model de joc " futbolitis "

1. “FUTBOLITIS”
LLUÍS LÓPEZ TRIOLA
NIVELL ll DE FUTBOL
PROF: TONI GORDILLO

2. actitut/pressing
velociitat velocitat
actitut/ reduir espais actitut entrada
pressing
replegament
zona/posicio
avançat
Principal-1-4-4-2
MODEL DE JOC I SISTEMA DE JOC
MODEL TÀCTIC ESPECÍFIC
Secundaris
Variant Recurs
1-4-3-3- 1-4-3-2-1
atac/def def/atac
maxima maxima
zona/possic
SISTEMES DEJOC
Ofensiu Defensiu
1-3-4-3 4:4:1:1
Atac Compost Contraatac
Ofensiu
Variant Recurs
Variant
Defensiu
Transicions
Atac Combinatiu/posicional
Recurs
zonal/pos/plegat

3.  Què entenc per model de
joc.
 És un conjunt de
comportaments que volem
que els jugadors realitzin
durant el partit i la
competició.
 Aquest model està constituït
per principis, sub-principis,
sub-subprincipis, que
generen determinats
comportaments específics.
 Aquest principis estaran
enfocats en els moments del
joc definint l’actitut del
jugador en les transicions i
organitzacions tan defensiva
com ofensiva .

4.  Aquest estil de joc es base en l’organització ofensiva.
 Intentar portar l’iniciativa i garantir la no pèrdua de la pilota
 passant per les sub-fases d’inici, progressió i finalització.
Desenvolupar i aplicar els conceptes assolits en diferents situacions
similars a la competició per obtenir i millorar la circulació de la
pilota i el control del joc
 Atac posicional en cas que l’altre equip ja estigui organitzat
defensivament.
 Intentar crear superioritats numèriques generant espais lliures en les
tres sub-fases per progressar i donar profunditat en la fase ofensiva.
 Realitzar canvis d’orientació directes o indirectes i una constant
mobilitat per tal d’aconseguir línies de passada més verticals i
desorganitzar la fase defensiva de l’equip contrari
 Realitzar un contraatac en cas de recuperar la pilota ràpidament
en camp contrari.
 Realitzar un atac directe en cas que ens veiem superats per la
pressió en zona d’inici de l’equip adversari.

6.  Organització defensiva: tenir preparada altres opcions
(estratègia operativa ) per tal de combatre i contrarestar
l’adversari en cas de no poder desenvolupar el nostre estil
de joc.
 Treballar tots els principis i sub-principis que impliquin una
millora en el nostre model de joc.
 Deixar l’iniciativa en fase defensiva a l’equip contrari en cas
de tenir inferioritat numèrica retrocedint a zona d’inici
(replegament intensiu)
 Pressionar la pèrdua de pilota a camp contrari si aquesta
s’ha perdut molt ràpidament en atac, per recuperar-lla i
generar un contraatac
 Treballar de forma específica el canvi de mentalitat en les
transicions.
 Donar gran importància al treball psicològic vers el desgast
emocional de la competició

7. Posicionament defensiu
previ pressió en camp
contrari
Replegament intensiu:
Moviment de basculació de tot l’equip.
Tapar línies de passada i espais

8. Laterals manifestant amplitud
en sortida de pilota
Triangulacions constants
creen superioritat en
zona progressió
Organització ofensiva en zona
finalització: Desmarca de
ruptura i
de recolzament.
Creació i ocupació d’espais
lliures

9.  ESTIL COMBINATIU / CURT / DE CONTROL / ASSOCIATIU ......
 Bàsicament predomina el joc ras amb tocs majoritàriament d’uns 15 a
20 metres.
 Estil amb canvis d’orientació i de ritme constants.
 Joc ràpid (un toc tècnic o dos “tocs tàctics”).
 Recolzaments constants al posseïdor de la pilota. Equilibri i relació en i
entre línies.
 Triangulacions
 Manifesta majoritàriament les 3 fases del joc ofensiu (inici, progressió i
finalització)
 Entenem que l’estil de joc Combinatiu és el més adient per un procés
de formació
 correcte, tot i les dificultats que comporta. L’estil de joc en curt
permet augmentar
 l’eficàcia/rendiment del nostre joc ofensiu i defensiu al millorar el
control del joc i de la
 pilota, i per tant justifica un treball amb objectius de millora constant,
tant en el procés formatiu com en el de màxim rendiment

10.  Eliminar espais de
joc
 MARCATGE EN ZONA.
El seu principal
objectiu és eliminar els
espais del joc. Cada
jugador
 té delimitada una part
del camp i marca
(individualment) al
jugador atacant que
hi entra.
 L’equip ocupa i manté
un bloc defensiu que
es mou i es modifica
en funció del
 lloc on es troba la pilota.

11.  És habitualment un 1-4-4-2 en rombe.(F-
11)
 Que pot evolucionar cap un 1-4-3-2-1 en
defensa on els interiors fan un desgast
molt important i a un 1-4-3-3 en camp
contrari per recuperar ràpidament la
pilota on el mitja punta fa pressió posant-
se en la línia dels davanters.
 El bloc de l’equip estarà situat en zona
Inter mitja (posició plegat)

12.  1ERA LINIA (davanters )
 Evitar la creació de
situacions d’atac de
l’equip adversari, orientant
el joc cap on ens
convingui.
 Possibilitats de robar la
pilota ràpidament i
manifestar un contraatac
(2x1 amb la col·laboració
del extrem contra el lateral
adversari amb pilota)
 Evitar quan l’equip
pressiona en zona 3/4 la
passada de seguretat de
l’equip rival.
Posicionament inicial d’un
sistema 1-4-4-2 ( en rombe ) en
zona ¾ previ al pressing

13.  Periodització tàctica:
 Metodologia d'entrenament
on la màxima preocupació
és el «joc» com un «tot.» és a
dir:
 Els aspectes: físics,
psicològics, tècnics i tàctics,
són indivisibles i s’entrenen
de forma inseparable
juntament amb els moments
del joc, sempre enfocat a
una millora de l’equip en la
competició.
 Es tractada contextualitzar
tot el previst en el model de
joc
 Totes les capacitats
condicionals interactuen
juntes però estant

14. MOMENTS DEL JOC
T. Col·lectiva = 8 o més jugadors
T. Grupal = 2 a 7 jugadors
T. Individual = 1 jugador

15.  Durant l’entrenement setmanal les tindrà en compte
 El desgast emocional (fatiga tactica) de la competició
 Els conceptes de volum e intensitat.
 Volum tàctic: És el temps que pot mantenir un jugador la
concentració per resoldre una acció.( volum quantitatiu)
 Intensitat tàctica: És el nivell de concentració que pot
assolir el jugador per resoldre una acció tàctica, ( aspecte
qualitatiu)
 El rendiment es mesurarà mitjançant la lògica del joc i els
seus moments
 El treball analític no es contempla. Dins la dinàmica
d'entrenament.( potser excepcionalment
 Totes les tasques estaran enfocades a un moment + el
model del joc + un sistema d’acord amb un objectiu
comú, millorar en la competició. Sempre tenir en compte
el partit passat ( corregir errors ) i el futur (com combatre i
contrarestar a l’adversari)

16.  La clau per guanyar està en
dominar els moments del joc.
 Organització ofensiva ,
circulació de pilota objectiva i
intel.ligent.
 Organització defensiva,
condicionarà l’adversari.
 Transició def-atac, quan
recuperem la pilota aprofitar
les avantatges que ens ofereix
l’adversari.
 Transició atac-def. temporitzar,
equilibrar i neutralitzar l’equip
rival.
 Així augmentem les possibilitats
d e controlar el joc i els
moments.

17.  Treballant els principis
,sub-principis i sub-sub
principis.
 Principi: comportament
general que l'entrenador
volque es manifesti en el
joc.
 Sub-principi:
comportament més
específic ( concret ) dins
el comportament
general
 Sub-sub principi:
comportament més
bàsic de forma
individual, per
desenvolupar amb èxit

18.  Principis fonamentals:
 Fase defensiva.
 Contenció ( orientar la
sortida de pilota del
posseïdor de l’equip
adversari , temporització
defensiva, disminuir l’espai
de joc del adversari..)
 Cobertura defensiva
 Donar equilibri (
recolzaments , ajudes
defensives, tapar línies de
passada, recuperar o
rebutjar la pilota d’aquella
zona..)
 Concentració ( condicionar
el joc del contrari, oriental
cap a altres zones de
menys risc, augmentar la
pressió sobre el posseïdor,
augmentar la protecció de
la nostre porteria..)

19.  Principis tàctics generals:
 No permetre inferioritat numèrica.
 Evitar igualtat numèrica.
 Intentar crear superioritat numèrica.
 Principis operacionals:
 Fase defensiva
 Anular les situacions de finalització
 Recuperar la pilota
 Impedir la progressió de l’adversari
 Protegir la porteria
 Reduir espais de joc
 Fase ofensiva
 Conservar la possessió de la pilota
 Crear accions ofensives
 Progressar a camp contrari
 Crear situacions de finalització i
finalitzar a porteria adversària

20.  Fase ofensiva
 La penetració ( joc
directe, desestabilitzar la
defensa adversària, crear
superioritats i aprofitar
espais en atac...)
 Mobilitat ( trencar la
defensa contraria
desmarcatges de
ruptura, profunditat i
progressió en el joc,
control del joc i del
ritme..)
 Cobertura ofensiva (
ajudes permanents al
posseïdor de la pilota,
mantenir la possessió de
la pilota, crear
desequilibri a l’equip
contraria...)

21.  L’especificitat:
 Cada situació de joc
va lligada a un
comportament dels
jugadors , a un
moment del joc i a
un sistema fixat per
l'entrenador així
doncs cada tasca
en l’entrenement
serà específica del
joc que pretenem

22. Totes les tasques estaran relacionades amb el model de joc
Alt nivell de concentració dels jugadors
.Manifestació constant dels objectius i finalitat de l’exercici clars.
Crear condicions idònies per què el jugador pugi resoldre
múltiples situacions de forma correcte
L'entrenador intervindrà de forma adequada i quan sigui
necessari per donar les correccions adients tant de forma
individual (no parar el joc) com col·lectiva (parant el joc)
Deixar un temps prudent per què els jugadors s’adaptin a
l’exercici i objectiu
En el «feedback» potenciar moltes situacions noves per
provocar al jugador una acció errònia ( intenció immediata o
en l’acte ), per què així sigui conscient de l’error i aprengui i
sàpiga decidir amb èxit situacions semblants (intenció prèvia o
conscient ) JOSE MOURINYO

23.  Principi de la alternança horitzontal en especificitat.
 Distribució de les càrregues segons la relació
(recuperació – adquisició) respecte el partit passat i el
que vindrà.
 Principi de progressió complexa.
 Plantejar uns objectius en cada tasca i un cop assolits ,
els progressarem per obtenir una adaptació nova a un
estat superior.
 Principi de les propensions
 Repetició sistemàtica dels principis i sub-principis per què
es manifestin moltes vegades i així poder interioritzar el
comportament.

24. Sistema o estructura de periodització en l’organització dels entrenaments
setmanals.
El morfocicle tindrà tres dies en què es buscarà incidir sobre la construcció
del model de joc i es denominaran adquisitius.( dimarts, dijous, divendres ).
Cada dia tindrà incidència sobre un aspecte físic ( força, velocitat o
resistència..) i també es tindrà en compte els aspectes emocionals en cada
sessió. Des de el punt de vista tàctic es buscarà alternar els diferents principis
i sub-principis a treballar
DIA DINÀMICA/SUB-
DINAMICA
TENSIÓ DURACIÓ VELOCITAT DESGAST
EMOCIONAL
Dimarts Força - acció
intensiva
TENSIÓ
+++ - + +
Dijous Resistència
Extensiva
DURACIÓ
+ ++ + ++
Divendre
s
Velocitat
Pre- partit
VELOCITAT
+ - ++ -

25.  Tensió: És la tensió en que la
contracció muscular està exposada= +
contraccions excèntriques + gran la
tensió ( dimecres - força )
 Duració: És el temps en què està
exposada la contracció muscular (
dijous _ resistència)
 Velocitat: És la velocitat de la
contracció muscular ( divendres
velocitat d’execució i ritme de joc).
 Desgast emocional: És el desgast
que l’exercici proporciona. Relacionat
amb els següents criteris.
 Complexitat dels principis.
 Complexitat de la dinàmica.
 Quantitat de jugadors.
 Espai de joc.
 Temps de direcció de l’exercici (
discontinu, com més discontinu més
curt serà l’exercici.

28.  Dilluns dia de descans: normalment és el
dia després del partit ( tenir en compte
la fatiga mental / tàctica post- partit).

29. Dimarts dia de la recuperació activa.
Aspecte físic: Treball discontinu però intens,
exercicis de curta durada amb temps de
recuperació elevat ( alta tensió + alta velocitat +
poca duració de contracció muscular).
Aspecte tàctic: Treball enfocat a corregir els errors
del partit passat i millorar el nostre estil de joc
respecte el partit pròxim, manifestant els principis
més adequats per combatre i contrarestar a
l’adversari.
Aspecte psicològic:
Per als jugador que van disputar el partit realitzar
exercicis "lúdics" per tal de buscar generar bon
ambient i realitzar exercicis que no impliquin
desgast adquisitiu - emocional. Els jugadors que no
van jugar o que van fer-ho molt poc

30.  Dimecres: sub-dinàmica tensió:
 Aspecte tàctic: Entrenar els Subprincipis i
fonamentalment els Sub Subprincipis de
joc, de forma individual, sectorial i
intersectorial, privilegiant contraccions
musculars amb augment significatiu de
la tensió, sense oblidar la recuperació.
 Aspecte físic: El dimecres és el dia entès
com "el dia de la força“ es prioritza
evidenciar Subprincipis i Sub Subprincipis
del Joc on per les seves característiques i
manera de donar- se, es facin gran
quantitat de salts, xuts, xocs, arrancades,
frenades, canvis de direcció... .

31.  S'exercitaran Subprincipis i fonamentalment Sub
Subprincipis de Joc,( sectorials i/o
intersectorials) en espais reduïts, amb poca
quantitat de jugadors i poca duració de temps,
podent ser de forma jugada. Així, han de
predominar les repeticions que es facin en
relació a cada jugador individualment. Han
d'existir molts intervals perquè es produeixin una
bona recuperació que ens permeti exercitar-
nos sempre a Intensitats Màximes Relatives, i
sempre amb dominància del metabolisme
pretès (anaeròbic alàctic), fet que ens
permetrà fer un entrenament més llarg de
l'habitual, a causa de la gran quantitat de
descansos que ofereix més temps de
recuperació entre exercicis. Aquest serà el dia
més discontinu de tots en la sub-dinàmica
adquisició.
 Aspecte psicològic: Poca exigència ja que el

32. Dijous: Sub-dinàmica duració:
 Aspecte físic: El dia dels Macro Principis i els
Subprincipis amb duració de contracció
muscular augmentada. Ja han passat 4 dies
del partit i en falten 3 pel pròxim (sobre-
compensació). És el dia amb més exigència,
on els exercicis tenen major complexitat;
també és el dia més similar al partit a nivell
d'esforç, ja que els exercicis es realitzen en
espais majors, amb un nombre més gran de
jugadors i amb temps de duració més llargs.
Existeixen menys pauses en l'entrenament.
Aspecte tàctic: Es desenvolupen els grans
principis del seu model de joc (els pilars de
l'organització ofensiva, defensiva, transició
defensa - atac i atac - defensa) i les
adaptacions que corresponguin respecte les
característiques del següent rival( resistència

33.  Treball continu, amb menys pauses , espais
més grans i més jugadors( 11 c 11), amb
demanda de contraccions concèntriques.
 Treballar grans principis del joc col·lectiu.
 Tasques orientades a la competició.
 Treball sectorial i/o intersectorial.
 Treball enfocat a resoldre situacions reals –
complexes dins el model de joc , tenir en
compte sempre a l’hora de plantejar les
tasques (El model de joc, un sistema, i
l’adversari)
 Treballs sobre l'organització
ofensiva/defensiva.

34.  Aspecte psicològic: El nivell de concentració
és el més alt degut a la complexitat que
manifestan els grans principis i els seus sub-
principis.

35.  Divendres: Sub-dinàmica velocitat
 Aspectes físics: El dia dels Subprincipis i els Sub
Subprincipis amb velocitat de contracció
muscular augmentada. Es tracta d'exercicis
molt ràpids, amb una elevada tensió a
l'inici per això entrenarem a través d'exercicis
amb poca oposició que, a més a més de
permetre velocitat de contracció que al
mateix temps no ens donin molta tensió,
redueix la complexitat dels mateixos. Per tant
buscarem espais reduïts, pocs jugadors i
duracions curtes de temps de l'acció encara
que de molt poca duració. És un entrenament
en el qual ha d'existir molta discontinuïtat, o
sigui, molts intervals entre exercicis que ens
permetin recuperar per exercitar-nos a
Intensitats Màximes Relatives sense produir
fatiga i accelerar la recuperació. sense salts,
canvis de direcció, acceleracions, frenades.

36.  Aspecte tàctic: Sub-principis del joc a nivell
sectorialo intersectorial sense o amb poca
oposició.
 Exemple: Moviments de finlització o de
transició defensiva.
 Accions combinades en atac ( automatismes)
 Contratatacs amb defensa contrària
pressionant.
 Accions manifestant el replegament intensiu
en cas d’inferioritat numèrica en l’organització
defensiva .
 Situacions de finalització de 2c1 davant el
porter.
 Aspectes psicològics: Nivells de concentració

37.  Dissabte: El dia de Recuperació Activa i Pre-
Activació al partit pròxim.
 Revisió des del punt de vista Tàctic-
Estratègic i dels automatismes dinàmics
de l'equip . Es realitzen exercicis que no
exigeixin gran complexitat (finalització,
de recordatori del treballat, etc.), amb
molta intensitat però en períodes molt
curts de duració. Ha de tenir una gran
quantitat de pauses que facin un
entrenament molt discontinu, pel que
molts pensen que pot ser un bon dia per
a recordar les Accions a Pilota Parada

40.  Del conjunt de gols aconseguits per el F.C
Barcelona, un 48,3% foren en estil
 de joc Combinatiu, un 50% en joc de
contraatac i un 1,7% en joc directe. Pel
 que fa a l’Elx C.F, presenta un 35,7% dels gols
aconseguits mitjançant l’estil de
 joc Combinatiu, un 42,9% utilitzant l’estil de joc
al contraatac i un 21,4% jugant
 al joc directe. Amb aquestes dades trobem
un clar predomini, per part dels dos
 equips, dels estils de joc Combinatiu i de
contraatac en detriment del joc directe,
 ja que en el cas del F.C Barcelona, aquesta
xifra supera el 98% dels gols totals,
 i en el cas de l’Elx C.F, està envoltant al 78%
del total

41. TAULA COMPARATIVA DE 2 ESTILS DIFERENTS D’ATAC
Taula extreta de
MCSport
Atac Combinatiu Atac directe
Velocitat Baixa Moderada
Organització Def.Rival Màxima Màxima / Mitja
Organització Ofens.
Rival
Màxima Màxima
Número de Jugadors Molts Pocs / Molts
Fonaments Ofensives Conservar/Progressar/
Finalitzar
Progressar / Finalitzar
Espai Pretès Profunditat/ Amplitud Profunditat / Amplitud
Intencionalitat de la
passada
No disputa Disputa
Seguretat de l’acció Alta Baixa
Zona de llançament Inici/ Mitja / Final Inici /Mitja

42.  F.C BARCELONA
 1A PART 2A PART TOTAL
 COMBINATIU 48,3% (14) 51,7% (15) 100% (29)
 CONTRAATAC 56,7% (17) 43,3% (13) 100% (30)
 DIRECTE 100% (1) 0% (0) 100%
Models més utilitzats
En el futbol