1. Tema 3: “Transformacions agràries i
industrialització” (1850-1930)
Història
2n batxillerat

3. Apartat 1:
“Les transformacions de l´agricultura”
• Una revolució industrial ha d´anar precedida
d´una revolució agrícola i d´una revolució
demogràfica.
• La població de l´Antic Règim era rural, vivia al
camp de l´agricultura i la ramaderia.
• La indústria es desenvolupa a les ciutats, amb mà
d´obra provinent del camp i amb capital (riquesa)
generada amb l´agricultura.
• Per tant, és necessari que augmenti la població al
camp i que sobri mà d´obra agrària.

5. Apartat 1:
“Les transformacions de l´agricultura”
• És necessari, doncs, que al camp passin tres coses per poder
industrialitzar un territori:
1) Mecanització dels treballs agrícoles i millora de les tècniques
de conreu (que fa que sobri mà d´obra al camp). Provoca
migracions a la ciutat.
2) Consolidació de la propietat privada en front de l´antic règim
senyorial feudal. El pagesos es veuen perjudicats per no poder
aprofitar les terres comunals, per la pujada dels preus dels
productes bàsics i pels baixos salaris dels treballadors sense
terres. Altre causa de la migració a la ciutat.
3) Revolució demogràfica: augmenta la població pel
manteniment d´una taxa de natalitat molt alta i per la davallada
de la mortalitat. En definitiva, més migracions a les ciutats.

6. Família nombrosa espanyola de
Tractor a vapor de finals del segle XIX principis del segle passat

7. Apartat 1:
“Les transformacions de l´agricultura”
• Catalunya es va industrialitzar a principis del segle XIX; en
canvi, la resta d´Espanya no es va industrialitzar o ho va fer
més tard.
• Les causes d´aquesta industrialització les trobem en
l´agricultura catalana.
• Bona part dels pagesos catalans eren petits propietaris
(emfitèutics), cosa que no passava a la major part d´Espanya.
L´abolició del règim senyorial i les desamortitzacions de
terres de l´Església i els ajuntaments no van afectar gaire, ja
que no eren gaire importants les grans propietats feudals.
• Per tant, bona part dels pagesos catalans no treballaven per
subsistir, sinó que tenien petits excedents que venien al
mercat.

8. Apartat 1:
“Les transformacions de l´agricultura”
• Al segle XVIII la pagesia catalana va adonar-se que era
més rendible practicar l´agricultura de mercat que no
pas la de subsistència.
• A part del blat, l´olivera i els fruiters, es va generalitzar
al litoral i prelitoral el conreu de la vinya, vinculat a la
venda de vins i aiguardents. El problema d´això va ser
la dependència catalana de gra provinent de la resta
d´Espanya.
• Els beneficis es van poder invertir en:
1) Mecanitzar el camp i millorar les tècniques agrícoles.
2) Industrialitzar Catalunya.

10. Apartat 1:
“Les transformacions de l´agricultura”
• L´agricultura de la resta d´Espanya no va ser tan productiva i,
per tant, no es va afavorir la industrialització.
• Les causes de la manca de productivitat de l´agricultura
espanyola van ser:
1) Raons físiques: climatologia (sequeres) i mala qualitat dels
sòls (àrids i àcids).
2) Predomini de la gran propietat senyorial (latifundis) en
Castella, Andalusia i Extremadura. Els nobles i l´ Església no
tenien gaire interès per introduir millores tècniques o
invertir en la indústria.
3) Predomini del minifundi (propietat minúscula) a Galícia i
extrem nord de la península. La producció era massa petita
com per fer inversions.

12. Apartat 1:
“Les transformacions de l´agricultura”
• Amb les transformacions econòmiques del segle XIX
(liberalització de l´economia, desamortitzacions i
abolició del règim senyorial) els grans propietaris
agraris van ser l´anomenada burgesia agrària.
• Aquests van millorar la productivitat. El conreu
predominant era el de cereals; també
llegums, vinya, olivera, cítrics, patates, hortalisses...
• Això va permetre l´aparició d´indústries d´exportació
d´aliments: vinícoles (La Rioja), de l´oli (Andalusia) o
fruitera (València).
• Però en general, la burgesia agrària espanyola no va
invertir els seus beneficis en indústria.

14. Apartat 2:
“Les transformacions demogràfiques”
• La població espanyola va créixer molt durant el
segle XIX, encara que menys que a la resta
d´Europa occidental (a Espanya havia més
pobresa, i per tant desnutrició, epidèmies i
deficiències higièniques).
• A partir del 1870 es produeix a Espanya
l´anomenada “Revolució demogràfica”.
• Catalunya va tenir un creixement de població
més considerable que la resta d´Espanya (i es va
produir més aviat).

15. Apartat 2:
“Les transformacions demogràfiques”
Població en milions Població en milions Percentatge de
de persones (1800) de persones (1900) l´augment
demogràfic en %
ESPANYA 11,5 18,6 61,7
GRAN 10,9 37 239,4
BRETANYA
FRANÇA 26,9 38,5 40,6
ALEMANYA 24,5 50,6 106,5

16. Apartat 2:
“Les transformacions demogràfiques”
1797 1900 1930
Població de 0,9 1,9 2,7
Catalunya en (augment
milions d´un 40% en
d´habitants només tres
dècades)

17. Apartat 2:
“Les transformacions demogràfiques”
• Durant el segle XIX la població espanyola va passar de
10,5 a 18,5 milions d´habitants.
• En 1930 es va arribar al 23,5 milions d´espanyols.
• Hi ha, per tant, un trànsit de la demografia tradicional
a la demografia moderna a partir del 1870.
• La demografia moderna consisteix en:
1) Davallada de la taxa de mortalitat, especialment la
infantil.
2) Manteniment d´una elevada natalitat.
3) Augment de l´esperança de vida.

18. Apartat 2:
“Les transformacions demogràfiques”
• Les causes del descens de la mortalitat i l´augment de
l´esperança de vida van ser:
1) Millora de la dieta gràcies a l´augment de la producció
d´aliments i a la millora de la seva distribució.
2) Millora de les condicions d´higiene (aigua
corrent, sabó, higiene als parts, vida a les ciutats...).
• L´esperança de vida a Espanya va passar de 29,1 anys
en 1860 a 50 anys en 1930.
• A Catalunya va créixer més la població degut a que les
millores en la dieta i la urbanització van arribar abans;
altra causa va ser la immigració provinent d´altres
zones d´Espanya.

19. La millora de la higiene i de la dieta van fer baixar la taxa de
natalitat infantil a finals del segle XIX
Les “gotas de leche” eren ampolles de llet artificial per
nadons que entitats benèfiques donaven als fills de
Sabó francès d´oli d´oliva de
mares desnutrides a finals del segle XIX mitjan del segle XIX

21. Apartat 2:
“Les transformacions demogràfiques”
• La població creixia i les ciutats s´omplien. La
urbanització va ser constant durant tot el segle
XIX, però es va incrementar especialment a
principis del segle XX (Madrid i Barcelona van
arribar al milió d´habitants en 1930).
• No només van créixer les ciutats industrials de
Catalunya, País Basc o Astúries; el creixement va
ser general a tota Espanya.
• Però a principis dels segle XX la major part de la
població espanyola (un 70%) encara era rural.

22. Tramvies i rucs conviuen a la Puerta del Sol del centre de
Madrid sobre el 1870

23. Apartat 2:
“Les transformacions demogràfiques”
• Els moviments migratoris van ser habituals a Espanya a la segona meitat
del segle XIX i primer terç del XX. Les causes van ser:
1) Excés demogràfic
2) Mecanització i proletarització del camp: les màquines feien el treball de
molts homes i dones; i molts pagesos sense terra van marxar del
poble, farts de jornals miserables.
• Els destins del emigrants espanyols van ser:
1) La ciutat més propera (normalment una capital de província)
2) Una gran ciutat o centre industrial (Madrid, Barcelona, ciutats industrials
de Catalunya i País Basc)
3) Amèrica llatina (Argentina, Brasil, Veneçuela, Mèxic...). Les zones que més
emigrants van enviar a Amèrica van ser Galícia i Canàries.
• A Catalunya cal destacar que les comarques del Pirineu i Prepirineu van
perdre el 40% de la població durant el segle XIX (es van instal.lar a
Barcelona i altres ciutats industrials). També van arribar emigrants
provinents de Múrcia, Aragó, València i Andalusia.

24. Gràfic que mostra l´evolució de l´emigració espanyola (els que
van marxar) entre 1885 i 1930

25. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• Catalunya es va convertir, durant el segle XIX, en
la “fàbrica d´Espanya”. La indústria era,
bàsicament, tèxtil i, en concret, cotonera.
• La indústria tèxtil catalana té el seu origen al
segle XVIII, amb la producció d´indianes (teixits
de cotó estampats venuts a les colònies
americanes). També es feien teixits de llana i lli.
• Va sorgir per tant una rica burgesia industrial,
que vivia a Barcelona.
• La indústria catalana va viure el seu millor
moment a partir del 1830.

26. Nens treballant a la indústria Exemple d´indiana estampada
cotonera (principis del segle XX) catalana (finals del segle XVIII)

27. Cafè parisenc on berenaven els burgesos a finals del segle XIX. La burgesia industrial
catalana sempre va tenir França, i París en concret, com a exemple a seguir.

28. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• A partir del 1830 es va introduir la màquina de vapor i
les màquines de filar (la mule jenny i les selfactines
van substituir les velles berguedanes). Els telers, en
canvi, continuaven sent manuals.
• (La mecanització de les filatures va ser propiciada pel
capital que van aportar els burgesos residents a
Amèrica que van tornar amb les independències).
• Les polítiques proteccionistes dels governs
progressistes van afavorir l´exportació dels teixits
catalans, encara que la major part del mercat era
interior (Catalunya venia a tota Espanya).

29. La bergadana va ser substituïda per la “selfactina”, adaptació catalana de
l´anglès Self-acting machine. Aquesta màquina de filar permetia fer molts fils
de cotó en poc temps i amb un únic operari.
Bergadana terrassenca de meitat Mecànic revisant una selfactina
del segle XIX de finals del segle XIX

30. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• El cotó venia dels E.U.A. Això va provocar la primera crisi
industrial catalana amb la “Guerra de Secessió” (1861-
65), que va fer encarir els preus.
• També es necessitava carbó per alimentar les màquines de
vapor. El carbó venia dels Pirineus, del nord de la Península
(Astúries, Lleó) i, sobretot, de Gran Bretanya.
• Totes aquestes importacions feien encarir el producte (poc
competitiu respecte els teixits britànics).
• A partir del 1874 la indústria es torna a recuperar. Els
beneficis es van invertir en la mecanització del tissatge
(màquines de teixir).

31. Teler mecànic del segle XIX. Dones i nens filaven, els homes teixien.

32. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• Aquesta recuperació industrial del 1874 es va donar gràcies
a l´estalvi energètic de carbó que es va aconseguir amb la
instal.lació de fàbriques al costat dels rius Llobregat i Besòs
que funcionaven amb energia hidràulica. Neixen les
colònies industrials.
• La colònia estava formada per una fàbrica, però també
incorporava els habitatges dels obrers, una església, una
escola i un economat. La raó era la llunyania de les colònies
respecte els nuclis urbans. En la pràctica, la colònia servia
per tenir els obrers controlats i evitar vagues.
• L´inconvenient més important de les colònies eren les
sequeres.

33. Fotografia de la “Colònia industrial Vidal” de Puig-reig, Bergadà. Es
poden apreciar els habitatges dels obrers a tots dos costats del
camí principal que porta a l´església

34. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• Barcelona i rodalies, Mataró, Igualada, Reus, Berga,
Manresa, Vilanova i la Geltrú, Granollers i les ribes del
Llobregat i el Besòs van centrar la indústria tèxtil cotonera.
• Terrassa i Sabadell es van centrar en la llana.
• Va aparèixer una indústria química que proveïa de tints i
adobs a la indústria tèxtil. També va sorgir una petita
indústria metal.lúrgica vinculada a la construcció i la
maquinària industrial.
• Altres indústries eren la paperera (Girona), surera (també a
Girona) i la de vins i aiguardents (Reus i tot el litoral).
• El desenvolupament industrial també va afavorir la creació
d´un potent sector financer. La Banca Catalana neix en
1844; la Borsa de Barcelona en 1860.

35. El mapa mostra la localització de la indústria tèxtil cotonera
catalana sobre el 1870

36. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• Les primeres indústries eren familiars. La inversió
sortia de l´estalvi de empresaris agrícoles o del
comerç americà.
• Es depenia massa de les importacions exteriors
per la manca de carbó i, evidentment, de cotó;
aquestes matèries primeres arribaven pel Port de
Barcelona.
• No eren productes gaire competitius a l´estranger
i Espanya era massa pobre; per tant, el
creixement industrial estava limitat.

37. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• La resta d´Espanya no es va industrialitzar, o ho va fer molt tard
(finals del segle XIX). Les causes van ser:
1) Agricultura poc rendible, que no permetia excedents per
poder invertir en indústria o que els pagesos tinguessin diners
per comprar productes industrials.
2) Manca de colònies per aconseguir matèries primeres a baix
preu. Cal afegir l´escassetat de mines de carbó i ferro.
3) Manca d´esperit emprenedor per part de la burgesia agrària
espanyola.
4) Manca d´una xarxa de transports que afavorís el comerç
interior. No cal oblidar la situació geogràfica marginal
d´Espanya al sud-oest d´Europa.
• La primera indústria espanyola va ser, recordem, la indústria
alimentària.

38. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• La principal indústria espanyola fora de Catalunya va ser la
siderúrgica (del ferro). Va néixer a Màlaga (ciutat portuària)
a principis del segle XIX i es proveïa del ferro de les mines
d´Ojén. No va durar gaire.
• Poc després (últim terç del segle XIX) es va desenvolupar la
siderúrgia a Biscaia, gràcies al carbó asturià i al ferro biscaí.
La S.A. dels “Altos Hornos de Vizcaya” es va crear en
1903, amb capitals provinents de comerciants espanyols
que van tornar de Cuba, després de la independència en
1898.
• A Biscaia es comprava carbó gal.lès (l´espanyol era
insuficient) i es venia ferro a la indústria britànica.

39. Bonica imatge dels “Altos Hornos de Vizcaya” a Sestao, 1902. Aquesta
indústria siderúrgica produïa barres de ferro destinades a la iundústria
britànica. El ferro es fonia amb el calor desprès de la combustió de carbó.

40. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• Es va crear també al País Basc una indústria de
construcció naval (“astilleros”) i altres
indústries, més diversificades que a Catalunya.
• Aquest desenvolupament industrial va permetre
crear al nord d´Espanya el principal complex
bancari de l´estat: “Banco de Vizcaya”, “Banco de
Bilbao” i “Banco de Santander”.
• Van aparèixer la indústria sabatera a Alacant i
altres indústries a Madrid, Saragossa i València.

41. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• L´anomenada “segona revolució industrial” va
començar a Gran Bretanya sobre el 1850. Es va
caracteritzar pel canvi del carbó pel petroli com a font
d´energia, i de la màquina de vapor per l´electricitat.
• La llum va arribar a Espanya en 1880 (enllumenat) i a
partir del 1814 es va estendre a la indústria. “La
Canadenca” va ser l´empresa encarregada d´obtenir
electricitat dels rius pirinencs.
• A finals del segle XIX arriben a Espanya el telègraf, el
telèfon, la ràdio i els transports urbans:
tramvies, metros i autobusos.

42. Imatge de la principal factoria de “La Canadenca”, a l´Avinguda Paral.lel de
Barcelona. Era la principal indústria de producció d´electricitat a Catalunya.

43. Apartat 3: “Industrialització a Espanya”
• A finals del segle XIX es va diversificar la
indústria catalana.
• La “Maquinista Terrestre i Marítima” es
dedicava a la mecànica (locomotores,
màquines industrials), la “Hispano-Olivetti”
(màquines d´escriure) o la “Hispano-Suiza”
(automòbils). La indústria química va créixer
moltíssim a finals de segle.

44. Imatge de “La Maquinista Terrestre y Marítima”
Automòbil de la “Hispano Suiza”,
abans de ser un centre comercial anys 30 del segle XX

45. Apartat 4: “Ferrocarril, comerç i
política econòmica”
• La gran revolució del comerç del segle XIX va ser el ferrocarril. De 4
km/h es va passar a 20, de mitjana respecte al transport en animal
de càrrega; i es va passar de 120 kg a 10 t de capacitat de transport.
• Però Espanya va perdre el tren, arribant massa tard. La primera línia
va ser Barcelona-Mataró (1848) i fins el segle XX Espanya no va
tenir una xarxa suficient.
• El negoci el van fer companyies estrangeres, fonamentalment
franceses. Per tant, el ferro no provenia de Biscaia sinó de
l´estranger.
• Un altre problema va ser la diferència de l´amplada de via
respecte a la resta d´Europa que dificultava el comerç exterior.
• No obstant, el ferrocarril va impulsar el comerç interior a Espanya i
la industrialització del país, tot articulant el territori.

46. Xarxa de ferrocarril a Espanya fins el 1890

47. Apartat 4: “Ferrocarril, comerç i
política econòmica”
• El comerç exterior espanyol no va ser gaire
important fins el 1850, aproximadament.
• Espanya exportava bàsicament productes
agraris: oli, vi i aiguardents, blat, fruits
secs, fruita, bacallà; també fusta o suro...
• Però també minerals:
ferro, plom, mercuri, zinc; teixits de cotó
catalans i poca cosa més.

48. Apartat 4: “Ferrocarril, comerç i
política econòmica”
• El gran debat de política econòmica a Espanya durant el segle
XIX va ser entre proteccionistes i lliurecanvistes.
• Els primers defensaven l´establiment d´aranzels (impostos
sobre els productes estrangers per afavorir la producció
nacional) i els segons la lliure entrada de productes foranis.
• La burgesia industrial catalana era proteccionista respecte a
restringir l´entrada de productes elaborats, però lliurecanvista
respecte a la importació de matèries primeres.
• Espanya va alternar totes dues polítiques però va
ser, sobretot, proteccionista. Això va ser un fre pel
desenvolupament industrial (les matèries primeres eren
massa cares i la resta de països penalitzaven els productes
espanyols).

49. Apartat 5: “La mineria”
• Espanya tampoc va treure gaire benefici dels seus recursos
minerals. El país era pobre en carbó, però ric en
mercuri, coure, zinc, plom i, fins i tot, ferro.
• Els governs espanyols del segle XIX estaven endeutats per tal de
finançar les guerres carlines, les guerres a Amèrica i els continus
canvis de govern.
• Per poder pagar els deutes van cedir concessions d´explotació
minera a companyies estrangeres (vinculades als bancs que havien
prestat els diners), fonamentalment de la família Rothschild:
- Mines d´Almadén (les mines de mercuri més importants del món).
- Mines de Río Tinto a Huelva (coure)
- Mines de Plom (Linares i La Carolina)
- Mines de Reocín (zinc)

50. Imatge de l´equip de futbol dels treballadors de les mines de Río Tinto (Huelva), origen
del Recreativo de Huelva, el club més antic d´Espanya. Les companyies mineres
estrangeres ens van donar el futbol però es van endur els beneficis del subsòl
espanyol

51. Apartat 5: “La mineria”
• La presència de carbó a Astúries va permetre el
desenvolupament de la indústria siderúrgica a
Biscaia. El carbó espanyol és, però, molt costós
d´extreure i de mala qualitat. Aquesta indústria
també depenia del ferro trobat a Biscaia.
• Com que l´extracció era cara, les empreses
mineres del nord d´Espanya solien tenir capital
estranger (anglès, alemany, belga o francès).
• Catalunya tenia modestes mines de carbó i de
ferro als Pirineus i altres més importants de sal
potàssica a Cardona i Súria.

52. Mina de carbó a la comarca
lleonesa del Bierzo Mina de sal a Cardona