CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf

C
CR
RI
IT
TE
ER
RI
IS
S D
D’
’A
AV
VA
AL
LU
UA
AC
CI
IÓ
Ó
I
I
A
AC
CT
TI
IV
VI
IT
TA
AT
TS
S D
DE
E R
RE
EC
CU
UP
PE
ER
RA
AC
CI
IÓ
Ó
D
DE
EL
L C
CE
EN
NT
TR
RE
E
CURS 2022-2023

2 / 82
T
Ta
au
ul
la
a d
de
e c
co
on
nt
ti
in
ng
gu
ut
ts
s
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E C
CI
IÈ
ÈN
NC
CI
IE
ES
S......................................................................................................................................................... 3
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
D’
’E
ED
DU
UC
CA
AC
CI
IÓ
Ó F
FÍ
ÍS
SI
IC
CA
A ............................................................................................................................................ 4
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
D’
’I
ID
DI
IO
OM
ME
ES
S........................................................................................................................................................... 8
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E L
LL
LE
EN
NG
GU
UA
A I
I L
LI
IT
TE
ER
RA
AT
TU
UR
RA
A C
CA
AS
ST
TE
EL
LL
LA
AN
NA
A......................................................................................................... 12
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E L
LL
LE
EN
NG
GU
UA
A I
I L
LI
IT
TE
ER
RA
AT
TU
UR
RA
A C
CA
AT
TA
AL
LA
AN
NA
A............................................................................................................ 48
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E M
MA
AT
TE
EM
MÀ
ÀT
TI
IQ
QU
UE
ES
S ......................................................................................................................................... 69
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E M
MÚ
ÚS
SI
IC
CA
A........................................................................................................................................................ 76
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E P
PS
SI
IC
CO
OP
PE
ED
DA
AG
GO
OG
GI
IA
A ....................................................................................................................................... 76
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E S
SO
OC
CI
IA
AL
LS
S........................................................................................................................................................ 78
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E T
TE
EC
CN
NO
OL
LO
OG
GI
IA
A................................................................................................................................................ 80
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E V
VI
IS
SU
UA
AL
L I
I P
PL
LÀ
ÀS
ST
TI
IC
CA
A....................................................................................................................................... 81

3 / 82
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E C
CI
IÈ
ÈN
NC
CI
IE
ES
S
ESO
Els criteris d'avaluació es concreten en les programacions didàctiques i es basen en l’assoliment de les competències
bàsiques i dels objectius de cada unitat didàctica. En la programació didàctica de cada matèria s’especifica i es concreta el
pes de cada competència i/o dimensió per a l’obtenció de la qualificació quantitativa de la matèria: no assoliment (NA),
assoliment satisfactori (AS), assoliment notable (AN) i assoliment excel·lent (AE).
Atès el document del desplegament de “Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic. Educació secundària
obligatòria” del Departament d’Educació, el departament de Ciències ha acordat amb el departament de Tecnologia quines
són les competències pròpies i prioritàries de cada especialitat docent.
Per a aquelles competències bàsiques pròpies de Biologia-geologia i Física-química, el departament de Ciències ha acordat
fer-ne la seqüenciació per nivells i matèries al llarg de l’etapa d’ESO, tal com consta en el punt 1.
El grau d’assoliment de cada competència es valorarà segons tres nivells d’assoliment descrits pel Departament
d’Educació, quedant la valoració de no assoliment, NA, per quan l'alumne no hagi arribat al nivell mínim exigit per al
primer nivell. Així doncs, l'alumnat pot arribar a un assoliment satisfactori, o AS, que seria el mínim nivell per considerar
que l'alumne ha arribat a l'assoliment de les competències bàsiques necessàries. Si el grau d'assoliment és superior, la
qualificació prevista serà la d'assoliment notable, AN. I quan el grau d'assoliment sigui encara d'un nivell més alt, li
correspondrà un assoliment excel·lent, AE.
En cada programació quedaran concretades les competències que es treballaran i, en aquest document o bé en cada unitat
didàctica, quedarà reflectit el valor ponderal que se li donarà a cadascuna, sempre tenint en compte que l'alumne per poder
aprovar caldrà que hagi assolit el nivell 1 o nivell satisfactori.
Per normativa, el nostre departament junt amb el departament de Tecnologia s´encarregaran que els alumnes arribin a
assolir totes les competències de l´àmbit científic-tecnològic al llarg de tota l'ESO.
Al llarg de l'etapa de l'ESO, en diferents unitats didàctiques també es treballen les competències C2 (Utilitzar les
aplicacions d'edició de textos, presentacions multimèdia i tractament de dades numèriques per a la producció de
documents) i C4 (cercar, contrastar i seleccionar informació digital adequada per al treball a realitzar, tot considerant
diverses fonts i mitjans digitals) de l'àmbit digital (transversal).
Tot aquest treball competencial de les matèries de l'àmbit científicotecnològic al llarg de l'educació secundària obligatòria
han de contribuir a l'assoliment de competències transversals en l'àmbit personal i social que permeten aprendre a conduir
el propi aprenentatge i ser-ne conscients, adquirint les habilitats, les estratègies i els procediments necessaris.
Les competències estan relacionades amb els objectius i els criteris d'avaluació de les unitats didàctiques i, amb ells, les
activitats d’aprenentatge i instruments d’avaluació i recuperació, tal com consta a les programacions didàctiques.
El disseny dels instruments d’avaluació tindrà en compte l'observació sistemàtica del procés d’aprenentatge de cada
alumne per tal de poder regular-lo (avaluació formadora) i se n'emprarà tota una diversitat (proves escrites, pràctiques de
laboratori, tasques de deures, elaboració del dossier, valoració de l’actitud i el treball a classe i al laboratori, treballs
individuals o en grup, exposició oral, resolució d’exercicis, edició d'un vídeo, ús de les TIC, quaderns virtuals, fòrums,
etc.).
En el cas d’alumnes amb necessitats educatives i personals específiques s'elabora, si s'escau perquè cal canviar el
currículum, un pla de suport individualitzat (PI) o s'adopten les mesures pertinents directament a la programació didàctica
en cas que no calgui aquest canvi curricular. Aquests alumnes seran avaluats segons els criteris d'avaluació establerts en el
seu pla o les mesures indicades de manera específica a la programació.
En cas que no se superi l’avaluació trimestral, s’establirà un procés de recuperació de les competències i objectius no
assolits que estarà recollit en la programació didàctica corresponent.
L’avaluació final ordinària de la matèria comptabilitzarà la nota dels tres trimestres, així com les recuperacions realitzades.
En cas que la nota final de la matèria sigui no assoliment, NA, caldrà que l’alumne/a es presenti a la convocatòria
extraordinària realitzada al mes de juny. Aquesta pot consistir en una prova escrita, lliurament d’un treball i/o altres
mecanismes de control que es troben especificats en la programació didàctica corresponent.
En el cas d’haver de recuperar la matèria del curs anterior:
- Recuperació de Biologia i geologia 1r ESO: els alumnes de 2n ESO que tinguin pendent aquesta matèria faran una
recuperació específica que els proposarà el/la professor/a que imparteixi 1r ESO, aquesta pot consistir en un treball i/o una
prova corresponent al contingut de Biologia i Geologia de 1r ESO. En el cas dels alumnes de 3r d’ESO, a més a més de
poder fer una recuperació específica similar a la que fan a 2n d'ESO, si aproven la Biologia-Geologia de 3r ESO els queda
recuperada la Biologia-Geologia de 1r ESO, sent la nova qualificació assoliment satisfactori (AS).
- Recuperació de Física i química de 2n ESO: en el cas dels alumnes de 3r d’ESO que tinguin pendent aquesta matèria
podran fer una activitat de recuperació específica per superar els continguts de 2n d'ESO o si aproven la Física i química
de 3r ESO els queda recuperada la de 2n ESO, sent la nova qualificació assoliment satisfactori (AS).
- Biologia-geologia 3r ESO i/o Física-química 3r ESO: els alumnes de 4t ESO que tinguin pendents una o totes dues
matèries faran una recuperació específica de cadascuna que els proposaran els/les professors/es de cada assignatura.
Aquesta pot consistir en un treball i/o una prova corresponent al contingut de la matèria de 3r a recuperar. En el cas
d'assolir els nivells competencials la nova qualificació és assoliment satisfactori (AS). Aquesta recuperació haurà d'estar
resolta cap a finals del 2n trimestre, segons les indicacions de la direcció del centre.
* Criteris i consideracions específiques:

4 / 82
1. Es realitzaran un mínim d'una prova escrita per trimestre i aquest punt no serà obligatori per les optatives de 1r a 3r
d'ESO.
En el cas de presentar-se una situació excepcional, i no tenir notes d'exàmens, el professorat compta amb altres
instruments d'avaluació (que ha dut a terme durant la realització de la unitat didàctica) per valorar i conèixer el nivell
d'aprenentatge de l'alumnat.
2. Si un alumne/a falta el dia de la prova, haurà de justificar la seva absència (preferentment amb justificant mèdic o
justificant oficial d’algun deure inexcusable) per poder fer l’examen al qual no s’ha presentat. L’examen es farà el més
aviat possible i la nota serà la que obtingui l’alumne/a.
3. Els/les alumnes lliuraran al professor/a l’informe de la pràctica de laboratori, normalment a la setmana següent
d’haver-la fet. Com a mínim trimestralment els/les alumnes presentaran un dossier amb la feina que s’ha fet a classe.
4. Els alumnes que requereixen atenció a la diversitat, se'ls valorarà sobretot, el treball i l’actitud diària: dossier o
llibreta, exercicis, apunts, treballs, esforç dins de l'aula, pràctiques de laboratori, etc., exigint-los que s’esforcin i que ho
tinguin tot complet.
5. Els/les alumnes amb necessitats educatives i personals específiques, que segueixen programacions adaptades (PI),
se’ls avaluarà, només, dels objectius marcats al PI corresponent. Se’ls valorarà molt el treball diari: llibreta, exercicis,
apunts, treballs, pràctiques de laboratori... i se’ls exigirà el nivell d’aprofundiment a què puguin arribar.
BATXILLERAT
Els criteris d'avaluació i recuperació es concreten en les programacions didàctiques de cada matèria i es basen en
l’assoliment de les competències específiques i dels objectius de cada unitat didàctica.
Matèries de modalitat/optatives (Biologia I i II, Geologia i CCAA I i II, Física I i II, Química I i II, Biomedicina i Reptes
científics actuals).
· Avaluació trimestral:
- Exàmens: entre 75 - 90%
- Treball, deures, pràctiques, exposicions, resolució de problemes a la pissarra, actitud...: entre 10 - 25%
Recuperació trimestral:
- Examen amb el contingut de tot el trimestre i lliurament de les feines no presentades, si s'escau.
- En el cas específic de Biologia, Geologia i CCAA, Biomedicina i Reptes científics actuals i Física I, es recupera
automàticament quan s’aprova el trimestre següent (el 1r si aproven el 2n, o el 1r i/o 2n si aproven el 3r).
· Avaluació final contínua del curs:
- Mitjana aritmètica dels tres trimestres.
- En Biologia i Geologia i CCAA i Reptes científics actuals: Nota del 1r trimestre multiplicada per 10, 2n trimestre per
20, i la del 3r trimestre per 30, les sumem i el valor el dividim per 60. Si el valor resulta inferior a la nota obtinguda al
tercer trimestre, finalment es posarà la nota global del 3r trimestre.
· Prova extraordinària a final de curs:
- Examen amb el contingut de tot el curs. En cas de no presentar-se, la qualificació que apareixerà serà NO
PRESENTAT.
· Recuperació de la matèria del curs anterior:
- Durant el primer trimestre de 2n de BAT es faran les activitats específiques de recuperació de les matèries pendents de
1r.
· Avaluació d’alumnes amb NEE:
-L’alumnat amb pla individualitzat (PI) tindrà una avaluació que s’ajustarà als criteris d’aquest pla.
** Criteris i consideracions específiques:
1. Es realitzaran un mínim de dos exàmens en cada trimestre. Si un alumne/a no es presenta a un examen tindrà una nota
de zero d’aquest (pels casos dels alumnes absentistes i que no justifiquen les faltes).
En cas de presentar-se una situació excepcional, i no tenir notes d'exàmens, el professorat compta amb altres instruments
d'avaluació (que ha dut a terme durant la realització de la unitat didàctica) per valorar i conèixer el nivell d'aprenentatge de
l'alumnat.
2. Si un alumne/a falta el dia de la prova, haurà de justificar la seva absència (preferentment amb justificant mèdic o
justificant oficial d’algun deure inexcusable) per poder fer l’examen al qual no s’ha presentat. L’examen es farà tan aviat
com es pugui i la nota serà la que obtingui l’alumne/a.
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
D’
’E
ED
DU
UC
CA
AC
CI
IÓ
Ó F
FÍ
ÍS
SI
IC
CA
A
1r ESO
1. Diferenciar les parts d’una sessió d’activitat física i l’objectiu de cadascuna. 2. Comprendre el significat de la condició
física i de les qualitats físiques bàsiques com a qualitats de millora. 3. Incrementar el nivell individual d’activitat física per
millorar la salut pròpia. 4. Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables
relacionats amb l’activitat física i la vida quotidiana. 5. Aplicar les bases d’una alimentació adequada per a l’activitat física
i esportiva i la vida quotidiana. 6. Valorar les activitats físiques i esportives com una eina de
millora per a la salut individual, acceptant el nivell assolit. 7. Identificar i adquirir els hàbits principals associats a una
manera de viure saludable. 8. Practicar un esport individual tenint en compte els aspectes

5 / 82
tècnics, acceptant el nivell assolit. 9. Practicar un esport d’adversari tenint en compte els aspectes tècnics, acceptant el
nivell assolit. 10. Practicar un esport col•lectiu tenint en compte l’execució tècnica i tàctica, demostrant haver comprès les
fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc. 11.
Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col•lectives o d’adversari, mostrant actituds d’autocontrol,
respecte i acceptació de les normes. 12. Aprofitar les possibilitats de l’entorn proper per ocupar el temps de lleure. 13.
Valorar la importància de la pràctica d’activitat física saludable en el temps de lleure. 14. Respectar i valorar el medi
natural com a espai idoni per a la realització d’activitats físiques.
15. Expressar emocions i sentiments a través del cos. 16. Realitzar activitats amb suport musical mostrant respecte per les
diferències individuals. 17. Organitzar l’espai propi i compartit a partir del llenguatge corporal.
2n ESO
1. Identificar els objectius de l’escalfament i fer un recull d’activitats, amb estiraments i exercicis de
mobilitat articular apropiats per a l’escalfament. 2. Desenvolupar el nivell individual de condició física per a un estil de
vida actiu i saludable. 3. Utilitzar la freqüència cardíaca com a indicador de la intensitat de
l’esforç. 4. Adquirir els hàbits saludables vinculats a una bona alimentació i al descans. 5. Identificar i adquirir els hàbits
principals associats a una manera de viure saludable. 6. Aplicar correctament tècniques de respiració i relaxació en
l’activitat física i en situacions de la vida quotidiana. 7. Aplicar correctament els principals elements tècnics d’un esport
individual. 8. Utilitzar els principals elements tècnics i tàctics d’un esport col•lectiu o d’adversari en situacions senzilles.
9. Mostrar actituds de cooperació, tolerància i
esportivitat en els esports i jocs col•lectius. 10. Mostrar autocontrol i participació en les activitats
d’oposició. 11. Cercar informació en diferents mitjans i recursos de l’entorn proper per planificar activitats al medi natural.
12. Conèixer els elements necessaris per planificar una activitat en el medi natural. 13.
Utilitzar diferents maneres de comunicar-se, per mitjà del llenguatge corporal. 14. Crear i posar en pràctica una seqüència
harmònica de moviments corporals a partir d’un ritme triat. 15. Mostrar disposició
favorable a la desinhibició i expressió d’emocions. 3r i 4t d'ESO
3r ESO
1. Planificar i posar en marxa un escalfament general, reconeixent els principals efectes que comporta. 2. Relacionar les
activitats físiques amb els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà. 3. Autoregular el nivell
individual de condició física per millorar la salut, participant en les activitats que es proposen i identificant quina és la
qualitat física susceptible de millora. 4. Reconèixer la intensitat del treball realitzat a partir de la freqüència cardíaca. 5.
Reconèixer la importància d’una alimentació
equilibrada i de les adaptacions necessàries segons l’activitat física que es desenvolupa. 6. Utilitzar les tècniques de
respiració i mètodes de relaxació com a mitjà per reduir desequilibris i minimitzar les tensions produïdes en la vida
quotidiana. 7. Prendre consciència de la condició física individual i mostrar predisposició per millorar-la 8. Aplicar
correctament els principals elements tècnics d’un esport individual.
9. Resoldre situacions de joc en un esport col•lectiu, aplicant coneixements tècnics i tàctics. 10. Participar de forma activa
en activitats esportives individuals, col•lectives o d’adversari, acceptant el resultat
obtingut. 11. Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat
actual. 12. Posar en pràctica activitats en el medi natural, utilitzant l’equipament, eines i tècniques d’orientació adequats.
13. Planificar de forma autònoma activitats en el medi natural. 14. Mostrar una actitud de respecte pel medi natural. 15.
Crear i posar en pràctica seqüències de moviments,
individualment i col•lectiva 16. Participar de forma constructiva en la creació i realització de coreografies amb suport
musical. 17. Mostrar desinhibició en la realització de les activitats d’expressió corporal.
4t ESO
1. Planificar i posar en pràctica de forma autònoma escalfaments per a una activitat concreta. 2.
Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir de l’aplicació de sistemes i mètodes
d’entrenament. 3. Participar en l’elaboració d’un pla de treball per a la millora de la condició física. 4. Utilitzar la
respiració i la relaxació com a mètodes d’alliberament de tensions. 5. Executar exercicis de condicionament físic (fitnes)
amb correcció postural. 6. Dissenyar i portar a terme les fases d’activació i recuperació de la pràctica de l’activitat física,
tenint en compte la intensitat i la dificultat de l’activitat. 7.
Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col•lectives o d’adversari. 8. Participar en
l’organització i posada en pràctica de tornejos o competicions esportives. 9. Realitzar activitats en el medi natural,
utilitzant l’equipament, eines i tècniques d’orientació adequades. 10. Planificar de forma autònoma activitats en el medi
natural. 11. Mostrar una actitud de respecte pel medi natural. 12. Controlar els riscos en les activitats físiques i esportives i
assumir la responsabilitat de la pròpia seguretat. 13. Crear moviments basats en l’expressió d’emocions. 14. Actuar davant
del grup realitzant composicions
individuals i col•lectives. PAUTES COMUNES PER A ESO

6 / 82
Malgrat l'avaluació sigui continua, les observacions anotades s'agruparan per trimestres i al final es farà la mitja dels tres
trimestres.
A cada avaluació es donarà el percentatge oportú a cada competència bàsica en funció del número de sessions on hagi
estat treballada.
En el cas de què un alumne no pogués avaluar-se a nivell pràctic per motius justificats, se l'avaluarà a través de diferents
treballs de cada unitat didàctica.
Les avaluacions suspeses es podràn recuperar al llarg de la següent avaluació.
En el cas de què un/a alumne/a no participi de forma activa en un 80% de les sessions, de forma injustificada, suposarà
suspendre l'àrea automàticament, havent d'anar directament a les proves extraordinaries de setembre. L'examen també serà
teòrico-pràctic.
Si un alumne supera el curs actual, automàticament li queda recuperat el curs anterior. 1r BATXILLERAT
Criteris
1. Realitzar i aplicar de manera autònoma un programa d’activitat física orientat a la salut, utilitzant els coneixements
adquirits per valorar la condició física inicial i les característiques o condicions pròpies,
establir objectius adequats, aplicar correctament els principis i mètodes d’entrenament i assumir els valors de l’esforç, la
constància i la perseverança en la consecució dels objectius.
2. Organitzar i dur a terme en grup o de manera autònoma diferents tipus d’activitats físiques, aprofitar i opti¬mitzar els
recursos disponibles i consensuar les normes a seguir, en diferents àmbits (escolar, entorn, etc.).
3. Resoldre situacions motrius diverses i en diferents contextos, utilitzar adequadament els elements tècnics i tàctics dels
diferents esports i respectar les normes del joc net i tenir cura dels espais i els materials.
4. Crear, organitzar-se i realitzar una composició expressivocorporal en grup, posant en joc els
coneixe¬ments adquirits, mostrant capacitat d’abstracció i expressivitat pròpia, respectant i valorant l’aportació dels altres
per a la consecució d’un objectiu comú.
Les notes s'obtindran de forma trimestral. A cada avaluació es donarà el percentatge oportú a cada part en funció del
número de sessions realitzades. La suma de les tres avaluacions conformarà la nota final.
Les avaluacions suspeses es podràn recuperar al llarg dela següent avaluació.
Si la nota final és insuficient caldrà recuperar tota l'àrea a les proves extraordinàries del setembre a través d'un examen
teòric-pràctic.
En el cas de què un/a alumne/a no participi de forma activa en un 80% de les sessions, de forma injustificada, suposarà
suspendre l'àrea automàticament, havent d'anar directament a les proves extraordinaries. En aquests cas l'examen també
serà teòrico-pràctic.
En el cas de què un alumne no pogués avaluar-se a nivell pràctic per motius d'una lesió justificada, se l'avaluarà a través de
diferents treballs de cada unitat didàctica.
Si un alumne/a passa a 2n de Batxillerat amb l'àrea d'educació física suspesa haurà de recuperar l'àrea de la següent
manera:
- Elaboració d'un microcicle.
- Examen teòric de tots els continguts.
- Avalaució pràctica: - circuit d'habilitats (segons esport practicat).
- prova de condició física.
- representació d’una escena en la qual els sentiments i les expressions adquireixin principal importància.
La mitjana de les activitats definirà si s'ha recuperat l'àrea, sempre que es superi amb un valor mínim de 5 punts cada una
de les proves.`

7 / 82
CRITERIS AVALUACIÓ DEL DEPARTAMENT D'EDUCACIÓN FÍSICA
CONCEPTES 20%: Examen d’avaluació 20%. Es realitzarà un exàmens teòric pràctic dels continguts treballats en cada
UD
PROCEDIMENTS 50%
Treball diari 40%. Corresponent a les sessions pràctiques.
Treball escrits 10%. Podran ser individuals o grupals. Si es descobreix que són copiats, la classificació serà
0. S’establirà un data pactada amb els alumnes. Després d’aquesta no es recollirà cap treball.
ACTITUTS 30%
Hàbits higiene i salut 20%. L’assistència a classe sense l’adequada roba (suadora, pantaló, camiseta y necesser) Es podrà
penalitzar fins a dos punts de la nota final.
Interès per l’assignatura 10%. Es penalitzarà fins un punt de la nota final.
ALTRES TEMES D’INTERÉS
OBTENCIÓ DE LA NOTA FINAL DEL CURS.
Es realitzarà la mitja aritmètica de les tres avaluacions
Ev1, Ev2, y Ev3 són les notes de cada una de las tres avaluacions. S’utilitzaran NA=1, AS=2, AN=3 i AE=4
L’assignatura es considerarà aprovada si la mitjana és superior a1.
En cas contrari haurà de realitzarà la prova de recuperació en setembre. REALITZACIÓ D'EXÀMENS
No es pot escriure en llapis ni amb bolígraf de colors que no sigui blau o negre, ni utilitzar bolígrafs de tinta “borrable”
En els controls i exàmens no es permetrà mòbils o aparells similars, inclús apagats. Per tant, descobrir que un alumne té un
aparell d’aquests en un examen serà motiu per suspendre amb una qualificació de CERO en aquesta prova.
ALUMNES QUE COPIEN EN L'EXAMEN O CONTROL.
Es calcificarà amb una nota de 0. EXÀMENS DE RECUPERACIÓ.
Al llarg del 2on trimestre es realitzarà un examen de recuperació de la 1ª avaluació. La nota de l’avaluació recuperada
s’obtindrà de l’examen de recuperació serà AS. En cas de no aprovar, continuarà No Apte, i per tant, NA.
La recuperació de la 2ª avaluació serà igual que la 1ª avaluació.
Al finalitzar la tercera avaluació, es realitzarà un examen que estarà dividit en 3 blocs, un per cada avaluació. L’alumne
respondrà als blocs corresponents a les avaluacions suspeses. Cap la possibilitat d’evitar recuperar un bloc la mitjana
aritmètica del curs sigui igual o superior a 0 o NA. En aquesta prova l’alumne sols podrà recuperar amb un AS. Les proves
teòric/pràctic seran iguals.
LESION/INCAPACITAT PER FER ACTIVITAT
Aquells alumnes que no puguin realitzar la classe per lesió, deuran entregar el justificant mèdic, pare, mare o tutor.
Realitzaran un treball complementari per cada UD treballada. A més Faran unes fitxes en cada sessió on especificaran els
exercicis realitzats. La nota màxima serà un AS.
AVALUACIÓ EXTRAORDINÀRIA
Si la nota final es de NA, l’alumne deurà presentar-se en les proves extraordinàries, en aquest cas la qualificació s’obtindrà
exclusivament d’un examen teòric/pràctic que constarà de preguntes relatives a tots els continguts realitzats en classe.
A més, deuran realitzar la part pràctica corresponent als continguts treballats duran el curs. S’elaborarà un circuit en
diferents proves on deurà superar per poder ser Apte en l’avaluació.

8 / 82
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
D’
’I
ID
DI
IO
OM
ME
ES
S
L'avaluació serà global, integradora i individualitzada. Els criteris d'avaluació per a cada curs de l'ESO es detallen a
continuació i venen desglossats al Currículum d'ESO (DECRET 187/2015, Ordre ENS/108/2018).
Criteris d'avaluació 1r d'ESO:
Dimensió comunicació oral
1. Captar el sentit global de textos narratius, descriptius i conversacionals sobre fets de la vida quotidiana i extreure
informacions concretes, redactats en un llenguatge bàsic. Extreure informació específica d'audicions de l'àmbit personal.
2. Llegir expressivament textos descriptius i narratius fent l'entonació adequada i amb pronunciació acceptable.
3. Fer preguntes i breus narracions d'esdeveniments en passat, present i futur; comunicar sentiments habituals
(acord/desacord, alegria/tristesa).
4. Iniciar i mantenir converses informals sobre temes/situacions conegudes en situacions comunicatives habituals.
5. Utilitzar recursos TAC per a la millora de la comunicació oral.
Dimensió comprensió lectora
6. Comprendre la informació, general i específica, de missatges i documents adaptats, incloent-hi els procedents de tipus
de text diversos, sobre temes d'interès dels àmbits personal i acadèmic.
7. Conèixer i aplicar les estratègies més adequades per a la comprensió del text: identificar la informació essencial, els
punts i idees principals o els detalls rellevants del text; deduir el significat de paraules/frases desconegudes a partir del
context, i extreure informacions concretes.
8. Utilitzar de forma conscient els coneixements adquirits sobre el sistema lingüístic de la llengua estrangera per a la
comprensió escrita.
9. Utilitzar recursos TAC per a la cerca, organització i presentació d'informació.
Dimensió expressió escrita
10. A partir d'una adequada planificació i posterior revisió, redactar textos senzills, informals, tenint cura de l'adequació, la
coherència i la cohesió i atenent al propòsit, destinatari i context.
11. Redactar textos creatius breus basats en les pròpies experiències i en situacions simulades.
12. Utilitzar els recursos digitals de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de
models, processar i enriquir informació de forma creativa. Enviar i rebre missatges digitals per establir relacions personals,
internes i externes.
Dimensió literària
13. Escoltar, llegir i comprendre, de forma guiada, fragments adaptats d'obres literàries en llengua estrangera de
complexitat lingüística elemental.
14. Comprendre textos breus amb valor estètic o expressiu.
Criteris d'avaluació 2n d'ESO:
1. Captar el sentit global de textos narratius, descriptius, instructius, conversacionals i expositius sobre fets de la vida
quotidiana i acadèmica, i extreure informacions concretes. Extreure informació específica d’audicions de l’àmbit personal
i acadèmic.
2. Llegir expressivament textos descriptius, narratius i conversacionals, fent l’entonació adequada i amb pronunciació
acceptable.
3. Fer preguntes i breus narracions d’esdeveniments en passat, present i futur; comunicar sentiments habituals bàsics.
4. Intercanviar informació personal i acadèmica. Opinar i participar en discussions informals, en transacció de béns i
serveis, i en entrevistes.
5. Comprendre la informació general i específica, de missatges i documents adaptats, incloent-hi els procedents de tipus de
text diversos, sobre temes d’interès dels àmbits personal i acadèmic.
6. Conèixer i aplicar les estratègies més adequades per a la comprensió del text: identificar la informació essencial, els
punts i idees principals o els detalls rellevants del text; deduir el significat de paraules/frases desconegudes a partir del
context, i extreure informacions concretes.
7. Utilitzar recursos TAC per a la cerca, organització, intercanvi i presentació d’informació.
8. Redactar textos senzills, semiformals i informals, tenint cura de l’adequació, la coherència i la cohesió i atenent al
propòsit, destinatari i context, a partir d’una adequada planificació i posterior revisió.
9. Redactar textos creatius senzills basats en les pròpies experiències i en situacions simulades.
10. Utilitzar els recursos digitals de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de
models, processar i enriquir informació de forma creativa. Enviar i rebre missatges digitals per establir relacions personals,
internes i externes.
11. Escoltar, llegir i comprendre, de forma guiada, fragments adaptats d’obres literàries en llengua estrangera de
complexitat lingüística senzilla.
12. Comprendre textos breus amb valor estètic o expressiu.
13. Interpretar oralment, llegir en veu alta, recitar, cantar i representar textos orals i escrits senzills i adaptats.
Criteris d’avaluació 3r d’ESO:

9 / 82
1. Captar el sentit global de textos orals diversos, a partir de la identificació de la informació rellevant, l’extracció
d’informacions concretes, la realització d’inferències, la determinació de l’actitud i del propòsit del parlant, sobre fets de
la vida quotidiana i acadèmica.
2. Llegir expressivament textos diversos, amb l’entonació adequada i amb pronunciació entenedora.
3. Fer preguntes, descripcions i breus narracions d’accions i esdeveniments en passat, present i futur. Comunicar
sentiments.
4. Iniciar i mantenir converses semiformals i informals sobre temes/situacions conegudes que contenen algun element
imprevisible.
5. Parlar en públic, mitjançant breus discursos relacionats amb l’àmbit acadèmic i social, intercanviar informació personal
i acadèmica en situacions semiformals o informals, fer raonaments i participar en discussions.
6. Comprendre i interpretar la informació general i específica de missatges i documents adaptats, escrits i digitals, de tipus
de text diversos, sobre temes d’interès dels àmbits personal i acadèmic.
7. Conèixer i aplicar les estratègies més adequades per a la comprensió del text, la informació essencial, els punts i idees
principals o els detalls rellevants del text. Deduir el significat de paraules/frases desconegudes a partir del context, i
extreure informacions concretes (incloses opinions) per resoldre tasques.
8. Utilitzar recursos TAC per a la cerca, organització i presentació d’informació.
9. A partir d’una adequada planificació i posterior revisió, redactar textos semiformals i informals, tenint cura de
l’adequació, la coherència i la cohesió, i atenent al propòsit, destinatari i context.
10. Redactar textos creatius basats en les pròpies experiències i en situacions simulades.
11. Utilitzar els recursos digitals de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos, processar i
enriquir informació de forma creativa. Enviar i rebre missatges digitals, per establir relacions personals, internes i
externes.
12. Escoltar, llegir i comprendre, de forma guiada, fragments adaptats d’obres literàries en llengua estrangera de
complexitat lingüística moderada, properes als propis gustos i aficions.
13. Comprendre textos amb valor estètic o expressiu.
14. Redactar textos d’intenció literària a partir de models
Criteris d’avaluació 4t d’ESO:
1. Captar el sentit global de textos, a través de la identificació de la informació rellevant, la extracció d’informacions
concretes, la realització d’inferències, la determinació de l’actitud i del propòsit del parlant.
2. Copsar el missatge essencial de monòlegs, diàlegs, narracions, instruccions i converses referides a la vida quotidiana, en
el registre estàndard de la llengua i redactats en un llenguatge conegut, fent servir frases d’una certa complexitat formal i
conceptual.
3. Extreure informació específica i/o comprendre els detalls d’audicions de l’àmbit personal i acadèmic.
4. Llegir expressivament textos descriptius i narratius (incloent textos literaris) fent l’entonació adequada i amb
pronunciació acceptable.
5. Fer preguntes, descripcions o narracions d’accions i esdeveniments en passat, present i futur.
6. Comunicar necessitats i sentiments habituals (acord/desacord, oposició, dubte, preocupació, alegria, etc.).
7. Iniciar i mantenir converses semiformals i informals sobre temes/situacions conegudes que contenen algun element
imprevisible en situacions comunicatives habituals. Per exemple, converses on s’expressin opinions i sentiments, es donin
instruccions senzilles sobre com realitzar quelcom, amb l’ajut de suport gràfic, es descriguin de forma senzilla persones,
llocs, experiències i esdeveniments futurs, s’intercanviï informació en situacions reals: viatges, trobades, festes… Els
contextos poden ser presencials o virtuals.
8. Utilitzar i valorar les normes de cortesia, pel que fa a les intervencions orals pròpies de l’activitat acadèmica, tant
espontànies com planificades i en les pràctiques discursives orals; mostrar l’habilitat per canviar de tema al llarg d’una
conversa.
9. Parlar en públic, mitjançant discursos breus relacionats amb l’àmbit escolar/acadèmic i social, que tenen com a finalitat
exposar i argumentar especialment, en situacions semiformals o informals, de manera individual o en grup, aplicant
estratègies de planificació, textualització i revisió.
10. Reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del
contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos,
moviments, mirada...).
11. Aplicar diferents estratègies de lectura per comprendre, interpretar i valorar els tipus de textos i els àmbits descrits als
continguts.
12. Comprendre la idea general i les informacions específiques més rellevants de documents orals senzills, emesos
presencialment, o procedents de mitjans audiovisuals, si es parla lentament i amb claredat.

10 / 82
13. Captar el sentit global de textos, a través de la identificació de la informació rellevant, la extracció d’informacions
concretes, la realització d’inferències, la determinació de l’actitud i del propòsit de l’emissor.
14. Entendre les idees principals i secundàries de textos accessibles als alumnes, tant per la temàtica com per la tipologia
textual, extrets de mitjans de comunicació social no especialitzat i de la premsa juvenil.
15. Deduir el significat de paraules/frases desconegudes a partir del context i extreure informacions concretes (incloses
opinions) per a resoldre tasques.
16. Triar i llegir de forma autònoma textos diversos: lectures graduades, articles, etc. adequats al nivell dels alumnes
(vocabulari entre 1.500 i 2.000 paraules).
17. Utilitzar recursos TAC per a la cerca, organització, intercanvi i presentació d’informació.
18. Consultar i citar adequadament fonts d’informació variades, per realitzar un treball acadèmic en suport paper o digital
sobre temes curriculars utilitzant les tecnologies de la informació.
19. Seleccionar els coneixements que s’obtinguin de qualsevol font d’informació impresa, en paper o digital, i integrar-los
en un procés d’aprenentatge constructiu.
20.Aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats a partir d’una
adequada planificació, posterior revisió i la reescriptura derivada de la revisió si escau.
21. Utilitzar connectors bàsics per unir frases i marcadors per estructurar idees.
22. Redactar composicions breus: – amb informació personal, sentiments bàsics i opinions; – sobre temes coneguts i
experiències que incloguin esdeveniments futurs i passats emprant un llenguatge descriptiu senzill.
23. Comunicar per escrit (missatgeria, xats, correspondència privada...) necessitats i sentiments habituals (acord/desacord,
oposició, dubte, preocupació, alegria, etc.).
24.Escriure una seqüència d’enunciats per explicar com s’elabora o es fa alguna cosa o per donar instruccions clares sobre
el que cal fer.
25. Personalitzar un text senzill, proposat com a model, emprant frases simples que es refereixin a un mateix.
26.Emprar diccionaris, en paper o digitals, bilingües i monolingües per tal de millorar la qualitat de les redaccions.
27. Millorar els esborranys per tal d’assolir més correcció, precisió i varietat lèxica.
28. Presentar els textos escrits i multimèdia, en formats diversos, de manera progressivament completa i amb autonomia
major.
29.Realitzar col·lectivament treballs senzills entorn d’un tema presentant de forma organitzada la informació recollida.
30. Escoltar, llegir i comprendre, de forma guiada, fragments adaptats d’obres literàries en llengua estrangera, de
complexitat lingüística moderada, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.
31. Valorar el text amb raonaments bàsics i amb el suport de pautes guiades.
32. Llegir en veu alta, recitar o cantar de manera entenedora, amb pronunciació, entonació i ritme adequats, textos d’una
certa extensió prèviament assajats.
33. Expressar oralment textos personals d’intenció literària a partir de models amb intenció lúdica i creativa.
34. Comprendre textos breus (poemes) o d’una certa extensió (històries) amb valor estètic o expressiu.
35. Redactar textos personals d’intenció literària a partir de models amb intenció lúdica i creativa.
Criteris d’avaluació 1r de Batxillerat:
1. Comprendre sense gaire dificultat les explicacions, instruccions i indicacions detallades del professor/a i les que
apareixen en el material de treball escolar.
2. Comprendre les idees principals i els detalls essencials de converses, debats, narracions o explicacions on participen
nadius i/o no nadius, tant si s'hi assisteix en directe com si estan enregistrats, sempre que es parli amb claredat i en
varietats estàndard de la llengua.
3. Comprendre el sentit general d'obres audiovisuals autèntiques en versió original amb subtítols.
4. Iniciar i mantenir converses informals senzilles amb parlants de la mateixa edat sobre temes d'interès comú.
5. Identificar les dificultats en el flux comunicatiu dins la conversa i desplegar recursos (reformulacions, demandes de
repetició, etc.) per reparar els problemes detectats.
6. Prendre la paraula i cedir-la de manera apropiada en converses i debats.
7. Participar en converses i debats de classe per intercanviar idees i opinions, i arribar a acords argumentant breument la
pròpia opinió.
8. Explicar amb relativa fluïdesa els propis interessos, experiències personals, plans i il·lusions.
9. Explicar històries, trets biogràfics i anècdotes .personals o no-, i descriure persones, objectes i llocs.
10. Fer beus presentacions orals públiques prèviament preparades sobre un tema d'interès (actualitat, contingut acadèmic,
petita recerca, etc.) fent servir estratègies per captar i mantenir l'atenció de l'audiència.
11. Explicar breument el procés o el resultat d'un treball propi o de grup, amb el suport de breus anotacions.
12. Llegir amb velocitat i comprensió suficient lectures graduades o novel·les adaptades de nivell mitjà.
13. Comprendre detalladament textos de tipologia diversa i dificultat controlada i realitzar tasques relacionades amb la
lectura.
14. Comprendre el sentit global de notícies autèntiques sobre temes rellevants per a l'aprenent, aparegudes en premsa
tradicional o electrònica fent servir les informacions que aporten els elements textuals i icònics de la notícia: titular,
entradetes, fotos, infograma, seccions del diari, etc.

11 / 82
15. Donada una finalitat determinada, trobar informació rellevant, avaluar la fiabilitat de la font i citar-la de manera
adequada.
16. Redactar un text d'un o dos paràgrafs breus sobre un tema pròxim als interessos dels estudiants on s'expliqui de manera
ordenada i coherent un fet, idea, opinió, etc., amb correcció formal (ortogràfica i morfosintàctica) bàsica.
17. Cooperar amb els companys en la realització de tasques d'aprenentatge demostrant capacitat d'organització,
responsabilització, compartir la informació i avaluar el funcionament de l'equip de treball.
18. Utilitzar els coneixements adquirits a l'aula de llengua estrangera i en altres contextos formals i no formals per millorar
l'actuació en llengua meta.
Criteris d’avaluació 2n de Batxillerat:
Tots els criteris d'avaluació explicitats a primer curs, amb nivells lleugerament superiors en fluïdesa, complexitat,
correcció, cohesió, coherència i adequació, als quals s'han d'afegir els següents:
1. Comprendre críticament les principals idees dels noticiaris de ràdio i televisió, i en articles de premsa sobre temes
rellevants per als estudiants apareguts en mitjans de repercussió internacional.
2. Comprendre el sentit general i les idees principals de còmics, històries, i altres tipus d'obres autèntiques d'extensió
limitada.
3. Participar activament en discussions o debats orals o en fòrums digitals, sobre temes d'alguna complexitat preparats amb
antelació escoltant o llegint atentament, expressant acord o desacord i argumentant breument les pròpies opinions i
respectant les convencions del gènere.
4. Redactar textos de tipologia variada (narratiu, explicatiu, augmentatiu, epistolar, normatiu, dialogat, ressenya crítica,
etc.) d'entre 100 i 200 paraules d'extensió sobre temes propers als interessos dels estudiants, temes d'actualitat, interès
general o acadèmic, on s'expliqui de manera ordenada i coherent un conjunt d'informació, fets, idees o opinions, amb
correcció formal (ortogràfica i morfosintàctica) bàsica, tenint en compte els elements essencials del context comunicatiu
real o simulat.
El nivell d'assoliment de les competències avaluades en cada curs seguirà la següent nomenclatura (seguint els nivells
d'assoliment de les competències estipulades al DECRET 187/2015):
NA= No Assoleix
AS= Assoleix Satisfactòriament
AN= Assoleix Notablement
AE= Assoleix Excel.lentment
BATXILLERAT
A Batxillerat l'avaluació, tant formadora com formativa, serà del treball realitzat dins de les diferents dimensions
(comunicativa, de recerca i tractament de la informació, plurilingüe i intercultural i estètica i literària). La nota a
Batxillerat serà numèrica i aplicarem el següent criteri:
1. Comunicació oral (speaking): 20%
2. Comprensió lectora (reading): 20%
3. Expressió escrita (writing): 20%
4. Comprensió auditiva (listening): 20%
5, Gramàtica i vocabulari: 20%
A banda d'això, cal recordar altres aspectes importants relacionats amb l'avaluació:
1. Els alumnes han d'assistir obligatòriament a classe i fer les activitats suggerides a l'aula per a poder ser avaluats de
manera contínua.
2. En el cas que un/a alumne/a hagi suspès el 1r i el 2n trimestre, haurà d'obtenir un Assoliment Satisfactori (amb nota
numèrica igual o superior a 6) en el darrer trimestre per tal que pugui assolir la competència satisfactòriament. En el cas de
batxillerat, la nota en el darrer trimestre haurà de ser igual o superior a 6.
Cal recordar que, amb la nova ordre d'avaluació de l'ESO, l'assoliment d'una matèria no ha de passar necessàriament per
la superació d'un exàmen. Pot ser el lliurament d'un dossier, la realització d'un treball, o qualsevol altre cosa que el
professor cregui convenient .
3. En el cas de batxillerat, fins el curs passat, si l'alumne/a no aprovava la matèria a l'avaluació ordinària de juny, calia
que es presentés a les proves de recuperació de setembre. Enguany sembla ser que no hi haurà aquestes proves de
recuperació de setembre per tant haurà de ser el propi professor/a qui estableixi algun sistema de recuperació abans de
finalitzar el curs. En aquest cas, sí que caldrà realitzar un examen la nota del qual haurà de ser igual o superior a 5 per tal
de superar la matèria. Els alumnes que hagin de preparar aquesta prova de recuperació rebran indicacions per part del seu
professor per a assolir la matèria de manera satisfactòria. En cas contrari, és a dir, si l'alumne/a no recupera la matèria però
accedeix a 2nBAT amb l'anglès pendent, llavors serà el professor de 2n qui li indicarà de quina manera la pot recuperar .
4. Pel que fa als alumnes d'ESO que pertanyen a grups de diversitat, cal dir que seran avaluats seguint un altre criteri que
tindrà en compte una adaptació que valorarà especialment el treball diari a classe, així com també la seva actitud. De la
mateixa manera, tots aquells alumnes que tinguin un PI (Pla Individualitzat) també seran susceptibles de ser avaluats
segons les seves característiques específiques, determinant els professors els treballs i/o proves que hauran de realitzar. En
ambdós casos, tot això estarà detallat en les corresponents programacions didàctiques.

12 / 82
D
DE
EP
PA
AR
RT
TA
AM
ME
EN
NT
T D
DE
E L
LL
LE
EN
NG
GU
UA
A I
I L
LI
IT
TE
ER
RA
AT
TU
UR
RA
A C
CA
AS
ST
TE
EL
LL
LA
AN
NA
A
PREÀMBUL
Els criteris d’avaluació i qualificació de l’assignatura de llengua castellana i literatura a tots els nivells contemplen un
plantejament competencial on la nota final de l’alumne/a és el resultat de la observació de les activitats, proves, reptes
o situacions d’aprenentatge realitzades en el marc de cadascuna de les competències específiques de la matèria ,
especialment les que es prioritzin a cada nivell, que seran les que major pes tindran i seran decisives per tal de superar el
curs.
La present proposta de criteris d'avaluació i qualificació pren com a referència les noves ordres d’avaluació de l’ESO i el
Batxillerat, que seran d’aplicació a partir del present curs 2022-23.
A partir del curs 2018-2019 les qualificacions de l'alumnat s'expressen de manera qualitativa i no quantitativa a
l’ESO. Enguany, se seguirà un mateix sistema seguint la següent pauta de referència:
 No assoliment (NA). En termes de gradació competencial, alumnes que no assoleixin el Nivell 1)
 -Assoliment satisfactori (AS). En termes de gradació competencial, alumnes que assoleixin el Nivell 1)
 Assoliment notable (AN). En termes de gradació competencial, alumnes que assoleixin el Nivell 2)
 Assoliment excel•lent (AE). En termes de gradació competencial, alumnes que assoleixin el Nivell 3).
Al batxillerat, les qualificacions s’expressaran de forma quantitativa, seguint una escala de 0 a 10 punts.
Amb caràcter general, no serà obligatori superar totes les competències específiques de l’àmbit de llengües a cadascun
dels cursos de l'ESO, sinó haver-les superat en finalitzar l'etapa i garantint que, un cop acabat 4t d'ESO, totes estaran
qualificades almenys amb un Assoliment Satisfactori (AS). Aquest fet dona peu igualment a la necessitat d’establir
mecanismes de recuperació de les competències pendents que més endavant es concreten.
En el cas del batxillerat, el precepte és sensiblement diferent ja que en aquesta etapa educativa no es prioritzarà cap
competència per sobre de la resta.
Aquest model d’avaluació descarta antigues terminologies vinculades als conceptes i procediments, que, a efectes pràctics,
queden integrats per igual en el treball per competències i en el repertori d’activitats proposades per a cada unitat didàctica.
Segons la normativa actual, ara cal parlar de competències clau, competències específiques, sabers i situacions
d’aprenentatge. Se seguiran proposant tant activitats de caràcter marcadament conceptual que permetin a l’alumnat demostrar
els seus coneixements més purament teòrics o tècnics com reptes o situacions enfocats expressament cap a la pràctica o la
demostració de la interiorització dels continguts a través de la creació personal i l’autonomia.
D’altra banda, desapareix també la idea que només aprovant els exàmens es podrà superar el curs. S’ha de subratllar que més
enllà de que els exàmens continuïn tenint plena validesa i pes en el procés avaluador, s’ha de recordar que la consecució de
cadascun dels objectius previstos a les diferents unitats didàctiques així com la consecució de les diferents competències
específiques es podrà demostrar a través de múltiples procediments i instruments d’avaluació que no seran
necessàriament proves teòriques o exàmens tradicionals, sinó que també podran ser intervencions orals, pràctiques
d’escriptura, redaccions, dossiers, treballs, resolució de problemes o reptes, etcètera.
PROPOSTA DE CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ A L’ESO
El gruix de la qualificació final de l’alumnat de l’ESO s’obtindrà valorant la consecució de:
1) La competència específica 2, que tracta de “Comprendre i interpretar textos orals i multimodals, amb especial
atenció als textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, mitjançant la captació del sentit general i la
informació rellevant, de la identificació del punt de vista i la intenció de l'emissor, i la valoració de la fiabilitat,
la forma i el contingut, per construir coneixement, formar-se opinió i eixamplar críticament les possibilitats de
gaudi i lleure.”. Hem de tenir present l’enorme quantitat de tipologies textuals existents (narració, descripció,
diàleg, exposició, argumentació, instrucció, predicció, carta formal, carta personal, currículum, instància,
certificat, informe, textos electrònics, etc.), fet que obliga a exposar-les de manera pautada i distribuïda al llarg de
tota l’etapa.
2) La competència específica 3 , que tracta de “Produir textos orals i multimodals, amb atenció preferent als
textos acadèmics, amb rigor, coherència, fluïdesa i el registre adequat, atenent les convencions pròpies dels
diferents gèneres discursius, i participar en interaccions orals amb actitud cooperativa i respectuosa, tant per
construir coneixement i establir vincles personals, com per intervenir de manera activa i informada en
diferents contextos socials”. Com pot apreciar-se, es tracta d’una competència específica que va estretament
lligada a la número 2, com si es tractés a efectes pràctics de l’altra cara de la moneda (és a dir, que per a ser
capaços de crear un determinat text oral, prèviament l’hem d’haver entès i interpretat, i a l’inrevés).

13 / 82
3) La competència específica 4 , que tracta de “Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i diferents
propòsits de lectura, textos escrits i multimodals, amb especial atenció a textos acadèmics i dels mitjans de
comunicació, reconeixent el sentit global i les idees principals i secundàries, integrant la informació explícita i
realitzant les inferències necessàries, identificant la intenció de l'emissor, reflexionant sobre el contingut i la
forma, i avaluant la seva qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a necessitats i
interessos comunicatius diversos”.
4) La competència específica 5 tracta de “Produir textos escrits i multimodals coherents, cohesionats, adequats i
correctes, amb especial atenció als gèneres discursius de l'àmbit acadèmic amb regulació dels iguals i
autoregulació autònoma, per construir coneixement i donar resposta de manera informada, eficaç i creativa a
propòsits comunicatius concrets”. Com s’ha vist en el cas anterior de les competències productives i receptives
de l’àmbit oral, en l’àmbit escrit ens trobem amb un esquema similar.
5) La competència específica 7 , que tracta de “Seleccionar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la
literatura contemporània com a font de plaer i coneixement, configurant un itinerari lector que s'enriqueixi
progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i compartir experiències lectores, per
construir la pròpia identitat lectora i gaudir de la dimensió social de la lectura”.
6) La competència específica 8 , que tracta de “Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la literatura
catalana, castellana i hispanoamericana, utilitzant un metallenguatge específic i mobilitzant l'experiència
biogràfica i els coneixements literaris i culturals, per establir vincles entre textos diversos que configurin un
mapa cultural i eixamplin les possibilitats de gaudir de la literatura i de crear textos d'intenció literària.”.
Com en el cas de les tipologies textuals, connectades a les capacitats productives i receptives orals i escrites,
l’estudi del fenomen literari està present a tots els cursos de l’ESO i implica un gran volum de continguts que
s’aniran dosificant. Per aquest motiu, la t i la 8 són dues competències específiques que es prioritzen a tota l’etapa
de l’ESO.
7) El treball de la dimensió ètica del llenguatge (competència específica 10) . La dimensió ètica del llenguatge
implica aprendre a posar les pràctiques comunicatives al servei de la convivència democràtica, la resolució
dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i
rebutjant els abusos de poder a través de la paraula per afavorir-ne un ús eficaç, ètic i democràtic del llenguatge.
La resta de competències (1-6-9) es treballaran de manera secundària, és a dir, sense haver-les de prioritzar
obligatòriament, i amb diferents graus d’intensitat depenent del tipus d’activitats, reptes o situacions d’aprenentatge
que es plantegin a cada nivell educatiu.
La competència específica 1 fixa l’atenció en explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a partir del coneixement
de la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya i d'Espanya, i les seves varietats dialectals, així com de la reflexió sobre
els fenòmens del contacte entre llengües, per afavorir el raonament interlingüístic, refutar els estereotips i prejudicis lingüístics
i valorar aquesta diversitat com a font de patrimoni cultural. Es tracta d’una qüestió del currículum que revesteix d’una certa
complexitat, raó per la qual el seu estudi anirà guanyant en profunditat i complexitat conforme l’alumnat vagi avançant
als diferents cursos de l’ESO.
La competència específica 6 se centra en seleccionar i contrastar informació procedent de diferents fonts, avaluant-ne la
fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i integrar-la i
transformar-la en coneixement per comunicar-la adoptant un punt de vista crític i personal alhora que respectuós amb la
propietat intel·lectual, especialment en el marc de la realització de treballs d’investigació sobre temes del currículum. En
resum, es tracta d’una competència estretament relacionada amb l’alfabetització informacional, la qual representa un
aprenentatge que s’haurà d’anar conquerint a través de petites metes i reptes que es plantejaran curs rere curs en base a les
diferents tipologies textuals treballades i les diferents activitats plantejades. Tot i que no es tracti d’una de les competències
específiques prioritzades a cap nivell, s’entén que el seu treball serà intermitent però constant a tots els cursos, ja que
està directament relacionada amb qualsevol dinàmica de lectura o escriptura que es pugui plantejar a l’aula. Tal i com
passa amb altres competències, es tracta d’una qüestió del currículum que revesteix d’una certa complexitat, raó per la qual el
seu estudi anirà guanyant en profunditat i complexitat conforme l’alumnat vagi avançant als diferents cursos de l’ESO
La competència específica 9 fixa l’atenció en consolidar i aprofundir en el coneixement explícit i sistemàtic sobre
l'estructura de la llengua i els usos, i reflexionar de manera autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la
terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística, augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses
tant de producció oral i escrita com de recepció crítica. L’amplitud de continguts curriculars i de sabers que contempla aquest
apartat específic de la matèria fa necessària una correcta dosificació així com un treball estructurat i pautat al llarg dels
diferents cursos de l’etapa. És per aquest motiu que costa fer d’aquesta competència específica una de les prioritzades a

14 / 82
qualsevol curs. L’aprenentatge de la gramàtica i dels aspectes funcionals de la llengua està present a tots els cursos, però
evidentment el seu grau de complexitat i de profunditat va en augment conforme l’alumnat va avançant en l’etapa. Tot
i que no es tracti d’una de les competències específiques prioritzades a cap nivell, s’entén que el seu treball serà
intermitent però constant a tots els cursos, ja que està directament relacionada amb les dinàmiques d’escriptura que
formen part del dia a dia de la nostra matèria.
L’avaluació de l’alumnat tindrà present especialment l’adquisició de les destreses bàsiques referides a l’habilitat
comunicativa (saber llegir, saber parlar, comprendre el que llegim, saber escriure) ja que és aquesta a la que pertanyen la
majoria de competències que es prioritzen durant el curs (competències específiques 2-3-4-5). No serà possible superar
el curs sense haver acreditat almenys amb un Assoliment Satisfactori (AS) aquestes quatre competències.
La consecució dels objectius, continguts i sabers referents a l’aprenentatge literari (competències específiques 7-8) tindrà
un pes intermedi, sempre inferior al de les habilitats comunicatives. No serà possible superar el curs acreditant
satisfactòriament només aquestes dues competències.
La consecució dels objectius, continguts i sabers referents a la dimensió ètica del llenguatge (competència específica 10)
tindrà un pes testimonial, sempre inferior al de les habilitats comunicatives. No serà possible superar el curs acreditant
satisfactòriament només aquesta competència.
La consecució dels objectius, continguts i sabers referents a l’estructura i el funcionament del llenguatge (competència
específica 9) tindrà un pes testimonial, sempre inferior al de les habilitats comunicatives. No serà possible superar el
curs acreditant satisfactòriament només aquesta competència.
Seguint aquest plantejament:
 Aquells alumnes que evidenciïn unes destreses per sota del Nivell 1 de gradació de les competències 2-
3-4-5 (comprendre/produir textos orals + comprendre/produir textos escrits) obtindran una qualificació
de NA (No Assoliment).
 Aquells qui evidenciïn unes destreses equiparables al Nivell 1 de gradació de les competències 2-3-4-5
(comprendre/produir textos orals + comprendre/produir textos escrits) i les competències pròpies dels
aprenentatges literaris (7-8) tindran una qualificació d'AS (Assoliment Satisfactori).
- Si a més d’això també es superen almenys amb un Nivell 1 les competències 10 (dimensió ètica
del llenguatge) i 9 (aprenentatge sobre el funcionament i l’estructura del llenguatge), sota criteri
del o de la responsable de la matèria l’alumne/a podrà obtenir una qualificació d’Assoliment
Notable (AN).
(comprendre/produir textos orals + comprendre/produir textos escrits) i almenys un Nivell 1 en les
competències pròpies dels aprenentatges literaris (7-8), la competència pròpia de la dimensió ètica del
llenguatge (10) i en els aprenentatges sobre l’estructura i el funcionament de la llengua (9) tindran una
qualificació d'AN (Assoliment Notable).
(comprendre/produir textos orals + comprendre/produir textos escrits) i almenys un nivell 1 en les
competències pròpies dels aprenentatges literaris (7-8), la competència pròpia de la dimensió ètica del
llenguatge (10) i en els aprenentatges sobre l’estructura i el funcionament de la llengua (9) tindran una
qualificació d'AE (Assoliment Excel·lent).
Les següents taules resumeixen la informació prèviament exposada:
Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3
Comp. Específica 2 X
Comp. Específica 7
Comp. Específica 8
Comp. Específica 9
Comp. Específica 10
Nivells de gradació
Qualificació
AS
Indiferent
Indiferent
Indiferent
Indiferent

15 / 82
Qualificació
AS o AN
(a discreció
del docent)
Comp. Específica 7
Comp. Específica 8
Comp. Específica 9
Qualificació
AN
Nivell 1 o superior
Nivell 1 o superior
Nivell 1 o superior
Nivell 1 o superior
Comp. Específica 7
Comp. Específica 8
Comp. Específica 9
Qualificació
AE
Nivell 1 o superior
Nivell 1 o superior
Nivell 1 o superior
Nivell 1 o superior
El procés avaluador de l’alumnat podrà contemplar de forma paral·lela la valoració d’altres competències clau com la
plurilingüe, la digital o la personal, social i d’aprendre a aprendre mitjançant activitats, projectes o situacions d’aprenentatge
relacionades amb l’àmbit lingüístic i amb l'observació de la pròpia dinàmica de les classes (lliurament de dossiers, relació amb
el professorat i amb els companys, comportament a l’aula, respecte envers la diversitat lingüística i cultural, etc.).
PROPOSTA DE CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ
PER GRUPS PIM (1r i 2n d’ESO)
La premissa de la qual partim és que, segons les instruccions d’inici de curs 2022-23, no s’organitzarà cap Pla
Intensiu de Millora. Per tant, la següent concreció és només de caire informatiu.
L'avaluació dels grups PIM estarà subjecta a la superació de les competències específiques pròpies del cicle superior de
primària i de 1r o 2n d'ESO respectivament, fent esment especialment en les competències referides a les habilitats de
llegir-parlar-comprendre-escriure i en d'altres competències clau com la plurilingüe, la digital o la personal, social i
d’aprendre a aprendre.
Les qualificacions es consignaran de manera idèntica a la resta de grups de l'ESO. Aquells alumnes que demostrin una
consolidació del Nivell 1 de gradació de les competències prioritzades (2-3-4-5) seran qualificats amb una nota d'AS
(Assoliment Satisfactori). Aquells alumnes que manifestin més habilitats i recursos podran arribar a qualificacions
d'AN (Assoliment Notable), si demostren una consolidació del nivell 2 de gradació de les competències 2-3-4-5) o
excepcionalment d'AE (Assoliment Excel·lent), si demostren una consolidació del nivell 3 de gradació de les
competències 2-3-4-5.
PER GRUPS DE DIVERSITAT de 3r i 4t d’ESO

16 / 82
Es respectaran els mateixos criteris d’avaluació i qualificació generals que a la resta de grups ordinaris de l’ESO,
però es durà a terme una convenient adaptació dels sabers i objectius que s’hauran d’assolir, acompanyada d’una
selecció acurada de les activitats, reptes, projectes o situacions d’aprenentatge realitzades i del desenvolupament
d’una metodologia i estratègies adients en funció de la tipologia especial de l’alumnat.
L’objectiu terminal serà assolir almenys el nivell 1 o de suficiència (AS-Assoliment Satisfactori) en cadascuna de les
competències específiques treballades pròpies de l’àmbit lingüístic, especialment les referides a les destreses
comunicatives bàsiques (competències 2-3-4-5). Això no implica que un determinat alumne no pugui aspirar a
qualificacions com l'Assoliment Notable o l'assoliment Excel·lent si demostra una consolidació dels nivells de gradació 2
o 3 respectivament.
SÍNTESI DELS PUNTS CLAU DE L’AVALUACIÓ A L’ESO
Avaluació exclusivament competencial, en base a les competències clau de l’etapa i les competències
específiques de l’àmbit lingüístic.
Existeixen algunes competències essencials per evidenciar el domini de la llengua (llegir-comprendre-
parlar-escriure / competències específiques 2-3-4-5). Per tant, a l’ESO s’establirà una priorització o
jerarquització entre les competències específiques, donat que totes es treballaran per igual al llarg de
tota l’etapa educativa, però no amb la mateixa intensitat.
L’assoliment dels aprenentatges estipulats per cada competència es mesura a través dels criteris
d’avaluació i els indicadors recollits a diferents rúbriques o dianes d’avaluació
Les diferents competències específiques que es treballin al llarg dels dos cursos es valoraran en
funció dels seus propis criteris d’avaluació dissenyats a tals efectes
Plantejament d’activitats variades (proves formals, activitats semi-formals, exposicions orals, treballs
monogràfics, treballs grupals, reptes, situacions d’aprenentatge, etcètera)
Avaluació basada en els sabers propis de la matèria, no en continguts curriculars estrictes. Els
continguts curriculars són el mitjà per avaluar les diferents competències.
Les activitats o situacions d’aprenentatge proposades poden tenir un objectiu únic o bé servir per
avaluar diferents competències de forma simultània
Avaluació contínua, global, diferenciada, sumativa i certificativa
Plantejament d’activitats i mesures de reforç sempre que siguin necessàries per acreditar la superació
del curs. A l’ESO desapareixen les avaluacions extraordinàries. L’alumnat que presenti dificultats
haurà de ser atès en qualsevol moment del curs. L’alumnat que passi de curs sense haver assolit la
matèria del curs anterior també disposarà de mecanismes per posar-se al dia.
Els resultats de l’avaluació a l’ESO es consignaran de manera qualitativa. Per fer el càlcul de la
nota trimestral/final es durà a terme una mitjana de totes les activitats realitzades, cadascuna de
les quals estarà vinculada a una o vàries de les competències específiques esmentades
Es distingirà entre activitats: no totes tindran un mateix pes en el càlcul de la qualificació,
depenent de si es tracta d’activitats vinculades a alguna de les competències prioritzades o no. Es
podran establir distincions igualment segons es tracti d’activitats de creació, de comprensió i
interpretació, de reelaboració, d’activitats formals tipus examen o semi-formals (redaccions,
qüestionaris, informes, resums, etcètera).
Amb caràcter general, per superar la matèria de Llengua castellana i literatura serà imprescindible
haver aprovat almenys dos de les tres avaluacions i obtenir una mitjana igual o superior a
l’Assoliment Satisfactori (AS). Un dels trimestres aprovats haurà de ser obligatòriament el tercer.
S’exigirà un domini bàsic de les eines digitals indispensables per dur a terme les activitats previstes
(processadors de text, programes de muntatge d’àudio i vídeo, programes per a la creació de
presentacions audiovisuals, etc.)
BATXILLERAT:
Al batxillerat, segons el nou decret, el plantejament és també competencial, de manera equiparable a l’ESO.
Les competències específiques que es pretenen assolir són també les mateixes que a l’ESO:
COMPRENSIÓ
LECTORA
COMP
ESPECIF. 4
COMP. ESPECIFIC. 4: Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i
diferents propòsits de lectura, textos escrits i multimodals, amb especial
atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, reconeixent el
sentit global i les idees principals i secundàries, integrant la informació
explícita i realitzant les inferències necessàries, identificant la intenció de
l'emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma, i avaluant la seva
qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a

17 / 82
necessitats i interessos comunicatius diversos.
EXPRESSIÓ ESCRITA COMP
ESPECIF. 5
COMP. ESPECIFIC. 5: Produir textos escrits i multimodals coherents,
cohesionats, adequats i correctes, amb especial atenció als gèneres
discursius de l'àmbit acadèmic amb regulació dels iguals i autoregulació
autònoma, per construir coneixement i donar resposta de manera
informada, eficaç i creativa a propòsits comunicatius concrets.
COMPRENSIÓ ORAL COMP
ESPECIF. 2
COMP. ESPECIFIC. 2: Comprendre i interpretar textos orals i multimodals,
amb especial atenció als textos acadèmics i dels mitjans de comunicació,
mitjançant la captació del sentit general i la informació rellevant, de la
identificació del punt de vista i la intenció de l'emissor, i la valoració de la
fiabilitat, la forma i el contingut, per construir coneixement, formar-se
opinió i eixamplar críticament les possibilitats de gaudi i lleure.
EXPRESSIÓ ORAL COMP
ESPECIF. 3
COMP. ESPECIFIC. 3: Produir textos orals i multimodals, amb atenció
preferent als textos acadèmics, amb rigor, coherència, fluïdesa i el registre
adequat, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius,
i participar en interaccions orals amb actitud cooperativa i respectuosa,
tant per construir coneixement i establir vincles personals, com per
intervenir de manera activa i informada en diferents contextos socials.
ALFABETITZACIÓ
INFORMACIONAL
COMP
ESPECIF. 6
COMP. ESPECIFIC. 6: Seleccionar i contrastar informació procedent de
diferents fonts, avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels
objectius de lectura i evitant els riscos de manipulació i desinformació, i
integrar-la i transformar-la en coneixement per comunicar-la adoptant un
punt de vista crític i personal alhora que respectuós amb la propietat
intel·lectual, especialment en el marc de la realització de treballs
d’investigació sobre temes del currículum.
LECTURA LITERÀRIA
AUTÒNOMA
COMP
ESPECIF. 7
COMP. ESPECIFIC. 7: Seleccionar i llegir de manera autònoma obres
rellevants de la literatura contemporània com a font de plaer i
coneixement, configurant un itinerari lector que s'enriqueixi
progressivament quant a diversitat, complexitat i qualitat de les obres, i
compartir experiències lectores, per construir la pròpia identitat lectora i
gaudir de la dimensió social de la lectura.
LECTURA, REFLEXIÓ I
CREACIÓ LITERÀRIA COMP
ESPECIF. 8
COMP. ESPECIFIC. 8: Llegir, interpretar i valorar obres rellevants de la
literatura catalana, castellana i hispanoamericana, utilitzant un
metallenguatge específic i mobilitzant l'experiència biogràfica i els
coneixements literaris i culturals, per establir vincles entre textos diversos
que configurin un mapa cultural i eixamplin les possibilitats de gaudir de la
literatura i de crear textos d'intenció literària.
CONEIXEMENT
SOBRE
L’ESTRUCTURA I ELS
USOS DE LA
LLENGUA
COMP
ESPECIF. 9
COMP. ESPECIFIC. 9: Consolidar i aprofundir en el coneixement explícit i
sistemàtic sobre l'estructura de la llengua i els usos, i reflexionar de
manera autònoma sobre les eleccions lingüístiques i discursives, amb la
terminologia adequada, per desenvolupar la consciència lingüística,
augmentar el repertori comunicatiu i millorar les destreses tant de
producció oral i escrita com de recepció crítica.
DIVERSITAT
LINGÜÍSTICA,
PLURILINGÜISME I
PLURICULTURALITAT
COMP
ESPECIF. 1
COMP. ESPECIFIC. 1: Explicar i apreciar la diversitat lingüística del món a
partir del coneixement de la realitat plurilingüe i pluricultural de
Catalunya i d'Espanya, i les seves varietats dialectals, així com de la reflexió
sobre els fenòmens del contacte entre llengües, per afavorir el raonament
interlingüístic, refutar els estereotips i prejudicis lingüístics i valorar
aquesta diversitat com a font de patrimoni cultural.
DIMENSIÓ ÈTICA DEL
LLENGUATGE
COMP
ESPECIF. 10
COMP. ESPECIFIC. 10: Posar les pràctiques comunicatives al servei de la
convivència democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat
de drets de totes les persones, utilitzant un llenguatge no discriminatori i
rebutjant els abusos de poder a través de la paraula per afavorir-ne un ús

18 / 82
eficaç, ètic i democràtic del llenguatge.
Les competències específiques de l’àmbit lingüístic així com els criteris d'avaluació són els referents de
l’avaluació, conjuntament amb els indicadors operatius de les competències clau. Indiquen el sentit en què han de
progressar tots els alumnes i donen les pautes que han de regular els processos d’avaluació tant formativa com
sumativa. Els criteris d’avaluació donen significació a les diferents estratègies d’avaluació i representen el referent
constant de totes les accions formatives previstes. Els criteris d’avaluació indiquen l’assoliment dels
aprenentatges de l’alumnat desenvolupats en situacions o activitats definides en les competències
específiques. Aquests criteris es plantegen en forma d’indicadors sobre els quals se’n mesura la seva superació
a través de les activitats realitzades fent ús d’una sèrie de rúbriques o dianes d’avaluació.
No hi ha una vinculació unívoca i directa entre criteris d’avaluació i sabers, les competències
específiques s'han d’avaluar a través de la posada en acció de diferents sabers, en diferents
situacions, proporcionant la flexibilitat necessària per establir connexions entre ells. En un
enfocament competencial, els criteris d'avaluació i els sabers es vertebren al voltant de les
competències específiques. En aquest sentit, no podem afirmar que en aquesta matèria cada
activitat plantejada tingui un únic objectiu específic, sinó que totes en realitat persegueixen uns
objectius comuns donat que totes les competències específiques treballades es posen al servei d’un
objecte d’estudi únic, que es el fenomen lingüístic.
L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat de batxillerat, tant en el seu vessant educatiu com qualificador, ha de
ser contínua i, alhora, global i diferenciada, de manera que es tinguin en compte tant les particularitats dels elements
singulars del currículum com la seva coordinació i coherència. L’avaluació ha de ser contínua, atès que té per objecte
constatar els avenços i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i prendre les mesures
necessàries perquè l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge. Per tal que l’avaluació sigui contínua,
s’han d’establir pautes per a l’observació sistemàtica i el seguiment de cada alumne al llarg del seu procés formatiu. En
qualsevol moment del curs, quan l’avaluació palesi que alguns alumnes presenten dificultats en el seu procés
d’aprenentatge, el professorat, en col·laboració amb l’especialista d’orientació educativa, si escau, ha d’establir l’orientació i
el suport necessaris. L’avaluació ha de ser global tenint en consideració tant la situació de cada alumne en cadascuna de les
matèries o àmbits en particular i la seva evolució de conjunt.
Segons això, les activitats d’avaluació que es plantegin durant el curs seran essencials per tal que el professor/a acabi d’ajustar
progressivament la tasca docent a les necessitats dels estudiants i per tal que l’alumnat mateix esdevingui agent actiu en el seu
progrés.
D’altra banda, les activitats d’autoavaluació i coavaluació previstes pel curs (autocorrecció d’errors, modificació-millora-
ampliació dels propis textos, exposicions orals, etc.) es consideraran també essencials pel desenvolupament de l’autonomia de
l’estudiant, ja que li permetran fixar-se metes realistes d’aprenentatge a més de planificar i executar les accions convenients i
necessàries per assolir-les.
Evidentment, es plantejaran activitats de reforç destinades a tot l’alumnat que durant el transcurs de la matèria manifesti
dificultats d’aprenentatge.
El punt de partida serà plantejar un tipus d’avaluació sumativa i certificativa, la qual cosa permetrà valorar detalladament la
capacitat comunicativa de l’alumnat matriculat a aquesta matèria. Això serà necessàriament així perquè el/la docent disposarà
d’un registre de notes digitalitzat on tindrà el detall de totes les activitats realitzades tant dins com fora de l’aula.
Cadascuna d’aquestes activitats anirà acompanyada, avalada o certificada per una qualificació numèrica que s’ajusti de la
manera més objectiva possible a la capacitat que cada alumne/a manifesti en el correcte desenvolupament dels objectius
previstos.
Les dades sobre el progrés de l’alumnat que s’obtinguin a través de tasques d’avaluació formal (per exemple exàmens) es
complementaran amb activitats d’avaluació semi-formals o informals tals com l’observació sistematitzada de l’actuació i
participació dels estudiants durant les classes, o la valoració del dossier de treball, o l’elaboració d’activitats de comprensió i
interpretació de textos literaris, o la confecció d’informes i ressenyes, etcètera.
Per tal que el conjunt de tasques dissenyades per aquesta matèria tingui sentit, s’inclouran, a banda de les activitats pròpiament
escrites, altres que tinguin com a objectiu avaluar les competències orals productives.
Qualsevol procés d’avaluació, inclòs el de la present matèria de batxillerat, implica recollir dades, analitzar-les i
prendre decisions. En ocasions, aquestes decisions aniran orientades a regular les dificultats i errors que es
detectin, ja siguin proposant mesures per part del docent o per part dels mateixos estudiants. Altres vegades, les
decisions que es prenguin aniran relacionades amb la necessitat de valorar, avaluar i qualificar els resultats
obtinguts a partir d’una activitat.

19 / 82
PER PRIMER CURS DE BATXILLERAT
Amb caràcter general, l’alumnat que cursi la matèria de Llengua castellana i literatura al batxillerat serà
avaluat en funció de:
1) La seva capacitat per expressar-se de forma oral, escrita i multimodal amb fluïdesa, coherència, correcció
i adequació als diferents contextos socials i acadèmics
2) La seva capacitat de participar en interaccions comunicatives amb actitud cooperativa i respectuosa tant
per intercanviar informació, crear coneixement i argumentar les seves opinions com per establir i tenir
cura de les relacions interpersonals.
3) La seva capacitat de comprendre, interpretar i valorar amb actitud crítica textos orals, escrits i
multimodals dels diferents àmbits (especialment textos literaris) per participar en diferents contextos de
manera activa i informada i per construir coneixement.
4) La seva capacitat per localitzar, seleccionar i contrastar de manera autònoma informació procedent de
diferents fonts avaluant-ne la fiabilitat i pertinència en funció dels objectius de lectura i evitant els riscos
de manipulació i desinformació,
5) La seva capacitat d’integrar i transformar la informació en coneixement per comunicar-la de manera
clara i rigorosa adoptant un punt de vista creatiu i crític alhora que respectuós amb la propietat
intel·lectual.
6) La seva capacitat de llegir de manera autònoma obres rellevants de la literatura, posant-les en relació
amb el seu context sociohistòric de producció, amb la tradició literària anterior i posterior i examinant
l'empremta del seu llegat actualment,
7) La seva capacitat de construir i compartir la seva pròpia interpretació argumentada de les obres i textos
treballats, crear i recrear obres d'intenció literària i conformar progressivament un mapa cultural.
8) La seva capacitat de posar les pràctiques comunicatives al servei de la convivència
democràtica, la resolució dialogada dels conflictes i la igualtat de drets de totes les persones,
rebutjant els usos discriminatoris de la llengua, així com els abusos de poder a través de la
paraula i d'altres codis no verbals, per afavorir un ús no sols eficaç sinó també ètic del llenguatge
Pel que fa a les diferents competències específiques pròpies de la matèria, no s’establirà cap tipus de
priorització o jerarquització, donat que totes es treballaran per igual al llarg de tota l’etapa
educativa, de manera intermitent i amb diferents graus d’intensitat. No obstant això, sí que és cert
que un grapat d’elles esdevindran el teló de fons de tots dos cursos de batxillerat donat el seu
caràcter marcadament pràctic. Aquest és el cas de les següents competències:
COMPRENSIÓ ORAL COMP
ESPECIF. 2
COMP. ESPECIFIC. 2: Comprendre i interpretar textos orals i multimodals,
amb especial atenció als textos acadèmics i dels mitjans de comunicació,
mitjançant la captació del sentit general i la informació rellevant, de la
identificació del punt de vista i la intenció de l'emissor, i la valoració de la
fiabilitat, la forma i el contingut, per construir coneixement, formar-se
opinió i eixamplar críticament les possibilitats de gaudi i lleure.
EXPRESSIÓ ORAL COMP
ESPECIF. 3
COMP. ESPECIFIC. 3: Produir textos orals i multimodals, amb atenció
preferent als textos acadèmics, amb rigor, coherència, fluïdesa i el registre
adequat, atenent les convencions pròpies dels diferents gèneres discursius,
i participar en interaccions orals amb actitud cooperativa i respectuosa,
tant per construir coneixement i establir vincles personals, com per
intervenir de manera activa i informada en diferents contextos socials.
COMP. ESPECIFIC. 4: Comprendre, interpretar i valorar, amb sentit crític i

20 / 82
COMPRENSIÓ
LECTORA
COMP
ESPECIF. 4
diferents propòsits de lectura, textos escrits i multimodals, amb especial
atenció a textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, reconeixent el
sentit global i les idees principals i secundàries, integrant la informació
explícita i realitzant les inferències necessàries, identificant la intenció de
l'emissor, reflexionant sobre el contingut i la forma, i avaluant la seva
qualitat i fiabilitat, per tal de construir coneixement i donar resposta a
necessitats i interessos comunicatius diversos.
EXPRESSIÓ ESCRITA COMP
ESPECIF. 5
COMP. ESPECIFIC. 5: Produir textos escrits i multimodals coherents,
cohesionats, adequats i correctes, amb especial atenció als gèneres
discursius de l'àmbit acadèmic amb regulació dels iguals i autoregulació
autònoma, per construir coneixement i donar resposta de manera
informada, eficaç i creativa a propòsits comunicatius concrets.
Els resultats de l’avaluació al batxillerat es consignaran de manera quantitativa i no qualitativa. Per fer el càlcul de
la nota trimestral/final es durà a terme una mitjana de totes les activitats realitzades, cadascuna de les quals estarà
vinculada a una de les competències específiques esmentades. Es mirarà de fer una distribució equilibrada entre el
nombre d’activitats i/o proves plantejades i les diferents competències bàsiques amb les quals estaran connectades.
D’aquesta manera, en aplicar-se una mitjana aritmètica simple a l’hora de fer el càlcul de les notes trimestrals o
finals, el procés d’avaluació es regularà per sí mateix, donat que si en un determinat moment del curs adquireixen
més pes les activitats, reptes o situacions d’aprenentatge destinades a consolidar la comprensió lectora, o l’expressió
escrita, per posar dos exemples, les competències específiques vinculades a aquestes dues destreses acabarien sent
les que major pes tindrien en el procés avaluador.
Les diferents competències específiques que es treballin al llarg dels dos cursos es valoraran en funció dels seus
propis criteris d’avaluació dissenyats a tals efectes. Aquests serien alguns exemples:
Competència específica /
Aprenentatge que es vol assolir (1)
Criteris d’avaluació
Explicar i apreciar la diversitat
lingüística del món a partir del
coneixement de la realitat plurilingüe i
pluricultural de Catalunya i d'Espanya, i
les seves varietats dialectals, així com de
la reflexió sobre els fenòmens del
contacte entre llengües, per afavorir el
raonament interlingüístic, refutar els
estereotipsi prejudicis lingüístics i
valorar aquesta diversitat com a font de
patrimoni cultural.
Reconèixer i valorar les llengües de Catalunya i
d'Espanya i les respectives varietats dialectals, amb
una atenció especiala la del propi territori, a partir de
l'explicació del seu desenvolupament històric i
sociolingüístic i de la situació actual, contrastant de
manera explícita i amb el metallenguatge apropiat
aspectes lingüístics idiscursius de les diferents
llengües, així com trets dels dialectes del català i del
castellà, en manifestacions orals, escrites i
multimodals.
Qüestionar i refutar prejudicis i estereotips lingüístics
adoptant una actitud de respecte i valoració de la
riquesa cultural, lingüística i dialectal, a partir de
l'exploració i la reflexió entorn dels fenòmens de
contacte entre llengües, amb especial atenció al paper
de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació, i de
la investigació sobre els drets lingüístics i diversos
models de convivència entre llengües.
Distingir els trets que obeeixen a la diversitat geogràfica de
les llengües, i d'altres relacionats amb el sociolecte o amb
els diversos registres amb què un parlant s'adequa a
diferents situacions comunicatives
Comprendre de manera crítica els fenòmens que es
produeixen en el marc del contacte entre llengües i les
conseqüències que puguin tenir al respecte als

21 / 82
diferents models de convivència lingüística
Comprendre i interpretar textos orals i
multimodals, amb especial atenció als
textos acadèmics i dels mitjans de
comunicació, mitjançant la captació del
sentit general i la informació rellevant,
de la identificació del punt de vista i la
intenció de l'emissor, i la valoració de la
fiabilitat, la forma i el contingut, per
construir coneixement, formar-se
opinió i eixamplar críticament les
possibilitats de gaudi i lleure.
Identificar el sentit global, l’estructura, la informació
rellevant en funció de les necessitats comunicatives i la
intenció de l'emissor en textos orals i multimodals
complexos propis de diferents àmbits, analitzant la
interacció entre els diferents codis.
Valorar la forma i el contingut de textos orals i multimodals
complexos, avaluant-ne laqualitat, la fiabilitat i la idoneïtat
del canal
utilitzat, així com l’eficàcia dels procediments comunicatius
emprats
Entendre la comunicació com un constant procés de
interpretació d'intencions en el qual entren en joc el
coneixement compartit entre interlocutors i tots
aquells elements contextuals i cotextuals que
permeten anar més enllà del significat del text i
interpretar el seu sentit
Anticipar el contingut, retenir informació rellevant en
funció del propi objectiu, distingir entre fets i
opinions, captar el sentit global i la relació entre les
parts del discurs.
Identificar la intenció de l’emissor, analitzar
procediments retòrics, valor la fiabilitat, la forma i el
contingut del text.
Produir textos orals i multimodals, amb
atenció preferent als textos acadèmics,
amb rigor, coherència, fluïdesa i el
registre adequat, atenent les convencions
pròpies dels diferents gèneres discursius, i
participar en interaccions orals amb
actitud cooperativa i respectuosa, tant
per construir coneixement i establir
vincles personals, com per intervenir de
manera activa iinformada en diferents
contextos socials.
Realitzar exposicions i argumentacions orals formals amb
diferent grau de planificació sobre temes d'interès científic
i cultural i de rellevància acadèmica i social, ajustant-se a
les convencions pròpies de cada gènere discursiu i amb la
fluïdesa, el rigor, la coherència i el registre adequat, en
diferents suports i utilitzant de manera eficaç recursos
verbals i no verbals.
Participar de manera activa i adequada en interaccions orals
formals i informals, i en el treball en equip, amb actituds
d'escolta activa i estratègies de cooperació conversacional i
cortesia lingüística.
Conèixer les claus dels gèneres discursius específics
Respectar les successives fases del procés oral (planificació,
producció, esborrany i revisió)
Comprendre, interpretar i valorar, amb
sentit crític i diferents propòsits de
lectura, textos escrits i multimodals, amb
especial atenció a textos acadèmicsi dels
Identificar el sentit global, l'estructura, la informació
rellevant i la intenció de l'emissor de textos escrits i
multimodals especialitzats, amb una atenció especial a
textos acadèmics i dels mitjans de comunicació, fent les
inferències necessàries i amb diferents propòsits de

22 / 82
mitjans de comunicació, reconeixent el
sentit global i les idees principals i
secundàries, integrant la informació
explícita i realitzant les inferències
necessàries, identificant la intenció de
l'emissor, reflexionant sobre el contingut
i la forma, i avaluant la seva qualitat i
fiabilitat, per tal de construir
coneixement i donar resposta a
necessitats i interessos comunicatius
diversos.
lectura.
Valorar la forma i el contingut de textos complexos,
avaluant-ne la qualitat, la fiabilitati la idoneïtat del canal
utilitzat, així com l’eficàcia de les procediments
comunicatiusemprats.
Entendre la comunicació com unconstant procés de
interpretació d'intencions en el qual entren en joc el
coneixement compartit entre interlocutors i tots
aquells elements contextuals i cotextuals que
permeten anar més enllà del significat del text i
interpretar el seu sentit
Anticipar el contingut, retenir informació rellevant
en funció del propi objectiu, distingir entre fets i
opinions, captar el sentit global i la relació entre les
parts del discurs.
Identificar la intenció de l’emissor, analitzar
procediments retòrics, valor la fiabilitat, la forma i el
contingut del text.
Produir textos escrits i multimodals
coherents, cohesionats, adequats i
correctes, amb especial atenció als
gèneres discursius de l'àmbit
acadèmicamb regulació dels iguals i
autoregulació autònoma, per
construir coneixement i donar
resposta de manera informada, eficaç
i creativa a propòsits comunicatius
concrets.
Elaborar textos acadèmics coherents, cohesionats i amb
el registre adequat sobre temes curriculars o d'interès
social i cultural,precedits d'un procés de planificació que
atengui la situació comunicativa, destinatari, propòsit i
canal, i de redacció i revisió d'esborranys de manera
individual o entre iguals, o mitjançant altres instruments
de consulta.
Incorporar procediments per enriquir els textos, atenent a
l’ús discursiu de diferents elements lingüístics i de estil, amb
precisió lèxica i correcció ortogràfica i gramatical, del’àmbit
social i acadèmic.
Conèixer i aplicar les diferents «motlles» en què han
cristal·litzat les pràctiques comunicatives escrites
pròpies dels diferents àmbits d'ús (els gèneres
discursius)
Tenir cura del llenguatge, de l’estil i dels aspectes
ortogràfics
Seleccionar i contrastar informació procedent de
Elaborar treballs d’investigació de manera autònoma, en
diferents suports, sobre temes curriculars d'interès
cultural que impliquin localitzar, seleccionar i contrastar
informació procedent de diferents fonts; calibrar-ne la
fiabilitat i la pertinència en funció dels objectius de
lectura; organitzar-la i integrar-la en esquemes propis, i
reelaborar-la i comunicar-la de manera creativa, adoptant
un punt de vista crític i respectuós amb la propietat
intel·lectual.

23 / 82
diferents fonts, avaluant-ne la fiabilitat i
pertinència en funció dels objectius de lectura i
evitant els riscosde manipulació i desinformació, i
integrar-la i transformar-la en coneixement per
comunicar-la adoptant un punt de vista crític i
personal alhora que respectuós amb la propietat
intel·lectual, especialment en el marc de la
realització de treballs d’investigació sobre temes
del currículum.
Avaluar la veracitat de notícies i informacions, amb especial
atenció a les xarxes socials i altres entorns digitals, seguint
pautes d'anàlisi, contrast i verificació, fent ús de les eines
adequades i mantenint una actitud crítica davant als
possibles biaixos de la informació i autoregulant-se en el seu
ús.
Adoptar hàbits d'ús crític, segur, sostenible i saludable de les
tecnologiesdigitals en relació amb la cerca i la comunicació
de la informació
Adquirir habilitats i destreses per transformar la
informació en coneixement, reconèixer el moment en
què es necessita, on cercar-la, com gestionar-la,
avaluar-la i comunicar-la
Adquirir una actitud ètica i responsable amb la
propietat intel·lectual i amb la identitatdigital
Respectar les convencions de presentació establertes
(índex, organització en epígrafs, procediments de
citació, notes a peu de pàgina, bibliografia i webgrafia,
etc.)
Seleccionar i llegir de manera autònoma
obres rellevants de la literatura
contemporània com a font de plaer i
coneixement, configurant un itinerari
lector que s'enriqueixi progressivament
quant a diversitat, complexitat i qualitat
de les obres, i compartir experiències
lectores, per construir la pròpiaidentitat
lectora i gaudir de la dimensió social de la
lectura.
Triar i llegir de manera autònoma obres rellevants de la
literatura contemporània i deixar constància del progrés de
l'itinerari lector i cultural personal mitjançant l'explicació
argumentada dels criteris de selecció de les lectures, les
formes d’accés a la cultura literària i de l’experiència de
lectura.
Compartir l’experiència lectora utilitzant un metallenguatge
específic i elaborar una interpretació personal establint
vincles argumentats amb altres obres i altres experiències
artístiques i culturals.
Identificar la intertextualitat present als diferents autors i
obres treballades
Ubicar amb precisió els textos en el context de
producció així com en les formes culturals en què
s'inscriuen, i entendre les funcions i els efectes de les
diferents convencions a partir de les quals es
construeixen les obres.
Explicar i argumentar la interpretació deles obres llegides
mitjançant l'anàlisi de les relacions internes dels seus
elements constitutius amb el sentit de l'obra i de les
relacions externes del text amb el context sociohistòric i
amb la tradició literària, utilitzant un metallenguatge
específic i incorporant judicis de valor vinculats a la
apreciació estètica de les obres.

CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf

CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf

Similar to CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf (20)

More from rpujol1

More from rpujol1 (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (11)

CRIT_AVAL_REC_CENTRE_2022-2023.pdf