Comentari de l'obra escultòrica "Dona i ocell" de Joan Miró. Treball realitzat per Dea El Rais, Elisabeth Ausina i Noemí Ció de l'institut Manolo Hugué. Art PAU

1. DONA I OCELL
Autor: Joan Miró
Cronologia: 1982
Tipologia: Escultura exempta
Material: Formigó i ceràmica
Mides: 22m (alt) x 5.29m (diàmetre)
Estil: Surrealista
Tema: Al·legòric
Localització: Parc Joan Miró (plaça de l’antic escorxador)

2. Localització:

3. ÀNALISI FORMAL:
Dona i ocell és una escultura exempta de grans dimensions (22m
d’alçada, 5,29m de diàmetre). La tècnica és el buidatge i el
trencadís de colors. És policroma, contrasta el gris opac del
formigó amb els colors del trencadís.
Formada per una gran estructura vertical buidada amb formes
arrodonides i còncaves (recorda a una forma fàl·lica) i un gran tall
vertical que suggereix el sexe femení.
A sobre, hi ha un tub cilíndric lleugerament desviat de l’eix
central. Crea una lleugera asimetria.
Finalment, coronant l’escultura, hi ha una mitja lluna curvada
que es transforma en punxes.
L’obra és divideix en 3 elements:
La forma fàl·lica, el tub cilíndric i la mitja lluna.

4. Composició centrípeta i centrífuga.
L’obra està ubicada sobre un estany
artificial en un parc, on els espectadors
poden donar-li tota la volta i, per tant, té
multiples angles de visió.
Miró dota a l’escultura d’una lleugeresa
gràcies al joc gravitatori dels elements de
la part superior, tot i que té una
estructura de formigó voluminosa i de
gran pes.

5. Hi ha una combinació de superfícies: la textura polida del trencadís amb la
ceràmica, i les petites rugositats del formigó. Miró utilitza formes planes,
arrodonides i còncaves en l’eix vertical; un caràcter arrodonit de forma
convexa en el rodet, i la lluna creixent amb una curvatura en les punxes.

6. Hi ha una sensació de moviment gràcies al joc gravitatori que suggereixen els
elements que la coronen. Els efectes formats pel trencadís formen esquemes variats
que aporten dinamisme. La forma vertical manifesta una evolució en el temps,
pujant des de baix fins arribar al rodet, per expandir-se en la lluna creixent. Aquests
dos dinamismes es solapen en un moviment suau.
Té una gran expressivitat per
les seves formes i el tractament
de la imatge.
L’obra es compenetra amb
l’espai que l’envolta, ja que es
reflexa en l’estany artificial,
fusió amb l’espai.

7. INTERPRETACIÓ:
Forma part de les tres obres que Miró va regalar a la ciutat de Barcelona per
donar la benvinguda als visitants. El mosaic de les Drassanes simbolitza
l’entrada per vía marítima, i el mural de la terminal T2, l’entrada per via aèria.
Dona i ocell dóna la benvinguda als visitants que arriben en tren o en cotxe.
Mural ceràmic de l’aeroport del Prat.
Mosaic del Pla de l’Ós, a les Rambles
(Drassanes)

8. Brot o cap de bolet amb un
cercle negre enfonsat que
aporta dinamisme
Recorda una vulva, un
toc hermafrodític
Coronat per un ocell en forma de
lluna
Connecta la realitat
humana amb el món
dels astres.
Línia horitzontal que
separa l’element vertical
de la part superior
Element vertical de ric
cromatisme, com la tija o el
peu d’alguns bolets.
1
2
3
4 5
Iconografia i

9. JOAN MIRÓ
Miró va ser un dels artistes catalans contemporanis més universals del segle
XX. Es quedà impressionat durant un viatge a París el 1920 pels moviments
artístics d’avantguarda que hi havia, però no va ser fins el 1924 quan es va
afegir al moviment surrealista.
Durant la Guerra
Civil
Violència del conflicte
armat.
reflexa

10. Joan Miró va treballar la ceràmica, l’escultura,
la pintura, etc.
Pintura Mural Per A Joaquim Gomis
Gerro de Joan
Miró
Personatge i aus

11. La masia (1921-1922)
El carnaval de l’arlequí (1925)
Altres obres :

12. Models :
Automatisme amb expressió
lliure d’André MassonTrencadís i referència als elements
de la natura d’Antoni Gaudí

13. Formes orgàniques de Jean Arp
“Quisiera hacer un libro que altere a los
hombres, que sea como una puerta abierta que
los lleve a un lugar al que nadie hubiera
consentido en ir, una puerta simplemente
ligada con la realidad.”
El “tot té vida” de l’escriptor
Antonin Artaud

14. Influències:
1. Cercle surrealista
(Breton, Magritte, Dalí…)
2. Tàpies
L’anomenava “el gran mestre”
3. Jackson Pollock
(Expressionisme abstracte)

15. Funció
Funció útil: estètica, per a decorar un espai urbà obert que va ser encarregat els
anys vuitanta per l’Ajuntament de Barcelona.
Funció simbòlica: donar un aire de modernitat i d’obertura internacional a la
ciutat i apropar l’art contemporani a un públic major amb obres com:
-Mural de l’aeroport
-Mosaic del Pla de l’Os
-La Fundació Joan Miró
-Escultura monumental del Parc de
Cervantes (no es va arribar a fer)

16. Context històric
A Espanya mort Franco i comença la transició a la democràcia.
Catalunya recupera l’autonomia perduda després de la
II República, amb l’Estatut de 1979.
A nivell internacional hi ha:
Un apropament entre URSS i USA.
Fi guerra freda i caiguda del mur de
Berlín (1989)
Restauració de la monarquia, dissolució de
les autoritats franquistes i celebració
d’eleccions, que constituiran la Constitució
del 1978.
Governarà l’UCD i posteriorment el PSOE de
Felipe González.
A Catalunya es celebren eleccions a la
Generalitat l’any 1980 i governarà Jordi Pujol
(CiU).

17. Context artístic: SURREALISME, PRIMERES AVANTGUARDES.
1. París epicentre
artístic
2. Sorgiment dels diferents “-ismes”
(cubisme, fauvisme, dadaisme, die brücke…)
Cubisme - Picasso Fauvisme - Matisse

18. 1924 Primer Manifest Surrealista d’André Breton.
1. Teories de Freud
2. Esperança de transformar el món
Automatisme Món dels somnis,
hipnosi, drogues,
mètodes com el
paranoico-crític de Dalí
3. Manifestació de l’inconscient
A través de
Dadaisme - Duchamp

19. Treball realitzat per:
Elisabeth Ausina
Noemí Ció
Dea El Rais
2n de Batxillerat. Institut Manolo Hugué (Caldes de Montbui)
Professora: Margarita Bartolí