desembre

1. La misericòrdia s’aprèn…
Precioses paraules de
Sant Francesc
A la llum de l’Evangeli, recordem les
paraules que San Francesc dirigí a
un germà Ministre sobre la misericòrdia:
«[…] En això vull conèixer si tu estimes
al Senyor i a mi, servent seu i teu, si fessis
això, a saber, que no hi hagi cap germà en
el món que hagi pecat tot quant hagi
pogut pecar, que, després que hagi vist els
teus ulls, no se’n vagi mai sense la teva
misericòrdia, si demana misericòrdia. I si
ell no demanés misericòrdia, pregunta-li tu
si vol misericòrdia. Y si mil vegades
pequés després davant dels teus fills,
estima’l més que a mi por això, para que
l’atraguis al Senyor; i tingues sempre
misericòrdia de tals germans».
En esta carta ressona amb força el
cor de Francesc, un cor atrapat per
l’Evangeli, atrapat per la Gracia. I
també atrapat per aquesta intuïció creient
per la qual l’amor creix, moltes vegades,
precisament quant es troba amb allò que
resulta obstacle per a nosaltres. L’amor
de l’Evangeli no és un amor fàcil, ni
un amor de correspondència. “Amar als
enemics” no pot ser només fruit d’un cor
molt generós, capaç d’això. Es tracta més
bé d’un amor que neix de Déu o, com algú
ha definit, d’un “amor prestat”.
La misericòrdia de la que parla Sant
Francesc no neix ni de la ingenuïtat ni del
voluntarisme. Neix de fons mes fondes i
això és el que la fa creïble per a nosaltres.
Neix d’haver experimentat en
pròpia carn lo radicalment
misericordiós que ha estat el
Senyor amb ell. Francesc vol
mirar al germà com el mira el
Senyor. ¡Quant guareixen aquestes
mirades! Francesc te tan clara la
radical dignitat inclús, o
precisament, d’aquest tipus de
germans, que en això les seves
paraules són absolutament fermes.
Francesc ens indica que hi ha una
possibilitat inèdita: la de que aquest
germà difícil es converteixi en
l’“obstácle” que Déu ha volgut
posar-nos davant per a que
aprenguem a estimar. Amar sense
gratificacions, sense judicis. Amar
contra corrent, com ens ensenya l’
Evangeli.
La clau ens la dóna el mateix
Francesc: que en el nostres ulls
es trobi la misericòrdia. Que
entenguem per dintre que hi ha
moltes persones ferides que actuen
des de la seva ferida; que hi ha
persones que en un moment donat
de la seva vida decidiren ja no sofrir
més, i se’ls tancà la sensibilitat; que
hi ha persones plenes de complexos
que reaccionen amb agressivitat i
duresa; que hi ha molta comparació
en la que un s’humilia o humilia;
etc. Però que darrere de cada
persona, de cada germà, hi ha
una història que només el
Senyor coneix, un misteri que
pertany només a Ell. Tan de bo
intuïm al menys que la mirada més
verdadera es la del Senyor i no la
nostra. I que és allí,
precisament, en l’escola de
l’Evangeli de Crist, que
aprenem la misericòrdia que
guareix i salva.
PAU I BÉ
Ordre Franciscà
Seglar
Tarragona
Rambla Nova 105
II època – Nº 27
Novembre/desembre
2015
Responsable redacció:
caltadill@yahoo.es
El Papa anima a buscar el
sagrament de la Misericòrdia
en el dia del “Perdó d’Assís”
VATICÀ, 2 Ago. 2015.- Acabada la
plegaria de l’Àngelus, el Papa Francesc
recordà que “Avui es recorda el Perdó
d’Assís” –en que es pot rebre la indulgencia
de la Porciúncula–, y animà als fidels a
buscar el sagrament de la Misericòrdia i
rebre la Comunió.
“El Perdó d’Assís” es celebra el 2 d’agost
de cada any, i és un dia en el que es pot
rebre una indulgència planaria al visitar
una església franciscana en qualsevol lloc
del món i complir amb les condicions
habituals de confessió sagramental,
comunió eucarística i l’oració per les
intencions del Papa.
La concessió de la Indulgencia de la
Porciúncula es donà el 1216, quan Sant
Francesc partí cap a Perusa ell i el germà
Maseo per veure al Papa Honori III, desprès
que una nit anterior el mateix Crist i la
Verge envoltats d’àngels se li havien
aparegut en la capella de Santa Maria dels
Àngels a Assis.
En aquesta aparició, el sant li demanà al
Senyor que li donés una indulgència a
quans visitessin l’església dedicada a la
Verge en l’advocació de Maria dels Àngels.
El Senyor acceptà i li ordenà que es dirigís a
Perusa, per obtenir del Papa el favor
desitjat. El Sant Pare concedí la gràcia
El Papa Francesc assenyalà que aquest
dia “és una forta crida a apropar-nos al
Senyor en el sagrament de la Misericòrdia i
també en rebre la comunió”.
“Hi ha gent que te por d’apropar-se a la
Confessió, oblidant que allí no trobem un
jutge sever, sinó al Pare immensament
misericordiós”, assenyalà.
Francesc indicà que “és veritat que quan
anem al confessionari, sentim un poc de

2. vergonya. Passa a tots, a tots nosaltres,
però hem de recordar que també aquesta
vergonya és una gràcia que ens prepara a
l’abraçada del Pare, que sempre perdona i
sempre ho perdona tot”.
Prendre consciència de l’experiència
dels cristians de Síria des de dintre”
2 octubre 2015
Ma. Guadalupe (argentina) Religiosa de
la Congregació del “Verbo Divino”
fundada a Argentina. Va estar dos anys a
Betlem on estudià la llengua àrab, desprès
12 anys de provincial a Egipte amb un
treball intens. Quan va acabar el càrrec,
esgotada i amb problemes de salut, els
superiors li van dir que tries un lloc per
descansar i recuperar-se. “El senyor ens
porta per camins que un no espera.
Vaig triar Síria. Allí hi havia pau i
tranquil·litat, però fa quatre anys...
La situació que vivim a Alepo és per
embogir, és per estar malalt. No recordo ni
un sol dia en quatre anys, ni un sol dia, de
silenci. Bombardejos, atacs, trets en tota la
ciutat. Bales que entren per la finestra.
Tots els dies morts entre els nostres.
Quan això comença el 2011, va ser d’un
dia a l’altre. Les primeres setmanes amb el
toc de queda, estàvem tancats, sense
poder dormir. Les dues setmanes es
van fer mesos, es van fer anys. No
està bé dir-ho, però un s’acostuma,
perquè no es pot passar quatre
anys sense dormir. Un s’acostuma a
conèixer els sorolls i calcula la
distància, encara que penosament,
sobre tot quan són bombes amb
bocins de metralla i has de posar-
te rere d’alguna cosa per protegir-
te. Per travessar carrers amb
francs tiradors, intentem anar en
grup perquè si feregen algú poder-
lo arrossegar. A prop van caure tres
míssils, a 50 metres del bisbat, on
vivim; hi hagué més de 400 morts i
la catedral molt danyada i no vam
poder usar-la en varis mesos. Des
del mateix dia es va duplicar el
nombre de fidels a la missa diària.
¿Com pot passar tot això? Sofreixen
i resen més, són més forts.
Em preguntes si algun cop ha
passat per la meva ment el martiri.
Quan vaig preguntar als meus
pares, ells em digueren que ja sabia
com estava la situació quan vaig
anar i que ara en temps difícils no
el havia de donar l’esquena.
Els cristians estan passant
carències de tot tipus i necessitats
extremes. En Alepo al carrer molta
gent i molts nens moren de fred per
les baixes temperatures de sota
zero. Per posar un exemple: no
tenim electricitat més que dos
hores per dia i aigua, un cop per
setmana, una hora. Alepo va sofrir
un any i mig de setge. Més de 5
milions d’habitants... es va acabar
el menjar, llaunes, arròs, fideus.
Sense parlar de la persecució, les
decapitacions, els segrests amb la
pistola al front per renegar de la fe.
I tot i això quan necessiten tant,
demanen al món que resin.
Lamentablement això passa fa
molts anys i el món no ho sap.
Han de veure la foto d’un nen
mort a la platja.... Estem en el
segle XXI i tocant un botó, un
simple WhatsApp arriba a la Xina
en un segon. Per això és tant
important que la gent ho
conegui, que resi i demani ajuda.
És molt freqüent quan surt un
bus, el detenen i fan baixar la
gent, A un costat les dones,
separades dels homes i dels
nens. Les dones són violades
davant dels homes, desprès els
homes són disparats o
decapitats. A les dones se les
emporten com esclaves sexuals.
És terrible el què està passant
amb les dones i el nens. Els nens
o són enterrats vius o els prenen
per ensenyar-los. Això succeeix
des de fa molts anys en molts
poble de Síria e Iran; són
decapitats i esquarterat, posats
en una bossa de plàstic amb un
rètol que diu “no tocar, són
cristians”
Jo crec que els cristians
perseguits ens interpel·len, ens
qüestionen a nosaltres com a
cristians occidentals. Allí a Egipte
es tatuen la creu a la carn per a
distingir-se i per a mantenir-se
ferms en el martiri. ¿De quina
manera estem vivint nosaltres la
fe? Quan nosaltres mirem cap un
altre costat, què em de menjar, o
com ens hem de vestir?
Diu Sant Agustí que cantar és
pregar dos vegades. La pregaria
que fan cantat diu: “Sota el teu
empar ens acollim Santa
Mare de Déu, escolta la súplica que et
dirigim en la nostra necessitat i
lliura’ns de tot perill Verge Gloriosa i
Beneïda” Quan canten resen. És
impressionant veure’ls cantar.
http://www.youtube.com/watch?v=S1nGgH
dgUbo&sns=em
N O T I C I A R I
Novembre
Dissabte 17- Santa Isabel d’Hongria.
Patrona de l’OFS
Diumenge 22– Assemblea local, a St.
Antoni, acabada la missa d´11
Desembre
11 i 12, Recés de Nadal al Convent de les
Clarisses de Viloví d’Onyar
Diumenge 27 - Assemblea local, a
St. Antoni, acabada la missa d´11.
Beatificació de 26 frares màrtirs de
l’orde dels Caputxins – 1936-1937
Divendres 20 novembre, 19,30 h.
Vespres solemnes als Caputxins de Sarrià.
Dissabte 21 de novembre 11,30 h.
Eucaristia i Ritus de Beatificació a la
Catedral de Barcelona