Així van ser els nostres primers dies del curs de 5 anys

1. JA ENS HEM FET SÚPER GRANS!!!
COMENÇEM EL CURS DE 5 ANYS
Començem un nou curs, i aquesta vegada significa un moment
molt important, perquè anar a la classe de 5 anys suposa que els
infants han crescut i que es troben al darrer curs del cicle
d’infantil. Aquest fet també vol dir que tenim molta feina per
davant!!!
Els cursos de 3 i 4 anys, quan érem pirates i pilots, ja formen part
de la nostra experiència i queden en el nostre record. Passar a 5
anys ens porta a un nou espai, segurament a conèixer noves
mestres i fins i tot potser algun nou company/a.
Ser un any més grossos també dona lloc a nous aprenentatges,
tant de lectoescriptura, d’expressió oral i escrita, de càlcul
matemàtic com d’hàbits, rutines i normes. Ens endinsem, per tant,
en noves inquietuds, nous objectius i nous reptes. Tot això amb la
intenció de poder anar transmeten aquests procés i els seus
resultats a vosaltres, les famílies.

2. COMENÇEM DONCS UN NOU VIATGE, QUE TÉ COM A PUNT DE
PARTIDA IMPORTANTÍSSIM CREAR EL NOSTRE ESPAI. UN ESPAI
ON CONVIUREM JUNTS DURANT TOT UN CURS, ON
COMPARTIREM, APRENDREM I RESOLDREM DUBTES, ON ENS
EXPRESSAREM I ESCOLTAREM, ON TREBALLAREM I JUGAREM…
PER TANT, AQUESTA ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI LA HEM DE FER
ENTRE TOTS/ES, HA DE SER EL RESULTAT D’UNA FEINA EN
EQUIP.
ELS PRIMERS DIES ELS DEDIQUEM A ORGANITZAR L’AULA. I COM
TANTS I TANTS DELS NOSTRES APRENENTATGES PARTIM D’UNA
CONVERSA:
QUÈ NECESSITEM A LA CLASSE DE 5 ANYS A?
ORGANITZEM LA NOSTRA AULA
PER DONAR RESPOSTA A LA NOSTRA PREGUNTA I
APROFITANT LA LECTOESCRIPTURA, FEM UNA LLISTA
ENTRE TOTS/ES DEIXANT CONSTÀNCIA D’ALLÒ QUE
PENSEM NECESSITEM PER LA NOSTRA CLASSE.
DEDIQUEM VARIES SESSIONS A FER LA LLISTA I
TREBALLEM LA LECTOESCRIPTURA IDENTIFICANT LES
LLETRES, EL SO DE CADA FONEMA, LA SEPARACIÓ
ENTRE PARAULES, LES DIFERENTS TIPOGRAFIES I EL
TRAÇ.

3. JA TENIM LA LLISTA FETA! ARA TENIM MOLTA FEINA PER
DAVANT…
EL QUE DECIDIM ÉS POSAR UN GOMET A CADA TASCA QUE
JA HEM REALITZAT, PER TENIR UN CONTROL, DIA TRAS DIA,
DE LES COSES QUE HEM FET I DE LES QUE ENS FALTEN
PER FER.
FEM EL CARTELL DEL
NOSTRE PENJADOR

4. POSEM EL
NOM ALS
FITXERS
JUGUEM A ENDEVINAR LES LLETRES PER
DESCOBRIR L’ABECEDARI AMB LES TRES
TIPOGRAFIES I A QUINA LLETRA
PERTANYEN ELS NOSTRES NOMS
FEM LES TARGETES AMB EL
NOM I COGNOMS PER LES
TAULES QUE ESTARAN PER
COLORS
AFERREM LES FOTOS PER
PENJAR LES TOVALLOLES

5. EL MOMENT DE L’ASSEMBLEA
La jornada, com ja sabeu, comença amb el moment de
l’assemblea on desenvolupam activitats que requereixen expressar
oralment el que volem i el que pensam, experiències i anècdotes
que compartim amb els nostres companys/es. El fet de compartir
un espai de conversa implica fer un bon ús de les habilitats socials
com són: respectar el torn de paraula, aixecar el braç per poder
xerrar, escoltar les aportacions dels altres, saber donar la nostra
opinió respectant les dels altres…
Però es que la conversa no és exclusiva del moment de l’assemblea, ni
dedicam el moment de l’assemblea a xerrar únicament sinó que hi
desenvolupam un conjunt d’activitats organitzades i que, d’acord amb
l’establert amb el nostre currículum, ens serveixen per, de manera
significativa, treballar altres continguts com són els propis del calendari,
aprenent diàriament que els números no ariiben fins a 10, fent-ne la seva
grafia, decobrint la quantitat que simbolitza i el que representa damunt el
calendari, és a dir, avui, ahir, demà…
També hem de llegir i esriure el conjunt d’activtats que, seguint el nostre
horari, tenim programades diàriament, no feim el mateix els dilluns que
els
dijous i això també ho representam per escrit, ens ajuda a situar-nos en el
espai i en el temps.
Una vegada hem fet això passam llista, ens feim conscients dels
boixos i boixes que som a l’aula i els que no han vingut, aplicant,
entre d’altres, els conceptes de suma i resta i les aplicam
diferents situacions quotidianes, necessitam resoldre problemes
diàriamentt i, una vegada hem entès perquè ens serveix sumar i
restar, les utilitzam per donar respostes a preguntes com els
seients que necessitarem a l’autoús o els que necessitarem per
anar al cine.
Curricularment parlant, és a l’asemblea on donam sentit a molts
dels continguts que els alumnes haurien de conèixer en acabar el
cicle ( 3, 4 i5 anys) però n’hi ha d’altres.
PREPAREM LA NOSTRA
ASSEMBLEA
JA SABEU QUE EL MOMENT D’ASSEMBLEA
ÉS UN TEMPS FONAMENTAL DINS LA
NOSTRA JORNADA, ON FEM UNA
IMPORTANTÍSSIMA FEINA DIÀRIA DE
CONVERSA I DE TREBALL. ENS EXPRESSEM,
ENS EXPLIQUEM COSES, INQUIETUDS,
TRANSMITIM PENSAMENTS, COMPARTIM,
RESOLVEM DUBTES...
I ESPECIALMENT DE LES NOSTRES
CONVERSES NEIXEN MOLTS DELS
NOSTRES APRENENTATGES, POSANT PER
DAVANT DE TOT EL PROTAGONISME I
L’INTERÈS DELS INFANTS. COMENÇEN
NOUS REPTES I NOUS OBJECTIUS,
CADA DIA TENIM ALGUNA CONVERSA.
IMPOSIBLE TRANSCRIURE-LES TOTES.
PERÒ SÍ PODREU GAUDIR EN AQUEST
DOSSIER D’ALGUNES D’ELLES, PERQUÈ
ENTENGUEU FINS A QUIN PUNT ELS BOIXOS
PARTICIPEN PLENAMENT DEL SEU PROPI
PROCÉS D’APRENENTATGE EXPRESSANT
LES SEVES INQUIETUDS I INTERESSOS.

6. JA HO HEM FET TOT! LA NOSTRA
LLISTA ESTÀ MARCADA AMB TOTS ELS
GOMETS
EL CALENDARI
I EL TEMPS
ELS ENCARREGATS
EL LLISTAT DELS NÚMEROS.
ELS REPARTIM I
MITJANÇANT UN JOC ELS
ANEM COL·LOCANT ELS MURALS DE
L’ESCOLA I LA CASA
AMB ELS NOMS
ELS MURALS DE
L’ESCOLA I LA CASA
AMB ELS NOMS
AGENDA
GLOBOS CUMPLES

7. RECORDEM LES NORMES
VIURE AMB VALORS COM EL RESPECTE, LA
IDEA DE COMPARTIR, D’ESTIMAR, D’AJUDAR I,
EN DEFINITIVA, EL SABER FER LES COSES BÉ
ÉS FONAMENTAL. NO NOMÉS AMB LA
FINALITAT DE COMPORTAR-NOS BÉ A
L’ESCOLA, SI NO EN QUALSEVOL MOMENT I
SITUACIÓ DE LA NOSTRA VIDA,I PER ACTUAR
COM A PERSONES QUE SABEN VIURE I
CONVIURE EN SOCIETAT.
PER TANT, TREBALLAR LES NORMES DES DE
L’INFÀNCIA AMB AQUEST PROPÒSIT ÉS UNA
TASCA IMPRESCINDIBLE. AIXÍ HO PENSEM
DES DE L’ESCOLA
17 septembre 2014
MALEN: Què vol dir
normes?
GERMÁN: Para las cosas
que no se pueden hacer.
MARÍA: Las normas hay
que respetarlas siempre,
siempre, siempre.
EVA: Una explicación muy
importante.
MALEN: Jordi, i tu que
penses que són les
normes?
JORDI: Portarse bien.
JOANA: Respetar a los
profesores.
MALEN: I què és respetar?
JOANA: Hacer caso de lo
que dicen.
EVA: Ayudar als companys.

8. UNA VEGADA HEM COMPARTIT LES
DIFERENTS OPINIONS I PENSAMENTS
ENVERS QUÈ CREUEN ELS INFANTS QUE SÓN
LES NORMES, FEM UN DIBUIX INDIVIDUAL. ES
TRACTA DE NO DONAR PISTES, QUE PENSIN
SOLETS (COM ELS HI DIC TANTES I TANTES
VEGADES) I QUE REPRESENTIN A UN DIBUIX
QUÈ SÓN LES NORMES.
A UN DELS NOSTRES MOMENTS
D’ASSEMBLEA, ENSENYEM ELS DIBUIXOS UN
A UN I ELS COMENTEM. PARLEM DE LA
NORMA QUE CADA NEN I NENA HA DIBUIXAT
PER A CONTINUACIÓ FER UNA FEINA DE
RAONAMENT. HEM DE DECIDIR ENTRE TOTS I
TOTES QUINES DE LES NORMES QUE HAN
REPRESENTAT ESTAN BÉ.

9. I ja arriba un moment esperadíssim per tots/es: TRIAR EL NOM DE
LA NOSTRA CLASSE!
L’Eva ens ho va recordar al llistat que vam escriure de coses que
necessitavem per organitzar el nostre nou espai.
A la classe de 5 anys ja tenim experiència, i per això sabem lo
important que és aquest moment i la emoció que vivim.
Començem la pluja d’idees a partir de la pregunta, quin nom us
agradaria per la vostra classe? Voleu seguir sent la classe dels
pilots o triem un nom nou?.
Els infants començen a compartir les seves idees. I com es nota que
s’han fet grans!!! Tenen moltíssimes idees...
QUIN NOM VOLEM PER LA NOSTRA CLASSE?

10. COM JA SABEU
D’ALTRES CURSOS,
LA TRIA DEL NOM
SUPOSA UN LLARG
TREBALL QUE ELS
INFANTS VIUEN
AMB IL·LUSSIÓ I
GRAN EMOCIÓ.
EL PRIMER PAS ÉS
POSAR DAMUNT UN
PAPER TOTES LES
IDEES QUE TENEN
DESPRÉS D’AQUEST TREBALL DE RAONAMENT, FEM JA LA
PRIMERA VOTACIÓ. AFERREM A LA PISSARRA LES IMATGES
PERQUÈ ELS INFANTS TINGUIN A L’ABAST DE MANERA MOLT
VISUAL CADA UNA DE LES IDEES I, CADA NEN I NENA SURT A
POSAR UNA RATLLA AL DIBUIX QUE VOL.
QUAN TOTS/ES HAN VOTAT, COMPTEM LES RATLLES QUE TÉ CADA
UNA DE LES IMATGES PER DECIDIR QUINES SÓN LES TRES
OPCIONS MÉS VOTADES. I EL RESULTAT ÉS…
VIATGERS 12
INSTRUMENTS 4
GATETS 3
UNA VEGADA HEM RECULLIT
TOTES LES PROPOSTES,
CONSIDERO IMPORTANT FER
UNA REFLEXIÓ DAMUNT LES
POSIBILITATS DE NOMS
APORTADES PELS BOIXOS, PER
TAL DE CONSIDERAR ELS QUE
REALMENT HO PODEN SER I ELS
QUE NO, TENINT EN COMPTE
TAMBÉ ELS NOMS QUE ENS
PODEN APORTAR UN
APRENENTATGE AL LLARG DEL
CURS O NO.

11. DAVANT D’AQUEST RESULTAT DECIDIM FER
UNA SEGONA VOTACIÓ DAMUNT UN PAPER,
ON L’INFANT TÉ TRES DIBUIXOS: UN GAT, UNA
VIATGERA I UNS INSTRUMENTS. NOMÉS HA
D’ACOLORIR UN, AQUELL QUE VOL QUE
REPRESENTI EL NOM DE LA CLASSE.
A UNA ALTRA SESSIÓ, MIREM ELS DIBUIXOS
UN A UN I A UNA PISSARRA BLANCA ANEM
ANOTANT SEGONS L’ELECCIÓ QUE HAN
PINTAT.
JA TENIM EL RESULTAT DE LA DARRERA
VOTACIÓ!!! AMB MOLTÍSSIMA EMOCIÓ I
MOLTS DE NERVIS COMPTEM ELS VOTS.
EL RESULTAT…
GATETS 9
VIATGERS 11
INSTRUMENTS 4
I PER FI CELEBREM EL NOM
GUANYADOR…
ELS VIATGERS!!!
APLAUDIM, CANTEM I FINS I
TOT BALLEM D’ALEGRIA!!!

12. I ESTEM TANT CONTENTS QUE TENIM
MOLTES GANES D’INFORMAR A LES FAMÍLIES
DE LA NOVA NOTÍCIA.
HO FEM DE DOS MANERES: PRIMER
ELABORANT EL CARTELL PER POSAR A
L’ENTRADA DE CADA UNA DE LES PORTES DE
L’AULA. AQUESTA TASCA LA FEM EN GRAN
GRUP FENT UNA FEINA DE
LECTOESCRIPTURA.
EN SEGON LLOC, HO ESCRIVIM
INDIVIDUALMENT A L’AGENDA, COPIANT DEL
CARTELL QUE HEM FET ENTRE TOTS/ES.
AQUESTA FEINA NO NOMÉS ENS SERVEIX
PER AFIANÇAR EL TRAÇ DE LES LLETRES, SI
NO TAMBÉ PER ANAR AGAFANT CADA
VEGADA MÉS CONSCIÈNCIA DE LA
IMPORTÀNCIA DE LA COMUNICACIÓ.

13. UNA VEGADA JA TENIM EL NOM,
ELS VIATGERS TENIM
IMPACIÈNCIA PER CREAR EL
NOSTRE MURAL. UN CARTELL
QUE ENS DONA IDENTITAT COM
A GRUP I QUE ENS SITUA EN EL
NOSTRE ENTORN DE L’ESCOLA.
A MÉS DE TRACTAR-SE D’UNA
ACTIVITAT QUE IL·LUSIONA
MOLT ALS INFANTS I QUE
SUPOSA UNA FEINA DE
PLÀSTICA I DE
LECTOESCRIPTURA.
EL PRIMER PAS IMPORTANT ÉS
TENIR UNA CONVERSA PERQUÈ
ELS BOIXOS PARTICIPIN DE LA
CREACIÓ DEL MURAL DES DEL
PRIMER MOMENT. LA PREGUNTA
CÓM HA DE SER, ON HA D’ESTAR
SITUAT? ÉS EL NOSTRE PUNT
DE PARTIDA.
EL MURAL QUE ENS IDENTIFICA
30 setembre 2014
MALEN: Cóm podem fer saber als altres que som la classe
dels viatgers?
GERMÁN: Podríamos hacer una decoración.
MALEN: I on la posem?
GERMÁN: Allí (assenyala assemblea).
MALEN: Però si posem un mural a l’assemblea queda dins de
la classe i els papis o mestres no el veuen.
EVA: Fora de la porta.
MALEN: De quina porta?
EVA: Del pati.
MALEN: Però llavors no ho veu tothom.
VIVIANA: Si lo ponemos allá (assenyala porta aula) lo veran
todos.
GERMÁN: O en los cristales.
DESPRÉS D’UN INTERCANVI D’OPINIONS, DECIDIM
POSAR-LO FORA PER TAL QUE TOTHOM EL PUGUI
VEURE I ENS IDENTIFIQUI.

14. MALEN: Per poder-lo aferrar a la porta, cóm ha d’anar vertical o
horitzontal?
DESCOBRIM IDEES DIFERENTES…
ANDREA: No, porque así no cabe (col·locant bé el full, l’Andrea
corregeix als que diuen que ha d’estar horitzontal).
MALEN: I què hem de posar?
JORDI: ¿Qué tal si escribimos que somos els viatgers?
GERMÁN: En un papelito pequeño y escribimos.
JORDI: O en uno grande para colorearlo.
JOANA: O si no ponemos dos papeles en las puertas para que lo vean
los papás y las maestras.
VIVIANA: Y escribir 5 años.
MALEN: D’acord, i què hem de dibuixar?
UNA VEGADA
HEM
CONSENSUAT
ON
AFERRAREM
EL MURAL, EL
SEGÜENT QUE
HEM DE FER
ÉS DECIDIR
CÓM EL
FAREM… AIXÍ
QUE HEM
OPTAT PER
FER UN ESBÓS
AMB L’AJUDA
DE LA FINA
QUE DIBUIXA
MOLT BÉ.

15. EN AQUEST MOMENT INTERVÉ LA FINA
PER COMENÇAR A FER ELS DIBUIXOS I
AIXÍ TENIR UNA IDEA DEL QUE VOLEM
FER.
JORDI: A nosotros con una maleta i un
coche.
GERMÁN: Y a todos en un globo. o en un
barco.
MARÍA: Y un avión.
TOTS: ¡Por el cielo!
LETICIA: Y un taxi.
GERMÁN: Y un autobús.
JÚLIA: Un tren.
MALEN: I què més podem fer?
JOANA: Las nubes.
NÚRIA: Y el sol.
GERMÁN: Y podemos posar fotos i un
viatger al costat.
TAMBÉ DECIDIM ENTRE TOTS ELS
COLORS DEL NOSTRE MURAL, I
PARLEM DE TOTES LES
POSSIBILITATS DE VIATJAR PER TOT
EL MÓN. PERÒ CÓM HO PODEM
DIBUIXAR AIXÒ?
DAVID: Con banderas.
MALEN: I quins llocs volem visitar?
JÚLIA: València.
LETICIA: Méjico.
JORDI: Eivissa.
VIVIANA: Rumanía.
GERMÁN: Disneyland París.
LETICIA: Florida.

16. I AIXÍ VA ANAR NESQUENT I ES VA FER REALITAT LA NOSTRA IDEA
DE MURAL, AMB ELS INGREDIENT MÉS IMPORTANTS COM EREN
LES IDEES DELS BOIXOS I LA SEVA IL·LUSIÓ. A MÉS DE LA SEVA
FEINA I L’AJUDA IMPRESCINDIBLE DE LA FINA, QUE ÉS TOTA UNA
ARTISTA DIBUIXANT.
JA TENIM UN, I AQUÍ TENIU EL RESULTAT D’AQUESTA BARREJA. I
HAIG DE DIR QUE NO PODIA SORTIR MILLOR!!!
ARA JA TOCAVA APROFITAR
VARIES SESSIONS DE PLÀSTICA
PER FER LA FEINA.
SI ÉS QUE ELS NOSTRES VIATGERS
SÓN UNS CRAKS. NO PODIEN DONAR-
NOS MÉS BONES IDEES!!!
AIXÍ QUE RECOLLIDA LA INFORMACIÓ
DECIDIM FER DOS MURALS (TAL I COM
LA JOANA HAVIA PROPOSAT AL
PRINCIPI), UN PER CADA PORTA.
UN MURAL QUE DONA RESPOSTA AL
CÓM VIATGEM I UNA ALTRE A ON
VIATGEM.