SISTEMA ENDOCRÍ

1. LLUÍS LÓPEZ TRIOL
2ON NIVELL FUTBOL
PROF:TONI GORDILL

2.  El SISTEMA NERVIÓS i el
SISTEMA ENDOCRÍ són
els encarregats de
relacionar l’organisme
amb el món exterior, així
com de coordinar
l’activitat dels diferents
òrgans i aparells que
formen el nostre
organisme. Són els
centres de coordinació.

3.  El sistema endocrí no té
una localització
anatòmica única, sinó
que està dispers en tot
l’organisme en
glàndules endocrines.
Aquestes produeixen
unes substàncies
anomenades hormones,
missatgers químics que
són vessats directament
des de la glàndula al
torrent sanguini.

4.  - El sistema endocrí:
Format per les
glàndules endocrines
que secreten
hormones (missatgers
químics) que
produeixen efectes
concrets en òrgans
diversos.

6.  La funció del sistema
endocrí és aconseguir una
resposta generalitzada (que
afecta un gran nombre de
cèl·lules, òrgans i teixits) i
sostinguda (d’efectes
prolongats), diferenciant-se
en això del sistema nerviós.
 o sigui donar una resposta
secretora, que consisteix en
la secreció de substàncies
anomenades hormones per
part d’una glàndula.

7.  Les hormones són
substàncies orgàniques de
composició química,
(o biocatalitzadors), variada,
fabricades en glàndules
endocrines, que són
vessades a la sang i
després, a través de la
circulació sanguínia, arriben
a un òrgan específic, on
s’encarreguen de regular
alguna funció orgànica.

8.  Les hormones poden
exercir les seves
funcions gràcies a uns
receptors específics.
Aquests receptors
poden trobar-se en la
superfície d’aquestes
cèl·lules, o bé en
l’interior d’elles.

10.  Moltes vegades controlen processos
de metabolisme, creixement,
reproducció, diferenciació conducta.
Destaquen l’acció que efectuen sobre
tot el metabolisme ( l’acció d’activació
/ inhibició que realitzen sobre els
enzims ) l’acció morfo genètica sobre
el creixement , l’acció dinàmica sobre
diversos òrgans (contracció muscular)
i , en general, l’acció coordinadora per
mantenir l’equilibri homeostàtic del
cos.

11.  És la part de la medicina
que estudia aquestes
glàndules, les seves
hormones i les seves
alteracions. El dèficit o
excés d’aquestes
hormones provoca
malalties que poden
produir manifestacions
clíniques de severitat molt
variable, des de lleus fins
a suficientment greus
com per a posar en risc la
vida.

12.  Entre les malalties del Sistema Endocrí més freqüents
trobem: hipertiroïdisme i hipotiroïdisme, goll (tiroides),
acromegàlia, nanisme i gegantisme(hipòfisi), diabetis
mellitus (pàncreas), síndrome d’Addisson
(gl.suprarrenals)