Diari del 29 de novembre del 2017

www.bondia.ad/tel.808888/fax828888
També ens trobarà www.bsa.ad
Mésserveis,
més banca,
més online!
els 100 primers
Ara,atenció al
client24h en
elnostreper l.
Pensi en el futur
PLANS DE PENSIONS BSA
Dimecres, 29 De novembre Del 2017 núm. 3.446 / Any 14
MÈDIC AND BEAUTY
antiaging medicina estètica obesitat
Desitgem
BONES FESTES
Vàlid fins 31/12/2017
Com a obsequi de Nadal tindrà un 20% de descompte
en tots els nostres tractaments presentant aquest anunci
MÈDIC
C. Bonaventura Armengol, 10 Esc. B. 1er-4t AD 500 Andorra la Vella
Informació i petició d‘hores Tel: 00 376 800040
LA DIETA
QUE FUNCIONA
T. 00 376 822-333 T. 00 376 800-040
C/ Bonaventura Armengol , 7 (ANDORRA)
DESCOMPTE
del 15%
presentant
aquest anunci
vàlid fins al 31 de DesembreT’ESPEREM
NOVA
TENDA
Els països prosperen
si les institucions
treballen per tothomPROGRESSISTES
OPINIÓ
Colors
oriol vilella
Músic
El despropòsit català
rossend
areny
Mestre i exconse-
ller lauredià
els usuaris són crítics amb la
informació que dona la Cass
La seguretat social presenta el resultat d’una enquesta de satisfacció en què obté una puntuació de notable
avuI és NOtíCIa pàgina 3
jONahtaN gIl
Tota la música en 66 fotos a artalrocCultura pàgina 22
El saas regularà l’accés al psicòleg de
salut Mental i incrementarà les tarifes
aNDOrra pàgina 7
aNDOrra pàgina 8
SDP veu una “astúcia
legal” del SAAS per
amagar hores extres
aNDOrra pàgina 12
Millora de l’oferta
mòbil amb tres nous
forfets amb ‘roaming’
aNDOrra pàgina 14
Minguillón mira amb
recel l’actuació del
Govern amb el casino

2 Dimecres, 29 De novembre Del 2017
FARMÀCIES DE
GUÀRDIA
CATALÀ EXPRÉS
TELÈFONS
URGÈNCIES
Servei Urgent Mèdic (SUM) 116
Hospital de Meritxell 871 000
Urgències (la Seu) 973 35 29 42
Hospital (la Seu) 973 35 00 50
Transport Sanitari Programat 871 116
Creu Roja 808 225
Policia 110
Policia Municipal (la Seu) 092
Mossos d’Esquadra 088
Bombers 118
Bombers (la Seu) 085
Ambulància (la Seu) 973 35 33 35
FEDA (avaries) 145
Andorra Telecom:
(Avaries/Aten. al client) 115
Andorra Telecom (Inf. nacional) 111
Andorra Telecom (Inf. internacional) 119
D’interès
Escaldes-Engordany
Farmàcia Europea
Av. Carlemany, 105 - Tel. 801 868
Pas de la Casa
Farmàcia del Pas
C/ Major, 1 - Tel. 755 860 - 352 711
Com es diu guantazo en
català?
Es diu bufetada o galtada.
Van continuar el rodatge a
partir de la bufetada.
Pizzeria - asador
ITALIAda Corrado
Telèfon: (+376) 861 088 - (+376) 346 118
Prat de la Creu 29 - Andorra la Vella
Principat d’Andorra
Pizzeria autèntica napolitana,
amb forn de llenya i
pizzers napolitans.
Local ideal per a festes,
ja siguin d’aniversari,
d’empresa o privades.
Restaurant Italia!
Per cadascuna de les pizzes
que t’emportis a casa tens
una beguda gratuïta inclosa.
alsa.es
Gaudeix del nou servei Supra!
Andorra - Barcelona
33,25€
anada i
tornada
CUINA
D
’ALEMANYA I D’AL
SÀCIA
AAA
35,90€
PER A DOS
PERSONES
Al preu inclou:
· 1 l. de cervesa
· 2 u. de pa salat Alemany
Al preu inclou:Al preu inclou:Al preu inclou:Al preu inclou:
MÜNCHEN
EL NOSTRE FAMÓS PLAT
Al preu inclou:Al preu inclou:Al preu inclou:Al preu inclou:
Av. Tarragona, 65 · Andorra la Vella
brotzeittarragona65@gmail.com
www.brotzeittarragona.com
+376 856 655 (per a reserves)
EL TEMPS
FRONT POC ACTIU AMB ALGUNA NEVADA
Avui el cel estarà cada cop més ennuvolat al llarg de
tot el matí, amb alguna feble precipitació de neu per
damunt dels 900 metres. Durant la tarda, ha de conti-
nuar la feble nevada a qualsevol punt, amb força fred.
Les temperatures aniran davallant cada cop més, i se-
ran negatives tot el dia per damunt dels 1.800 metres
d’altura. El vent bufarà moderat de component oest,
augmentant la sensació de fred. Demà encara baixa-
ran més les temperatures, que seran de ple hivern a
tot el Pirineu, i també a fora del que és estrictament
el Pirineu. Aquesta fredorada de demà anirà a més,
amb el cel amb núvols i clarianes. Que tinguin un
BonDia.
Avui
5 4
-1
-3 -4
mín.
mín. mín.
max.
max. max.
dijous divendres
-7/0
-4/3
-3/5
-1/7
-1/8
-1/9
-3/5
-3/4
-4/3
-5/5
-1/10
8

3Dimecres, 29 De novembre Del 2017
Avui és notícia
Treballem per fer més fàcils els moments més difícils ...
• Incineracions
(concessió oﬁcial)
• Trasllats internacionals
• Repatriaments
• Venda i col·locació de làpides
• Servei de floristeria
nacional i internacional
• Gestió integral de tràmits per defunció
C/ dels Escalls, 9, baixos. AD700 Escaldes-Engordany • Tel.: +376 • 86 66 32 • 80 71 80 • Fax: + 376 86 68 32 • 80 71 72
La gestió de les incidències dels
afiliats i declarants amb la CASS
i la informació facilitada són els
aspectesmenysbenvaloratspels
usuaris de la parapública, segons
es desprèn del primer baròmetre
de satisfacció, que es va donar a
conèixer ahir. Tot i que el treball
conclou que la seguretat social
obté globalment una puntuació
de notable (un 73% dels afiliats
i un 66% dels declarants estan
molt o bastant satisfets amb el
servei), suspèn en gestió de les
incidències (4,7, en els cas dels
afiliats –5,1 pels declarants–) i
obté un aprovat en informació
facilitada (5,8 –6,4 pels decla-
rants–).
Quant a les incidències, no-
més un 8% dels afiliats i un
17% dels declarants assegura
haver-ne tingut alguna. Pels
primers, les principals (24%)
fan referència a la falta d’infor-
mació, seguides dels problemes
amb les baixes (17%). En els
declarants, les incidències més
destacades han estat per pro-
blemes amb les baixes (23%) i
amb les altes (13%). El president
del consell d’administració de la
CASS, Jean-Michel Rascagne-
res, va destacar que la incidència
que més preocupa és la manca
d’informació. Així va recordar
que es tracta de continguts com-
plexos, difícils de traslladar a
l’assegurat, i sovint l’usuari es
troba perdut. Davant d’això, el
director de Comunicació, Relació
amb l’assegurat i Mètodes, Da-
vid Caubet, va explicar que s’es-
tan fent esforços per oferir des
d’informació més bàsica a més
àmplia i especialitzada i formant
el personal. A més, de cara a
principis d’any es presentarà la
nova pàgina web, que utilitzarà
un llenguatge més planer i per-
metrà trobar la informació fà-
cilment. També s’aniran afegint
tràmits en línia, fins i tot nome-
nar el metge referent. Aquest
procés es preveu que culmini en
un termini de tres anys. De fet,
encara que, des del consell d’ad-
ministració, es considera l’actual
web poc àgil, els afiliats enques-
tats li donen una nota de més de
7 punts, també en estètica. Amb
tot, un 63% dels afiliats segueix
utilitzant l’oficina com a canal de
contacte amb la CASS, mentre
que els declarants sí que aposten
més pels tràmits en línia (59%).
Precisament, sobre aquesta
qüestió, Rascagneres va apuntar
que, si molts dels tràmits que es
fan presencialment es fessin a
través de la pàgina web, el temps
d’espera per ser atès es reduiria.
Quant a la resta d’incidènci-
es, el president de la CASS va ex-
plicar que es tracta sobretot de
desacords amb resolucions de la
parapública i, per tant, molt difí-
cils de resoldre. Així va apuntar
que els afiliats no estan d’acord
amb la gestió de les seves baixes,
mentre que els declarants expo-
sen que la seguretat social no
les controla prou. És per aquest
motiu que el consell d’adminis-
tració considera que “estem al
lloc de toca” i que el control és
suficient.
Pensions
Al baròmetre, també es pregun-
ta sobre la satisfacció dels afili-
ats amb la gestió de la CASS. La
pitjor nota és per a l’import de
les pensions. En aquest sentit,
donen un 4,4 a l’import de les
pensions de jubilació, viduïtat o
orfanesa, i un 4,6 a l’import de
les pensions d’invalidesa. Ras-
cagneres va recordar que, en
aquesta qüestió, la CASS el que
fa és aplicar la llei. Sobre el per-
centatge de cobertura dels ser-
veis de salut i les tarifes, la quali-
ficació es de 6,3 en els dos casos.
En aquest àmbit, destaca la rapi-
desa en el reemborsament, que
rep un 7,1. Quant als volants de
desplaçament, la valoració glo-
bal és de 7,2 i, amb relació a les
baixes, els afiliats indiquen estar
prou satisfets, amb un 6,9. Des-
taquen com a millors notes amb
relació a les baixes, la satisfacció
amb el personal mèdic (7,2).
Des de la CASS, es va rebre els
resultats de l’enquesta de forma
satisfactòria i es va destacar que
“trenca tòpics” sobre la segure-
tat social (un exemple, el servei
mèdic que és ben valorat). El ba-
ròmetre s’emmarca en la políti-
ca de transparència i millora del
servei i servirà per prioritzar les
accions a dur a terme.
La manca d’informació i la gestió
d’incidències, els àmbits de millora
Una de les pitjors notes que donen els afiliats enquestats en el treball fa referència a l’import de les pensions
Baròmetre de la CASS
M.s.C.
AndorrA lA VellA
La directora, Joaquima Sol, Jean-Michel Rascagneres i David Caubet van exposar el resultat de l’enquesta, ahir.
jonAthAn gil
rascagneres
rebutja reduir
el 30% del
cotitzat
Un dels escenaris que
planteja l’informe sobre
les simulacions del futur
de les pensions recull com
a mesura una reducció
del 30% del que s’ha
cotitzat fins ara. Tot i això,
rascagneres va remarcar
que aquest només era un
càlcul per veure l’efecte
que tindria l’actuació i va
remarcar que no en tots
els escenaris proposats
s’inclou aquesta retallada
del 30%. A més, el
president de la CASS es
va mostrar en contra de
la mesura. “No es pot
contemplar una retallada
de les pensions” va dir, ja
que amb mitjanes de 700
euros “no és sostenible”.
Va dir que el futur passa
per un conjunt de mesures.
la satisfacció global
amb el servei obté
una puntuació de
notable
la parapública
anuncia millores a
la web per facilitar
l’accés a la informació

OPINIÓ4 Dimecres, 29 De novembre Del 2017
La Veu deL PobLe S. a. PReSIdeNT Ferran Naudi d’areny-Plandolit GeReNT Ricard Vallès
boNdIa CaP de RedaCCIÓ Julià Rodríguez ReSPoNSabLe d’oPINIÓ andrés Luengo RedaCCIÓ Marc Segalés, Mireia Suero, andrés Luengo, Víctor duaso, Pepa Gallego
CoRReCCIÓ bruna Generoso MaQueTaCIÓ Lídia Jo, Reinaldo Márquez, Soraya borlido FoToGRaFIa Jonathan Gil CoMeRCIaL I adMINISTRaCIÓ Joan Nogueira, albert usubiaga, Virginia Yáñez
dISTRIbuCIÓ Premsa distribució IMPReSSIÓ Imprintsa.
Carrer baixada del Molí, 5. andorra la Vella.Telèfon: 808 888 Fax: 828 888 adreça electrònica: bondia@bondia.ad Web: www.bondia.ad
DIRECTORI
El diari no es responsabilitza de les opinions expressades pels col.laboradors de la secció d’opinió. L’opinió del BonDia es reflecteix en el seu editorial.
Perquè les vostres cartes al director o les vostres opinions puguin ser publicades, cal que ens faciliteu les vostres dades: nom i cognoms, passaport, telèfon i parròquia de residència.
Avís SMS: En compliment del que preveu la Llei 15/2003 Qualificada de Protecció de Dades Personals, de 18 de desembre, us informem que les vostres dades personals passaran a formar part d’un fitxer automatitzat, a què acordeu el vostre consentiment, la finalitat del qual és la gestió dels
missatges SMS. El responsable del fitxer és la SoCIETAT LA VEU DEL PoBLE SA, on podeu exercir el drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició. Us informem que les vostres dades no seran cedides. Els missatges es publiquen literalment, d’acord amb el contingut rebut a la redacció del
BonDIA. no obstant, el diari es reserva el dret de publicació i no es responsabilitza de les opinions expressades en aquesta secció. L’USUARI es compromet a fer un ús adequat dels continguts i serveis que ofereix el BonDIA i amb caràcter enunciatiu però no limitatiu, a no emprar-los per a (i)
incórrer en activitats il·lícites, il·legals o contràries a la bona fe i a l’ordre públic; (ii) difondre continguts o propaganda de caràcter racista, xenòfob, pornogràfic, il·legal o atemptatori contra els drets humans. El BonDIA es reserva el dret de retirar tots els comentaris i les aportacions que vulnerin
el respecte a la dignitat de la persona, que siguin discriminatoris, xenòfobs, racistes, pornogràfics, que atemptin contra la joventut o la infància, l’ordre o la seguretat pública o que, a judici seu, no resultin adequats per publicar-se. no es publicarà cap missatge amb dades personals o que puguin
identificar una persona sense el consentiment de la persona interessada. L’usuari s’obliga a no utilitzar els serveis que es prestin amb fins o efectes il·lícits o contraris al contingut del present Avís Legal, lesius dels interessos o drets de tercers. L’usuari garanteix que la informació, el material, els
continguts o les observacions que no siguin les seves pròpies dades personals i que siguin facilitats al titular del diari, no infringeixen els drets de protecció de dades personals ni cap altra disposició legal. La informació, els materials, els continguts, les opinions o les observacions que l’usuari
faciliti al titular es consideraran no confidencials, i es reservarà el dret a usar-les de la forma que consideri més adequada. La relació entre LA VEU DEL PoBLE i l’USUARI se sotmet a la jurisdicció del Principat d’Andorra.
dipòsit Legal aNd. 114-2004
La Caixa Andorrana de Seguretat Social
(CASS) va donar a conèixer ahir els resul-
tats de la primera enquesta de satisfacció
externa entre els usuaris. La informació
facilitada i la gestió de les incidències són
dos dels aspectes pitjor valorats pels afi-
liats i declarants de la parapública. Tot i
així, la CASS obté globalment una nota de
notable, i a més es posa en relleu que, en
general, el servei ha anat millorant, fet que
ha estat celebrat pels seus responsables.
La realització d’una enquesta d’aquestes
característiques és una bona iniciativa per-
què permet descobrir quins són els punts
dèbils en què s’hauria de posar l’accent en
el futur. De tots és sabut que els cotitzants
s’han mostrat històricament molt crítics
amb el tracte que reben de la seguretat
social i que, per tant, hi ha un gran marge
de millora. També ho és, però, que l’actual
consell d’administració ha deixat clar, des
d’un primer moment, que una de les seves
línies d’actuació és la millora de l’atenció
als usuaris. El perill és caure en l’autocom-
plaença i pensar que els objectius ja s’han
assolit, tenint en compte que aquest és un
àmbit en què la feina no s’acabarà mai. És
cert que la CASS no pot fer altra cosa, en
molts casos, que aplicar la regulació vi-
gent, però també ho és que hauria de pro-
curar molt més un tracte més humà.
Enquesta de satisfacció de la CASS
EDITORIAL
“Un aventurer, un personatge
histriònic que durant uns pocs
dies i per primera vegada a la
història va posar Andorra al
mapa mediàtic mundial”. Amb
aquestes exactes paraules des-
crivia anys enrere Toni Morell
el gran Borís Skossyreff, a qui
–segur que ho recorden– havia
localitzat a finals dels 70 sota
els hàbits del germà porter del
monestir de Poblet. Ho deia, és
clar, pel sainet que el nostre efí-
mer monarca va protagonitzar
el juliol del 1934: nou dies de
regnat que van acabar amb la
reglamentària intervenció de
la guàrdia civil. Els sona? Molt
ibèric, tot plegat. Ho rellegíem
l’altre dia, quines coses, i no
sabríem dir ben bé per què de
seguida ens va venir al cap el
Molt Honorable Fugat: on Mo-
rell va dir andorra, llegeixin Ca-
talunya, i la resta de la sentència
adquireix sorprenent vigència.
Encara més: no s’han fixat en la
mirada il·luminada –Lluís Llach
en diria “esguard encès”– que se
li ha posat al president a l’exili,
que és com TV3, tan normal, es
refereix a l’home d’Amer en un
exercici més de rigor i imparcia-
litat marca de la casa? Doncs és
la mateixa mirada, travessada
d’un mig somriure cínic –massa
moules et frites, potser?–, que
exhibeix el nostre Borís en les
escasses fotografies que s’han
conservat de l’aventura andor-
rana. Sense monocle i amb una
diferència: a Borís, l’exili el va
dur a Estoril, no a Brussel·les.
D’Skossyreff és fàcil saltar a un
altre monarca fabulós: orélie-
Antoine de Tounens, aventurer
gavatx que el 1860 es va fer pro-
clamar rei de l’Araucània i de la
Patagònia, que –ja saben– rima
amb Catalònia. Els maputxes el
van aguantar dos anys abans
d’enviar-lo al manicomi. Borís,
en fi, va acabar d’intèrpret a la
6a Divisió pànzer i, de rebot,
al gulag soviètic. Fins al 1957.
n’hi ha per rumiar-hi, president.
Puigdemont i
borís: exilis
La MILLoRa de L’aTeNCIÓ a
L’uSuaRI ha de CoNTINuaR
DONANT LA NOTA
David Baró
El Comú de la Massana ha
autoritzat una nova recom-
pra de preferents d’EMAP,
amb la qual cosa continua
abaixant les participacions
en mans dels bancs.
12345
Carles Casadevall
Andorra Telecom ha millo-
tat la seva oferta de telefo-
nia mòbil, sobretot pel que
fa a dades mòbils i nou for-
fets amb roaming als països
veïns.
12345
J. M. Rascagneres
Els responsables de la se-
guretat social es poden va-
nagloriar del resultat d’una
enquesta, però han de tenir
clar que cal continuar mi-
llorant l’atenció als usuaris.
1234 5
Sílvia Calvó
El Govern va explicar,
després de la reunió de la
comissió de vigilància del
forn incinerador, que no
hi ha hagut cap ultrapassa-
ment de les emissions.
12345
OPINIONS A LES XARXES
Govern d’Andorra
@GovernAndorra
Martí s’acomiada del raonador del
ciutadà, Josep Rodriguez.
Escaldes-Engordany
@comuee
El conseller @EsteveVidal1977 clausura
les Jornades sobre els transtorns de con-
ducta que ha organitzat @DomusVi_Es.
#EscaldesEngordany
TUITENQUESTA
¿Veus bé la demanda de les
companyies d’apujar un 5% de
mitjana les tarifes de l’autobús
l’any vinent?
A: Sí
B: No
BAIXADA
DEL
MOLÍ, 5
AnDRéS luEnGo
Periodista
A: 13% B: 87%

OPINIÓ 5Dimecres, 29 De novembre Del 2017
Passats ja uns dies des del capítol
rocambolesc que ha conduït Cata-
lunya fins a una crisi sense prece-
dents, i amb una visió més global
de tot plegat, puc donar ja la meva
opinió. Alguns ja m’han fet saber
que no la comparteixen i que els
havia decebut, que es pensaven
que jo era d’una “altra manera”.
Imagineu-vos que per temes po-
lítics, jo, que he militat política-
ment, hagués de quedar decebut
amb qui no pensa com jo... Em
sembla prou ridícul. Sé també que
molta gent veurà la seva opinió
reflectida en aquestes ratlles.
Vagi per endavant, estic ple-
nament a favor del dret a decidir.
Crec que és un dret fonamental
de tots els pobles, i Catalunya n’és
un, agradi o no. Fet aquest aclari-
ment,situem-nosenl’1d’octubre.
Davant d’un referèndum, agradi o
no, il·legal, assistim a una respos-
ta desmesurada i intolerable de
les forces estatals: exercici demo-
cràtic combatut des de la porra i la
violència indiscriminada. El meu
cor empatitza llavors encara més
amb la causa catalana i entenc les
ganes dels catalans de sortir d’un
Estat amb reminiscències totali-
tàries. Arriba la primera jornada
d’aturada general a Catalunya a
la qual, amb els dies, seguirà una
segona. Es talla la carretera que
dona accés a Andorra pel sud.
Continuo pensant que era i serà
una mesura que perjudica un país
tercer.Éscertqueelnostregovern
no reconeix una eventual repúbli-
ca catalana, però aquesta decisió
no engloba el que les andorranes i
els andorrans puguem pensar. Per
tant, dir que Andorra no dona su-
port a Catalunya em sembla fora
de lloc i irrespectuós. En aquest
punt, començo a distanciar-me de
la causa catalana. La seva llibertat
no ha de començar allà on acabi la
nostra, m’hi nego. Se’m titlla de
poc solidari, d’espanyolista, de so-
lidari de les màximes unionistes...
Però vull fer un aclariment: soc un
andorrà que pensa que se’ns va
perjudicar sense més ni més i tinc
tot el dret a defensar el meu país
com ells defensen el seu.
Segueixen manifestacions
multitudinàries independentis-
tes i, fins i tot, d’aquella majoria
silenciosa que comença a sortir
al carrer, tot i que sovint sota pa-
raigües poc democràtics. Segueix
també l’aplicació de l’article 155,
que escapça l’autonomia catala-
na, detencions i empresonaments
de polítics i representants d’as-
sociacions civils, exilis a Bèlgica,
dissolucions des de Madrid... Es-
perable, tenint en compte quina
és la legalitat vigent a Espanya,
estiguis o no d’acord amb l’abast
d’aquestes mesures. Aquí entra en
joc aquella distinció entre legali-
tat i legitimitat. La segona pot no
encabir-se en la primera, i això de-
mostra que cal un replantejament
urgent del model d’Estat de les
autonomies que sembla, en data
d’avui, obsolet.
I, finalment, arriba la part més
surrealista de tot l’episodi. Veiem
el Mas, el Tardà, la mateixa Forca-
dell i el, ja no sé si ex o no, Presi-
dent de la Generalitat, dient que
aquella declaració unilateral del
27 d’octubre va ser simbòlica per-
què ni tan sols es va registrar en
el diari de sessions del Parlament,
i que, de fet, Catalunya no estava
preparada per ser independent,
carregant-se l’esmentada procla-
mació, així com la llei de transi-
torietat que havia de conduir cap
a un procés de desconnexió (pac-
tat...) i constituent del nou estat.
Aquella declaració i la llei de
transitorietat anul·lades pel cons-
titucional i, el que és pitjor, anul-
lades de facto pels mateixos po-
lítics catalans, s’han carregat els
anhels i il·lusions legítimes d’una
gran part de la societat catalana,
que es va creure els mateixos po-
lítics que avui insinuen que tot
plegat va ser un experiment sen-
se garanties. És trist veure com
Catalunya ha sortit perjudicada
per aquest experiment, i més que
més quan aquells polítics van fer
creure que una Catalunya millor
i lliure era aquí a la vora. Amb el
cor a la mà, em sap molt de greu
pel conjunt dels catalans, fins i tot
per aquells que encara pensen que
bloquejar tot un país amb talls de
carretera era necessari i, fins i tot,
legítim.
Ara vindran eleccions, unes
eleccions convocades pel govern
de Madrid, unes eleccions a les
quals concorreran aquells partits
que les consideren il·legítimes;
unes eleccions amb candidats,
potser encara llavors, empreso-
nats i exiliats... Ara ja em sento
desvinculatdelProcés,nopasdels
catalans, i amb certa vergonya ali-
ena.
Per acabar, i com a andorrà,
m’agradaria dir que soc una per-
sona solidària i empàtica amb
aquelles causes que em semblen
injustes. Ara bé, el fet de ser-ho
quan jo vulgui i no quan se’m
mani és respectar també la meva
llibertat.
El despropòsit català
No em sento desvinculat dels catalans, però sí del Procés, i amb certa vergonya aliena Aquest any hem tingut tardor,
i l’hem gaudit, almenys jo. Tot
i així, he de reconèixer que tinc
poca memòria meteorològica,
ho confesso. No recordo mai
quin temps va fer l’any anterior.
Quan toca defensar una d’aque-
lles converses d’ascensor, com
ara: Aquest any no arriba el fred,
eh?;Sínoi...Aveuresinevamésque
l’any passat..., amb totes aquelles
frases fetes que diem milers de
vegades –en un mateix dia– sem-
pre perdo. Em guanya tingui qui
tingui al davant; no recordo mai
quin temps va fer l’any anteri-
or. Per això, no m’atreveixo gai-
re a assegurar quant de temps
feia que no teníem una tardor
com aquesta, però he de dir que
l’he gaudida molt. Crec que feia
temps que no teníem una tardor
tan suau en temperatures, que ha
permès als arbres mudar les fu-
lles amb calma, i passar per tota
la gamma cromàtica que provoca
el canvi d’estació. No ha estat una
espantada, com altres anys, en
què de cop baixaven les tempera-
tures 20 graus centígrads, amb la
consegüent acumulació de caixes
a casa, les de la roba d’hivern que,
sense temps de poder fer el canvi
d’armari, s’amunteguen en algun
racó de la casa fins que arriba el
cap de setmana, i pots fer el canvi
d’armari (emoticona amb la gota
de suor).
El que més m’agrada de la tar-
dor, a part de la mutació del color
de les fulles dels arbres caducifo-
lis, són els colors del cel. No soc
molt bo descrivint tonalitats,
però em refereixo a aquells liles,
roses, taronges, verds, grocs que
el cel ens ofereix. Cada dia, un
color diferent que, amb la com-
plicitat d’un anticicló, retalla les
muntanyes com si es tractés d’un
ciclorama amb una il·luminació
de fantasia.
Recordo que als divuit anys
em van regalar una càmera foto-
gràfica réflex i la meva obsessió,
aquella tardor del 92, va ser pujar
al roc del solà a Andorra la Vella a
cremar rodet, fotografiant en di-
recció sud. Intentava, sense èxit,
captaraquellscolors,aquellacon-
trallum que deixava el contorn la
muntanya retallat amb una niti-
desa que et permetia veure, fins
i tot, les branques dels arbres
dels cims de les muntanyes. Des
d’aleshores que guardo una pa-
raula amb mi; opora. És una esta-
ció de l’any que no existeix en el
nostre calendari, surt d’un dicci-
onari espanyol-grec que utilitza-
va per fer les traduccions a COU.
En consultar la paraula tardor
va aparèixer com a període que
es troba entre el final de l’estiu
i l’inici de la tardor, és com una
subestació que comprèn aquests
dies de setembre i octubre en què
tot comença a canviar, les tem-
peratures comencen a davallar
lentament. És aquesta subestació
que, a Andorra, pràcticament no
existeix perquè, com deia abans,
passem d’ofegar-nos de calor a
morir-nos de fred en zero coma.
Però tot s’acaba i, d’aquí a un pa-
rell de dies, ve el fred siberià...
Espero que hagueu fet el canvi
d’armari.
Colors
‘Opora’: aquells
dies de setembre
i octubre que tot
comença a canviar
EL GONGPLAÇA DEL POBLE
oriol vilella
Músic
rossend areny
Mestre i exconseller lauredià

OPINIÓ6 Dimecres, 29 De novembre Del 2017
En les eleccions comunals del
2015 els ciutadans i ciutadanes
d’Andorra la Vella i Santa Colo-
ma van donar la majoria relativa
(un 35,74%) a DA. La candidatu-
ra progressista d’SDP va rebre el
suport de l’11,59% d’electores i
electors. El sistema electoral va
donar, així, la majoria absoluta
–vuit consellers de Comú– a DA i
no ens va permetre –malgrat, in-
sisteixo, haver rebut l’11,59% de
sufragis– tenir cap elegit al con-
sell de comú. Això no treu que
responsablement fem el treball
polític que pertoca per defensar
la nostra visió del que hauria de
ser i de fer el Comú.
Fa pocs dies hem pogut llegir
l’acta de la junta de govern del
Comú d’Andorra la Vella del 30
d’agost del 2017. La seva lectura
ens ha permès assabentar-nos
que en el departament de Secre-
taria General s’adopta el següent
acord:
“3. S’acorda l’adscripció, en
comissió de serveis, del Sr. Alain
Cabanes Galian en la plaça de
tècnic especialista en programes
esportius i activitats esportives,
a comptar de l’1 de setembre del
2017, i en la plaça de cap d’àrea
de projectes especials, a partir
de la seva creació, una vegada
hagi estat aprovada pel consell
de comú en l’organigrama fun-
cional, mentre es requereixin
aquestes necessitats de servei i,
com a màxim, fins al 31 d’agost
del 2020, adaptant la classifi-
cació salarial que percebia de
l’administració general a les clas-
sificacions vigents al Comú d’An-
dorra la Vella per a les referides
places.”
Convé avaluar l’abast d’aquest
acord.
Pel que sembla, el Comú ha
descobert, sobtadament, que
necessita un tècnic especialis-
ta en programes esportius que
exerceixi, a més, de cap d’àrea en
projectes especials. Què vol dir
això? Que els responsables que
durant anys i panys han gestio-
nat els esports a la parròquia són
incompetents? Que no en saben
i que ho han fet tan malament
que necessiten un tècnic? Que
un sobtat augment del volum
de feina demana la contractació
d’un tècnic i cap d’àrea, en lloc
d’un administratiu? O es tracta
d’anar preparant una persona
per ocupar, en un futur proper,
algun mandat polític?
Aquesta contractació en rè-
gim de comissió de serveis del Sr.
Alain Cabanes Galian, que fins
ara tenia una activitat professio-
nal en l’ensenyament, és la d’un
càrrec de confiança política per-
què va més enllà, en el calendari
convingut, del final del mandat
de l’actual corporació. I si la còn-
sol d’Andorra la Vella no guanya
en les properes eleccions? Què
en farem d’aquest contracte?
Que ja s’ho trobaran el proper
mandat? Així no es gestionen
les contractacions, perquè dar-
rere hi ha persones que poden
veure’s afectades pel canvi de
responsables polítics. I aleshores
“la culpa” sempre és d’aquell que
afronta el problema, perquè els
altres “ja han marxat”.
A la pàgina 26 del programa
electoral comunal de DA es deia:
“Tenim clar que els diners
públics són diners dels contribu-
ents, dels ciutadans i que s’han
de gestionar amb rigor i transpa-
rència.”
Doncs els acabem de trobar
en un cridaner incompliment.
Incorporar un càrrec de con-
fiança més enllà del mandat co-
munal de DA, que té el termini el
desembre del 2019, és gestionar
diners públics sense rigor i amb
molta irresponsabilitat.
I, com ho hem de qualificar,
amb relació al rigor i la transpa-
rència? I si aquest càrrec de con-
fiança incorporat resulta que era
–és el cas– un dels candidats en
la llista de DA a les eleccions co-
munals del desembre del 2015?
Els progressistes defensem
una altra manera de portar el
Comú, amb eficàcia en la gestió
i eficiència en l’ús i el funciona-
ment dels recursos i els serveis
públics.
A Andorra la Vella i Santa
Coloma convé una gestió exem-
plar, però dissortadament el que
tenim avui és una mala gestió
exemplar.
Contractacions atípiques...
però polítiques
Incorporar un càrrec
de confiança més
enllà del mandat és
una irresponsabilitat
TRIBUNA
Àngel Dalmau
Membre del comitè local d’SDP d’Andorra la Vella
Cal sentit comú, rigor i transparència amb els diners públics
Som al mes de juliol. L’Àngela i
el Joan acaben de convertir-se
en marit i muller. Han plani-
ficat amb cura el seu viatge de
noces com fa qualsevol parella.
No creuaran mars i oceans, no
aniran gaire lluny, però la il·lusió
no es mesura en kilòmetres i, de
manera més evident, en el seu
cas. Així que, carregats de bos-
ses i anhels, baixen fins a Lleida
per agafar el tren que els durà a
Logronyo, el centre neuràlgic des
d’on recorreran un petit univers
que es convertirà en la seva llu-
na de mel. Aquesta nit, però, els
deixem descansar, ja que tantes
emocions els han deixat ben es-
gotats.
L’endemà els rep un dia pre-
ciós, un sol que fa brillar les mu-
rades de pàmpols exuberants a
la vora de les carreteres que tra-
vessen pel cor de La Rioja Alta.
De tant en tant, sobre el mar de
vinyes, apunten els campanars
de les ciutats mítiques de Nájera,
d’Haro o de Santo Domingo. En
aquesta darrera ciutat, els expli-
quen el cas de la famosa gallina
que va cantar després de passar
per la cassola. Els ha fet molta
gràcia la història convertida en
un miracle. De tant en tant, fan
una aturada, la primera al museu
del vi de Vivanco, per conèixer els
misteris de l’elaboració, la madu-
ració i la conservació del vi, que
sempre resulta més il·lustrativa
si va acompanyada d’una petita
degustació. És bo, el rioja!
Els resta una setmana sen-
cera per davant. Hi ha infinitat
de coses per veure i moltes ga-
nes de gaudir-les: aniran fins
a Calahorra, on es queden bo-
cabadats amb l’exhibició d’aus
rapinyaires que fan a Tierra Ra-
paz, un parc temàtic diferent dels
que han vist fins ara; no es per-
dran un passeig per la zona de ta-
peo de la capital, amb els bars del
carrer del Laurel plens a vessar de
tapes; un dia visitaran la Casa de
las Ciencias i, l’altre, el mercat de
San Blas, que és una explosió de
colors i una delícia per als sentits.
Ah! Aquesta nit tenen reservat
un sopar romàntic al celler mu-
seu Ontañón. És una sorpresa!
Per a la parella, aquesta ex-
periència, a més de passar-s’ho
molt bé, representarà un punt
d’inflexió en les seves vides. I no
estic parlant perquè sigui el viat-
ge de noces, la qual cosa seria una
obvietat, sinó perquè l’Àngela i el
Joan són dues persones ateses
per la Fundació Privada Tutelar i,
des de fa poc, tenen la possibili-
tat de somiar en repetir-lo. Han
descobert, com ens va succeir a
qualsevol de nosaltres, tot allò
que aporta el fet de preparar un
viatge –encara que no sigui gaire
lluny–, de fer plans per sortir un
cap de setmana o de comprar les
entradesperassistiraunconcert.
Han descobert que les activitats
d’oci ens distreuen de les cabòri-
es, refermen les relacions amb els
nostres amics i obren la porta a
noves coneixences i experiències.
Ens proporcionen, en definitiva,
un benestar físic i mental que
d’una altra manera no tindríem.
Amb aquest convenciment, la
Fundació Privada Tutelar, amb
la col·laboració del ministeri
d’Afers Socials, Justícia i Interior
del Govern, va crear el progra-
ma d’oci inclusiu Integra Adults,
del qual formen part les “Activi-
tats de turisme” per a persones
adultes. Un bon exemple n’és el
viatge de noces dels protagonis-
tes d’aquest article. El programa,
però, vol anar molt més enllà de
gestionar viatges per a persones
que no els podrien fer sense que
algú els doni un cop de mà. Ha fo-
mentat també la creació d’“Acti-
vitats entre amics” perquè grups
de persones ateses organitzin
plegats activitats d’oci de mane-
ra continuada. Hi ha un munt de
possibilitats a Andorra que es po-
den explorar. El darrer estiu, en
el marc de les festes majors, algu-
nes persones ateses van sortir a
sopar i després van anar a ballar
de manera divertida al concert
de David Bisbal a Andorra la Ve-
lla; o es van preparar el repertori
de la Rosario per poder-lo cantar
durant la seva actuació a Sant
Julià de Lòria. No puc deixar de
mencionar una experiència més
concreta i emotiva del programa:
malgrat patir ceguesa, algunes
persones van poder experimen-
tar la sensació meravellosa que
comporta escoltar la música
dels clàssics, mentre a l’escenari
imaginaven la interpretació dels
ballarins del Ballet de Moscou.
Per a ells va ser inoblidable.
Integra Adults no seria pos-
sible sense les empreses i les en-
titats privades i públiques que
s’han implicat i col·laboren de
manera desinteressada i genero-
sa en el seu desenvolupament.
Per posar alguns exemples, en
el marc de les “Activitats a la co-
munitat”, citem la col·laboració
del Comú d’Andorra la Vella, que
ha cedit un espai per a la troba-
da dels grups autogestionats que
planifiquen les seves accions; o la
del Comú d’Escaldes-Engordany,
que va oferir l’ajut dels seus pro-
fessionals perquè els beneficiaris
del programa es poguessin inte-
grar en activitats de la parròquia.
Res seria possible, però, sense
l’ajut dels voluntaris que dedi-
quen part del seu temps a acom-
panyar i organitzar les activitats.
Són una peça fonamental a nivell
logístic i també emocional, per-
què en aquestes sortides es creen
vincles estrets que converteixen
els grups de participants en ve-
ritables colles d’amics o, gairebé,
en grups familiars.
Amb totes aquestes
experiències realitzades, com el
viatge de noces del Joan i l’Àn-
gela, la participació a les festes
majors de l’estiu, l’assistència
de persones cegues al Ballet de
Moscou, les sortides al teatre i
al cinema, les celebracions de
festes d’aniversari..., podem afir-
mar que l’oci inclusiu s’ha posat a
caminar de manera ferma a An-
dorra. Té l’objectiu d’assegurar la
igualtat d’oportunitats i la parti-
cipació activa en la comunitat de
totes les persones amb capacitats
diverses. Procurem, a més, que
les activitats del programa siguin
triades de manera activa i indivi-
dual per les persones ateses, amb
la intenció d’afavorir la respon-
sabilitat i la llibertat d’elecció,
alhora que els proporcionen sen-
timents de plaer, d’amistat, de
felicitat, d’espontaneïtat, d’ima-
ginació, de goig, de creativitat,
d’expressivitat i de desenvolupa-
ment personal.
Ni més ni menys!
Viatge de noces
maria Jorge
Tècnica del programa Integra Adults
TRIBUNA
Amb el programa
d’oci inclusiu hem
assistit als concerts
de Bisbal i Rosario

7Dimecres, 29 De novembre Del 2017
Andorra
El director assistencial del Ser-
vei Andorrà d’Atenció Sanitària
(SAAS), Joan Martínez Benazet,
admetqueelCol·legidePsicòlegs
tenen “part de raó” quan acusen
el servei de Salut Mental de l’ho-
pital de “competència deslleial”.
Martínez Benazet reconeix que,
tot i no ser pretensió del SAAS
crear aquesta competència, “des
de fa més d’onze anys es va obrir
una consulta de psicòleg per do-
nar una sortida a una necessitat
que no contemplava la Caixa
Andorrana de Seguretat Social
(CASS)iesvanestablirunestari-
fes que realment, vistes ara, són
baixes, però es va fer perquè els
ciutadans hi tinguessin accés”.
El director assistencial del SAAS
reconeix que en aquest aspecte
“s’hi ha de posar ordre”. Així, es
preveu regularitzar un filtre per
a l’atenció a Salut Mental, és a
dir, que no hi entri, com passa
ara, qualsevol pacient que ho
demani; i també actualitzar les
tarifes. Pel que fa al filtratge, des
del SAAS consideren que hi ha
certes patologies psicològiques
que han d’entrar dins de la car-
tera de serveis, tot i que l’última
decisió la prendrà el ministeri de
Salut. Per tant, l’accés al psicò-
leg també hauria d’estar regulat
per la cartera de serveis. “L’accés
indiscriminat a la consulta del
psicòleg que hi ha avui en dia no
el veiem correcte, s’ha de filtrar
a través del metge de capçalera,
el pediatra o el psiquiatra”, va co-
mentar Martínez Benazet.
ELS PREUS PUJARAN
El director assistencial del SAAS
va manifestar que són consci-
ents dels fets denunciats pel
Col·legi de Psicòlegs (Copsia) i
que “no és voluntat del SAAS fer
competència deslleial a aquests
professionals. Hem demanat
una reunió amb el president
del Col·legi per parlar d’aques-
ta situació i per actuar de ma-
nera conjunta i transparent”.
Des del Copsia, el passat 7 de
novembre van fer una roda de
premsa per denunciar que els
preus establerts a Salut Mental
distorsionen el mercat i “són
contraris a la lliure elecció i la
lliure competència”. L’altra crí-
tica del col·lectiu professional
també anava dirigida a l’ampli
accés a Salut Mental, ja que en
un principi es va crear l’àrea per
atendre patologies greus i avui
en dia s’atenen tot tipus de pa-
tologies. Crítiques, totes dues,
que entén la direcció del SAAS
i reconeix que és una disfunció
d’aquesta àrea hospitalària i vol
posar fil a l’agulla per tal de re-
gularitzar-ho.
Per tant, independentment
de la decisió que finalment
prenguin els polítics d’entrar els
psicòlegs a la cartera de serveis,
des del SAAS s’establirà una
mena de filtre perquè les con-
sultes del psicòleg siguin les que
vinguin derivades dels metges
de capçalera, pediatres o psi-
quiatres. Pel que fa a les tarifes,
també s’actualitzaran, entenent
que s’apujaran, ja que són preus
molt baixos, no només recone-
guts pel Col·legi de Psicòlegs,
sinó pel mateix director assis-
tencial del SAAS.
Tot i això, l’aportació o l’opi-
nió que el SAAS té, quant a la
petició del Col·legi perquè si-
gui una professió reconeguda i
conveniada per la CASS, és que
certes patologies han de ser ate-
ses i conveniades dins la cartera
de serveis per les consultes dels
psicòlegs. Això sí, Martínez Be-
nazet reconeix que no totes.
En aquest aspecte reitera que
les més greus poden derivar-se
directament a l’hospital, a Salut
Mental, i les menys greus a con-
sultes dels psicòlegs.
Precisament, l’àrea de Salut
Mental de l’hospital té una llista
d’espera llarga. La direcció del
SAAS ha tirat endavant un pla
de treball que té l’objectiu de so-
lucionar-ho. Amb aquest pla, es
vol millorar la gestió de la llista
en funció de les necessitats dels
pacients. Segons informen des
del SAAS, es preguntarà a cada
pacient quin és el motiu de la
visita, per gestionar prioritats.
Fins ara, cada pacient, indepen-
dentment del motiu, passava a
la llista per ordre de trucada.
Al mes d’agost, la cap del
servei de Salut Mental de l’-ital
Nostra Senyora de Meritxell,
Gemma Garcia, va fer unes de-
claracions públiques en les quals
es mostrava “preocupada” per
la llista d’espera que hi ha per
atendre adults en aquesta àrea,
que pot oscil·lar entre un mes
o un mes llarg, si no es tracta
d’una emergència.
El SAAS regularà l’accés al psicòleg
de Salut Mental i apujarà les tarifes
Es posarà ordre al servei perquè atengui les patologies més greus, i les menys greus les atenguin els psicòlegs
SANITAT
Pepa Gallego
ANdorrA lA VellA
Joan Martínez Benazet és el director assistencial del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.
JoNATHAN GIl
d’aquí a mig any es publicarà una nova llista de
tarifes dels serveis i pacients no coberts per la CASS
Una comissió de treball del Servei Andorrà
d’Atenció Sanitària (SAAS) està treballant per
actualitzar les tarifes de tots els serveis no
coberts per la Caixa Andorrana de Seguretat
Social (CASS) i del que han de pagar els
pacients que no són de la CASS. Aquesta és
una acció que es va prendre fa poc, amb la
incorporació del nou director econòmic i de
recursos generals del SAAS, lluís Buendía, però
també a demanda del director assistencial,
“perquè, amb l’aplicació del nou contracte dels
metges per compte propi, hem de tenir unes
tarifes homogènies per a tots els pacients”, va
comentar Martínez Benazet. l’objectiu és que un
pacient que no estigui cobert per la CASS, quan
arribi a urgències, hagi de pagar el mateix tant
si l’atén un metge assalariat com si l’atén un
metge per compte propi. el director assitencial
reconeix que la tasca que fa aquesta comissió
“és feixuga” i que potser tardaran entre tres i sis
mesos a establir totes les noves tarifes.
També reconeix que l’actualització no ha de
ser, necessàriament, apujar tots els preus. “N’hi
ha que són més alts i d’altres que són més
baixos”, va manifestar.
es publicaran els nous preus dels serveis que
ofereix el SAAS i que no estan coberts per la
CASS, o els que sí que ho estan, però no per
als pacients que no són a la CASS. S’establiran
també les tarifes del psicòleg. Segons Benazet,
l’ideal seria que hi hagués un referent perquè
fossin a dins de la cartera de serveis, és a dir,
una tarifa de la CASS i, a partir d’aquí, establir
les altres tarifes.
Joan Martínez Benazet
l’accés indiscriminat
a la consulta del
psicòleg no el veiem
correcte
No és voluntat
del SAAS fer
competència deslleial
als psicòlegs

ANDORRA8 Dimecres, 29 De novembre Del 2017
Una delegació del Consell Gene-
ral, formada pel vicepresident de
la comissió legislativa de Política
Exterior, Carles Naudi d’Areny-
Plandolit, i el conseller general
del Partit Socialdemòcrata, tam-
bé membre de l’esmentada co-
missió, Pere López, assisteixen
aquests dies com a observadors
en la 58a Assemblea plenària de
la Cosac, que té lloc a Tallinn (Es-
tònia).
Es tracta de la quarta vegada
que el Consell General participa
com a observador en aquesta
Conferència, un fòrum parla-
mentari que, des del 1989, tre-
balla per reforçar la legitimitat
democràtica en el si de la Unió
Europea, promoure un paper ac-
tiu dels parlaments nacionals en
els processos de presa de decisi-
ons de la UE, i fomentar la coo-
peració entre els parlaments na-
cionals i el Parlament Europeu.
En aquest plenari de la Cosac
es debatran diverses qüestions
d’actualitat que s’han estruc-
turat en fins a cinc sessions de
treball. Així, la primera, està
dedicada al futur de la Unió Eu-
ropea i en analitzar les reformes
necessàries perquè pugui afron-
tar els diferents reptes que hi ha
damunt la taula. En una segona
sessió, es treballarà sobre quines
són les millors pràctiques dels
parlaments nacionals per poder
acostar la UE als ciutadans.
En la resta de taules s’abor-
darà el mercat únic numèric, la
construcció d’una unió de la se-
guretat efectiva i durable i, final-
ment, la dimensió exterior de la
migració.
La Cosac és la conferència
parlamentària més antiga reco-
neguda en els tractats de la UE,
que agrupa tant representants
dels parlaments nacionals mem-
bres de la Unió, com represen-
tants del Parlament Europeu i
on, a més de ser convidats els
parlaments dels països candi-
dats a adherir-se a la UE, poden
ser convidats a participar-hi, a
iniciativa de la presidència de la
UE de torn, altres parlaments
nacionals tercers en qualitat
d’observadors, especialistes o
convidats especials.
Una delegació del Consell, a
la 58a Assemblea de la Cosac
Organismes internacionals
Carles Naudi i Pere López en una moment de la sessió de la Cosac.
cOnsell general
Redacció
andOrra la vella
Després d’haver analitzat la
resposta del ministeri de Salut
a la pregunta sobre el pagament
d’hores extres per part del Ser-
vei Andorrà d’Atenció Sanitària
(SAAS), Socialdemocràcia i Pro-
grés va denunciar ahir la realit-
zació d’una “astúcia legal” per
part del SAAS per tal d’amagar
les hores extraordinàries que es
porten a terme i fer veure que
disminueixen tal com s’havia
anunciat des de la direcció de la
parapública.
Així ho van posar de manifest
ahir el conseller general d’SDP,
Víctor Naudi, i el secretari d’or-
ganització de la formació, Joan
Marc Miralles, que van precisar
que amb les dades facilitades en
la resposta es pot veure com,
des del maig del 2016, el SAAS
va decidir que les hores extres
s’incloïen al concepte de guàrdi-
es, de manera que s’observa una
reducció de la despesa salarial
en concepte d’hores extraordi-
nàries, però, en canvi, un incre-
ment de la despesa per guàrdi-
es, de tal manera que “s’acaba
pagant el mateix”.
“No s’han adoptat mesures
concretes per controlar i reduir
les hores extraordinàries, sinó
que simplement s’han fet me-
sures de maquillatge” per ta-
par un problema que “continua
existint”, va assegurar Miralles,
que va recordar que la despesa
salarial del 2016, en relació amb
l’exercici anterior, havia crescut
un 6,5%, i que en els nou pri-
mers mesos d’aquest any, perí-
ode que cobreixen les dades fa-
cilitades, se segueix també una
tendència de creixement de la
despesa salarial, si bé se situa-
ria a l’entorn del 3%.
Des de la formació es va atri-
buir l’elevada realització d’hores
extraordinàries, amb la corres-
ponent despesa, a l’existència
d’un “dèficit d’organització en
les tasques de l’hospital, que se-
gurament es podria fer millor”.
En aquest sentit, Naudi i
Miralles, que va deixar clar que
donen per fet que en el centre
hospitalari “sempre hi hau-
rà hores extraordinàries”, van
posar d’exemple les hores su-
plementàries que es porten a
terme i, per tant, es paguen en
departaments com la mateixa
direcció general, el de recursos
humans, administració i, fins i
tot, bugaderia, unes àrees que
consideren que “no haurien de
generar hores extraordinàries”.
Per tot plegat, el parlamen-
tari i el secretari d’organització
de Socialdemocràcia i Progrés
van insistir en la necessitat de
“reformar de forma urgent el
SAAS”, una qüestió que, des de
l’executiu, “no s’ha volgut assu-
mir en aquesta reforma sanità-
ria que es diu que està fent”.
Així mateix, Naudi va inci-
dir en la necessitat de “clarificar
conceptes” i que qüestions com
les hores extraordinàries, les
guàrdies o les guàrdies perma-
nents “s’entenguin i s’apliquin de
la mateixa manera a tots els de-
partaments de l’Administració”.
SDP denuncia una “astúcia legal” del
SAAS per amagar les hores extres
Naudi i Miralles asseguren que es compten com a guàrdies per fer veure que disminueixen
Partits
El conseller general d’SDP,Víctor Naudi, i el secretari d’organització de la formació, Joan Marc Miralles, en una compareixença anterior.
jOnathan gil
M.S.
andOrra la vella
consell general
El president del grup parla-
mentari liberal, Josep Pintat,
ha presentat una esmena a la
totalitat al marc pressupos-
tari de l’Administració gene-
ral de l’Estat corresponent
al mandat 2016-2019, actu-
alitzat l’11 d’octubre passat,
segons recollia ahir el Butlletí
del Consell General. L’esmena
a la totalitat va ser admesa a
tràmit en la darrera reunió de
Sindicatura.
D’altra banda, el butlletí
recollia també la convocatò-
ria d’una sessió ordinària del
Consell General per demà, en
la qual es debatrà i votarà el
projecte de llei de mesures
urgents per a l’aplicació del
Conveni relatiu als drets de
les persones amb discapaci-
tat, amb les quatre reserves
d’esmena que hi han presen-
tat els tres consellers generals
del el Partit Socialdemòcrata.
Així mateix, la sessió servirà
també per donar llum verda
al projecte de llei del Pla d’es-
tadística 2017-2020, al pro-
jecte de llei de modificació de
la Llei d’intercanvi automàtic
d’informació en matèria fis-
cal, així com també al projecte
de llei de crèdit extraordinari
destinat a finançar la redac-
ció del projecte i la direcció
d’obra d’una passarel·la entre
la plaça del Poble i el carrer de
la Vall.
LdA esmena
a la totalitat
el marc
pressupostari
Redacció
andOrra la vella

publicitat 9Dimecres, 29 De novembre Del 2017
www.morabanc.ad
MoraBancGrup,SA,RegistreINAF:EB06/95
Tens el millor
Banc Comercial
d’Andorra.
Rebem el premi al Millor Banc Comercial d’Andorra 2017
d’International Banker amb el compromís de continuar
treballant per ser el millor banc per a tu.
PREMI INTERNATIONAL BANKER AL
MILLOR BANC COMERCIAL
D’ANDORRA 2017
Compromesos amb Andorra.
Compromesos amb tu.

DES D'AQUEST DIVENDRES I
FINS ELS SEGÜENT POTS
COMPRAR ENTRADES AL 50%
DE DESCOMPTE PELS PARTITS
EUROCUP CONTRA FIAT
TORINO (6/12) I CEDEVITA
ZAGREB (13/12)
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
anuncio_bondia_255x167_BF.pdf 1 22/11/17 13:32
Promocode
venda on line
BLACKFRIDAYS
anuncio_bondia_255x167_BF.pdf 1 23/11/17 17:29
El ministre d’Afers Socials, Jus-
tícia i Interior, Xavier Espot, ha
indicat que el punt de trobada
i intercanvi supervisat per a fa-
mílies amb conflictes parentals
es presentarà el proper mes de
desembre. Aquest nou lloc de
trobada familiar, per a les pare-
lles o famílies desestructurades
o amb conflicte familiar, té la
intenció de generar un punt de
trobada neutre on es pugui fer
l’intercanvi en règim de visites
o visites supervisades. En l’es-
pai que s’habilitarà s’hi desen-
voluparan estades tutelades o
supervisades dels menors amb
els seus progenitors.
Espot va fer aquestes ma-
nifestacions a la sortida de la
segona reunió de la Comissió
de participació de les entitats
cíviques en l’àmbit dels serveis
socials i sociosanitaris (Copec),
que va servir per posar sobre la
taula tots els avenços i projectes
que encara queden per fer amb
relació a aquests col·lectius i
àmbits de la societat. En aquest
sentit, el ministre va explicar als
assistents a la trobada els canvis
i avenços que s’han dut a terme
en l’àmbit de la gent gran, de la
participació social, dels discapa-
citats, de la infància i de l’adoles-
cència, de la dona, del col·lectiu
LGTBIQ i dels immigrants.
Espot també va remarcar que
la Llei d’igualtat ja està en re-
dacció i es preveu entrar a trà-
mit parlamentari l’any que ve. A
aquest punt, s’hi ha arribat des-
prés que s’hagi tancat i presen-
tat el Llibre blanc de la igualtat,
que pretenia fer una radiografia
de l’estat actual de la igualtat a
Andorra. “Amb les recomanaci-
ons del llibre ja hem començat
a elaborar un esborrany de la
nova llei que després passa-
rem totes les entitats cíviques
en l’àmbit dels serveis socials i
sociosanitaris perquè la puguin
esmenar”, va dir Espot.
Com a novetats principals
que preveurà la llei, destaca la
creació de l’observatori per la
igualtat, una plataforma d’en-
titats socials amb interlocutors
que agrupi de forma transversal
totes les entitats cíviques. Es-
pot va explicar que la llei pre-
veurà que, quan una persona
denunciï una discriminació, no
sigui ella qui hagi de demostrar
que ha estat discriminada, sinó
que sigui la persona denunciada
qui ho hagi de fer. Així, segons
el ministre, “s’atacarà de forma
definitiva la qüestió de la càrre-
ga de la prova”. Amb tot plegat,
Espot va recordar que la inten-
ció de l’executiu és crear una
“llei transversal perquè qualse-
vol atac discriminatori afecta
tots els col·lectius minoritaris
o en situació de vulnerabilitat”.
Afers Socials
Un moment de la segona reunió de la Comissió de participació de les entitats cíviques en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris.
SfgA
Agències
AndorrA lA vellA
El nou servei de trobada familiar
serà una realitat el mes que ve
Espot destaca els avenços amb relació a diferents col·lectius durant la trobada de la Copec

ANDORRA 11Dimecres, 29 De novembre Del 2017
separant
els residusel teu futur
VIDRE
AMPOLLES
POTS DE VIDRE SENSE TAPS
sí AMPOLLES
POTS DE PLÀSTIC
LLAUNES DE CONSERVES I BEGUDES
TAPS METÀL·LICS I DE PLÀSTIC
BRICS I SAFATES DE POREXPAN
PAPER D’ALUMINI
sí
ENVASOS
síPAPER I CARTRÓ PLEGAT
DIARIS
REVISTES
PUBLICITAT
CARTRÓ
PAPER +
Quan reciclem estalviem recursos naturals,
conservem els boscos, tenim cura dels oceans i preservem l’atmosfera.
La Comissió d’informació i
vigilància del Centre de Trac-
tament de Residus (CTR) es
va reunir ahir al matí per fer el
balanç del funcionament de la
planta durant el 2017. Així, un
dels aspectes que van destacar és
que, des d’inici de l’any, no s’ha
registrat cap ultrapassament de
les emissions, i s’ha incrementat
la producció d’electricitat en un
12,5% respecte al mateix període
del 2016. També s’ha incremen-
tat el volum de residus tractats.
Els balanços presentats a la
comissió mostren que tots els
indicadors ambientals es man-
tenen en nivells correctes, sense
que s’hagi registrat cap ultrapas-
sament de les emissions, tal com
han informat des de l’executiu
en un comunicat. A més, tots els
valors de mesura i paràmetres de
la xemeneia del CTR s’han man-
tingut també per sota del llindar
normatiu. En aquesta ocasió, els
balanços presentats tenen en
compte el fet que, des del mes de
juliol,esduatermelaimportació
de residus procedents de la Cer-
danya. Així, els residus valorit-
zats generats a Andorra han
augmentat un 1,92% respecte
del 2016, i el total de residus va-
loritzats, tenint en compte les
importacions, ha estat un 6,5%
superior al del 2016.
Aquest increment en el tracta-
ment dels residus s’ha traduït en
un augment del 12,5% de l’elec-
tricitat generada pel CTR, amb
una previsió total d’uns 16.000
MWh per al 2017, que és l’equi-
valent al consum elèctric d’unes
4.000 llars. Igualment, s’ha re-
gistrat una reducció del consum
de gasoil de la instal·lació respec-
te al 2016, del -12,5%.
En la reunió d’ahir també es
va presentar l’oferta que s’ha re-
but per la licitació dels treballs de
comunicació i informació prop
de la ciutadania. La comissió ha
pogut conèixer l’oferta per fer les
aportacions necessàries, i està
previst que es pugui aprovar al
consell de ministres durant el
mes de desembre. L’objectiu del
concurs és reforçar les funcions
de comunicació de la comissió
als ciutadans, i respon a l’acord
de la comissió d’incrementar
la divulgació i la informació de
cara a la ciutadania, considerant
que hi ha un interès en aquestes
qüestions. La licitació preveu el
disseny de la pàgina web de la
comissió i el seu manteniment,
actualització i dinamització.
També inclou el desenvolupa-
ment d’accions de comunicació
prop de la ciutadania i la gestió
de les demandes i consultes
dels ciutadans. D’altra banda, el
Centre de Tractament de Resi-
dus ha informat que aquest any
s’han renovat les certificacions
de qualitat, de medi ambient i
de seguretat de la instal·lació. La
comissió, presidida per la minis-
tra, compta amb representants
del ministeri de Salut, del Comú
d’Andorra la Vella, un represen-
tant dels cònsols, un represen-
tant de l’empresa concessionària
del Centre de Tractament Tèrmic
de Residus, representants
d’Apapma i ADN, com a entitats
de defensa del medi ambient, i
un representant dels veïns de la
zona.
Els residus generats pugen
un 1,92% i es produeix un
12,5% més d’electricitat
El Govern explica que no hi ha hagut cap ultrapassament de les emissions
Forn incinerador
La Comissió de vigilància del forn incinerador es va reunir ahir al matí.
jonathan gil
Redacció
andorra la vella

CALEFACTORS
a partir de 19,95€
Oferta vàlida fins el 7/02/18
Av. de Salou, 40
AD500 Andorra la Vella
T. +376 729 800 · riba@riba.ad
Amb la voluntat de simplificar
el catàleg de forfets existent i
d’incloure noves prestacions per
als usuaris, Andorra Telecom ha
renovat i millorat la seva oferta
de telefonia mòbil, millora que
se centra principalment en l’in-
crement de dades mòbils i en el
llançament de nous forfets que
ja inclouen roaming a Espanya,
França i Portugal.
Així ho va explicar ahir el por-
taveu d’Andorra Telecom, Carles
Casadevall, que va precisar que
els canvis en l’oferta, que estaran
disponibles a partir del primer
de desembre vinent, es porten
a terme després de constatar
que els clients “cada vegada ne-
cessiten i fan servir més dades”,
l’increment també del consum
de dades en itinerància després
de la primera reducció de tarifes
i la creació del forfet roaming,
així com els canvis i millora en
les xarxes de telefonia (tant 3G
com 4G).
D’aquesta manera, la compa-
nyia crea tres forfets amb roa-
ming inclòs a Espanya, França i
Portugal, i tots amb tarifa plana
nacional i d’SMS. El Mobiland
35, amb 100 minuts de truca-
des internacionals, ofereix fins
a 6GB de dades, la meitat de les
quals es podran consumir en els
països abans citats. El Mobiland
59, amb 600 minuts internaci-
onals, permet fins a 10 GB de
dades, amb la possibilitat també
de consumir-ne 5 GB a Espanya,
França o Portugal. Finalment,
el Mobiland 79, amb 1.500 mi-
nuts de trucades internacionals,
ofereix 16 GB de dades. En tots
tres casos, si s’esgoten les dades
a l’estranger, s’aplicarà la tarifa
de 0,05 euros/MB; i, si s’esgoten
al país, igual com fins ara, no es
pagarà, però es reduirà la velo-
citat de navegació. Quant a les
trucades, si s’esgoten els minuts
disponibles, s’aplicarien les tari-
fes vigents en cada cas.
Casadevall, que va precisar
que naturalment les dades que
no es consumeixin en itinerància
es podran consumir al país, va
destacar que amb aquesta oferta
ja no serà necessari que els ciuta-
dans del país tinguin també una
targeta d’un operador dels paï-
sos veïns, i va remarcar que, amb
les 3GB que ofereix el Mobilad
35 per consumir a fora, “ja es pot
fer alguna cosa més que consul-
tar el correu o enviar whatsapps”.
Pel que fa al Mobiland 99 es
dupliquen les dades, que passen
de 10 a 20GB, la meitat de les
quals per poder consumir a Es-
panya, França i Portugal.
Quant als forfets més d’àmbit
nacional (els Mobiland 15, 29,
49 i 60) veuen multiplicades la
seva oferta de dades, el 29 pas-
sa d’1GB a 4 GB i, el 49, de 2GB
a 8 GB, per exemple, i també el
nombre de minuts de trucades
tant nacionals com internacio-
nals.
A més a més, Casadevall, que
varemarcarelfetquetotaaques-
ta nova oferta es pugui gestionar
directament a la web o a l’app de
la companyia, va destacar la cre-
ació del nou forfet Mobiland 17,
amb 2 GB de dades, però sense
minuts en trucades, pensat per
als més joves, que sí que consu-
meixen dades, però no fan mas-
sa trucades.
Així mateix, i com a producte
complementari, Andorra Tele-
com posa a disposició dels client
l’opció d’adquirir, de forma pun-
tual, si un mes s’han esgotat les
dades, 200 MB de dades suple-
mentàries per 2 euros, i millora
també, en preu o en volum, el
forfet de dades.
Millora de l’oferta mòbil amb tres
nous forfets amb ‘roaming’ inclòs
La companyia incrementa també el nombre de dades i crea el forfet Mobiland 17 per a joves
Andorra Telecom
El portaveu d’Andorra Telecom, Carles Casadevall, va presentar ahir les millores en l’oferta de telefonia mòbil.
jonAThAn gil
M.S.
AndorrA lA vellA
residents
Successos
Fins a 3.389 residents cata-
lans dels poc més de 13.000
que hi ha censats han sol-
licitat la documentació ne-
cessària per poder exercir el
seu dret a vot en les eleccions
autonòmiques del 21 de de-
sembre vinent, segons han
informat fonts consulars.
Aquesta xifra representa el
26% dels ciutadans catalans
inscrits al cens electorals de
residents absents (CERA).
Des del consolat, dins el perí-
ode de consulta del cens, s’ha
atès fins a 1.350 residents i
s’han tramitat fins a 300 re-
clamacions.
Una dona va resultar ahir
ferida en ser atropellada al
kilòmetre 7,9 de la CG-1, a
Sant Julià de Lòria, segons
va informar la policia. Els
fets van tenir lloc poc des-
prés de les dotze del migdia
quan, per causes que es des-
coneixen, la conductora d’un
turisme Citroën C4 (AND)
va atropellar la vianant, una
dona de 46 anys. En el sinis-
tre es va veure afectat també
un turisme 4x4 que es troba-
va estacionat a la zona.
Una quarta
part dels
catalans
demana votar
Una dona
resulta
ferida en ser
atropellada
Redacció
AndorrA lA vellA
Redacció
AndorrA lA vellA
Carles Casadevall
veiem que els
clients cada vegada
necessiten i fan
servir més dades
Pel mateix preu
s’inclouen més
minuts i més volum
de dades

www.unidaqp.com | C/ Pau Casals 10, 3a planta | AD500 Andorra la Vella
Telèfon: +376 73 04 73 - Fax: +376 73 04 74 | info@unidaqp.com
L’EVOLUCIÓ

Els comuns d’Andorra la Vella
i Escaldes-Engordany esperen
que la respectiva parròquia si-
gui l’elegida per a emplaçar-hi
el casino. La decisió l’ha de
prendre l’executiu en funció
de les ofertes que s’han pre-
sentat. Però des de la capital es
mira “amb cert recel” l’actuació
que pot tenir el Govern res-
pecte d’Escaldes-Engordany,
segons va indicar el conseller
de CdI+LdA al Comú d’Andor-
ra la Vella Jordi Minguillón. En
aquest sentit, va insinuar que
el fet que el cap de Govern sigui
escaldenc, i tenint en comp-
te que va ser cònsol d’aquesta
parròquia, acabi emportant-se
aquest equipament a casa.
Per Minguillón, les opcions
que s’han presentat per ubi-
car el casino a la capital són les
millors tècnicament i les que
més aporten, ja que es troben
al centre ciutat i en un entorn
turístic. “Els projectes d’An-
dorra la Vella són molt bons.
Des del que es planteja empla-
çar al centre de congressos als
altres”, va destacar el conseller,
que va remarcar que tots es
preveuen ubicar en zones més
cèntriques que les proposades
a Escaldes-Engordany.
Així va apuntar que l’avin-
guda Meritxell “és el rovell de
l’ou”, el Prat de la Creu es troba
en un punt “més cèntric, im-
possible” i el centre de congres-
sos està a tocar del nucli antic.
A banda, el conseller del Comú
de la capital va coincidir amb la
cònsol major, Conxita Marsol,
que els espais públics que ofe-
riran algun d’aquests projec-
tes són una qüestió a tenir en
compte a l’hora d’elegir entre
les diferents propostes. Aquest
és el cas d’una de les ofertes,
que preveu construir un nou
edifici entre l’avinguda Merit-
xell i el carrer Prat de la Creu,
que inclou una plaça pública i,
a més, facilitaria la connexió
entre les dues vies.
Nou grups empresarials
van presentar ofertes per op-
tar a l’adjudicació de la llicèn-
cia del casino. Entre aquests
hi ha Jocs SA, una empresa
100% andorrana que ha tan-
cat un acord amb l’operador
tecnològic Novomatic i que
hauria presentat dos emplaça-
ments: Caldea i un edifici de
nova creació al carrer Prat de la
Creu, al terreny de l’antic skate
park. També el Grup Cierco va
anunciar que ha presentat una
oferta amb el grup francès Par-
touche, i que vol ubicar el casi-
no a la parcel·la de l’antic hotel
Sàlvia de l’avinguda Meritxell.
Altres grups que haurien pre-
sentat ofertes són Lucien Bar-
rière, Casinos d’Àustria, Sithel,
Cirsa i del grup asiàtic ARC Re-
sorts. La cònsol de la capital va
remarcar la necessitat de dis-
tribuir els punts d’atracció en
diferents zones del país.
Destaca que les opcions que s’han presentat per a
la capital són les millors i les més cèntriques
El centre de congressos és una de les opcions per ubicar-hi el casino.
jonathan gil
insinua que el govern
pot apostar més per
ubicar-lo a Escaldes-
Engordany
M.S.C.
andorra la vElla
Recels de Minguillón sobre
l’actuació amb el casino
andorra la vella divulgació
Avui, en el marc del segon
cicle del conferències impul-
sades des del Col·legi Ofici-
al d’Arquitectes d’Andorra
(COAA) i en col·laboració
amb el Govern, l’entitat pro-
fessional ha organitzat la
xerrada que porta per títol
Reptes i perspectives de l’ac-
cessibilitat universal a l’arqui-
tectura actual. La ponència
anirà càrrec de Rosa Bellido
Pla, doctora en Arquitectu-
ra, professora col·laboradora
d’Etsav i vocal del grup de
treball d’Accessibilitat del
Col·legi Oficial d’Arquitec-
tes de Madrid (Coam). La
conferència tindrà lloc a les
18.30 hores, a la sala d’actes
de MoraBanc. Girarà entorn
de la necessitat de fer l’arqui-
tectura amigable per donar
resposta a la diversitat de les
persones, des de la infància i
fins a la vellesa, amb discapa-
citat o sense.
Conferència
sobre
accessibilitat i
arquitectura
Redacció
andorra la vElla

Avança’t al Nadal!!
A partir del 07 de Novembre, ja tindrem
la nova col·lecció
Vine a veure’ns!!
Dll a Div: 9:30 a 13:30 i 15:00 a 19:00h
Diss: 10:00 a 14:00 i 16:00 a 20:00h
Les empreses líders en el sector
de prevenció de riscos laborals,
Assegur Prevenció i Principat
Qualitat i Prevenció s’han unit
per “donar un salt qualitatiu”,
segons va explicar el director
general, Josep Maria Comes.
Demà a les sis de la tarda, a la
Sala Prat del Roure, es presen-
tarà la nova empresa i la mar-
ca creada fruit d’aquesta unió,
Unida Qualitat i Prevenció. Una
suma empresarial que suposarà
copar més de la meitat del mer-
cat del sector, segons va mani-
festar Comes.
En l’acte de demà, a més,
també s’oferirà una conferència
per part d’un expert sobre la
motivació d’equips i la impor-
tància dels riscos laborals “per
tal d’obtenir empreses amb zero
accidents laborals”, va comen-
tar Comes.
La unió de les dues grans
marques en prevenció de riscos
laborals obeeix més a “donar un
salt qualitatiu que per criteris
econòmics”, va comentar Co-
mes. Aquest salt qualitatiu es
mostrarà en un aprofundiment
de la conscienciació i de la in-
formació, per part del treballa-
dor, sobre la importància de la
prevenció dels riscos en l’àmbit
laboral. Per tot això, es preveu
intensificar l’organització de
xerrades i cursos tècnics, i més
formació enfocada al treballa-
dor. Però, a més a més, aquesta
nova empresa també vol ser un
referent líder pel que fa als cer-
tificats de qualitat, com els de
les normes ISO, i tot allò relaci-
onat amb els sistemes de gestió
de les empreses.
La unió empresarial, sota
la marca d’Unida, suposarà un
equip d’una desena de tècnics
especialitzats en riscos laborals,
més l’equip de metges. No es
preveu cap comiat de personal
amb aquesta operació empresa-
rial. Unida vol crear una cultura
de prevenció de riscos laborals,
més enllà del compliment de
la legislació d’aquesta matèria
amb la llei del 2008, per acon-
seguir que les empreses tinguin
zero accidents laborals i els tre-
balladors una conscienciació
alta en aquesta matèria.
Unida Qualitat i Prevenció coparà el
50% del mercat en riscos laborals
Assegur Prevenció i Principat Qualitat i Prevenció s’uneixen per donar un salt qualitatiu
Empresa
Redacció
andorra la vElla
Josep Maria Comes, director general d’Unida Qualitat i Prevenció
BondIa
Josep Maria Comes
l’objectiu és
aconseguir
empreses amb zero
accidents laborals
Conveni
El Museu Carmen Thyssen
Andorra i l’Escola Especialit-
zada Nostra Senyora de Me-
ritxell (EENSM) han signat
un conveni de col·laboració,
a través del qual les dues
entitats cooperaran per
acostar les persones amb
discapacitat al món cultural
i artístic.
Aquesta proposta serveix
per refermar les iniciatives
de l’EENSM i del museu
d’obertura i d’inclusió a la
comunitat i a la societat an-
dorrana.
Ambdues parts han acor-
dat iniciar una col·laboració
que consisteix en la realit-
zació de visites educatives
gratuïtes al museu per als
alumnes de l’escola i la ven-
da de productes elaborats
pels usuaris del taller ocupa-
cional Xeridell a la botiga del
museu, segons ha informat
el Govern en un comunicat.
Acord per
apropar l’art a
persones amb
discapacitat
Redacció
andorra la vElla

Tel.: +376 803 789 / +34 973 984 016
Andbus andorrabybus@andorrabybus
#TheWaytoGo
Servei porta
a porta
Et recollim?
Tot a punt per a la subhasta benèfica d’obres
d’art i antiguitats de la Creu Roja Andorrana
La subhasta benèfica d’obres d’art i antiguitats
d’avui (19.30 hores) serveix per poder donar
impuls a les iniciatives de la Creu Roja Andorrana.
És la primera vegada que l’ONG fa una acció com
aquesta. Es podran trobar obres donades per les
galeries Marcs Estil, el Troc i Pilar Riberaygua, a
partir de 100 €. Aquesta acció també els serveix
per donar a conèixer les accions que fan. Cal fer
una inscripció prèvia, ja que l’aforament de la
sala és limitat a 150 persones. Així, es pot fer a
les oficines de la Creu Roja, al telèfon 808 225 o
l’adreça electrònica administració@creuroja.ad.
AGÈNCIES
ONG
El director de Sistemes Educa-
tius i Serveis Escolars del minis-
teri d’Educació i Ensenyament
Superior, Marc Jover, va rebre
ahir la insígnia de cavaller de les
Palmes acadèmiques, en un acte
que va tenir lloc a la residència
de l’ambaixada de França. Du-
rant l’acte es va posar en relleu
la gran cooperació que hi ha en-
tre els tres sistemes educatius i
com l’intercanvi és constant, la
qual cosa dona riquesa al siste-
ma educatiu del país. Jover va
destacar que la feina amb els re-
presentants dels tres sistemes
educatius són fluïdes i “fàcils”,
ja que els uneix “un objectiu
comú”, que és treballar pels in-
fants, per formar futurs ciuta-
dans, tenint en compte els va-
lors. Jover va rebre la insígnia
agraint als seus col·laboradors
la feina, destacant la seva total
dedicació. Va afegir que és im-
portant que els tres sistemes
puguin compartir experiències
i “trencar barreres”. Per aquest
motiu, va dir, s’organitzen ac-
tivitats perquè hi pugui haver
intercanvi d’experiències. L’am-
baixadora de França, Jocelyne
Caballero, va destacar que, a
través de l’acte d’ahir, “s’hono-
rava i celebrava” la qualitat de la
cooperació entre sistemes edu-
catius, i va afegir que el francès
fa molts anys que és present al
país i que els reptes que té ara
per endavant són fer front al
creixement d’alumnes, especi-
alment al Lycée, i el seguiment
dels estudiants que van a fer els
seus estudis superiors a França.
Lliurament de la insígnia
de cavaller de les Palmes
acadèmiques a Marc Jover
Reconeixement
L’acte va tenir lloc a l’ambaixada de França a Andorra.
AGÈNCIES
Agències
ANdORRA LA vELLA
MoraBanc ha estat guardonat
amb el premi al Millor Banc
Comercial d’Andorra 2017 per
la revista International Banker.
El conseller delegat de l’enti-
tat, Pedro Gonzalez Grau, va
recollir el premi a Londres.
El jurat de la prestigiosa pu-
blicació financera ha valorat el
pla de transformació que Mora-
Banc ha aplicat per adaptar-se
de manera ràpida i eficaç als
canvis que ha experimentat el
mercat andorrà i internacional
en els darrers anys. Entre els
arguments per premiar Mora-
Banc, destaca la forta inversió
en tecnologia i la posada en
marxa de MoraBanc Digital, el
vessant en línia del banc que
inclou el web, la banca online
i l’app; uns canals líders en el
mercat andorrà que han supo-
sat una millora considerable
per al client, que pot fer ges-
tions a qualsevol hora i des de
qualsevol lloc. Un altre aspecte
positiu ha estat la predisposició
de MoraBanc per donar finan-
çament a particulars i empre-
ses.
L’aposta decidida per obrir el
crèdit a la societat ha estat un
dels factors que han potenciat
la banca comercial de l’entitat
en els darrers mesos. Aquests
factors, juntament amb la reor-
ganització corporativa per aug-
mentar l’eficàcia i l’eficiència
dels equips, fan que MoraBanc
s’hagi adaptat al nou panora-
ma financer i, amb la tendència
dels darrers mesos, pugui tan-
car l’any amb una pujada de be-
neficis si continua la bona ten-
dència dels darrers mesos.
La implicació de MoraBanc
en les diferents capes del tei-
xit social d’Andorra ha captat
també l’interès del jurat, amb
accions com el programa d’em-
prenedors socials, el projecte de
la Targeta Solidària, la inversió
en cultura de la Temporada de
música i dansa MoraBanc, o el
suport a campanyes per un en-
torn més sostenible amb el mi-
nisteri de Medi Ambient.
‘InTeRnATIonAl BAnkeR’
International Banker és una
publicació de referència per a
milers de directius i executius
de bancs, entitats financeres i
corporacions de 80 països d’ar-
reu del món. La revista és la
marca insígnia del reconegut
grup Finance Publishing, que
edita 3 publicacions financeres,
12 publicacions electròniques i
organitza conferències amb po-
nents de primer nivell en els 5
continents.
MoraBanc rep el premi al Millor
Banc Comercial d’Andorra 2017
El jurat de la revista ‘International Banker’ valora l’adaptació als canvis del banc
Empreses
Pedro González Grau, amb el premi, i el periodista d’‘International Banker’ Simon Hughes
MORAbANC
Redacció
ANdORRA LA vELLA
Entre els elements
per premiar
Morabanc hi ha la
inversió en tecnologia

7 D E S E M B R E 2 1 h
d’andorra
big band
actuacio
alondra
carina ventura
ester peralba
ishtar ruiz
jonaina salvador
laura estiarte
mar capdevila
susanne georgi
cantants
c e n t r e d e c o n g r e s s o s d ’ a n d o r r a l a v e l l a
U S P R E S E N T A :
patrocina: organitza:
GrossbanD
I ANIVERSARI
Associació
www.morabanc.ad/entrades
entrades
col·labora:
C O N C E R T H O M E N A T G E
1 0 0 A N Y S

en aquest espai
808888
Anuncia’t
Guiadeserveis
Busca la teva oportunitat
www.carisma.agentas.ad | facebook.com/carisma.amb.agentas |
carismaambagentas@gmail.com | Telèfon: 644 082
CARISMA &
AGENTAS
BOTIGUES
BENÈFIQUES
A ANDORRA
PÀRQUING CLIENTS
Informació: 816 256 / 359 817
PLACESLIMITADES
Ctra. Os de Civis – AD600 Aixirivall
CELEBRA
LES FESTES
4 NOVES FREQÜÈNCIES
SERVEI I ATENCIÓ 24 HORES
SORTIDES DIÀRIES
07.30 11.00 13.00 15.00 17.30 20.00 23.00
07.45 11.15 13.15 15.15 17.45 20.15 23.15
06.15 08.15
09.30
09.45
10.15 11.45 13.45 15.45 18.15 20.45
21.30
21.45
22.15 23.45
AEROPORT BCN T1
PLANTA 0
AEROPORT BCN T2
ENTRE TERMINAL B I C
BARCELONA
ESTACIÓ DE SANTS
BARCELONA ANDORRA
SORTIDES DIÀRIES
08.1506.15 11.15 13.15 15.15 18.15 20.15 22.15
ANDORRA LA VELLA
ESTACIÓ AUTOBUSOS
08.2506.25
03.30
03.40 11.25 13.25 15.25
16.30
16.40 18.25 20.25 22.25
SANT JULIÀ
PLAÇA LAURÈDIA
BARCELONAANDORRA
RESERVES: +376 805 151COMPRES ON-LINE: www.andorradirectbus.es
El Blockchain afavorirà els sec-
tors bancaris i energètics andor-
rans, segons es desprèn de les
diverses ponències en la jornada
dedicada a aquesta tecnologia
feta ahir al Centre de Congressos
d’Andorra la Vella. L’objectiu de
la sessió de treball, organitzada
per Actinn i Lykee, va ser donar
a conèixer el Blockchain i desmi-
tificar alguns conceptes perquè,
com reconeix François Sonnet,
membre d’Actinn i emprene-
dor i cofundador de l’empresa
ElectricChian que està radicada
a la Massana, “parlar avui en
dia d’aquesta nova tecnologia
és com fer-ho als anys vuitanta
d’Internet”.
Els experts també conside-
ren que Andorra ha de legislar
en aquesta matèria i asseguren
que les dimensions del país són
ideals per a la seva consolidació.
Creuen que el Blockchain és una
tecnologia que impactarà tot-
hom. Aquest va ser el denomina-
dor comú de les set conferències
que van anar des de l’electricitat
al bitcoin, passant pels reptes
reguladors de la tecnologia. Un
exemple d’èxit ja establert a més
de 23 països és el SolarCoin, on
es crea una criptomoneda. És
a dir, un mètode d’intercanvi
digital per pagar els propieta-
ris d’una instal·lació solar foto-
voltaica per l’energia solar que
pugui produir de forma virtual.
Es tracta d’una nova manera
d’incentivar la inversió d’energia
neta i que els propietaris puguin
ser recompensats per la seva im-
plicació.
La jornada es va obrir amb el
discurs del sotsdirector general
de l’àrea de Tecnologia i Sistemes
d’Andbank, Pedro Cardona. L’en-
titat bancària juntament amb
RSM van patrocinar l’acte. Car-
dona va anunciar que Andbank
“està fent una transformació tec-
nològica per convertir-nos en un
banc del segle XXI i la tecnologia
Blockchain hi té molt a dir”.
La tecnologia Blockchain és
un nou sistema d’emmagatze-
matge de dades revolucionari
i una nova forma d’intercanvi
d’actius digitals. És una base de
dades en què qualsevol empresa
o usuari pot guardar una còpia
de tota la informació generada
i fer transaccions per consens.
Aquestes transaccions poden ser
a través de monedes o dades. El
principal objectiu d’aquesta nova
tecnologia consisteix a incidir
en la societat directament i pro-
porcionar una major transparèn-
cia en les xarxes, per permetre,
d’aquesta manera, una fluïdesa
més gran en les transaccions i
operacions que qualsevol usuari
o empresa vulgui fer. Un exem-
ple d’aplicació és una transacció
financera, que és tan veloç com
enviar un missatge electrònic i,
a més a més, garanteix que les
dades no es filtrin ni es puguin
piratejar.
El sector bancari i l’energètic, els
més beneficiats pel Blockchain
Els experts consideren que Andorra ha de legislar en aquesta matèria
Tecnologia
Un moment de la jornada que va tenir lloc ahir.
Agències
Agències
AndorrA lA vellA
Unicef Andorra organitza un
any més els Encants Tradi-
cionals, un mercat en què es
pot trobar, a preus molt eco-
nòmics, roba, sabates, com-
plements, bijuteria, mobles,
objectes de decoració i pro-
ductes nadalencs. El material
el cedeixen particulars i bo-
tigues, i es tracta de coses de
segona mà en molt bon estat
o noves, sense estrenar, però
de temporades anteriors. Els
visitants podran comprar ob-
jectes a partir d’un euro. Tam-
bé hi ha una secció en què es
liquida material d’Unicef de
nadals anteriors, ja que ara
només els ven per internet.
Els Encants Tradicionals es-
tan ubicats en un local del car-
rer de la Sardana, 26, al centre
d’Andorra la Vella. L’horari
d’obertura és de dilluns a di-
vendres, de les onze del matí
a les dues de la tarda, i de les
cinc de la tarda a les vuit del
vespre. La inauguració es va
fer ahir i el mercat estarà obert
fins al 15 de desembre. La ini-
ciativa es remunta el 2001,
quan va començar com un
mercat d’artesania i productes
africans, segons va recordar
la directora d’Unicef, Marta
Alberch. Pocs anys després, ja
es va convertir al format ac-
tual. Tot el que es recapta es
destina al projecte que l’ONG
desenvolupa a la República del
Congo, i que consisteix a faci-
litar l’accés als serveis bàsics
(educació i salut) a la població
nòmada.
Els Encants Tradicionals
de l’Unicef ofereixen
productes a preus reduïts
cooperació
Els Encants Tradicionals estaran oberts fins al 15 de desembre.
Agències
Agències
AndorrA lA vellA

El consell de Comú de la Mas-
sana ha autoritzat una nova re-
compra d’1,5 milions d’euros de
preferents, la quarta, exercint
d’aquesta manera el dret volun-
tari d’adquisició de participaci-
ons d’Estacions de Muntanya
Arinsal Pal.
Recordem que les entitats
bancàries del país van subscriu-
re participacions d’Estacions de
Muntanya Arinsal Pal (EMAP)
per valor de 19 milions d’euros.
Amb la nova recompra, que serà
efectiva a principis de gener, el
Comú haurà adquirit ja 5,8 mi-
lions d’euros d’aquestes parti-
cipacions. Per tant, el total que
tindran els bancs serà de 13,2
milions, una xifra que es rebai-
xarà fins als 10,2 milions a fi-
nals de mandat. Aquests núme-
ros queden reflectits en el Marc
pressupostari 2016-2019, del
qual avui s’ha aprovat la revisió
anual, que fixa la Llei de sosteni-
bilitat de les finances públiques i
d’estabilitat pressupostària.
Aquesta revisió s’ha presen-
tat amb situació de superàvit
estructural, ja que els recursos
corrents i de capital no finan-
cers són suficients per fer front
a les despeses corrents i de ca-
pital no financers, segons in-
forma el Comú de la Massana a
través d’un comunicat. A més,
el text dona compliment als ob-
jectius de sostenibilitat marcats
pel Tribunal de Comptes per al
2018, situant l’increment de la
despesa corrent al 2,4% i l’ob-
jectiu d’endeutament al 138,5%
(el màxim legal se situa en el
200%).
Un dels punts que s’ha modi-
ficat del marc pressupostari ha
estat la previsió d’inversió real
per al període 2016-2019, que
ha crescut fins a situar-se en 8,2
milions d’euros.
En la sessió d’ahir també es
va aprovar l’ordinació tributària
i la de preus públics per al 2018,
a més del calendari fiscal. Es
mantenen els preus de l’actual
exercici i s’actualitzen els textos
amb les modificacions fetes al
llarg de l’any. Una de les modifi-
cacions ha estat l’eliminació del
Servei d’Atenció Domiciliària
(SAD), que ha passat a dependre
del Govern.
El Comú de la Massana recompra
1,5 milions més de preferents
Per al 2018, puja un 2,4% la despesa corrent i el deute se situa al 138,5%
Consell de Comú
El cònsol major, David Baró, i alguns consellers, en una sessió anterior.
Comú de la massana
Redacció
andorra la vella
nadal
El Pas de la Casa tindrà
enguany, com a novetat
d’aquest inici previ a les fes-
tes de Nadal, un calendari
d’advent, que s’inaugurarà
el divendres 1 de desembre,
després d’encendre l’enllu-
menat de Nadal, a la plaça de
l’Església, a les 17.30 hores,
per donar inici a les festes na-
dalenques. Per la seva banda,
a Encamp, l’encesa de llums
es farà, a les 18.00 hores, a la
plaça del Consell d’Encamp i,
tot seguit, s’inaugurarà el ca-
lendari d’advent. Des de l’1
fins al 24 de desembre, a les
sis de la tarda, els calenda-
ris obriran una de les seves
finestretes per obsequiar els
assistents amb dolços.
Segons va informar el
Comú d’Encamp, els encarre-
gats d’encendre l’enllumenat
de Nadal seran els cònsols,
que estaran acompanyats
dels infants de l’àrea de Jo-
vent de cada vila. Tot seguit,
s’inauguraran els calendaris
d’advent que organitza el
departament de Promoció
Turística d’Encamp, i serà la
primera vegada que es realit-
za aquest acte a la vila del Pas
de la Casa. Per finalitzar, es
repartirà coca i xocolata en-
tre els assistents.
El Pas de la
Casa estrena
calendari
d’advent
Redacció
andorra la vella
l’objectiu del deute
per al 2018 és situar-
lo al 138,5%, donant
compliment a la llei
seguretat viària
El doble carril a la CG3, a la
sortida de la Massana en di-
recció a Ordino, es va elimi-
nar ahir a primera hora del
matí. El Govern ha encarre-
gat amb urgència els treballs
d’eliminació de la pintura
que assenyalava la possibi-
litat d’avançament al tram
comprès entre el supermer-
cat Dia i la rotonda de l’Aldo-
sa. Ja pels volts de les nou del
matí d’ahir, hi havia operaris
a la zona i, al llarg del dia, fi-
nalitzaran els treballs per tal
que la zona compti només
amb un carril de pujada i un
de baixada. La decisió s’ha
pres conjuntament entre el
ministre d’Afers Socials, Jus-
tícia i Interior, Xavier Espot;
el d’Ordenament Territorial,
Jordi Torres; els cònsols de
la Massana i Ordino; la direc-
ció d’Ordenament Territori-
al i l’Àrea de Mobilitat. Una
decisió motivada per l’acci-
dent mortal que va tenir lloc
dijous passat a la tarda. A
més, al mateix escenari hi va
haver un altre accident mor-
tal l’abril passat; en aquest
cas, va ser un motorista que
va perdre el control del seu
vehicle. A banda d’aquesta
mesura, Mobilitat estudiarà
altres accions en aquesta via.
Eliminat el
doble carril
entre Ordino i
la Massana
Redacció
andorra la vella

Pirineus
DATA DEL SORTEIG: 25/01/2018
BASES DEL SORTEIG A www.bondia.ad
*Costdelmissatge:1,50€+cànon
ESQUIS
Race Pro 66
FIXACIONS
SL EVO World Cup 110gr
PELLS
Race Competition
Per gentilesa de:
www.comnouandorra.com
Foto:Vallnord
DATA DEL SORTEIG: 25/01/2018
Per gentilesa de:
Envia un sms al 789 amb la paraula clau
COMNOU i el teu nom i participaràs en el
sorteig d’uns esquís de muntanya
amb ﬁxacions i pells.
1.237 €
PVP
La Diputació de Lleida va acollir
ahir la presentació de la tempo-
rada de neu 2017/2018 a les 11
estacions d’esquí del Pirineu de
Lleida, en un acte encapçalat pel
president de la corporació, Joan
Reñé, i que va comptar amb la
participació dels responsables
i els representants dels dife-
rents centres d’hivern. També
hi van assistir el vicepresident
del Patronat de Turisme, Ge-
rard Sabarich, i el director del
Patronat, Juli Alegre, que van
presentar la nova campanya
per promocionar la temporada,
sota el lema “Viu la neu al Piri-
neu de Lleida”.
Durant l’acte de presenta-
ció, els responsables dels com-
plexos hivernals lleidatans van
manifestar que ja ho tenen tot
a punt per estrenar la tempo-
rada 2017/2018 i afegir-se així
a Baqueira Beret, que va obrir
parcialment les instal·lacions
el 18 de novembre, gràcies a la
neu caiguda a primers del mes
de novembre i les baixes tem-
peratures, i va iniciar la tem-
porada dues setmanes abans
del que és habitual. Així, les
estacions d’esquí de Boí Taüll,
Espot Esquí, Portainé, Port del
Comte i Tavascan esperen obrir
l’1 de desembre i estar en ple
funcionament pel pont de la
Puríssima i la Constitució, si
les condicions meteorològiques
hi acompanyen. De la mateixa
manera es van manifestar les
estacions d’esquí nòrdic, que
esperen l’anunciada baixada
de temperatures i les nevades
d’aquest cap de setmana per es-
tar a disposició del públic.
El president de la Diputació
de Lleida, Joan Reñé, va indi-
car que les perspectives per a
la campanya de neu 2017/2018
són força optimistes en tots els
sectorsimplicats,motiupelqual
l’objectiu del Patronat de Turis-
me és incrementar per sobre del
4% la venda de forfets respecte
a la temporada anterior, que va
tancar amb 1.284.476 forfets,
i està considerada com una de
les millors dels darrers anys, i
superar enguany la barrera dels
1.300.000 forfets.
Reñé va subratllar també
que la temporada serà una mica
més curta, ja que la Setmana
Santa s’escau més d’hora en el
calendari i afavorirà la destina-
ció de muntanya davant la de
platja per les vacances de Pas-
qua. Per tant, la nova campanya
2017/2018 tindrà uns 142 dies
d’esquí, comptabilitzant el fet
que Baqueira Beret ha encetat
la temporada el 18 de novem-
bre, i es preveu que finalitzi el 8
d’abril, el cap de setmana poste-
rior a Setmana Santa.
Els complexos d’esquí del
Pirineu lleidatà han invertit
per a aquesta campanya 13,25
milions d’euros, en obres rela-
cionades amb el manteniment
de les infraestructures. Aquesta
xifra suposa una inversió de 4,5
milions més que la campanya
anterior i se situa en la tercera
inversió més important de les
darreres 10 temporades.
Les estacions d’esquí de Lleida volen
augmentar un 4% els forfets venuts
Els complexos de neu han invertit aquest any 13,25 milions en obres de manteniment
Inici de temporada
Els responsables dels complexos hivernals van manifestar que ho tenen tot a punt per estrenar la temporada.
DIputacIó De lleIDa
Redacció
la seu D’urgell
Justícia
L’Audiència de Lleida ha
desestimat el recurs de la de-
fensa del pare de Nadia Ne-
rea, Fernando Blanco, que
demanava l’aixecament de la
presó preventiva. Segons el
seu advocat, la mesura cau-
telar és “improcedent” i “des-
proporcionada” i, per aquest
motiu, sol·licita la seva lliber-
tat. La sala ha decidit, però,
mantenir la presó provisional
en considerar que no s’al·lega
res de nou respecte a les altres
resolucions i, en canvi, seguei-
xen estant sobre la taula els
mateixos indicis inculpatoris
que apunten que l’acusat va
cometre presumptament un
delicte d’estafa agreujada.
Segons aquests indicis, recull
la interlocutòria, l’investigat
hauria fet servir l’Associació
Nadia Nerea per, pel seu be-
nefici propi i aprofitant la ma-
laltia de la seva filla, recaptar
grans quantitats de diners a
través de donacions de ter-
cers, que creien que els diners
es destinarien al tractament
de la nena. La defensa im-
pugna la presó basant-se en
el temps que ha transcorregut
des que el jutge va adoptar
aquesta mesura i perquè no
existeix, segons l’acusat, el
delicte d’estafa denunciat, ja
que diu que els fons recaptats
van ser per finançar els costos
“enormes” del tractament de
la greu malaltia de la seva filla.
L’Audiència
manté la presó
per al pare de
Nadia Nerea
Agències
lleIDa

Cultura
Es veu que Tete Bazán va dir que
el seu somni –musical, és clar–
era fer un concert a la lluna. S’ho
pintarà probablement a l’oli, les
coses com són, però, perquè se’n
faci la idea de com podria haver
sigut una experiència sideral com
aquesta, li van muntar un set al
Cap del Port, que és el més sem-
blant al Mar de la Tranquil·litat
que tenim per aquí baix, amb ell
disfressat d’astronauta i la bate-
ria tunejada com si fos l’Eagle, el
mòdul lunar de l’Apol·lo XI: “Tot
plegat quadrava, perquè Tete
és tot un personatge”. A Roger
Casamajor li van endossar una
corbata amb l’estampat d’un te-
clat, un barret de filferro amb un
alfabet en miniatura i una bobi-
na de cine de les que, molt pro-
bablement, ja no en quedin: més
kitsch, impossible, però il·lustra
la triple faceta –músics, actor
de cine i també de teatre– del
teclista d’Hysteriofunk. La his-
tòrica Dolors Bellera, professora
de quasi tots els músics avui en
actiu al país, i que es va jubilar
just abans que l’Institut de la ca-
pital es mudés a la Llacuna, l’han
retratat en una de les aules on no
va arribar a ensenyar, projectant
a la vegada ombra i llum sobre
aquest espai. I el guitarrista Da-
vid Sanz el van fer pujar fins a
Pessons,elvandespullar–apèl–i
el van fer tocar al mig del llac, as-
segut en un tamboret. Rebuscat?
“No; zen, com és ell.”
Doncs així podríem seguir fins
a completar les 66 fotografies,
exactament, que conformen re-
tratsmusicsandorra: així, tal com
raja i que és el títol que li han po-
sat en aquesta monumental sèrie
Josep Aguareles, Lluís Casahuga,
José Otero i Robert Verdaguer.
Ho podran veure –i molt pro-
bablement, reveure– a Artalroc
fins al 7 de gener, i el cas és que
l’exposició constitueix tan sols la
primera pota d’un projecte sense
gaires precedents, entre nosal-
tres. Per no dir cap: l’exposició es
completa amb un llibre de gran-
díssim format i un concert –el
primer de la nova temporada de
l’Auditori–quetindràllocel13de
gener i en què una vintena llarga
dels músics que s’han involucrat
en aquesta estupenda aventura
s’ajuntaran per una nit en vuit
bandes, aparentment aleatòries,
que repassaran l’andorranitat
musical, des del Gran Carlemany
fins al Jugarem a estimar-nos. Dit
així pot sonar carrinclonet, és ve-
ritat, però no s’enganyin perquè
l’Andorrana del mestre Roure,
passada pel túrmix d’Ishtar Ruiz,
Efrem Roca, Oriol Vilella, Òscar
Llauradó, Toni Gibert, Robert
Verdaguer i Lluís Casahuga “so-
narà a qualsevol cosa... menys a
la sardana que és”. I ho diu el ma-
teix Gibert, que és qui s’ha encar-
regat de coordinar aquesta mena
de Frankenstein musical.
retratsmusicsandorra té alguna
relació conceptual amb aquelles
Sessions Piaf amb què Aguareles
i companyia van deixar testimo-
ni fotogràfic de les tribus urba-
nes que pul·lulen pels nostres
carrers. Però allò era quasi un
experiment, mentre que aquí la
voluntat és obertament totalit-
zadora: l’objectiu era radiografiar
la música d’aquests país en un
moment donat a través dels seus
protagonistes. Tota la música, i
(quasi) tots els músics, perquè
adverteix Aguareles que el pro-
jecte es va començar a gestar el
2013, els retrats es van disparar
entreel2015iel2016,ienaquest
lapse de temps han sorgit nous
talents que han fet tard “perquè
en algun moment havíem de ta-
llar”. A tots els participants se’ls
va enviar un qüestionari de vint
preguntes que va servir els fotò-
grafs per aixecar un relat per a
cadascun. Amb dues premisses: a
tots els retrats hi havia de sortir
l’instrument, i totes les fotogra-
fies havien de ser directes, sense
retocs. Totes... excepte una: la de
Josep Martínez Reinoso. Al vio-
linista de l’ONCA, amb flotador,
se li va haver d’eliminar el fons
amb Photoshop per imperatius
tècnics. En fi.
retratsmusicsandorra és un au-
tèntic qui és qui de l’ofici per on
desfilen totes les generacions i
tots els gèneres, des de Natàlia
Solà, Catherine Metayer, els ger-
mans Claret, Jordi Roure, Roser
Palomero i Josep Maria Escri-
bano, fins a Marc Canturri i Jo-
naina Salvador; Toni Fernández i
Lluís Cartes; Míriam Manubens
i Alexande Arajol; Fano Pallarès
i Otilio Pinto; Landry Riba i Jor-
di Albelda; Ester Peralba i Lídia
Parat; Laura Estiarte i Filipe Bal-
daia; Jan Cartes i Nina Rossell;
David Micó i Àlex Bagaria; Migue
Guerra i Carlos Lozano; Marc
Martins, Joan Hernández i uns
quants més que no hi caben. Les
noves generacions les encarna la
violoncel·lista Olga Palou, la jove
promesa de l’Institut de Música
que tanca el llibre. I si la idea els
ha fet tilín, sàpiguen que Aguare-
les i la seva tropa ja tenen entre
cellaicelladosprojectesgermans
més: retratspolíticsandorra i re-
tratsartistesandorra: “Fer-los, els
farem; el que no sabem és quan”.
A veure.
Música per veure, fotos per escoltar
Artalroc exposa ‘retratsmusicsandorra’, monumental sèrie que radiografia el sector a través de 66 fotos d’autor
Arts plàstiques
A. Luengo
escAldes-engordAny
Els pares de ‘retratsmusicsandorra’: Aguareles, en primer terme i, al fons, Casahuga, Otero i Verdaguer.
fotogrAfies: jonAthAn gil
Al guitarrista David Sanz el van fer pujar a Pessons i el van fer tocar despullat: per zen.
el projecte es
completa amb el llibre
i el concert del 13 de
gener a l’Auditori

Diari del 29 de novembre del 2017

Diari del 29 de novembre del 2017

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Diari del 29 de novembre del 2017

Similar to Diari del 29 de novembre del 2017 (20)

More from La Veu del Poble, S.A.

More from La Veu del Poble, S.A. (20)

Diari del 29 de novembre del 2017