Nietzsche, moral, conocimiento, epistemología, perspectivismo

1. VERITAT I MENTIDA EN
SENTIT EXTRAMORAL

2. Els objectius de la investigació
TEORIA CRÍTICA DEL CONEIXEMENT
A quin coneixement
es refereix?
TRADICIÓ
METAFÍSICA
OCCIDENTAL
Plató
Aristòtil
Descartes
Ciència moderna
Quin abast té
aquesta
crítica?
LLENGUATGE VERITAT
IDEESIDEES
CIÈNCIA

3. 1. La crítica de les idees
QUÈ ÉS?
NOSALTRES HEM INVENTAT
LES IDEES.
LES IDEES SÓN EL CAMÍ
CAP A LA VERITAT
QUI LES CONEIX I LES SAP
ESPRESSAR ÉS UN SAVI
QUÈ SÓN LES
IDEES?
UN GREU ERROR
DEL PENSAMENT!
LES IDEES INVENTEN L'ORDRE
QUAN LA REALITAT ÉS
CAOS
LA LÒGICA DESTRUEIX LA VIDA
I ES UN PRODUCTE DELS
DÈBILS

4. IDEA: les característiques pròpies d’una cosa = l’essència d’una cosa = el conjunt
de caractérístiques comuns a una sèrie d’individus
La IDEA representa el coneixement, la
veritat, que va més enllà de les aparences
1. La crítica de les idees
QUÈ ÉS = DEFINICIÓ = CONCEPTE

5. CÒPIA = IMITACIÓ =
IMATGE= PARTICIPACIÓ
1. La crítica de les idees
Idea = model
Coses = còpia
Món de les coses
(sensible)
Mòn de les idees
(intel·ligible)

6. 1. La crítica de les idees
Quina és la causa d’aquest canvi tan gran en la forma d’entendre
el món que representa la teoria de les idees de Plató?
La veritat és aquella
classe d'error sense
la qual els homes no
podrien viure
No és possible que
tot estigui en canvi
constant!

7. 1.1. NO ÉS POSSIBLE QUE TOT ESTIGUI EN CANVI CONSTANT
Si
Si tot està
canviant
contínuament...
El coneixement
mai no seria
DEFINITIU
Però ha d’haver un
coneixement que
valgui per sempre,
que sigui etern
Els grans conceptes
han de tenir una
resposta objectiva = la
definició correcta
només pot ser una = el
què és només pot tenir
una resposta
1. La crítica de les idees

8. 1.1. NO ÉS POSSIBLE QUE TOT ESTIGUI EN CANVI CONSTANT
Si
La nostra
existència està
mancada de sentit
perquè té el seu
origen i final en el
món natural
Però l’èsser
humà té un destí
propi FORA DEL
MÓN NATURAL
1. La crítica de les idees
Si tot està
canviant
contínuament...

9. 1. La crítica de les idees
El meu llegat
filosòfic...
Aristòtil
SUBSTÀNCIA
ABSTRACCIÓ
SIL·LOGISME
Descartes
RES
COGITANS/EXTENSA
Ciència moderna
MATEMÀTICA
Història d'un
error...

10. 1. La crítica de les idees

11. 1. La crítica de les idees
Les idees neixen de la tendència humana a sotmetre tot
allò que és singular a patrons de tipus universal
La realitat és sempre canviant,
mutable, innacessible per a
l'enteniment
Però l'ésser humà la
immobilitza, la sotmet a
normes, lleis, fòrmules...

12. 1. La crítica de les idees
Les idees neixen de la tendència humana a substituir el
caos per l'ordre
La realitat és caòtica,
desordenada, atzarosa
Però l'ésser humà inventa
l'ordre, l'harmonia

13. 1. La crítica de les idees
Les idees neixen de la tendència humana a malfiar-se dels
sentits i buscar fonts d'informació fiables
Els sentits ens mostren la
realitat tal i com és
Però l'ésser humà ho considera una
aparença i assenyala la Raó
conceptual com la font de la veritat

14. 1. La crítica de les idees
Les idees no tenen realitat objectiva. Responen a la
necessitat de sentir-nos segurs
●La POR i no la raó ha fet que ens inventèssim un món de
ficció (una fàbula, un error, un món paral·lel) al qual hem
anomenat MÓN DE LES IDEES, VERITAT, CONEIXEMENT.
●L'abstracció (la capacitat de crear conceptes) representa
DESTRUCCIÓ de la vida. Ens fa l'existència més CÒMODA
(gregarisme, domesticació de la realitat).
●Els conceptes, la lògica, són el fruit d'una valoració malalta
de la vida (moral dels esclaus).

15. 2. La crítica de la veritat
La veritat és un INVENT del pensament
occidental.
Com a invent ha adoptat MOLTES FORMES al
llarg de la història.
Totes aquestes formes tenen en comú:
Existeix una realitat en si mateixa (permanent i
eterna) que no està present davant dels nostres
sentits
Aquesta realitat és accessible per a l'ésser humà
si s'hi adreça de forma adequada
Quan l'ésser humà troba la veritat pot expressar-
la a través del llenguatge
La veritat esdevé una guia per a la vida (moral)

16. La veritat és allò que un grup de persones pacta que és la
veritat (convencionalisme)
2. La crítica de la veritat
La veritat és el resultat de la imposició de les creences del ramat sobre l'individu
(gregarisme de la veritat).
Qui s'oposa a aquest pacte esdevé un anormal: mentider, perillòs, subversiu.
Coneixement de les idees.
Matemàtica i dialèctica
Presoner ignorant
Fe en la veritat revelada
per Déu
Pecador
Matematització de la
realitat
Empirista ingenu
Societat sense classes
Burgès capitalista

17. No hi ha una sola veritat sinó una multiplicitat de veritats
(perspectivisme)
2. La crítica de la veritat
La veritat és sempre una
interpretació entre d'altres.
Subjecitivisme: interpretar és aplicar
el punt de vista de l'individu
irrepetible
Relativisme : hi ha una pluralitat
d'interpretacions i totes són vàlides
Hi ha diverses
veritats i, per
consegüent, cap
veritat

18. 3. La crítica del llenguatge
El llenguatge és una eina multifuncional
Però la filosofia i la ciència han reduït les
funcions del llenguatge a UNA SOLA
REPRODUIR LA REALITAT (FUNCIÓ DESCRIPTIVA)
DE LA FORMA MÉS PRECISA POSSIBLE
CLAU
Peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa
en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar.

19. 3. La crítica del llenguatge
El llenguatge no pot reflectir la realitat. Tota expressió lingüística
és figurada. No hi ha un significat autèntic de les paraules.
arbre
L'autèntica realitat no pot ser expressada a través del llenguatge. El
llenguatge és METAFÒRIC perquè veiem la realitat en PERSPECTIVA

20. 3. La crítica del llenguatge
L'autència funció del llenguatge no és descriure la realitat,
sinó expressar experiències vitals singulars (funció estètica)

21. 3. La crítica del llenguatge
L'art està més pròxim a la realitat que la filosofia i la ciència,
perquè és l'expressió d'allò individual, no d'allò universal.

22. 3. La crítica del llenguatge
En l'art, el pensament actua com a senyor, mentres que en la
ciència actua com a esclau.
L'home racional(científic).
El llenguatge al servei de
la realitat, limitat per les
convencions. Il·lusió de
veracitat, precisió
(prudència) i repetició.
L'home intuïtiu (l'artista).
La realitat al servei del
llenguatge, sense límit nio
barreres. El gust de
deixar-se enganyar,
ambigüitat i creació.