És una presentació sobre el Rugbi a nivell escolar (3ESO B)

1. el RugbI
ALEJANDRO JOSEP CORIA
MOLINA

2. UNA MICA
D’HISTÒRIA
PRIMERA PART

3. UNA MICA DE HISTÒRIA:
EDAT MITJANA
L’inci de l’història del rugbi comença a l’edat mitjana, a Anglaterra
i al nord de França. El seu origen ve d’un joc popular anomenat la
“soule”. Es jugava amb un nombre il·limitat de persones, podia
arribar fins a cent. El joc consistia en portar una bufeta inflada
d’un poble cap l’altre. No hi havia cap mena de regla. Acabava
quan s’aconseguia portar la pilota al lloc acordat

4. UNA MICA DE HISTÒRIA:
TEMPS ACTUAL
La “soule” va influir en els jocs dels alumnes dels instituts
anglesos al segle XIX. Els alumnes jugaven a les hores lliures,
l’objectiu era xutar la pilota i passar-la per entremig d’uns pals.
Un dia, un alumne de l’institut de la ciutat de Rugbi (1823), un
estudiant que es deia William Webb Ellis, durant un partit va
agafar la pilota amb les mans i va córrer avançant fins a la línia
del camp contrari.
Al 1875 es va unificar les normes i es va crear la “Rugby Football
union” amb l’objectiu d’estructurar i estendre el Rugbi per el món.
Les seleccions més fortes són Sudàfrica, Nova Zelanda, Austràlia,
Regne Unit i França.

5. UNA MICA DE HISTÒRIA:
TEMPS ACTUAL
Al 1923 es va crear la Federació Espanyola de Rugbi, després es
va incorporar al 1920 a Sant Bio del Llobregat, un poble català on
el seu equip (Unió Esportiva Santboiana), segueix Sant campiona
de la divisó d’honor.

6. ASPECTES
GENERALS
SEGONA PART

7. ASPECTES GENERALS
El rugbi és un esport col·lectiu, en el qual és el més important la
cooperació entre els jugadors d’un mateix equip i el respecte envers
les normes i l’adversari. Es juga a un camp rectangular. Els equips
són de 15 jugadors cadascun. Un partit dura 80 minuts, divins en
dues parts de 40 minuts, amb un descans de 5 minuts.

8. ASPECTES GENERALS:
L’OBJECTIU
L’objectiu de cada equip és avançar amb la pilota
fins a plantar-la a la marca. Cada marea o assaig
val 5 punts. Per avançar es pot córrer amb la
pilota, passar-la enrere o xutar-la endavant.

9. ASPECTES GENERALS: COM
ACONSEGUIR UN GOL
PER ACONSEGUIR UN COL REALITZAREM:.
Un assaig, el qual val 5 punts
Gol després d’un assaig, el qual val 2 punts.
Gol sobre xut de càstig, després de cometre una falta, el qual val 3 punts
Gol de xut de rebot, que val 3 punts.

10. ON ES
JUGA?
TERCERA PART

11. ON ES JUGA?
Es juga en un camp rectangular (100 m X 70 m).
Ha de ser d’herba i lliure d’obstacles. L que
diferencia un camp de rugbi d’un altre camp són
les seves dues zones de marca, s’un màxim de 22
metres cadascuna, i d’altra banda, els pals de gol,
col·locals verticalment i units entre ells per una
barra transversal (5,60 m).

12. LA FORMA DE
LA PILOTA
CUARTA PART

13. LA FORMA PECULIAR
DE LA PILOTA
La pilota de rugbi presenta una
forma peculiar. És ovalada, com si
es tractés d’un meló, d’un pes
aproximat de 400 grams. Les mides
de la pilota varien segons l’edat dels
jugadors i jugadores.

14. TÈCNICA: MANERA DE
JUGAR LA PILOTA
CINQUENA PART

15. Un dels moviments més característics del rugbi és córrer lliurement amb la pilota a les
mans. La passada és l’acció tècnica que dina continuïtat al joc i sempre implica dos
jugadors: el passador i el receptor. La pilota sempre s’ha de passar enrere, no endevant.
El fet de que el rugbi permeti jugar amb la mà no exclou la posibilitat de jugar amb el
peu i durant el partit es poden emprar diferents maneres de xutar la pilota endavant.
MANERA DE JUGAR LA
PILOTA

16. 3 maneres de
xutar la pilota
Xut col·locat —> s’efectua amb la pilota plantada a terra, és un
intent de transformació i s’encerta s’obte 2 punts. També
s’efectua quan s’assenyala cop de càstig i quan s’incien amb
dues parts d’un partit.
Xut de volea —> serveix durant el joc amb l’objectiu
d’avançar metres per pressionar.
Xut de rebot —> realitza oer salvar de mig camp
després d’haver aconseguit una marca d’un xut de
càstig. També es pot emprar durant el joc per
aconseguir 3 punts fent un gol.

17. TÈCNICA: COM ATURAR
L’AVANÇ DEL JUGADOR
QUE PORTA LA PILOTA
CINQUENA PART

18. En la majoria d’esports es prohibeix totalment el contacte entre
els jugadors, però en el rugbi es permeteix una acció tècnica
defensiva que es diu placatge.
Aquesta tècnica s’utilitza per impedir que un jugador agència
amb la pilota. Consisteix a fer-lo caure a terra empentant-lo
amb l’espatlla o subjectant-li les cames amb els braços.
Quan un jugador ha sigut placat ha de deixar la pilota a terra,
o passar la pilota al company, si no es sanciona a la persona
placada.
Hi han tres tipus de placatges: lateral, frontal i per darrere.
Com aturar l’avanç del
jugador que porta la pilota

19. TÈCNICA:
CARACTERISTIQUES
DELS JUGADORS
SEXTA PART

20. Característiques dels
jugadors
• Cada equip és format per 15 jugadors o jugadores que, en funció de la posició que
ocupen en el camp, es divideixen en: 8 davanters, 2 mitjos i 5 tresquarts.
• Els jugadors 1, 2 i 3 constitueixen la primera línia. Són jugadors forts i pesants; un
d'ells, el 2, és el taloner i els altres dos els pilars.
• El 4 i el 5 formen al segona línia. Són jugadors normalment forts i alts.
• El 6, el 7 i el 8 són els tres davanters msé
ràpids i placadors. Constitueixen la tercera línia.
• El 9 i el 10 són el mig de melé i el mgi d'obertura. Són jugadors molt habils que
dirigeixen el joc.

21. Característiques dels
jugadors
• El 12 i el 13 són els centres. Són potents i explosius.
• L'Il iel 14 són les ales. Són els més ràpids de l'equip i juntament amb
el 15, el darrer, han d'intentar rebre la pilota i començar el contraatac des de darrere.
• Els jugadors que formen la davantera (1, 2 , 3,,4 ,5 6, 7 i 8) són els encarregats de
realizar totes les accions de força.
• El mig de melé (9) és l'encarregat d'ordenar els davanters.
• El mig d'obertura (10) és el director dels tresquarts (3/4)
• Els tresquarts (11, 12, 13, 14 i 15) són els jugadors més rapids i habils
•

22. TÀCTICA: QUAN ES FORMA
UNA MELÉ?
SETENA PART

23. La melé és una manera de posar la pilota en joc quan
a’assenyala falta. Es formada per 8 jugadors de cada equip
que han d’agafar-se fort entre si formant tres línies. La
pilota està al mig de la melé que té la possessió de la
pilota per tal que el teloner la talonegi endins i enrere. Els
jugadors 1,2 i 3 formen la primera línia (jugadors forts). El
jugador 2 (taloner) es situa entre els dos pilars. El 4 i 5
formen la segona línia (fan la columna de la melé). El 6, 7
i 8 formen la tercera línia i controlen la sortida de la
pilota.
Quan es forma una
melé?

24. TÀCTICA: QUAN CAL
REALITZAR UN SERVEI DE
TOC (TOUCHE)?
OCTAVA PART

25. QUAN CAL REALITZAR
UN SERVEI DE TOC?
El servei de toc és necessari per poder posar en
joc la pilota quan ha sortit fora del camp
sobrepassant les línies de banda. Per efectuar-lo
cal formar dues fires de 7 jugadors que, saltant,
lluitaran per agafar la pilota.
El taloner de l’equip que té la pilota la llança
entremig del passadís format pels jugadors
d’ambdós equips. Per recuperar la pilota cal
mantenir una bona coordinació entre el llançador i
el jugador que la agafa. Els demés protegeixen
l’acció

26. TÀCTICA: COM RECOLZAR
EL JUGADOR QUE PORTA
LA PILOTA
OCTAVA PART

27. Per recolzar un jugador que avança amb la pilota quan un
adversari posa en perill l’acció, podem formar una melé espontània
o un bloc, que s’estructuren de la següent manera:
Bloc (maul) —> agrupament format per un o més jugadors de
cada equip en contacte i que rodeja el jugador que portà la
pilota.
1.
Melé espontània (rucky) —> es deixa la pilota a terra i un o
més jugadors de cada equip s’agrupen envoltant la pilota.
2.
COM RECOLZAR EL
JUGADOR QUE PORTA LA
PILOTA

28. LES REGLES I NORMES
BÀSIQUES

29. LES REGLES I
NORMES BÀSIQUES
Avant. Ja hem comental que en el rugbi sempre s'ha de passar al pilota enrere. Si un jugador realitza
alguna passada endavant o bé si mentre corre il cau al pilota endavant, l'arbitre atura el joc
momentàniament i ordena una mele lavorable al'equip que no ha comès la falta.
Un jugador està fora de joc quan:
• Quan es troba per davant de al pilota.
• Quan està situat per davant d'un company que xuta al pilota.
• Quan s'organitza una melé o un agrupament espontani ,i no formant en part, no esta situat més enrere
del darrer peu de l'agrupament.
• Quan no forma part de al línia de servei de toc i no n'està situat 10
metres enrere.
• El fora de joc es penalitza amb un xut de castig en contra.

30. LES REGLES I
NORMES BÀSIQUES
Xut de càstig —> Les faltes en el rugbi s'anomenen xut de castig. Aquesta sanció, l'assenyala l'arbitre
després d'un fora de joc o áltres infraccions.
Per tornar a posar al pilota en joc, els jugadors de l'equip que no ha comès al falta poden realizar alguna
de les accions següents:
Xutar als pals amb al pilota plantada i aconseguir així 3 punts.
Xutar la pilota directament fora del camp, provocant així un servei de toc lavorable al seu equip en el
loc per on ha sortit la pilota.
Tocar la pilota amb el peu i jugar-la amb els companys.
Llei d'avantatge. Quan un equip infringeix el reglament, l'arbitre pot deixar que continui el joc si interpreta
que l'equip no infractor pot treure profit de al jugada. Però si després d'això, observa que no hi ha avantat-
ge, pot assenyalar la falta inicial.

31. LES REGLES I
NORMES BÀSIQUES
El contacte es permès al rugbi , podem agafar, empènyer,
bloquejar, etc. Però hem de tindré en compte la nostra
salut i el evitar lesions. No oblideu que és prohibit del tot
agredir, lesionar, obstruir o trepitjar un oponent, i també
placar-lo pel coll o quan no té la pilota.

32. VALORS, ACTITUDS I
NORMES

33. VALORS, ACTITUDS I
NORMES
El rugbi és un esport noble que exigeix un gran
respecte en- vers els adversaris. Col-labora a
mantenir sempre aquesta filosofia i juga net!
Aprèn ajugar en equip i col-labora amb els teus
companys i companyes durant el joc.
En el rugbi hi ha un tercer temps, després del partit,
en qué guanyadors i perdedors intercanvien
impressions sense tenir en compte el resultat..

34. UNA ENTREVISTA
IMPORTANT AMB UNA
PERSONALITAT DEL
RUGBI

35. UNA ENTREVISTA
IMPORTANT…

36. GRÀCIES PER
ESCOLTARME