Llibre commemoratiu dels 25 anys d'Associació Juvenil Mà Oberta - Cor Obert de Lleida, entitat dedicada al lleure d'infants i joves fortament vinculada al Col·legi Maristes Montserrat de Lleida. Manifest i recull d'articles d'ex-animadors i animadors de l'associació, joves, membres de la Pastoral del col·legi, i de la resta d'associacions que formen part de Fajmacor Catalunya. Són moltes cares, moltes anècdotes, en definitiva, molta VIDA! Llarga vida a Ajmacor Lleida i a tots i totes, gràcies per estimar-la.

1. AssociacióJuvenilMàObertaAssociacióJuvenilMàObertaAssociacióJuvenilMàObertaAssociacióJuvenilMàOberta----CorObertLleidaCorObertLleidaCorObertLleidaCorObertLleida

2. 2
En record del germanet Felip Gallifa,
que ens ha ensenyat a estimar els Pirineus i les persones
descobrint la màgia de Viure a ritme de.. 5 minuts i una fonteta.
En record del germanet Maine!
que ens ha regalat el do de l’autenticitat
entre rialles, cargols, orujo i missatges de colors.

3. 3
Petites llavors. Petites llavors són les que any rere any s’han anat plantant
en aquest petit racó, anomenat Associació Mà Oberta – Cor Obert Lleida. Ara fa
25 anys un grup d’agosarats germans maristes (germans Antonio Alegre, Xema
Rius, i d’altres) van sembrar la primera llavor formant els primers grups de cor
oberts a la ciutat: joves inquiets que al igual que els deixebles d’Emaús es
trobaven en camí.
En les següents planes trobaràs algunes llavors, que són el fruit de la
resposta d’algunes persones que han passat pel moviment en aquests darrers 25
anys. Cadascú on l’ha portat el cor, on l’ha portat Déu, a voltes sense saber-ho,
de la mà dels grups de Grumets, Ulls Oberts, Mà Oberta, Cor Obert i Joves.
Són llavors deixades en les mans de molts infants i joves que han viscut el
moviment per continuar sent testimonis de vida, a l’estil del pare Champagnat, al
servei dels altres.
De tot cor, gràcies a tots els animadores i animadors maristes de
l’Associació Mà Oberta- Cor Obert Lleida
Gràcies per ser llavor!
Gràcies per haver plantat llavors!
El germà petit d’Ajmacor

4. 4
JESÚS PUJOL SALUD
Viure l’aventura dient que sí a cada passa.
Opcions arriscades, en les que hi deixes el coll, hi deixes coses de la teva
vida, afortunadament n’abunden i en trobareu força al llarg de la vida.
Una de les que més ha valgut la pena ha estat l’opció de viure des de
l’autenticitat, la de descobrir un dels sentits més profunds que pot tenir la vida, la
de saber que cada un dels nostres gestos pot no ser una rutina i tenir un ressò al
nostre voltant i més enllà.
L’aventura va començar per a mi fa molt temps, fa just vint-i-cinc anys, el
curs que feia segon de B.U.P., una cosa que ja no existeix, de la mà del Germà
Xema Rius, al que no puc deixar d’anomenar. La invitació a forma part dels
grups de Cor Obert va coincidir amb l’inici de la preparació per a la confirmació
i va esdevenir una oportunitat de redescobrir Jesús i alhora donar-li un espai de
la meva vida, que ha estat definitiu.
Experimentar la presència del missatge de Jesús en la meva vida, no
sempre de forma explícita, en una època en que l’èxit del jove que iniciava la
seva carrera professional es valorava per la velocitat en que assolia un càrrec
important o un gran sou, no va fer més que incrementar el meu interès i
necessitat per mantenir-me prop de la font on havia begut les vivències que
m’havien proporcionat la major de les felicitats.
Per sort vaig buscar i vaig trobar: grups d’universitaris, caps de setmana de
pregària, pasqües, caps de setmana per a tu, eucaristies al Casal els dimecres els
anys que vaig viure a Barcelona, caps de setmana D.O., també vaig tenir la sort
de ser convidat a formar part de l’Equip de Pasqua i ara aquest fascinant projecte
de Laics Maristes.
Crec que puc confessar que l’ingredient fonamental de la mínima part de
mi que em fa actuar com a bon pare, marit, fill, company de feina i metge és la
vivència del cristianisme a l’estil de Marcel·lí i aquest va iniciar-se sent un Cor
Obert.
I avui dia fins i tot m’atreveixo a donar-vos algunes recomanacions per
seguir aquest camí de Mà Obertes i Cor Oberts durant tota la vida:

5. 5
La primera és que pregueu, pregueu al matí i si podeu, cada cop que
mengeu. No digueu que no en sabeu, pregueu simplement amb el Parenostre, tal
com Jesús ens va ensenyar.
Segona: aneu a celebrar la Pasqua a Bellpuig de les Avellanes i centreu-vos
en gaudir d’un moment concret, la proclamació del misteri de la nostra fe:
“anunciem la vostra mort, proclamem la vostra resurrecció i esperem el vostre
retorn, Senyor Jesús”; i escolteu com la paraula “retorn” ressona per tota
l’església quan la canten els pasquals, sabreu que formeu part de la comunitat
universal dels cristians.
La penúltima: intenteu afegir-vos a un grup de gent amb els que pugueu
parlar de la vostra fe amb total llibertat, des de la vessant del que està creixent,
del que encara té molts dubtes i molt per transformar, sentiu-vos convocats per
Crist encara que dediqueu les estones a parlar de la vostra feina, del que passa al
vostre voltant o simplement a trobar-vos per preparar amanida i carn a la brasa i
menjar, i si podeu aneu junts a alguna parròquia on sentiu que participeu
d’alguna eucaristia, tingueu un mateix cor i un mateix esperit.
I la última: Sentiu-vos en tot moment Maristes de Marcel·lí Champagnat.
FRANCESC BALCELLS I TEIXIDÓ
Des de l’experiència del donar-se dia a dia
Diuen que la riquesa de la vida és anar desgranant intensament els
diferents moments que et porta el camí i compartir a fons amb les coneixences
que vas trobant. Dels 14 als 18 anys Cor Obert fou un oasi d'experiències
fantàstiques viscudes enmig de moltes persones, de mil i una dinàmiques per anar
situant el meu jo dins del bullici adolescent. Foren anys per connectar amb altres
joves, per rascar cap endins i cultivar l'espiritualitat, per aprendre des de la vida
conceptes com esperit crític, compromís social, per conèixer racons de món i
fontetes i cases... L'agenda d'aquests anys té assenyalats molts migdies de reunió,
matins de pregària, caps de setmana de convivències, plantades de pessebre,
pasqües a la Carral, a les Avellanes, nits a la Rambla St. Ferran demanant el
0'7%... I té noms propis: Xema Rius, Xema Rodríguez i moltes persones al grup.

6. 6
I a partir dels 18 vaig apostar per intentar donar una mica del que havia
rebut. A partir d'aleshores l'agenda s'acoloreix amb reunions organitzatives,
sortides, revista Brúixola, assemblees, trobades joves amb el bisbat, aplecs de
l'esperit, pasqües... i més reunions. I també noms propis: Felip, Ainhoa, Dito,
Nando i molts més companys de branques.
Estic convençut que tot el que vaig viure durant aquells anys de primera
joventut han marcat el meu projecte personal i -coses que passen també dins
l'Associació- també el projecte de parella amb la Tània! I dels anys d'animador en
guardo tan grata experiència que, amb alguns, quan ens retrobem pel carrer,
hem d'aturar-nos perquè hi ha complicitat.
AJMACOR-Lleida, doncs, m'ha regalat un munt de coneixences, un grapat
de moments genials i, també, una òptica especial per viure el dia a dia. Avui
procuro viure amb els Ulls Oberts a la vida, descobrint i aprenent molt encara;
intento mantenir el Cor Obert a la vida, encaixant els diferents moments i traient
tot el suc possible a l'agenda personal i familiar; i avui, també segueixo implicat
en diferents espais, oferint la meva Mà Oberta per construir una societat millor
des del racó on em toca viure. Ah! I també, com aleshores, formo part d'un grup
que m’ajuda a cohesionar la vida, a mantenir la fe encesa, a procurar militar en
la transformació social i a equilibrar coherències.
Vint-i-cinc anys fent camí són un bé de Déu. Segur que la motxilla és
plena! Han canviat moltes coses en aquest temps, des dels locals -on filosofàvem
fa 20 anys avui hi ha lavabos, què relatives són les coses!- fins al nombre d'afiliats
-visca la qualitat enfront la quantitat-, des dels grups d'universitaris –es podrien
revifar?- fins a la pastoral juvenil -uf, la nostra Església!-. Estic convençut, però,
que encara queda molt per fer. Ànims als joves que avui esteu al capdavant de
l'Associació, segueixen fent falta referents, persones que eduquin estimant i
donant-se. Necessitem, potser més que mai, un grup com AJMACOR que
permeti endreçar móns interiors, que creï lligams sans i autèntics entre les
persones, que faci descobrir i estimar els Pirineus, el Montsec, Prades... que
mostri Jesús de Natzaret com un referent autèntic de vida, que somiï un món
nou i treballi per mostrar camins de felicitat. Per molts anys, amics!

7. 7
FERRAN MONTARDIT ASÈNSIO
Des de l’experiència per totes les branques
Buf, quina feinada! Es veu que AJMACOR Lleida compleix 25 anys i jo
vaig estar-hi per allà… a veure que faig recompte… 2 anys com a Mà Oberta
(quan encara no es deia ni Mà Oberta), 4 anys a Cor Obert, 4 anys de monitor a
Mussolets (que no sé si ara és AJMACOR o no), i que compaginava amb el meu
grup de Joves, 1 any de monitor a Ulls Oberts i 5 anys de monitor de Cor Obert.
En total em surten 15 anys embotit per allà dins. Un 64% del temps total
d’existència d’AJMACOR, no està pas malament, no?
Tots aquells anys em van servir per molt (clar, què diré sinó). Vaig
escoltar, vaig jugar, vaig reflexionar, vaig conèixer, vaig ensenyar, vaig confiar (i
desconfiar també, hi ha de tot en aquest món!) però sobretot vaig aprendre. Van
creuar-se per la meua vida tot un seguit de personatges, cadascun dels quals va
aportar un subconjunt del conjunt total que forma la meua consciència.
No puc anomenar-los a tots perquè em passaria de les 15 línies que tinc
permeses, però sí que vull fer una excepció en una de les persones que més m’ha
marcat durant molt temps. El germà Felip Gallifa, amb qui vaig poder compartir
molts anys, qui gairebé em mata en una excursió, i qui em va permetre amb la
seua ajuda i suport orientar la meua vida en molts aspectes. Felip, allà on siguis,
t’envio un logaritme de record... tu ja saps de què va, eh?

8. 8
XAVIER PÉREZ GARRET (LITUS)
Des del compromís i l’alegria
Sóc sincer si comparteixo amb vosaltres que una de les etapes més
enriquidores de la meva vida ha estat tot el referent amb l'associacionisme dins
de la meva escola, Maristes Montserrat.
Recordo amb il·lusió i nostàlgia la primera presa de contacte amb aquest
món en les Campanyes Mà Oberta del Nadal. Quin fred!, quin fart de currar!,
quina por de trucar a les portes per demanar!, quina satisfacció poder baixar una
nevera i posar-la en el tractor amb els amics!, què bona la sopeta del dinar!,
quina alegria les cançons del ressopó!
El temps va continuar avançant i vam viure les convivències a La Carral,
les Marxes Nocturnes a Montserrat, les Cançons Respostes, els Campaments i els
Campaments d'Hivern!!! Quantes experiències, quantes alegries, quants bons
records!!!
I va arribar el moment de deixar l'escola i marxar a estudiar enginyeria a
Igualada .... una bona oportunitat per canviar de rol i passar a col·laborar com a
monitor de l'Associació. D'aquesta època recordo amb felicitat les reunions per
preparar les diferents activitats setmanals i campaments, el compartir amb altres
monitors i monitores d'altres Cor Oberts de Catalunya, les experiències a Taizé,...
Si miro endarrere i recordo els meus anys en l'Associació Mà Oberta - Cor
Obert, veig anys plens de llum, records que em porten felicitat, bon rotllo i
melancolia, veig a persones que han estat Mestres en el meu caminar, que m'han
ajudat a trobar a Déu, i a trobar-me a mi mateix. Recordo amb il·lusió al germà
Antonio Alegre, al germà Xema Rius, al germà Felip Gallifa i al germà Maine,
sense ells, sense la llavor que van plantar dins meu us puc ben assegurar que no
seria el que sóc.

9. 9
AINHOA MOLINS MESALLES
Des del descobriment del quotidià
Quan vaig entrar a Maristes (en aquell moment veníem la majoria dels de
BUP d’una altra escola), no coneixia a gairebé ningú. Ens va arribar a les mans un
tríptic informatiu... de grups de joves, reunions els dissabtes a la tarda, ... no va
tenir molt mèrit, però per tal de “fer amics” ens vam apuntar al voltant d’uns 70
dels 120 que fèiem primer... això vol dir que van haver de reorganitzar la
distribució dels grups, les dinàmiques les fèiem repartides en quatre grups i es va
arribar a formar un grup de migdia... a l’entrada no et planteges formar part de
quelcom profund, ... intentes conèixer i passar-ho bé.
El temps va anar ficant els interessos dels components al seu lloc. Molta
gent va veure que allò no li interessava, que en l’esport o en el sortir amb els
amics ja trobaven el que necessitàvem, i ens vam quedar un grup d’uns 20 que
perdent membres progressivament vam arribar a reunir-nos setmanalment fins un
cop començada la carrera i entrats ja en el mercat laboral... amb la compatibilitat
d’exercir llavors també de monitora (de fet crec que si en el meu cas visqués a
Lleida, possiblement encara continuaria...).
L’Associació em va donar molt com a noia: valors i el compartir, visió des
d’una altra perspectiva del món que ens envolta, descobriment de l’amistat,
descobriment del meu jo intern i personal.
L’Associació em va donar molt com a monitora: l’objectiu de viure feliç
intentant ser coherent i fer feliços als altres i sobretot m’encantava fer
“descobrir-se” als altres.
L’Associació com a persona em va permetre conèixer altres associacions,
conèixer altres persones que no compartien el meu entorn immediat, que eren
d’altres ciutats ... un altre cop altres formes de veure el món... i senzillament em
va permetre aprendre una assignatura que no estava al col·le ni a la facultat, em
va permetre aprendre LA VIDA. Jo vaig posar moltes hores, molts dies i
mooooltes nits (fent la revista, preparant activitats i dinàmiques, parlant amb
altres monitors... totes les meves tardes de dissabte des de primer de BUP amb 14
fins als 26...)... era un percentatge important de la meva vida, al voltant del que
girava el què estudiava, què m’agradava.

10. 10
Estic molt contenta d’haver tingut la possibilitat d’haver viscut tot el que
vaig viure i superagraïda als meus pares i la meva germana per permetre en
aquell moment que jo dediqués potser més temps als altres que a “ endreçar-me
l’habitació, estar amb ells...o fer coses a casa”.
Bé, continuo en contacte amb el món marista actualment des d’una vesant
molt diferent i en la que encara m’estic situant i em queda molt per aprendre...
que és com a mare d’alumnes maristes...
M’agradaria agrair a algú que en aquests moments està a Argèlia (Xema
Rius) que quan tan sols era una nena em fes arribar aquell tríptic... que va fer que
la meva vida AVUI sigui com és.
PILI IGLESIAS I ESTELLÉS
Destapant experiències de creixement
Riures interminables, el joc de les vaques, els monitors motivats, la Pallissa
del Cirerer, la cuina de l'Antonio, les sortides de Nadal, l'aigua gelada de les
dutxes, hores i hores de converses!
Les tendes de campanya plenes de roba rebregada, les lluites de foulards,
els jocs amb els carros del Simago, la Cova dels Muricecs, la travessa de sis dies
per la Vall d'Aran, Quatre Vents, el tren de la Pobla i els seus sotracs o
descarrilades, l'esperada banyada a Camarasa, "els...cinc minuts i una font!"
Un despertador a mitja nit sota les lliteres, el joc de la manta, els
campaments (i...cal dir-ho si, l'autisme d'un grupet de les terres de ponent), les
nits de la por al col·le, "la vida és un compact disc!"
Les xeringades al pati, hores i hores d'autocar, les samarretes de
campaments (que encara ara ens venen grans), més riures interminables, la Cova
d'en Rosell, i "quelcom per compartir!"

11. 11
TONI MATEOS
Des de la reciprocitat del servei
Hi han moments, vivències, situacions que marquen la teva identitat i la
teva manera de ser. En el meu cas tinc clar que moltes d'aquestes vivències les he
tingut gràcies a l'Associació d’Ajmacor Lleida, ja que a part de ser una colla de
nois que ens reuníem per fer activitats, érem una colla d'amics que ens ajuntàvem
gràcies a un nexe comú per compartir vivències vitals.
En el meu cas, el nexe comú van ser els monitors que formaven part de
l'equip que portava les nostres activitats setmanals, ells van arribar a esdevenir
persones que han deixat la seva pròpia marca en la persona que sóc, amb alguns
d'ells he arribat a fer una amistat que segueixo compartint actualment i espero
poder seguir gaudint durant molts anys, amb uns altres simplement vaig
compartir diverses situacions que m'han marcat o moments puntuals dins la meva
vida.
Tots han sigut importants, en major o menor mida, ja que considero que
formen part de la persona que vaig forjant dia a dia.
I es per això que jo vaig decidir seguir un camí que per mi em va resultar
del tot natural; jo havia rebut molt, i per contra pensava que havia de donar
algo del que havia rebut.
I quina és la meva sorpresa, que en lloc de simplement donar, trobo que
dono però segueixo rebent, ara a través de les vivències, situacions, moments
que marquen la vida dels nois que porto com a monitor, és un intercanvi continu
que fem entre nosaltres.
Un intercanvi de vivències, moments i situacions que formen part de les
vides d'aquests nois i de la meva.
Després de cinc o sis anys com a monitor en actiu, vaig decidir que ja era
el moment de donar pas a sàvia nova, ja que jo començava una nova etapa en
la meva vida. Però tot s'ha de dir; mai he deixat de mantenir el contacte d'una
manera o una altra amb l'Associació Ajmacor, ja sigui per les amistats que
segueixen en actiu en aquesta Associació, ja sigui per amistats que ja no segueixen

12. 12
a l'Associació però amb les que comparteixo camí o per casualitats de la vida
que han fet que el manteniment d'aquesta relació segueixi essent possible.
Després de tot això només em resta dir; felicitats i per molts anys!!!
MIKI BARDAJÍ
Des de nen fins a animador marista
Crec que el pas per l'associació és un dels grans encerts que he fet a la
vida, tant quan vaig apuntar-me de nen a Cor Obert, amb el gran Xema Rius i
l’equip de monitors, ja que apart de passar-nos-ho bé, ens ajudaven a reflexionar
sobre temes que en la joventut preocupaven.
Com quan vaig passar a ser monitor, tenint primer al Gran Felip Gallifa i
després al Miquel Maine, que amb la seva manera de fer, et mostraven una part
de l’Església que no surt quasi mai a la tele, i que els trobes a faltar...
És una associació, en definitiva, molt gran, on hi ha un caliu i una qualitat
humana que es troba a faltar, de vegades, que et fa estar a gust i que et fa sentir
molt viu , fent un gran servei tant quan ets nen com quan ets monitor...
IMMA MONTELLS I TUBAU
Des del servei al grup de Joves de (post)confirmació
Durant la meva vida he acompanyat canalla de diferents edats i
condicions socials en el meu temps de lleure. De fet, ja vaig començar amb setze
anys a la parroquià del barri de Cirera, a Mataró, amb una gent humil però un
ambient familiar, d'estima, respecte i ganes de celebrar i compartir la joia de
viure. Penso que és a ells, en part, a qui he d'agrair tot el que he fet i viscut
després; perquè fou en aquella parròquia on vaig aprendre a viure la meva vida
amb gratitud i voluntat de servir els altres.
Però si avui miro enrere, si hi ha una cosa que he fet a la vida, que
recordo amb emoció i que ha donat un fruit exuberant ha estat l'època que vaig
acompanyar els joves que després han estat i segueixen al capdavant d'aquest
vaixell Ajmacor que ara celebra el seu 25è aniversari. Ben poc podia pensar que

13. 13
aquelles reunions al DEF amb aquell grup d'adolescents que començaven a
despertar a la vida podrien arribar a tocar-nos tant el cor a tots plegats.
He de confessar que recordo moments de tot, i sobretot de molt dubte,
quan ens preparàvem tots plegats per la confirmació. Jo assistia a les reunions
sense experiència en haver portat un grup de confirmació a la vida, i ells
senzillament venien a compartir quatre rialles, quatre inquietuds, moguts per la
pròpia curiositat alguns, i empesos per les seves famílies molts altres. Però era
emocionant quan alguna vegada algun d'ells em deia "Ens hi trobem molt bé
aquí!". Jo sempre vaig pensar que jo arribava a ben poc, però un germà estimat
sempre em deia el mateix quan compartia amb ell les meves angoixes: "No
pateixis, que l'esperit ja bufa des d'allà dalt".
I va bufar ben fort, sí senyor! Va bufar tant que ens va acabar tocant el
cor a tots!
La meva història d'amor, perquè va ser un enamorament el que vaig viure
amb tota aquella colla de joves, em recorda la paràbola del sembrador. "...Però
una part de les llavors va caure en terra bona i donà fruit: unes llavors van donar
el cent, unes altres el seixanta, unes altres el trenta per u". Certament, la llavor va
donar mil, perquè va caure en terra bona, en terra rica, en cors inquiets i esperits
atents amb voluntat de donació als altres.
Enhorabona per aquests 25 anys de viatge! Un viatge que jo també vaig
viure durant una època i que, malgrat ara la vida em dugui per un altre rumb,
me'n sento partícip i celebro amb vosaltres i amb emoció aquest aniversari. Estic
convençuda que d'alguna manera sóc el que sóc també fruit d'aquells anys. Em
vaig sentir molt estimada! I també em sento part d'aquesta festa. Des d'aquí us
animo a bufar les espelmes amb força i, com diu el lema d'enguany, junts seguir
construint!

14. 14
GMÀ. PERE FERRÉ I JODRA
Des de la vocació marista
La celebració dels 25 anys de l’Associació em dóna l’oportunitat d’agrair-
vos el regal que m’heu fet de formar part d’aquesta família. Des del primer
moment m’he sentit molt ben acollit per part de l’equip d’animadors (millor
animadores, àmpliament majoritàries). De totes maneres, i sense treure-us mèrit,
estic arribant a la conclusió que l’acolliment forma part del genoma dels
lleidatans. Resumeixo la meva impressió d’allò que he percebut a l’Associació
amb tres paraules. Primera, família: les trobades de tota l’associació, amb la
participació de les diferents branques i, sovint, amb els “antics” animadors...
donen aquest aire de conèixer-se, d’estar a casa entre tots. Segona, versatilitat: la
disponibilitat per fer un cop de mà, per substituir, per estar atents a les necessitats
dels altres. Tercera, implicació social: l’obertura i la participació a iniciatives de la
ciutat és una riquesa per a l’Associació i per a la ciutat.
I després d’aquest nou aniversari, què? Em permeto llançar tres reptes.
Primer, créixer: com permetre que d’altres infants i joves tinguin el goig
de fer una bona experiència personal i de grup com a membres de l’associació?
És clar que el nombre no és el més important, però val la pena treballar per tal
que tants esforços dedicats per tots els qui han passat abans puguin generar més
vida.
Segon, aprofundir la vivència de la fe: des dels inicis de Mà Oberta, la
celebració de l’amistat, del compromís, de la vida... s’ha fet des de la confiança
en Jesús. Com continuar avançant per aprendre a trobar el sentit d’allò que
anem vivint?
Tercer, aprofitar la presència de la comunitat marista, amb cinc germans
dedicats de ple als infants i als joves de Lleida. Per què no visitar-los de tant en
tant, compartir amb ells algun àpat o pregària, parlar, viure l’amistat? Segur que
seria un enriquiment per a la comunitat i per a tothom que s’hi atansés: donaria
un color encara més viu al rostre de Marcel·lí a la ciutat.

15. 15
Felicitar l’aniversari vol dir donar gràcies per les persones que heu deixat i
continueu deixant una part del vostre cor i del vostre temps, tan generosament.
Sou un regal.
Acabo amb un toc internacional, com m’han proposat:
<<Joyeux anniversaire et merci beaucoup à toutes et à tous. Notre
Bonne Mère garde dans son cœur vos noms, car vous êtes chers à Dieu! Je vous
embrasse très fort>>.
[En francès diu: Feliç aniversari i moltes gràcies a totes i a tots. La Nostra
Bona Mare us guarda en el seu cor, perquè sou estimats per Déu! Una forta
abraçada]
ESTHER MONTOY
Des de la Pastoral marista
Moltes felicitats pels vostres 25 anys de vida! Gairebé sense adonar-nos-en
heu arribat al quart de segle educant i acompanyant a l’estil marista generacions
de nens, nenes i joves del Col·legi Maristes Montserrat, sempre al nostre costat.
Quantes hores de dissabte passades a les sales d’Ajmacor i omplint de vida
i d’activitat el pati de l’escola fins arribar a aquest moment! Quin munt de noms
fins arribar als actuals! Una demostració del vostre servei i compromís per educar
els infants tal i com ens va ensenyar Marcel·lí. Per educar cal estimar, i això és el
que heu fet durant aquests anys, sempre al costat dels nostres alumnes,
acompanyant-los en el temps de lleure i inventant mil excuses per a fer-los
créixer en els valors cristians.
Per tot això us donem les gràcies i us encoratgem a continuar la vostra
tasca en el ple convenciment que encara teniu per davant molts més anys de
camí en els que seguirem avançant junts, fent que el somni de Champagnat
continuï viu entre els nostres alumnes.
Enhorabona per l’aniversari que ara celebreu i celebrem, i força per a
continuar il·lusionant com fins ara tots els que estem al vostre voltant.

16. 16
LLORENÇ CLARAMUNT I GOYA
Des de la direcció de l’escola i el compromís social
En primer lloc deixeu-me que us feliciti pel vostre 25è aniversari. No es
gens fàcil avui en dia aconseguir que un projecte juvenil com el vostre arribi a
aconseguir una maduresa d’edat com la que avui celebreu.
En la família Marista, de la que tots en formen part, en sou una peça força
important.
Al llarg d’aquests anys he pogut compartir amb molts de vosaltres el
vostre creixement humà i cristià. Heu passat d’infants a joves, i molts heu decidit
retornar a l’Associació tot allò que us varen aportar els vostres monitors/es. Fet
que espereu que succeeixi als vostres nens i nenes actuals de l’agrupament.
Els Maristes sempre ens hem caracteritzat en educar més enllà de l’aula.
Vosaltres sou uns dels màxims exponents d’aquesta realitat. Setmana rere
setmana, durant aquest vint-i-cinc anys, heu educat als infants i joves de
l’Associació de manera voluntària i a més a més ho heu fet amb una mirada
cristiana i marista de la vida.
I per vosaltres nens i joves de l’agrupament felicitar-vos per haver decidit
conjuntament amb els vostres pares/mares el dedicar les vostres tardes dels
dissabtes i algun cap de setmana a gaudir dels jocs, de la natura, dels
companys/es, del compartir, de ser solidari, de la reflexió conjunta, i de tantes
altres coses que us aporta i que us aportarà l’Associació. Avui, o bé quan llegiu
aquest petit escrit feu-me un favor quan trobeu un monitor/a, doneu-li les gràcies
per la seva feina. Veureu com tant ells com vosaltres feu un petit somriure de
felicitat.

17. 17
JOSE MIGUEL SERRANO TOLDRÀ
Des de l’opció de complicar-se la vida
Per a què nedar contracorrent?
Per a què ser titllat de somiador, utòpic, infantil?
Per a què complicar-te la vida?
I com treure temps d'on no n'hi ha?
Per a què patir nits senceres sense dormir?
Per a què gastar-te diners que no tens?
I com gestionar els nervis, les pors, la vergonya?
Per a què perdre moments irrepetibles amb família, amics, parella?
Per a què renunciar a altres somnis?
Per a què patir la burla de qui t'envolta, i la incomprensió, i ser ridiculitzat?
I què en faig de la meva frustració, pressió, rebuig?
Perquè no se nedar de cap altra manera, perquè a favor de corrent no em
requereix esforç, fins i tot m’avorreix.
Perquè ho sóc, i m'agrada ser-ho. Perquè així eren i segueixen sent la gent
que admiro i em marca el nord. I perquè sé que quan arribi al
nord, sols em quedarà el sud.
Perquè altres se la van complicar per tu, perquè la vida s'ha creat per a ser
viscuda, i si no ets part de la solució ets part del problema.
De vegades ens ajuda enganyar-nos, ens fa bé, però sempre hi ha temps,
es qüestió de prioritats.
Perquè aquest temps que "patim" genera uns fruits deu vegades superior.
Perquè és la millor inversió que pots fer, perquè hi ha coses que no tenen
preu.
Com adob que t'ajuda a créixer.

18. 18
Per poder viure moments inoblidables.
.........................ens volem tornar a enganyar?
Perquè amb les seves pedres jo faig el meu camí. I els seus dits acusadors
m'indiquen la direcció a seguir.
És la millor matèria prima per construir nous somnis, aquell món que
seguim creient possible.
MERI SALES I MERCÈ
De la bogeria a la sana bogeria
En quatre línies potser no expressi tot el que m’agradaria ni reculli tots els
moments viscuts i compartits, però fent un feedback sí que puc assegurar que
formar part del grup d’Ajmacor Lleida (tant de nena com de moni) ha estat una
experiència que sens dubte, m’ha marcat.
Apuntar-se a Ulls Oberts va ser una bogeria, un intent d’esbrinar amb les
amigues què coi era allò que ens havien presentat i, sincerament, la vam clavar!
Tot seguit un parèntesi, potser necessari: altres compromisos, inquietuds… I quan
menys t’ho esperes, et proposen tornar a reprendre el fil però ara amb els papers
canviats, ara ets tu qui ha de buscar un somriure a uns pekes que es diuen
Grumets i que no saben ben bé què se’ls planteja.
I després d’aprendre entre els petits i els grans, un dia va arribar el final,
potser induït per grans canvis en la meva vida però hi havia quelcom que no em
deixava seguir, havien estat set anys molt intensos i era el moment de deixar pas.
Es va fer molt estrany, encara se’n fa perquè ho enyoro i les coses no es troben a
faltar si no han deixat petjada dins teu.
Sé que durant molts anys he anat a contracorrent i m’han dit que m’he
complicat la vida però m’agradava ser monitora i amb això era feliç. He viscut
dissabtes irrepetibles, excursions increïbles, campaments excepcionals
l’Hermitage… tinc imatges que sempre les guardaré dins meu… Núria, Gonçal,
recordeu el primer any com a grumets i el colofó amb els campaments? Veient-
vos avui em costa reprimir-me, mireu el què sou! Entre tots hem construït el
camí!

19. 19
I amb això acabo… simplement Gràcies per ajudar-me a descobrir que hi
ha moltes coses en la vida que no són corrents, que lo extraordinari i lo bo es
troba si es va amb els ulls i el cor ben oberts!
DIDI MERINO I PAULS
Des de la persistència del projecte marista
Tinc 18 anys i vull formar part d’algun projecte marista, vull continuar
sent part viva de l’escola. Decideixo parlar amb el Germà Agustí per comentar el
que estava sentint. L’escola sempre m’havia tractat molt bé i no volia marxar
tancant aquella porta. Molt amablement em va invitar a fer un curs de monitor a
la Mirall i participar com a monitor a Ajmacor. No sabia ben bé on m’estava
ficant però sense dubtar-ho i amb l’esperit Marista que ens dona vida m’hi vaig
llençar de cap.
Ara ja tinc els 27, he vist i viscut reunions llargues i pesades, reunions
llargues però gens pesades, he passat moltes nits dormint amb condicions
impensables, moltes nits descansant poc, he carregat diversos camions plens de
menjar en calorosos migdies d'estiu, he fet baixades suïcides espentejant un llit
pels carrers de Lleida, m'he canviat la personalitat diferents vegades a l'any, m'he
deixat prendre el pèl per nens i nenes....
Amb tot això només puc donar gràcies perquè ser monitor d’Ajmacor
Lleida m’ha donat molt més del que jo he pogut donar per ella. Rialles, Energia
durant la setmana, Motivació, Descans, Creixement personal i de grup,
experiències de fe.... VIDA.
Eternament agraït a tants i tants que han fet Ajmacor i per a que continuï
durant molt de temps

20. 20
JORDI VICENTE
Des del sentir-se com a casa
Es pot dir que vaig arribar de rebot a Lleida. Fins i tot molt desanimat
amb el tema de ser monitor. No podia combinar la meva vida amb el fet de ser
monitor. Però quan em van acollir la gent de Lleida vaig tornar a agafar il·lusió.
Crec que va ser un punt d'inflexió en la meva vida d'animador Marista. Perquè
Ajmacor Lleida m'ha ajudat a redescobrir i a tornar a valorar el perquè de ser
animador Marista. No és fer grans coses, no és planificar activitats molt
complicades, sinó estar amb els nens i nenes, acompanyar-los i gaudir. Tota
aquesta il·lusió que em va retornar aquesta associació jo l'havia de tornar
compartint els meus dons i aportant tot el que vaig poder per ajudar-la a tirar
endavant. Jo només puc dir gràcies, sobretot a les persones que vaig conèixer i
que em van fer créixer... Amanda, Didi, Meri, Jose, Xavi, Maine, Lorena...
LORENA SALES I MERCÈ
Des de la mirada innocent d’un infant a picar l’ullet
La meva experiència a Ajmacor la podria resumir amb tres paraules:
il·lusió, creixement i relleu.
Il·lusió quan amb el grup d’amigues decidim apuntar-nos a Ulls Oberts.
Recordo aquella època com màgica, teníem un grup de monitors genials i ens
apuntàvem a totes les excursions. Ho vivíem tot al límit, érem innocents, i
disfrutàvem com les que més. Encara avui miro les fotografies d’aquella etapa i
se’m dibuixa una rialla a la cara.
Creixement interior quan vaig seguir a Cor Obert, amb molts dubtes, però
va ser una època d’experiències inoblidables com els dos Camps de Treball
viscuts.
Vaig compaginar el meu últim any de Cor Obert donant un cop de mà
com a monitora. I l’any següent ja estava portant el grup de Grumets. Recordo
que ho feia tot per ells, per veure com reien, com s’ho passaven bé amb les
dinàmiques que els preparava, per veure lo innocents que eren tal i com ho
havia sigut jo temps enrere. Vaig seguir com a monitora a Ulls Oberts, fins que el

21. 21
cansament i la pèrdua d’il·lusió em van fer parar. Creia que havien de ser uns
altres el que agafessin el meu relleu.
Tinc tants records al cap de quan era nena, de quan era monitora, de tota
la gent que he anat coneixent, que no m’importaria tornar algun dia. Són 12
anys viscuts a l’Associació, que no són fàcils d’oblidar.
M’alegra veure que els nens amb els que jo vaig començar a ser monitora,
estan seguint els passos que molts vam seguir.
I no vull acabar aquest escrit sense recordar al Maine. Si no fos per
l’Associació no hagués tingut la sort de conèixer-lo i de viure tants moments al
seu costat.
Gràcies a tots els que hem fet possible aquests 25 anys d’Ajmacor Lleida.
ANNA VILALTA I ERITJA
Des de l’activisme associatiu
Quan em paro a pensar què és Ajmacor per mi, el primer que em passa
pel cap són les persones que he conegut. Quan estàs a Ulls Oberts, Mà Oberta...
només penses en passar-t’ho bé (i en intentar portar de bòlit als monitors...) i
quan ets a Cor Obert comences a notar que no és només un joc, una estona de
lleure els dissabtes a la tarda... notes que és alguna cosa més... un sentiment molt
i molt viu. En la teva vida pots conèixer milers de persones, però si les has
conegut a l’associació... de ben segur que no sortiran del teu cap tant fàcilment...
i per què? Doncs perquè amb ells has viscut moments molt especials: de diversió,
entreteniment, tristos, feliços... de tot tipus! I què els fa especials? Aquesta és la
pregunta important... doncs perquè et toquen, et toquen de prop, no crec que
sàpiga explicar amb paraules com “et toquen” però de ben segur que si vosaltres
heu estat nens o monitors... ho sabreu.
També volia parar a pensar en els monitors, per què destinen temps de
lleure a canvi de res? Res?! Impossible! Destines temps de lleure a compartir
vivències amb l’equip de monitors, els nens, tant de la teva associació com
d’altres. I això és tot? Sí, això ho és TOT.

22. 22
NÚRIA CHIC I RUCHÉ
Des de les opcions de cada dia
Ja fa uns quants anys, algú em va enviar una carta preguntant-me si em
faria il·lusió vincular-me una mica més amb l’escola, si m’agradaria portar un
grup d’infants-joves els dissabtes per la tarda, si m’agradava anar d’excursió, fer
manualitats, fer jocs,...en resum, si m’agradaria ser monitora de l’Associació Mà
Oberta-Cor Obert. Aquest algú va ser el germà Maine, i li estaré sempre molt
agraïda per haver-m’ho proposat, ja que en l’associació, he rigut fins plorar, he
jugat fins tenir agulletes, he cantat fins quedar-me afònica, he conegut persones
increïbles i he viscut moments inoblidables. En definitiva, deixo en l’associació el
record d’una de les millor etapes de la meva vida.
JUDIT SERRANO I TOLDRÀ
Des del cor
AJMACOR ÉS VIDA. I com la vida, t'ensenya a créixer, a madurar i a
formar-te. Ajmacor és conèixer (el món i a tu mateix), és reafirmar- te i és fer-te
persona. És compartir, és empatia, és construir-te en els teus principis, els teus
valors, la teva manera d'entendre el món. Però Ajmacor també són persones,
màgiques, úniques i inoblidables. Per no parlar dels moments... Ajmacor és
sorprendre't dia a dia, d'una petita flor o d'un gran conflicte mundial. Ajmacor és
lluitar, per ser cada dia una mica millor i així, en conseqüència fer que el món ho
sigui una mica també. Ajmacor és superació dels reptes, de les pors, de les
inseguretats. És una empenta a seguir, com a nena, com a cor obert, com a
monitora, com a jove,... És el compromís de cadascú amb allò que sent ben a
dins, és un camí amb Jesús. En definitiva, Ajmacor em fa sentir que el món (o
millor dit, el meu món) és una mica millor perquè existeix.

23. 23
AMANDA FONTANA CASTILLO
Des de la cerca de l’autenticitat
Professió? Estudiant – Vocació? Indefinida – Creences? Confoses..
I va arribar una invitació de la mà d’un bon amic. Propera parada?
Paskuavellanes03’. Vaig dir que SÍ! Valoració? Experiència significativa,
capgiradora, transformadora. Però i després què? Després, una altra invitació per
unir-me al grup de joves de post-confirmació de l’Imma. Trobades setmanals per
parlar de tot plegat i de res en concret, un “espai lliure de fum”.
A l’estiu va arribar el curs de monitora en l’educació en el lleure. A
l’acabar, s’iniciava un nou curs lectiu i les portes es van tornar a obrir, al davant:
Ajmacor Lleida. Tasca? Animadora marista.
Amb el pas del temps i l’experiència adquirida he anat comprenent l’abast
del seu significat. Si em demanéssiu la característica principal, us puc dir que seria
l’AUTENTICITAT. Ser coherent amb el ser, el viure i el creure (Belivin’, et sona
oi?). Gens fàcil, ja ho pots dir. Però durant aquests 8 anys puc afirmar que he
conegut persones autèntiques, persones que han deixat petjada inesborrable en
el meu camí, en la meva vida. A vosaltres: Didi, germanet Maine, Jose, Meri,
CORS OBERTS,.. us dono les gràcies! Entre tots, m’heu ensenyat...
- a acollir al nouvingut
- a escoltar a qui no parla
- a ajudar a qui no ho demana
- a perdre la vergonya (amb o sense disfressa)
- en definitiva, a ESTIMAR! Aquest, és el tresor impagable, malgrat molts
mai ho podran entendre.
Desitjo saber-lo cuidar i abonar durant tota la meva vida, mantenint els
ulls, la mà i el cor oberts allà on em porti el vent (de Ponent!)

24. 24
DÍDAC NAVAS I CASTAN
Des de les primeres passes com a animador
Què és Ajmacor? Un esplai: grups de nens i joves que es troben cada
dissabte, fan sortides, juguen i s’ho passen bé. Des de fóra, aquesta podria ser
una de les possibles definicions, però pels que en formem part sabem que això es
queda molt curt. La diversió no és un fi en si mateixa, sinó un mitjà per al
veritable objectiu: educar els nens i fer-los créixer com a persones.
Aquests anys a l’Associació m’han ajudat a formar-me; he passat
experiències inoblidables, he conegut grans persones i he fet grans amics, he
rigut, he plorat... en fi, he viscut. He aprés a viure feliç, i us asseguro que no hi
ha res millor.
Que què és Ajmacor? És el conjunt de totes les experiències i emocions
viscudes per tots els que hem passat per aquí en aquests darrers 25 anys.
GMÀ. ENRIC CARRERAS I ESTEVE
Des de l’acompanyament als joves
AJMACOR... se'm fa difícil desvincular l'Associació de la meva vida, del
que sóc.
Si miro enrere, he de recular anys i anys en el segle passat per trobar la
meva primera relació amb “Mà Oberta”. De fet, fa tant de temps que encara no
tenia aquest nom, però quan jo era un “adolescent barceloní”, ja formava part
dels grups que ens movíem per la comunitat d'Olzinelles, i que amb el temps van
donar lloc al que avui coneixem com Mà Oberta i Cor Obert.
Va ser allà on es va covar la meva opció de vida, la meva vocació. En les
trobades setmanals, en les excursions, en les reflexions, en el diàleg, en l'anàlisi de
la nostra realitat plena de dubtes, vaig anar intuint que potser el meu camí
passava per donar-me com a germà marista. I en això segueixo...
Després va arribar la meva etapa coma monitor. He col·laborat (o he vist
néixer!) en les associacions de Rubí i de Sabadell, i també Bons Amics de
Bonavista. I ara, a Lleida, novament tinc el goig de compartir aquesta aventura

25. 25
amb una colla de bona gent que no els fa por donar-se, que creuen en la vida, i
en la vida entregada amb generositat.
Què vol dir AJMACOR? Per mi és optar pels joves i acompanyar-los en
aquesta aventura que és créixer. Fer-los costat en els seus dubtes i les seves
il·lusions, en els seus projectes i les seves equivocacions (que de tot hi ha!), posar
una pinzellada de Sentit en el que van vivint, des de la meva opció cristiana.
Per molts anys, Ajmacor!!
DANIELA CASTAÑEDA I MEDELES
Des de mussolets a cor obert
Quan l’Amanda ens va proposar escriure unes línies sobre el que
l’associació significa o és per nosaltres vaig pensar que hi ha tantíssimes
experiències i sentiments que m’agradaria expressar que potser no seré capaç de
ficar en paraules.
Fa gairebé 11 anys que formo part de l’associació, tot va començar quan
era una mussolet inquieta que venia de l’altra punta del món. No vaig ser gaire
ben rebuda pels meus companys i companyes de classe , però si pels amics de
l’esplai , anar cada dissabte i compartir moments amb persones que no em
jutjaven de cap manera em feia sentir segura.
Els anys han anat passant , hem anat creixent plegats en tots els aspectes,
físicament i psicològicament. Hem après diferents valors al llarg de les diferents
etapes. Personalment he fet amics que sé que perduraran per sempre , alguns
d’aquests amics són d’altres ciutats, però això fa que quan ens retrobem, desprès
de tant de temps sense veure’ns, tinguem tant que contar-nos. Sempre ens tenim
presents d’una manera o altra.
Gràcies a l’esplai he guanyat en humanitat i valors que sé que m’ajudaran
a ser millor persona en un futur, però a més a més m’enduc un jardinet ple de
floretes, cada una d’elles única i amb diferents virtuts i defectes que formen una
perfecta combinació, tot i que sempre en aquest jardinet hi ha hagut alts i baixos,
però va a temporades i sempre hi ha un moment on totes les floretes estan bé
entre elles.

26. 26
A més a més puc dir que les persones que formen l’associació quan et
diuen que t’estimen i que pots confiar en ells ho diuen de debò. Per que desprès
d’haver desaparegut durant un any a terres estrangeres mai se’n van oblidar de
que jo en formava part i quan vaig tornar va ser com si el temps ni la distància
afectessin, tot continuava com abans.
Com a últimes paraules vull donar les gràcies a tots els monitors i
monitores que han volgut compartir i donar el seu temps per nosaltres i ens han
ajudat a ser qui som avui en dia. Perquè sense la vostra fe en nosaltres i el vostre
suport res hagués sigut possible.
NÚRIA CAMPI I GARCIA
Des de la felicitat de sentir-se família
Em vaig endinsar en aquest viatge ja fa 10 o 11 anys. Aparentment,
AJMACOR era un esplai com qualsevol altre; on un grup de nenes i nens amb els
seus monitors es reunien cada dissabte a les quatre i mitja de la tarda i feien
l’activitat que ells havien preparat. Alguns vam començar sent grumets, unes
personetes innocents i vulnerables, que no sabíem pràcticament res del món que
ens envoltava i el nostre llibre de la vida estava en blanc. Però poc a poc vam
anar creixent, i aquest llibre es va anar emplenant, passant per totes les branques:
ulls oberts, mà oberta, cor obert (I), cor obert (II) i sense donar-nos-en compte
anàvem experimentant i compartint infinits moments que quedarien gravats per
sempre en la nostra memòria. Són molts dissabtes a la tarda a les sales
d’Ajmacor, moltes bicicletades, sortides amb noies i nois de Catalunya, molts
amics i amigues nous, molts campaments viscuts, molts carnestoltes, cursa de llits,
casals de Nadal, nits de la por, amors... i sobretot molts RIURES. Però no tots els
moments han estat així ja que com tota història, també hi ha hagut algun de no
tant bo com: els acomiadaments, les ploreres perquè saps que als amics de
Barcelona no els veuràs fins d’aquí bastant temps, convivència dins d’una tenda
de campanya (i això comporta molts “enfados” i molta paciència...) i com diu
l’Amanda algun que altre desamor. I quan mires tots aquests moments te
n’adones que són els que fan que hagis anat madurant i creixent com a persona. I

27. 27
te n’adones que Ajmacor no és un esplai dels dissabtes a la tarda si no que és
l’oportunitat de la teva vida per conèixer persones que segurament no les
haguessis arribat a conèixer mai, i que per casualitats de la vida ara molts són un
dels teus millors amics. I el més important de tot és que els tractes com si fossin la
teva segona família, SÓN LA TEVA SEGONA FAMÍLIA! i et dóna la seguretat que
sempre estarà allà i et sents molt bé perquè et pots mostrar tal hi com ets ja que
vol el millor per a tu i sempre t’ha ajudat.
Ajmacor és un sentiment molt fort. I la veritat és que em sento molt
orgullosa i molt privilegiada de poder-ne estar formant part.
I per últim, em quedo amb una frase que va dir una monitora meva a
Grumets que em va marcar molt:
“Tens molt camí a seguir, això tant sols és l’inici. Sigues feliç.”

28. 28
JAVI IGLESIAS I ESTELLÉS
Des de l’agraïment a allò rebut
Estimada Sra. Ajmacor,
Després de 9 fantàstics anys dels seus serveis m’he posat a mirar enrere
totes les experiències viscudes gràcies a vostè i els vostres ajudants: un conjunt de
nois i noies amb molta, MOLTA, paciència que feien que cada dissabte fos únic i
irrepetible.
Doncs, com se sol fer, començaré la meva historia pel començament: la
il·lusió de cada dissabte ..., les ganes que les gimcanes no s’acabessin mai..., els
nervis abans de les primeres colònies, dels primers campaments, i posats a ser
sincers, de totes i cadascuna de les excursions fetes! Ah! I les relacions d’amor i
d’odi amb les gimcanes marranes!!
I es que sense adonar-nos-en, l’Associació ens ha acompanyat durant bona
part de les nostres vides, deixant-nos una petjada que serà difícilment esborrable.
Però, què és l’associació? Podríem dir que Ajmacor Lleida no és més que un
esplai, un conjunt de monitors i nens que es troben un dia a la setmana per
passar-s’ho bé . Però, amb aquesta definició, estaríem deixant fora molts punts
importants que la caracteritzen. Perquè, quan pensem en els anys que hem passat
dins d’aquesta gran família de ben segur ens venen infinitat de records, d’instants
inoblidables, grans monitors, amics i amigues que ens han marcat, campaments
que sempre es feien massa curts, jocs de 24 hores plens d’adrenalina i d’unió,
perquè encara que guanyar no era gens dolent, l’important era, i és, formar grup
i aprendre valors que han fet que a poc a poc anem creixent com a persones,
creant llaços que difícilment es podran trencar perquè encara que els camins de
vegades s’han de separar, sempre ens queden els bons records i, tard o d’hora es
tornaran a ajuntar encara que sigui per un instant.
Així, després de recordar una mica de la meva vida, perquè Ajmacor és
això, una part d’ella, us volia donar les gràcies a tu i els teus, a aquells que
tingueren la brillant idea de formar-te i a aquells que han fet possible la teva
continuïtat. MOLTES GRÀCIES!

29. 29
P.D. Espero que ens puguem retrobar d’aquí uns anys i tornar a intercanviar totes
aquelles experiències que ens han quedat marcades, i les que ens marcaran d’ara
en endavant!
ELENA FERRÉ I TOLDRÀ
Des del compartir experiències
AJMACOR per a mi representa no tan sols tota la meva infància que ja és
molt sinó una part de mi que hi serà sempre.
Aprendre. Des que érem ulls oberts hem après a ser crítics a tenir
personalitat i a ser nosaltres mateixos. Sé fer roses de paper, manualitats de
llibretes i moneders,... Sé que cada persona és diferent i que no podem pretendre
que tothom pensi com nosaltres.. Fins i tot sé que per triomfar en uns
campaments has de saber almenys la cançó Soldadito Marinero de Fito o
l’Empordà de Sopa de Cabra!
Jugar. En totes les vides de qualsevol nen del món el joc és el millor
moment del dia. Ajmacor no tan sols m’ha aportat jocs sinó que m’ha ensenyat a
apostar, a decidir.. I sobretot a riure. No té preu el meu primer campament d’ulls
oberts. Encara me’n recordo del dia de pares, van venir els dos, el pare, la mare i
també el Marc i jo ni tan sols els vaig trobar a faltar, no me’n recordava ni que
era el dia de pares!!! Va ser superdivertit.
Monitors. “Dit d’aquelles persones que quan ets petit tens com a ídols i
quan et fas més gran.. doncs també!”. No es pot descriure el sentiment que sents
per un monitor, és a dir, el vincle que et lliga a ell és tant i tant fort. Jo em
quedo amb tres monitores en especial, la Laura i l’Anna (que ara són monitores
de Cor Obert a Badalona) i amb la nostra Amanda!
Amistat. AJMACOR m’ha donat l’oportunitat de conèixer moltíssimes
persones d’entre les quals tinc moltes amistats. Se’t posa la pell de gallina quan
penses que tens tots els amics repartits per tot Catalunya i aquest any fins i tot
França i Grècia! Em quedo amb un moment en especial de l’any passat, quan
tornàvem de Llinars, la superabraçada que es van donar el Cabrero i el Navas,
vaig plorar i tot!

30. 30
Créixer. Són ja 7 anys i els que queden! Creixent, madurant.. L’any passat
va ser el meu primer any de Pasqua Avellanes i vaig flipar. És una experiència tan
i tan enriquidora! És difícil créixer però si ho fas amb persones que t’ajuden i
t’orienten, el camí de pedres és torna una mica més planer.
Obrir nous camins. Nous camins que et fan ser millor persona, que et fan
adonar-te de la importància que tens al món. El poder de decisió és el millor dels
drets a que un pot accedir.
Riure. Aquesta potser és la part que més m’agrada d’AJMACOR. No hi ha
gran cosa a dir, la paraula parla per ella sola..
ÈRIC ALBERT I CLOTET
Des de la continuïtat de saber que ‘val la pena’
A Ajmacor em vaig apuntar a 5è. amb un amic, allí vaig conèixer altres
nens de la nostra edat, que juntament amb el monitors van connectar molt bé i a
l’hora de les activitats ens ho passàvem d’allò més bé.
Aquell any van anar de campaments a l’Hermitge (França), on vam
conèixer nens d’altres col·legis Maristes, que durant tots aquests anys, ens hem
anat trobant en diverses sortides com: Tavascan, Saldes, Setmana de Jesús, etc.
Referent a les sortides i activitats locals hem anat a casals d’avis on els hi
vam fer companyia, també hem tingut diverses nits de la por, sortides per
diferents pobles de ponent, plantades de pessebre e inclòs ens hem disfressat pel
carnestoltes, etc.
Durant totes les etapes d’Ajmacor he tingut monitors molt amables,
simpàtics i amb moltes ganes de fer-nos passar bones estones, sobretot una
persona que ja no està entre nosaltres, el Maine, però sí que està en els nostres
cors.
Ajmacor m’ha aportat noves amistats, coneixements, ser més solidari,
comprendre millor els problemes dels demés i sobretot mirar de ser millor
persona. En resum la meva experiència a Ajmacor ha estat genial i penso
continuar-hi durant molt temps.

31. 31
GRUMETS I ULLS OBERTS 2010-11
Des del nen/a que juga, riu, canta,..

32. 32

33. 33

34. 34
HELENA BELTRÁN
Des de la presidència de Fajmacor
Ajmacor Lleida esteu de festa, feu 25 anys i això és motiu de celebració.
Des de Fajmacor, família de la qual tots en formem part, admirem la
vostra tasca i dedicació amb els infants i joves de l'associació. A primer cop d'ull,
ser una "associació petita" pot semblar un inconvenient però... no esteu d'acord
que en el pot petit hi trobem la bona confitura? Doncs crec que aquest és un clar
exemple del que és Ajmacor Lleida. Un equip d'animadors i animadores que amb
la seva empenta, esforç i il·lusió sou propers a les famílies, referents per als nois i
noies i bons companys de camí per a la resta d'animadors de la Federació.
Com un cargolet (el banyetes?) que camina lentament però mai s'atura.
Que amb el seu rastre deixa petjada per allí on passa. Que sempre té les banyetes
alerta a tot allò que succeeix al seu voltant i amb ell sempre duu en el seu cor
aquells records i projectes que us fan estar vius: moments, persones, emocions,
somnis!
Per a què aquest 25è aniversari us doni força per continuar avançant!
Moltes felicitats! i per molts anys!
"txin txin" a la vostra salut!

35. 35
GMÀ. RAMÓN RÚBIES I BERNAT
Des de la Pastoral Marista Catalunya
Una cordial i fraterna salutació a tots i totes els que esteu reunits celebrant
el 25è aniversari de l’Associació Mà Oberta-Cor Obert de Lleida.
Celebrar i significar un aniversari ens porta a recordar les coses que han
passat (anècdotes, esdeveniments, reunions, campaments, rialles, xerrades,
pregàries...) i també les persones que l’han fet possible (animadors i animadores,
germans, infants i joves que hi han participat, famílies...). Però més enllà de la
sana i agraïda nostàlgia que ens connecta amb la vivència de moltes persones al
llarg d’aquests vint-i-cinc anys, crec que aquest aniversari ens ha de projectar
endavant amb la mateixa il·lusió dels germans que van començar a donar les
primeres passes amb els grups de Mà Oberta i Cor Obert a l’escola Maristes
Montserrat de Lleida i amb els que al llarg d’aquests anys, dissabte rere dissabte
han fet realitat el somni de Marcel·lí d’estar a prop dels infants i joves
acompanyant-los en el seu creixement a l’estil marista. Els quatre pilars de Mà
Oberta- Cor Obert inspiren els reptes i l’acció de gràcies que suposen aquests
vint-i-cinc anys d’AJMACOR Lleida:
- Persona lliure: la llibertat que dóna capacitat d’autonomia,
d’autenticitat i de transparència.
- Persona fraterna: la fraternitat que ens fa sensibles a les necessitats de
l’altre, que ens obre a compartir el que som i el que tenim.
- Persona solidària: que ens impulsa al compromís actiu per la
transformació de la realitat i del món, tenint una atenció preferent pels
que més ho necessiten.
- Persona filla de Déu: tot descobrint la presència del Bon Déu en la
vida i en el cor de les persones.
Avui, per tant, torna a ressonar la profunditat del somni de Marcel·lí que molts
compartim i que cal continuar fent vida. Felicitats AJMACOR Lleida!

36. 36
El meu nom ___________________________
Des de ____________________________________
(Aquest espai és teu, anima’t a compartir la teva experiència, els teus sentiments vinculats a la
nostra Associació, som el que som també, gràcies a TU! I per formar part del nostre arxiu,
envia’ns les línies que dibuixis a ajmacorlleida@gmail.com)
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

37. 37
Passa a passa anem fent camí...

38. 38
ASSOCIACIONS MÀ OBERTA-COR OBERT CATALUNYA
Des del camí compartit
Happy Birthday, Ajmacor Lleida!!!
Des d'Ajmacor Badalona volem ajudar-vos a bufar les
espelmes d'aquest 25è aniversari! Agafeu molt d'aire,
tanqueu per uns instants els ulls i abans d'apagar-
les penseu en un desig per fer-lo realitat d'ara en
endavant. No us oblideu dels somriures! Són
ingredient indispensable per a una gran festa!!!
"y que cumplas muchos más"
Benvolguts companys i amics d'Ajmacor Lleida! Un dels més vells de la nostra Associació ens deia: "Recordo que ara fa 25 anys
m'estrenava al 2n any de Mà Oberta i que el nostre animador ens va convocar per marxar cap a la campanya de Nadal de
recollida d'ampolles i paper a Lleida. Sense pensar ben bé el fred que podia arribar a fer per aquells indrets, vaig rebre el millor
regal de Nadal. Després de batallar durant un matí i la corresponent tarda, per endreçar les ampolles de cava gèlides en unes
gàbies de ferro més gèlides encara, les meves mans van començar a notar el que diríem absència de tacte i mobilitat. Una
animadora de Lleida, perquè vàren ser de les primeres associacions a tenir-ne, va veure'm i sense dir res va treure'm els guants i
amb el seu alè va intentar escalfar-les. Tot seguit em va acompanyar a la cuina de l'escola per posar-les sota l'aixeta d'aigua
calenta. Recordo aquest fet com el millor regal d'aquells dies, el guardo en la memòria.
El regal de l'acollida i de la cura per aquell que venia de fora."
Des de l'Immaculada, a Barcelona, us volem felicitar pel vostre immens aniversari. Un aniversari gens fàcil, ple de petitonetes
pedretes que han anant fent camí al llarg de tots aquests anys.
Us acompanyem en el camí, agafats fortament de les mans, amb l'ajuda de Déu, de la nostra Bona Mare i de Marcel·lí.
Seguiu amb el testimoni marista que tant de bo fa als infants!
Moltíssimes felicitats
AJMACOR LLEIDA. Des del
barris de Sants i de les Corts,
AJMACOR SLC us vol felicitar i
donar ànims per a poder seguir
celebrant molts més anys. Són molts anys caminant junts: trobades
d'advent, aventures a la neu, setmanes de Jesús, campaments,
... Petjades que hem fet, petjades que seguim fent i desitjant que
d'aquí 25 anys més ens puguem seguir veient i mirar enrere per
recordar moltíssimes més aventures!
Moltíssimes felicitats Ajmacor Lleida i a per 25 més!
Desde Bons Amics Tarragona hemos
compartido muchos campamentos, Semanas
de Jesús, Paskuas,.. momentos especiales.
Nos unimos en la alegría de este día con
nuestros amigos de Lleida! Felicidades!

39. 39
Les llavors van caure en terra bona...
...i donaren fruit.

40. 40
Manifest
25 anys d’Ajmacor Lleida
Has sentit una i altra vegada que “només s'hi veu bé amb el cor, l’essencial és
invisible als ulls”, però.. t’ho creus? Ho poses en pràctica?
El nen, la nena, el jove, necessita sentirsentirsentirsentir----se estimatse estimatse estimatse estimat per créixer, per créixer en 3Dcréixer en 3Dcréixer en 3Dcréixer en 3D.
I això, què significa?
...en alçada: la teva pròpia persona, l’autoconeixement d’un mateix i
l’acceptació. Sentir-te viu, capaç. Estimar-te!
...en amplada: prendre consciència del que t’envolta, tant les persones com
la natura, mantenir els Ulls i la Mà Oberts per denunciar les
injustícies i promoure els canvis, nascuts des d’un Cor Obert.
Acceptar al qui no és com tu. Estimar-lo!
...en profunditat: aniríem coixos si no anéssim més enllà. Donar-te als altres
sense desitjar res a canvi és confiar en el Regne de Déu, abonar-lo.
Estimar-nos!
Creixerem, sí, però continuarem conservant aquest infant dins nostre, la seva
rialla, la seva il·lusió, en un món que dibuixa amb colors per fer-lo més humà,
més proper.
Volem sentir-nos persones lliures, persones fraternes, persones solidàries i
persones filles i fills d’Abbà.
Per molts anys més, 25 anys més si cal!
El germà petit d’Ajmacor

41. 41
PER A TU, AMIC
Si jo parlés un llenguatge atractiu per a la mainada, si les meves paraules els
engresquessin, però no els estimés, seria fals amb mi mateix i amb ells.
Si tingués el do de la simpatia i trobés les mil maneres de fer-los feliços, però no
els estimés, no em serviria de res.
Si els repartís totes les meves coses, però no els estimés, em trobaria més buit que
mai.
Si posés al seu servei totes les qualitats que pugui tenir, però no els estimés, els
estaria enganyant.
Començo a estimar la mainada:
Quan no els considero inferiors,
Quan no busco el meu profit, ni el meu prestigi,
Quan no els vull fer iguals a mi,
Quan no sóc un obstacle perquè ells puguin viure com infants.
Els començo a estimar:
En la mesura que sé descobrir i valorar les seves qualitats,
En la mesura que, sense amagar-los els entrebancs de la vida, els faig
descobrir tot el que hi ha de bo.
En la mesura que descobreixo en ells el veritable rostre de Déu.
“Tant de bo es digui de vosaltres mireu com
s’estimen els germans”
Marcel·lí Champagnat Chirat

42. 42

43. 43
anys gràcies a...anys gràcies a...anys gràcies a...anys gràcies a...
Animadors/es d’Ajmacor Lleida 1986-2011
Nens/es, joves i famílies 1986-2011
Col legi Maristes Montserrat de Lleida
Comunitat Marista Lleida 1986-2011
Fajmacor – Catalunya i Associacions
Pastoral Marista
CMS i A.E.Garbí
S.E.D. Lleida i Catalunya
Monestir Sta. Maria de Bellpuig de Les Avellanes
Idea i format original:
Ajmacor Immaculada “23 anys de moviment, 10 anys d’Associació”

44. 44
“Per educar un nen cal estimar“Per educar un nen cal estimar“Per educar un nen cal estimar“Per educar un nen cal estimar----lo”lo”lo”lo”
“No puc evitar en veure un infant que neixi en mi el desig de cridar“No puc evitar en veure un infant que neixi en mi el desig de cridar“No puc evitar en veure un infant que neixi en mi el desig de cridar“No puc evitar en veure un infant que neixi en mi el desig de cridar----li què bonicli què bonicli què bonicli què bonic
és viure, d’ensenyarés viure, d’ensenyarés viure, d’ensenyarés viure, d’ensenyar----li el catecisme i dirli el catecisme i dirli el catecisme i dirli el catecisme i dir----li com Jesús se l’estima”li com Jesús se l’estima”li com Jesús se l’estima”li com Jesús se l’estima”
Marcel·lí Champagnat