2. El rugbi
Historia
Reglament
Diferències amb el futbol
americà
Fonaments tècnics
Fonaments tàctics
Posicions dels jugadors
Valors i actituds que reforça aquest esport
Curiositats
Vídeos
3. Esport de contacte nascut a Anglaterra
Quinze jugadors per equip en un camp rectangular
La principal forma d’anotar és fer un assaig (plantar la pilota a la “zona de marca”)
Per aconseguir anotar es pot:
- córrer amb la pilota cap a la zona de marca evadint als rivals
- passar-la als companys sempre i quan aquestes passades siguin cap endarrere o al
costat.
- avançar mitjançant xuts a la pilota cap al camp rival.
- realitzant un “maul” (moviment ofensiu que consisteix en avançar mitjançant la força
del grup cap a la zona de marca en menys de 5 segons).
Per evitar anotar es pot:
- realitzant un Tackle (placatge) del tors cap avall (cap amunt és sancionat per
seguretat)
- aturant el joc (detencions). Es resol amb formacions de reinici (melé o “scrum” i “line
out” si surt fora del terreny de joc)
- Fent fora l’atacant del camp (atorgant un “line out” per l’equip que defensava)
- Agafat la pilota que els atacants han deixat caure al terra.
- agafant la pilota desprès d’un xut.
5. Des de fa segles es practiquen esports que consisteixen en
portar una pilota d’una banda a l’altra i passar-la per una obertura
o plantar-la.
No obstant, l’esport conegut com rugbi el podem situar l’any 1823
a una de les escoles de Rugby, a Anglaterra.
Un dels estudiants, William Webb, en un partit de futbol, va
agafar la pilota amb les mans i els altres van intentar placar-lo.
Així es va crear la primera situació d’un esport que posteriorment
li anomenarien rugby football.
El 1880 es va crear el international rugby board i amb ell les
normes més importants.
El 1887 es va jugar el primer mundial de Rugby.
On més es practica aquest esport és a Anglaterra i a les seves
excolònies: Austràlia, Nova Zelanda i Sud-àfrica. També és molt
important a Irlanda, França, Itàlia i Argentina.
6. El rugby no és esport
olímpic. Ho va ser als
jocs olímpics del 1900,
1908, 1920 i 1924.
Les causes de la seva
exclusió van ser la
escassa participació de
països en aquest esport.
El rugby serà de nou
inclòs als jocs de Rio de
Janeiro de 2016 amb la
seva modalitat “rugby a
set”
7. Abans de començar
El camp
El temps
Indumentària
Modalitats
Anotacions
Posada en joc de la pilota
Infraccions
8. Abans de començar:
Joc de 15 contra 15 en un camp rectangular
d’herba, encara que pot ser de terra o herba artificial.
Als dos extrems del camp es situen dos pòsters
separats entre si 5,6 metres i units per un travesser a
3 metres d’altures. Forma de H
La pilota és ovalada, de cuir, i pesa menys de mig
quilo.
Al rugbi són permesos set canvis (tants com jugadors hi
ha a la banqueta). Si un jugador de primera línia es
lesiona havent fet els 7 canvis, pot ser igualment
substituït.
9. El camp:
D’herba, terra o herba
artificial.
100 metres de llarg i 70
metres d’ample (molt
semblant a les mesures
d’un camp de futbol)
Als extrems hi ha la
zona de marca, que
mesura uns 20 metres.
10. El temps:
Dues parts de 40 minuts
No hi ha temps morts ni res semblant, només una pausa a la mitja part.
Indumentària:
Les regles no permeten cap tipus de protecció rígida (no danyar al rival). Es
permeten proteccions toves de no més de 5mm d’ample. També es pot
utilitzar protector bucal de silicona.
Modalitats:
- Rugby 15: és la modalitat més coneguda
- Rugby 13: les anotacions no són les mateixes. Les mesures del camp són
100 metres de llarg per 55 d’ample.
- Rugby 7: mateixes mesures del camp que el rugby 15. Dues parts de 7
minuts. S’utilitza per torneigs curts de cap de setmana, amb molts partits en
aquests.
11. Anotacions
Les puntuacions en rugbi són les següents:
- Try o assaig= 5 punts
- Try penal o assaig de càstig=5 punts (assaig clar que
s’impedeix amb una infracció)
- Drop goal= 3 punts (en comptes de provar l’assaig, els
atacants poden optar per fer un drop)
- Conversió= 2 punts (fent l’assaig tenim opció a marcar des
de 22 metres a l’altura on s’ha fet l’assaig)
- Gol de penal= 3 punts (certes infraccions greus son
penalitzades amb un xut directe als pòsters des de on va
ser aquesta infracció)
12. Posada en joc
Al començament del partit, un dels
equip xuta des de el seu camp en
drop cap a l’altre, seguidament cal
córrer per defensar.
Si la pilota surt fora es fa un line out:
el jugador de l’equip que ha de
treure manarà quants homes vol a
la formació i llençarà la pilota al
mig de les dues formacions.
Desprès de la majoria de les
infraccions, el joc es torna a posar
en joc amb una melé. Posa en joc
la pilota un dels jugadors atacants
13. Infraccions més freqüents:
- Fora de joc: un jugador està per davant de la línia
imaginària de la pilota, a excepció del passador, que té
uns segons per recuperar posició. L’equip beneficiat pot
decidir si xutar a pals.
- Joc perillós: placatge per sobra de les espatlles, colpejar,
donar cops de peu o fer la traveta. Tampoc es pot placar
un rival sense pilota excepte en una ruck, o placar-lo amb
el braç rígid.
- Interferència: no deixar placar a un defensor.
- No soltar la pilota en el pis (al terra després de ser
placat).
- Llançar-se sobre un ruck.
14. Llei del avantatge: l'àrbitre no xiularà si creu que
no beneficiarà a l’equip que rep la infracció.
pilota toca l’àrbitre: el joc continuarà excepte si
s’ha produït una avantatge, llavors es resol amb
una melé.
Un jugador expulsat en un partit ha de citar-se
amb la federació de rugbi corresponent podent
portar vídeos i fotografies per estudiar el seu
cas i prendre la decisió adequada.
15. Al futbol americà es juguen 11 contra 11 i
els equips tenen una plantilla d’uns 45
jugadors. La pilota és oval però més
petita.
És un esport més tàctic i amb moltes
interrupcions.
La pilota es pot passar amb el peu o amb
la mà i en totes les direccions.
En cada atac l’equip atacant té 4 intents
per fer down (l’assaig a rugbi).
L’assaig val 6 punts i el xut a pals val 3
punts.
Els jugadors estan molt més especialitzats
en la seva posició. Alguns només
defensen, altres només ataquen, alguns
només xuten, altres només plaquen, altres
només corren, etc.
Les proteccions són dures i hi ha menys
visió.
16. La passada: no hi ha una tècnica única així com
no hi ha una regla que marqui com passar-la.
La manera més efectiva és amb les dues
mans, acompanyant-la amb tot el cos, mirada
directa al jugador que rep la passada i fent-la
rodar perquè no perdi la direcció i sigui fàcil
d’agafar.
La recepció: amb les mans i el cos
(nadó), subjectant-la bé ja que al rebre un
placatge no pot caure la pilota. Amb la idea de
córrer només rebre-la.
17. El placatge: sempre amb l’acció d’anar a colpejar agafant
(no rigidesa dels braços). Buscant agafar per sota dels
braços i amb l’espatlla al seu abdomen o a les seves
lumbars (si és per darrera). Cal llançar tot el pes i no
soltar per obligar a que planti la pilota. Si cal, placarem
per les cames procurant que no escapi per fer-li caure.
La caiguda: sigui com sigui el placatge que ens fan, al
caure ho farem sobre una espatlla i amb la pilota
agafada. Busquem mentre caiem una posició de
protecció de la pilota per evitar que ens la prenguin.
Interposem el cos entre els defensor i la pilota, esperant
doncs que els companys agafin la pilota. Al pis protegim
la pilota amb cos i braços flexionats.
18. Formació de mur, cohesionats i seguint al
jugador que té la pilota pels costats i per
darrera.
Després de qualsevol tackle: agafar la pilota
ràpidament i formació fent dues diagonals
per donar sortida a la pilota sense cometre
un avant.
19. Dels 15 jugadors numerats:
- Del 1 al 8 són davanters
- Del 9 al 15 són tres quarts
Primera línea (funció de mantenir estable la melé
1 i 3: pilars= els més forts de l’equip (força i tècnica per aplicar-les a les
formacions, mobilitat per ajudar)
2: talonador= colpeja la pilota amb el taló en una melé (intel·ligència, força,
solidesa)
Segona línia (els alts i forts de l’equip, empenyen la melé i són ideals en la
touch)
4 i 5 segona línia (solidesa, poder de penetració, força, convicció i salt)
20. Tercera línia (els jugadors “llestos” entre els davanters, mantenen la melé
equilibrada per no desarmar-la i marquen jugada)
6 i 7: flankers (agressivitat, placatge i potencia)
8: clau o número 8 (intel·ligència, anticipació, lideratge, control de melés
espontànies, jugador sempre en joc, velocitat de reacció i apretar sempre a
l’atacant)
Línea de tres quarts
9: mitja melé = dirigeix els davanters i s’encarrega d’enllaçar-los amb la línia de tres
quarts (lideratge, sentit tàctic, grans passades, acceleració)
10: apertura (lideratge, sentit tàctic, domini de tota classe de passades, convicció
d’atacar, és el primer atacant)
11 i 14: ales (velocitat, canvis de ritme, precisió en el xut, potencia de
placatge, domini de tota classe de passades)
12 i 13: centres (velocitat, canvis de ritme, precisió de xut, potencia de
placatge, domini de tota classe de passades)
15: arrière= últim jugador, no sol participar en l’atac i evita possibles contres (gran
placador, coratge, precisió per xutar amb els dos peus i antelació)
21. Importància del control i la
disciplina (individual i en
grup)
Utilització de l’esperit de
superació, valor i lluita.
Entrega i esforç en tot
moment (raons del joc i de
seguretat)
Cal complir les normes i
respectar el joc net.
Companyerisme, honestedat,
respecte, sacrifici, lleialtat i
altruisme.
Tercer temps: l’equip local
convida després del partit a
menjar i beure a l’equip
visitant.
22.
23. Els All blacks, la selecció de Nova Zelanda, tenen una manera especial de
presentar-se als partits. Ballant el haka.
La lletra és: ¡Muero! ¡Muero! ¡Vivo! ¡Vivo! ¡Muero! ¡Muero! ¡Vivo! ¡Vivo! Este es el hombre
peludo (hombre valiente en la cultura maori) Que trajo el Sol Y lo hizo brillar de nuevo ¡Un paso
hacia arriba! ¡Otro paso hacia arriba! ¡Un paso hacia arriba, Otro hacia arriba....el Sol brilla! Hi!
Jugadors anglesos dels anys 70 van admetre després de retirar-se, que
entrenaven amb porcs i els placaven. El treball era esquivar les urpes a més
de tirar-los al terra.
Fa uns anys, els àrbitres de rugbi (que són normalment, jugadors retirats)
lluïen la samarreta del seu equip, és per això que es veien samarretes de tres
equips diferents. Actualment, la marca adidas s’encarrega de patrocinar-los i ja
no es fa.
En una ocasió, al tercer temps, dos jugadors dels dos equips (Escòcia i
Anglaterra), borratxos, van posar-se a jugar a futbol pels carrers amb la copa
que acabaven de disputar en aquell partit.
La pilota és de forma oval degut a que es va buscar la manera més còmoda
per portar-la amb les mans. Originalment es feia amb quatre peces de cuir
extretes d’animals i s’inflava a dintre amb una pipa, una bufeta de porc. Aquest
home va ser Williams Gilbert, cognom de la marca actual de pilotes de rugbi
més famosa.
24. El millor try de la historia
Els millors tries de 2010
Els placatges més durs
Un domingo cualquiera
I’m a champion