France sous la Troisème République (1879-1940)
La France sous la Troisème République (1879-1940)
 
Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.Mapa conceptual: Troisième République.
Mapa conceptual: Troisième République.
 
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al MónCatalunya i Espanya, a Europa i al Món
Catalunya i Espanya, a Europa i al Món
 
El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.El sector terciari o de serveis.
El sector terciari o de serveis.
 
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
Els espais industrials al món. Característiques i dinàmiques.
 
Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català. Sector Primari. Espanyol i Català.
Sector Primari. Espanyol i Català.
 
Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.Morfologia i estructura de la ciutat.
Morfologia i estructura de la ciutat.
 
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.La ciutat:  origen i funcions. Les xarxes urbanes.
La ciutat: origen i funcions. Les xarxes urbanes.
 
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
Les polítiques demogràfiques i fluxos migratoris a Catalunya i Espanya.
 
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
Distribució, estructures i dinàmiques demogràfiques (Món, UE, Espanya i Catal...
 
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
El Guernica de Picasso. Exposició alumnes.
 
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).La Guerra Civil espanyola (1936 39).
La Guerra Civil espanyola (1936 39).
 
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
Anàlisi Font Dictadura de Primo de Rivera by Mireia Boix.
 
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
Dictadura de Primo de Rivera (1923 1930).
 
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
El programa del Tívoli by Andrea Bagan.
 

L’època de l'Imperialisme.

  • 1. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. b) Què és l’imperialisme? Causes i conseqüències? El nou repartiment del món. c) La Primera Guerra Mundial (1914-1918). d) La Revolució russa (1917) e) El dret de vot de les dones.
  • 2. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Europa es va llançar al domini del món, aprofitant la seva superioritat tècnica, financera i militar, ocupant territoris a l’Àfrica i a l’Àsia, principalment, tot creant els grans imperis colonials.
  • 3. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època.
  • 4. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Les rivalitats econòmiques, colonials i nacionals entre els països europeus van portar una escalada de tensions i d’armament que va desembocar en la Primera Guerra Mundial(1914-1918).
  • 5. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. La gran guerra
  • 6. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Entre 1860 i 1914 es va desenvolupar la Segona revolució industrial. Fou una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un extraordinari progrés científic i tècnic que va facilitar un ràpid desenvolupament de tots els mitjans de producció i de noves formes d'organitzar la producció i el treball.
  • 7. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. De la primera revolució industrial a la segona. Primera Segona Element energètic Carbó Electricitat i petroli Indústries bàsiques Tèxtil i Metal·lúrgica Química, Siderúrgica i Automobilística. Força motriu Màquina de Vapor Motor d’explosió
  • 8. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. La fabricació en sèrie fou la millor manera d’augmentar la productivitat, estalviar temps i abaratir la producció. Enginyer F.W. Taylor. Conegut com a Taylorisme. Any Fabricació (n· vehicles) Preu (en dòlars) 1909 18.664 950 $ 1910 34.528 780 $ 1911 78.440 690 $ 1912 168.220 600 $ 1913 248.317 550 $ 1914 308.213 490 $ Fabricació i preus dels automòbils Ford.
  • 9. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Nous Mitjans de transport El ferrocarril va continuar sent durant molts anys, juntament amb la navegació, el mitjà de transport per excel·lència que assegurava la circulació de mercaderies, del conreu i d’homes i dones amb una gran rapidesa i amb uns costos cada cop més baixos. Pedal (1865) Pneumàtic (1888) Rails d’acer Xarxa elèctrica ferroviària (1887) Motor dièsel aplicat a la navegació (1865) Bierot travessa el canal de la Mànega en avió (1909)
  • 10. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Nous Mitjans de transport Ferdinand de Lesseps (enginyer francès). Canal de Suez (1869) Canal de Suez (1869) Canal de Suez (1869)
  • 11. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Nous Mitjans de transport Punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic. Canal de Panamà (1914) Canal de Panamà (1914) Canal de Panamà (1914)
  • 12. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. L’explosió blanca i migracions Població d’alguns estats europeus País 1850 1900 Alemanya 35,1 56,4 Imperi austrohongarès 36 50 França 35,8 40,7 Regne Unit 27,5 41,7 Itàlia 25 32,5 Rússia 57 100 Espanya 15,0 18,6 Quadre estadístic. Font: llibre digital de Barcanova. Quart de la ESO.
  • 13. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. L’explosió blanca i migracions Uns 40 milions d’europeus van emigrar a ultramar entre 1870 i 1914. Destinació: EEUU, Amèrica Llatina, Austràlia, Nova Zelanda, Sibèria...
  • 14. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Com es justifica en aquest text la causa demogràfica? “Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”. CECIL RHODES, citat per LENIN: L’imperialisme, fase superior del capitalisme, 1917.
  • 15. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. El proletariat El Moviment obrer cada vegada s’organitzava més i millor. Promulgació d’algunes lleis favorables a les millores de vida de la classe obrera.
  • 16. L’època de l’imperialisme (1860-1918) a) Introducció a l’època. Treball Cooperatiu...
  • 17. L’època de l’imperialisme (1860-1918) b) Què és l’imperialisme? Ideologia i pràctica política que propugna l'expansió territorial dels estats industrialitzats per exercir el seu domini polític, econòmic, cultural i militar sobre uns altres pobles.
  • 18. L’època de l’imperialisme (1860-1918) b) Què és l’imperialisme? Explotació econòmica Espoliació de recursos Domini polític Tot Àsia, Àfrica i Oceania.
  • 19. L’època de l’imperialisme (1860-1918) b) Què és l’imperialisme? Causes Polítiques Econòmiques Excés de població Recerca de matèries primeres Idees racistes Exaltació nacionalista Rivalitat entre potències
  • 20. L’època de l’imperialisme (1860-1918) Causes Quina és la idea principal del text? “És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ¿ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior? No, i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seves formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en d’altres aspectes que cal tenir en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a la paraula podem tenir-hi relacions intel·lectuals i morals [...]. La inferioritat intel·lectual dels negres lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seva debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.” “Negre”, article del “Grand Dictionaire Universal Larousse du XIX siècle”, 1872.
  • 21. L’època de l’imperialisme (1860-1918) Causes L’exaltació nacionalista En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les races que viuen a l’ombra de la bandera britànica. CHAMBERLAIN, J.: Discursos, 1895-1896 (polític anglès).
  • 22. L’època de l’imperialisme (1860-1918) Conseqüències Polítiques Socials Noves fronteres artificials Esclavitud i misèria Aniquilació de cultures i llengües indígenes Introducció del Monocultiu Culturals Econòmiques Explotació de Mines Obligacions comercials Construcció del ferrocarril
  • 23. L’època de l’imperialisme (1860-1918) Conseqüències Polítiques Alguns territoris que van ser colonitzats durant l’imperialisme mantenen actualment un grau de subdesenvolupament per culpa d’aquesta època.
  • 24. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del món Treball • Busca informació a internet sobre la conferència de Berlín (1885) i l’anomenat incident de Fachoda. • Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de les potències europees a l’Àfrica. • Defineix colonialisme i imperialisme. Digues quines diferències hi ha entre Metròpoli i Colònia.
  • 25. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i l’anomenat incident de Fachoda. La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zones d’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquesta manera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”. L’autèntica causa de la Conferència fou la necessitat de posar ordre a la cursa colonial i d’establir les possibles vies d’expansió dels imperis, arran del conflicte generat per les rivalitats entre França i Bèlgica al Congo i l’interès creixent dels comerciants alemanys per l’Àfrica central. La Conferència acordava la distribució efectiva del continent entre les diferents potències europees. Es respectarien les conquestes ja fetes per Gran Bretanya, França, Alemanya i Portugal. A més, es creava l’Estat Lliure del Congo com a domini personal del rei Leopold II de Bèlgica. Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
  • 26. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i l’anomenat incident de Fachoda. La conferència de Berlín fou la reunió on es va decidir les normes i les zones d’ocupació de les potències imperialistes als nous territoris colonitzats. D’aquesta manera es va dur a terme un autèntic “repartiment d’Àfrica”. Font: Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
  • 27. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Busca informació a internet sobre la Conferència de Berlín (1885) i l’anomenat incident de Fachoda. Incident diplomatic i militar entre francesos i britànics, que va tenir lloc a l'aldea sudanesa de Fashoda, a la riba del Nil, l'any 1898, pel domini d'aquella zona de l'Àfrica. Quan una expedició francesa hi va arribar, els britànics la van obligar a retirar-se, tot i que a l'any següent van arribar a un acord, fruit del qual va ser el domini francès del Txad. Font: Pàgina Buxaweb, http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/imperialisme.htm
  • 28. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de les potències europees a l’Àfrica. La cerca pels europeus de territoris on expandir-se va fer possible una sèrie de viatges científics i d’exploracions geogràfiques. Entre els exploradors més prestigiosos cal destacar els anglesos Livingston i Stanley que van recórrer l’Àfrica central i la van cartografiar. Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
  • 29. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de les potències europees a l’Àfrica. Una vegada conegut el territori, la conquesta va ser relativament ràpida i fàcil. La superioritat militar i tècnica europea era molt molt gran. Els europeus van utilitzar rivalitats internes entre tribus i ètnies per enfrontar-los i quedar-se amb el territori. Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/
  • 30. L’època de l’imperialisme (1860-1918) El nou repartiment del mónTreball • Explica en què van consistir i quins eren les estratègies expansives de les potències europees a l’Àfrica. Un cop sotmès el territori, la Colònia era organitzada per tal que fos controlada i administrada per la metròpoli. Font: Llibre de Ciències Socials de 4t ESO. Ed. Vicens Vives. Bloc Sàpiens http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/12/30/la-conferencia-de-berlin/ Hi podem distingir tres classes de Colònies: Colònies d’explotació Eren les Colònies pròpiament dites, aquelles on la metròpoli es dedicava de manera especial a l’explotació econòmica. Colònies de poblament Eren les Colònies que, per les seves condicions climàtiques, i per l’escàs nombre d’habitants o per les seves riqueses especials, rebien població blanca que hi emigrava per establir-s’hi de manera permanent. Protectorats. Eren territoris que, després de l’ocupació europea, van mantenir l’organització estatal, i el govern indígena i un aparell administratiu propi.
  • 31. Revolució Russa (1917) • L’absolutisme monàrquic. Autocràcia Burocràcia fidel Un exèrcit poderós Recolzament de l’església ortodoxa Aristocràcia privilegiada Majoria de pagesos pobres Règim gairebé feudal Condicions miserablesTsar Nicolau II (1868-1918) Última fotografia (1918) Nicolau II va col·locar a l'hereu en els seus genolls mentre prenia seient al costat de la tsarina, les filles es van asseure enrere i els servents i el metge als costats, de peu. Van passar uns instants i de sobte va entrar Iàkov Yurovski amb un revòlver en mà i 17 soldats armats amb fusells i baionetes. Fills del tsar Nicolau II Poques zones havien iniciat un procés industrial. Moscou, Sant Petersburg... Només un 10% de la població era obrera.
  • 32. Revolució Russa (1917) • Les revolucions de 1917 Primera fase Febrer 1917 Menxevics Partit Socialdemòcrata Rus (1898) Soviets de Petrograd Volen una Revolució Social El tsar Nicolau II i el seu govern eren incapaços de gestionar aquesta situació. Bolxevics Julius Martov Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin) escissió 1903 Consells o assemblees polítiques creades l'any 1905 i formades per obrers i soldats revolucionaris. El 1917, també es van crear soviets de camperols i van esdevenir la forma organitzativa del moviment revolucionari. Hi havia soviets locals i regionals (Petrograd). Soviet regionalCauses de l’esclat del febrer de 1917 La conjuntura de la Primera Guerra Mundial. Descens de la producció agrícola. Misèria absoluta. La Manca de drets i llibertats.
  • 33. Revolució Russa (1917) • Les revolucions de 1917 Primera fase Febrer 1917 El Govern Provisional de Kerenski Caiguda del TsarParticipants de la rev. febrer de 1917 Partits Burgesos (liberals) Pagesos (socialrevolucionaris) Obrers (manxevics i bolxevics) Formació d’un govern provisional República democràtica Lentitud en les reformes. Manteniment de Rússia en la guerra.
  • 34. Revolució Russa (1917) • Les revolucions de 1917 Segona fase Octubre 1917 El 25 d’octubre de 1917 els soviets es van sublevar. Lenin va formar un govern obrer. Les primeres mesures (oct. 1917) Les terres van ser expropiades. Les fàbriques queden sota control obrer. Signatura del Pacte Brest-Litovsk (1918) Tractat signat a Brest (Bielorússia) el 1918, entre Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i Turquia i el primer govern bolxevic rus, el qual renunciava els territoris de Polònia, Estònia, Letònia i Lituània, admetia la independència d'Ucraïna i Finlàndia i s'obligava a pagar una indemnització. Fou anul·lat amb l'armistici dels aliats (1918) i el tractat de Versalles (1919). Destitució del govern provisional. Moment de la signatura del tractat al Saló dels Miralls del Palau de Versalles (1919).
  • 35. Revolució Russa (1917) • Les revolucions de 1917 Segona fase Octubre 1917 La revolució russa és certament excepcional. En qüestió de poc temps, Rússia va passar d'ésser un imperi absolutista (tsarisme autocràtic) a ser una monarquia liberal, després una república burgesa, de vocació capitalista, i finalment va acabar essent una república socialista obrera.