4. JUSTIFICACIÓ:
Hem preparat un nou espai de vivència, dins el
conjunt de vivències escolars. Un espai amb
diverses propostes però relacionades:
Tarima i construccions amb peces de fusta.
Taula de llum
Retroprojector.
Taula i materials per a la representació.
Volem provocar aprenentatges que ajudin els infants
a desenvolupar les seves capacitats motrius,
cognitives, afectives, fantasmàtiques, conatives,
socials i relacionals.
Crear un espai de trobada d’interacció i participació
conjunta dels infants de tres, quatre i cinc anys.
I un espai i un temps per a poder fer una recerca de
com els intants es construeixen autònomament
com a subjectes.
5. OBJECTIUS:
Com a infants:
Promoure la relació d’infants de diferents edats (cicle E.I.)
Afavorir els aprenentatges entre els infants del cicle d’E.I.
Crear una relació més directa entre els infants i les
mestres d’E.I.
Enriquir les capacitats dels infants per tal de crear
estratègies de resposta entre ells.
Desencadenar dinàmiques de pensament i de creació
mitjançant la manipulació dels materials.
Afavorir la motricitat dels infants.
Compartir l’espai corporalment, amb les accions i amb el
llenguatge (opinions, idees...)
Gaudir del plaer conjunt d’una obra comuna.
Adquirir confiança en sí mateix davant aquesta
proposta, diferenciada de les que participa habitualment..
6.
7.
8.
9. Com a mestres:
Recollir i documentar el treball que realitzen els
infants.
Aprofundir en el coneixement dels processos
autònoms dels infants en base a una
observació.
Despertar la sensibilitat estètica dels infants a
partir de relacions, actituds, experiències
sensorials....
Crear un clima de concentració i serenitat.
Donar a conèixer aquesta experiència als
companys i a les famílies.
10.
11.
12. COM ENS HEM ORGANITZAT?
Des del curs passat ens hem estat reunint quinzenalment
per dissenyar i organitzar el pati i les aules com a
ambients. Tenim els
dissenys, pressuposts, horaris, possibles espais i
possibles persones necessàries per dur-ho a terme.
Enguany, a partir d’aquest curs, ens hem adonat que hem
de ser més realistes. Ja que no tenim pressupost ni prou
personal hem començat per dissenyar i muntar només
l’aula de llum i construccions.
Durant aquest segon trimestre ja funciona de manera
experimental amb un grup fix de sis infants: dos de 3
anys, dos de 4 anys i dos de 5 anys, durant tres
sessions setmanals. Som dues mestres que observam i
documentam, i alguna altra que entra puntualment.
Al pròxim trimestre ens agradaria que hi passessin la resta
d’infants i mestres, però encara ho estem organitzant.
14. Ritual d’entrada.
Salutació.
Repassar les normes.
Rallar fluixet
Respectar el joc dels altres.
Tenir cura del material.
Les fustes només s’han d’emprar al racó de la
tarima.
Recollir el material quan s’acaba la sessió. ( Les
construccions es poden deixar fetes).
Recordar els jocs que havíem deixat en marxa en la
sessió anterior.
Projectar idees noves per fer avui.
18. Ritual de sortida.han tingut.
És un temps per recollir les històries i vivències que
També és un bon moment per projectar noves idees.
19. UNA, DUES, TRES, QUATRE.
Ja des de la primera sessió en Sergi i en
Pere, tots dos de tres anys, s’ajunten per
jugar junts. Comencen fent construccions
molt primes. Xalen veient-les caure i
escoltant el renou que fan. Es cansen de
les construccions, canvien i van al
retroprojector i a la taula de llum.
20.
21. Durant la segona sessió es fixen en els
companys de quatre anys, en Josep i
n’Esteve, que fan una “casa alta”. Sembla
que els ha cridat l’atenció i volen imitar-
los. Els seus intents són infructuosos.
Col·loquen les peces sense anar gaire
alerta, de manera impulsiva. Així com ho
munten, la construcció s’esfondra.
22.
23. En el ritual de sortida fem el comentari
que a l’hora de construir, les peces han
d’estar ben col·locades i ho hem de fer a
poc a poc. És un requisit perquè la
construcció s’aguanti i quedi ben polida.
A la tercera sessió en Sergi entra dient
que avui anirà a poc a poc per muntar la
seva torre. És prest quan ja s’ha oblidat
del seu projecte de construir i volta per la
taula de llum.
24. En Pere fa estona que intenta posar una
plataforma sobre quatre pilars. Hi troba
una dificultat... No s’aguanta...!
Resulta que col·loca dues peces petites i
dues peces més altes.
Després de provar-ho diverses vegades i
d’observar la torre que han fet els seus
companys de quatre anys, ha descobert
que si les posa totes de la mateixa mida, li
sortirà bé.
Ho prova i ho aconsegueix.
25. Com que la construcció sembla que
s’aguanta amb solidesa en Pere decideix
completar-la amb un altre pis. Fantàstic!
Aquest cop no li ha costat gens ni mica.
Ja té ben clar que li calen quatre peces
iguals per assegurar l’equilibri de la seva
construcció.
26.
27. En Sergi s’afegeix al joc d’en Pere. Aquest
accepta, però li diu molt convençut: “només
has d’emprar aquestes peces, amb les altres
no funciona”.
En Pere compta “una, dues, tres i quatre”, les
carrega i se les emporta cap a la torre.
En un moment donat, en Sergi vol col·locar la
plataforma damunt de tres columnes. Llavors
en Pere exclama: “N’hi falta una!”. En Sergi
entén que ha d’esperar que en Pere posi
l’altra columna perquè la plataforma
s’aguanti.
Quasi no parlen. S’entenen amb la mirada i
treballen junts. Sols es diuen: ”Fem-ho una
vegada per hom”.
29. Aquella idea inicial que ha partit de la
intuïció i la perseverança d’un fillet, ha
acabat essent un projecte compartit entre
dos amics que col·laboren, s’intercanvien
els papers, fan hipòtesis, s’esforcen i
s’emocionen en veure’n els resultats.
Els ulls els brillen. Observen la construcció
i estan exaltats. La felicitat se’ls reflecteix
a la cara.
En acabar la sessió en Pere i en Sergi
s’abracen. Estan molt contents del seu
esforç
30.
31. És significatiu que des del moment en què
assumeixen un projecte comú, es concentren
totalment, ja no existeix res més per a ells.
Estan completament absorts i no els calen
paraules per entendre’s, treballen sense
descans fins que la mestra els diu que el temps
s’ha acabat...
En Pere i en Sergi han après dels seus
companys, s’han interrelacionat, han cooperat,
han compartit, han interactuat, han adquirit
noves habilitats, han après conceptes
matemàtics...
32. Han crescut emocionalment i
conceptualment perquè han fet
descobriments per ells
mateixos. Han crescut en
autoestima i confiança.