1. “El aula es la forma en que se vive y se experimenta el espacio.”
Max Van Manen “ El tono en la enseñanza”
Ens tornem a retrobar carregats d’experiències d’estiu, experiències que seran recordades aquest setembre, amb les
verbalitzacions a les converses de rotllana i als textos dels nostres diaris de vacances.
Les experiències viscudes fora de l’aula seran importants a l’escola perquè enriquiran les que es puguin ocasionar dins
l’aula.
És per aquest motiu, que la nostra aula és un espai que dona peu al diàleg, espontani o dirigit. Aquest emergeix amb
múltiples situacions educatives, per aquest motiu entre infants i mestres es crea un clima d’aula que el pot permetre.
Creem una teranyina d’interessos que fan emergir l’interès per aprendre intentant comprendre el món.
Aquest 14 de setembre del 2015 hem estat acollits per un nou espai.
Un espai diferent del que havíem deixat a l’estiu.
Un espai que l’hem de fer nostre. Un espai que ens sigui agradable i del
que formem part.
L’organització d’aquest espai en el que conviurem nou mesos serà...
El nostre primer repte en comú.
Les vivències educatives viscudes el curs passat ens ajuden a situar-nos i a compartir amb l’ Alba, les que ella havia
tingut a l’escola Ramar.
Conversem durant estona del que recordem:
Izan: “Teníem sis espais”
Adriana: “ Fèiem racons de matemàtiques...”
Carla F.: “ I tallers d’escriptura”
Irene: “ Ens inventàvem contes...”
Les diferents intervencions ens ajuden a situar-nos en vivències que tenen relació amb l’espai d’aula.
Ens retrobem de nou
2. L’horari ens dona informació.
Observem que tornem a fer sessions de tallers d’escriptura i racons matemàtics.
Ens informen que l’ Aitana aquest curs iniciarà noves aventures en una altra escola ( “Sant Joan Bosco” de Sabadell ) i decidim
que li escriurem cartes per saber com li va la seva nova experiència.
Per tant aquest curs som 25 infants a l’aula.
L’observació de l’espai de l’aula, ens genera reptes envers la seva percepció. Volem dibuixar l’aula per poder situar i
distribuir objectes reals.
En adonem que hem de tenir en compte els elements que el composen:
Joel : ” Hi ha tres armaris...”
Anais: “ No són tres, són quatre també hi ha la biblioteca,...”
Jon: “ Hem de tenir en compte els radiadors.”
Hugo: “ Sobra la taula de l’ Aitana !”
Zoe: “Ja no som 26, ara en som 25 a la classe”
Fem un llistat de tot el mobiliari de l’aula.
Ens sorgeix una pregunta!
Com distribuir les 25 taules de l’aula en sis espais per poder continuar treballant per
racons?
Sota la mirada de la nostra percepció espacial i tenint en compte els objectes , cada un de nosaltres interpreta
l’aula amb el dibuix d’un plànol.
Cada infant utilitza els seus recursos sense que ningú els dirigeixi, únicament actuen buscant respostes a la pregunta
formulada.
Hi ha infants que utilitzen el concepte d’escala inconscientment comptant quadrats per distribuir objectes.
Hi ha que n’agafen regles que mesurar.
3. Les propostes que surten de distribució de taules són ben diversificades, cal que les posem en comú.
Però l’observació dels dibuixos per part de les mestres dona informació de les habilitats dels infants a l’hora de
realitzar-los.
Hi ha infants que amb aquesta activitat no han trobat resposta a la pregunta que se’ls hi formulava! I cal donar
protagonisme a cada un d’ells.
Manipulem multicubs i multibase deu en grups de tres o quatre infants, per donar
resposta a la mateixa pregunta. Els nens de seguida hi trobem la resposta. Aquesta
vegada l’hem trobat tots i totes molt ràpid!
4. De quantes maneres diferents podem agrupar els multicubs tenint en compte que sempre
hem de mantenir sis agrupacions?
Comencem a treure peces d’uns grups per afegir-
les en d’altres. Fem registre dels nostres canvis al
paper i ens adonem que les possibilitats de formar
sis grups de taules amb 25 unitats són ben
variades.
Però ens sorgeix una altra pregunta...
Les diferents representacions les projectem en la pantalla amb un aparell
nou que ens sorprèn a tothom.
Ens adonem que molts grups coincidim en agrupacions iguals.
Però també apareixen d’altres que alguns grups no han tingut en
compte.
Entre tots hem d’escollir una única agrupació, llavors en
sorgeixen d’ altres preguntes.
5. Quina creieu que és la millor agrupació , tenint en compte que el nombre d’infants
que s’asseu a cada grup a de ser equitatiu?
Creieu que poden haver grups molt nombrosos o molt petits?
Acordem que la millor distribució són cinc grups de quatre taules i un grup de cinc taules.
Ens posem mà a l’obra!
Comencem a moure el mobiliari i ens adonem que distribuir al dibuix és més fàcil que amb els objectes reals. Per tant,
hem hagut de proposar canvis en relació a la distribució que havíem reflectit als plànols.
Perquè hi capiguen els grups de taules hem de moure la biblioteca de l’espai que ocupava i cercar un altre.
Fem una conversa on expliquem quins seran els racons
que treballarem aquest curs
al taller d’escriptura i ens
adonem que no farem sis sinó cinc.
Amb la col·laboració de tothom ja tenim els grups de taules
organitzats.
Ens fem grans!
Hem acabat un cicle escolar i ara iniciem l’aventura cap a
noves propostes.
Descobrim que als tallers d’escriptura en farem activitats
diferents de les que fèiem a segon.
ESCRIC
DICTATS/
OrtOGRAFIA
ACTIVITATS TIC
ESCRIBO
JOCS
6. Per tant, tornem a preguntar-nos com distribuir les 25 taules en cinc grups?
Tornem a manipular i de seguida ens adonem que hem de repartir les cinc taules de cinc en cinc, afegint una taula
més a cada un dels grups formats per quatre taules.
PERÒ….Aquesta distribució donarà peu a poder fer activitats en parelles com la lectura
intercicle?
Decidim fer cinc grups de taules amb el major nombre possible d’agrupacions senars.
Ens adonem que entre totes les agrupacions realtzades l’opció més encertada és la
de dos grups de sis taules, dos de quatre i un grup de cinc.
Observant els dibuixos ens adonem que la posició
de les taules a l’hora d’agrupar-les també és important
tenir-ho present.
Per aquest motiu, decidim triar la següent
7. Mesurem mobles de l’aula per familiaritzar-nos amb estris de mesura…..
Ens ensortim prou bé!
Fem un llistat del mobiliari de l’aula anotant la quantitat.
Quan mesurem mobles molt alts ens apareixen nombres alts
i ens preguntem si són metres o centímetres?
L’Hugo, la Irene i el Pau ens explica que quan al metre posa
135 es llegeix 1 m i 35 cm.
Segons la Irene el seu pare que és paleta li ha explicat.
Ens preguntem qui són les persones que dibuixen els plànols?
El Pau i la Irene ens responen que els arquitectes. Ens proposem el repte de ser arquitectes i dibuixem el plànol de
l’aula. Primer ens fixem en la forma de les parets i ens adonem que hem de tenir en compte les columnes a l’hora
de dibuixar-lo.
8. I ens queda així!
Abans de dibuixar-lo pensàvem que l’aula tenia forma quadrada. Després observant-lo entre tots a l’aula, a primera
vista diem que té més forma rectangular. Però l’ Hugo ens diu que no pot ser un rectangle perquè les mides del
costats paral·leles no són les mateixes.
Hugo: “ Una paret mesura 639 cm i la de la pissarra 606 cm, per tant fa així,....”
( fa el gest amb la mà com si s’inclinessin les parets)
Irene: “ Si que ho és perquè les parets mesuren igual perquè si a 606 cm li sumem 30 cm de la columna, la mesura és la mateixa”
11. Compartim amb l’aula les diferents estratègies de resolució!
Comprovem qui a coincidit en la mateixa resolució i compartim entre tots els errors
establint una gran conversa matemàtica
“Para hacer que nuestras ideas sean reales para otras personas tenemos
que expresarlas con palabras.
El aprendizaje es real cuando lo se expresar a los demás”
Neil Mercer “ Palabras y mentes”
12. Pensem que el polígon dibuixat al plànol de l’aula és un rectangle!
Sumem les parets dels costats paral·lels i ho comprovem
Ens adonem que no són paral·leles ja que estan una mica inclinades.
13. Relacionem la recerca d’investigació matemàtica amb els racons matemàtics.
Estem interessats en el càlcul del perímetre de l’aula i la manipulació de geoplans en ajuda a comprendre el
concepte.
Representem amb gomes diferents polígons i entre tots fem càlculs orals.
Manipulem reglets per fer càlcul de multiplicacions relacionant aquests càlculs amb la superfície que ocupaven
les reglets sobre el full en el qual treballem.