Butlletí periòdic de l'Equip de Pastoral Obrera del bisbat de Sant Feliu de Llobregat

1. Crit Solidari
Butlletí periòdic de
l’Equip de Pastoral Obrera
del Bisbat de Sant Feliu
PASQUA: JO FAIG QUE TOT SIGUI NOU
(Apocalipsi 21, 5)
Sumari:
2 Experiència solidà-
ria: Ciutadans com
nosaltres. R.M. Torres
2 El goig compartit de
Càritas. Càritas Inter-
parroquial de Vilade-
cans
Amics i amigues, us fem arribar aquest nou Crit Solidari justament en els dies de
3 Èxit de participació Pasqua, quan tot el món cristià respira a ple pulmó la primavera de la renovació
a la Trobada Nacional de vida que ens ve de la Resurrecció de Crist.
d’Iniciacióde la JOC.
B. Oró Hem tingut un hivern llarg i dur, no només pel fred i la neu naturals, sinó també
per la cruesa ambiental de la crisi econòmica i social que fa patir de tantes ma-
4 Dolors Cardona, neres la gent de les nostres comunitats i aquells amb qui convivim. Una crisi de
dones a Sant Just. M. treball i de confiança en el futur que no sembla que s’hagi d’esvair ràpidament.
Solé Al contrari, segur que haurem de resistir i exercir molt la solidaritat per fer front
amb eficàcia i imaginació a tantes necessitats i per ajudar a tirar endavant a tantes
6 Immigrants. Quina persones i famílies.
Pastoral?
Per això l’anunci de Pasqua ve a incidir de manera especialment viva i eficaç en
7 Pastoral amb immi- la nostra realitat quotidiana. Un dels textos emblemàtics ens el dóna el capítol 21
grants: Acompanyar de l’Apocalipsi: Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans
les famílies marcades havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia. Llavors vaig veure baixar del cel, venint de
per l’experiència de la Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu
Migració. espòs. I vaig sentir una veu forta que proclamava des del tron:
– Aquest és el tabernacle on Déu habitarà amb els homes. Ells seran el seu poble i el seu
8 Com viu un treballa- Déu serà “Déu que és amb ells”. Eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls, i no existirà
dor autònom aquests més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.
moments de crisi? E.
Capdevila I el qui seu al tron va afirmar: – Jo faig que tot sigui nou.
“Déu amb ells... Eixugarà totes les llàgrimes del seus ulls... No existirà més dol
ni sofriment… Les coses d’abans han passat” Hi ha aquí una acció poderosa i
definitiva de Déu que no es realitza històricament sense la col·laboració humana.
El somni d’un cel i una nova terra és do i és regal de la victòria del Crist crucificat,
i és també tasca i responsabilitat del poble dels seus seguidors. La veritat de la
Pasqua demana aquest treballar per comunicar i fer-ne visibles els seus fruits. En
aquest Butlletí trobareu diverses experiències, testimonis, propostes de treball
Número per ajudar a deixar enrera “les coses d’abans” – el plany i el sofriment de la in-
justícia, de la marginació, de la lluita per una vida millor. En aquest any diocesà
de l’anunci del goig compartit, ens animen tota la comunitat cristiana a treballar
4 perquè la novetat del Déu viu que habita amb els homes sigui una mica més visi-
ble i palpable en la nostra història i en la vida nostra i dels germans. Aquests dies
hem recordat els 30 anys del martiri del bisbe Oscar Romero: diverses vegades ell
any 2
Març havia fet seva la frase de Sant Ireneu: “la glòria de Déu és la vida de l’home i la
2010 vida de l’home és veure Déu”, i donant-li un toc de Magnificat, deia: “la glòria de
Déu és el pobre que viu”. Un bon programa de Pasqua ! (JMD)

2. 2
Experiència solidària
Ciutadans com nosaltres
Jornada de portes obertes a l’alberg de Vilafranca
El passat mes de què sabem que són persones, que existeixen, que són
novembre al Cen- ciutadans igual que nosaltres, amb els mateixos drets.
tre d’Acollida Encara que no tothom ho veu així.
Abraham (Alberg
Els dies que anem al Centre d’Acollida per compartir
de transeünts) a
unes hores amb “els exclosos de la societat” i que no-
Vilafranca del Pe-
saltres volem que siguin els nostres iguals, ens agrada
nedès, vam cele-
la seva companyia i estem segures que rebem més que
brar el Dia de les persones Sense Llar. Vam obrir les
no pas donem. M’agradaria remarcar que quan ja fa uns
portes del Centre i hi vam convidar les comunitats de
dies que passen pel nostre centre, deixen de ser anò-
la ciutat perquè el vinguessin a visitar. A més a més
nims.
vam organitzar un dinar popular solidari de tothom
qui vulgués compartir, amb tota normalitat, l’àpat amb Donem les gràcies als profesionals i treballadors de Cà-
els usuaris del Centre. ritas que ens donen formació i informació dels proble-
mes actuals que tenen les persones sense llar o la gran
Vam tenir molt bona resposta. Amb un clima de frater-
dificultat que tenen per accedir-hi.
nitat i de convivència natural vam seure a la mateixa
taula, i vam gaudir d’una arrossada i d’unes postres Per acabar, diré que aquesta crisi que vivim no ha vin-
molt variades portades per tothom qui es va animar a gut del no-res; ha vingut per la crisi de valors que tenim
compartir-les. molts de nosaltres.
Portes obertes. Menjar i taula compartits. Sembla que Acabaré dient que el lema d’enguany de la campanya
moltes entitats de diferents associacions també ho fan, de Nadal ha estat: CRISI: tu la notes, ells la pateixen.
però jo voldria remarcar l’esperit que les voluntàries hi ACTUA!
volem aportar. Primer de tot, estar al seu costat, per- Rosa Maria Torres
El goig compartit de Càritas
La sala de la biblioteca de Viladecans, ben plena el passat 18 de març per assistir a la presentació de la Memòria de
Càritas Interparroquial de Viladecans. Ho vam fer acompanyats d’unes quantes entitats que treballen amb objectius
semblants al nostre: la Creu Roja, AMIC/UGT (en l’assessorament de les persones immigrades), la responsable dels
Serveis Socials de la ciutat i també Viladecans pel Sàhara. I hi vam con-
vidar la presidenta de l’Àrea de Serveis Personals de l’Ajuntament.
Va ser la primera vegada que ens vam plantejar fer un acte d’aques-
ta mena, fora de l’àmbit eclesial. Ho vam fer amb ganes d’arribar a
persones diferents de les habituals, i també perquè la nostra tasca
–l’atenció a les persones amb dificultats socials i econòmiques– va
més enllà de la nostra modesta acció i ens ha d’implicar tots, i ens
sembla que val la pena posar damunt la taula les dificultats de les
persones afectades per la crisi, que la nostra societat tendeix a obli-
dar. Potser sorprengui que convidéssim també una entitat que es
dedica bàsicament al poble saharià, però no volíem parlar de la crisi
sense tenir present que una part importantíssima del món viu per-
manentment en condicions molt pitjors que les nostres.
Aquesta presentació, molt modestament, és una manera també de
fer visible l’Església solidària que nosaltres coneixem, però que des
de fora es veu de tota una altra manera, i de proclamar que ser so-
lidaris és possible i és eficaç. En la solidaritat, nosaltres hi veiem
aquest “goig compartit” de l’objectiu diocesà. I ha estat una petita
manera d’anunciar-lo.
Càritas Interparroquial de Viladecans

3. 3
Èxit de participació a la Trobada
Nacional d’Iniciació de la JOC a
Olesa de Montserrat
El passat dissabte 23 de gener, Tot seguit, es va continuar amb
la Joventut Obrera Cristiana l’acte reivindicatiu de la Troba-
(JOC) va celebrar la seva Troba- da, preparat des de la Federació
da Nacional d’Iniciació a Olesa de Montserrat, i un dels actes
de Montserrat. A partir de les centrals que va generar més ex-
11:00 h. del matí, uns dos-cents pectació. D’una manera força
joves d’arreu de Catalunya i diferent a com ens imaginem un
les Illes Balears es van trobar acte reivindicatiu, les diferents
al Parc del Llac per celebrar la federacions van exposar les ne-
nova Campanya de la JOC i te- cessitats que es trobaven en els
nir un espai de trobada entre els seus pobles i barris, tot cantant
joves de totes les federacions. a ritme de reggaeton i amb una
performance que va tenir la com-
El matí es va iniciar amb dife-
plicitat de molts joves d’Olesa
rents jocs de presentació organitzats des de la Comissió
que es van acostar a l’acte i també del mateix grup de
d’Actes Nacionals d’Iniciació, una comissió formada
música que tocava després.
per joves d’iniciació de la JOC, que es van encarregar
de la preparació prèvia de la Trobada, així com de la La Trobada que s’emmarcava dins la Campanya a favor
dinamització del mateix dia. A continuació, es va seguir d’un oci alternatiu i de reivindicació d’equipaments ju-
amb una Eucaristia a l’església de Santa Maria, celebra- venils, que hem engegat aquest 2010 la JOC, va acabar-
da per l’arxiprest Josep Ramon Bullit i preparada des se prop de les 20h amb el concert del grup local VOD-
dels joves d’iniciació de la Federació de Rubí-Sec, en el SKA, al mateix Parc del Llac.
qual es va posar èmfasi en els testimonis de precarietat La Trobada Nacional d’Iniciació és un acte anual, or-
d’alguns joves, les dificultats en els estudis, i la necessi- ganitzat i dirigit pels joves d’iniciació. La iniciació és
tat d’organitzar-nos per continuar fent camí en l’Esglé- la fase prèvia a la militància a la JOC, un moviment in-
sia i implicar-nos en els nostres barris i pobles. ternacional amb més de 75 anys d’existència al nostre
A la tarda i després de dinar al Casal Catequètic d’Ole- país i més de 20 al Bisbat de Sant Feliu. Actualment és
sa, es va seguir amb una gimcana que tenia com a fil present a les poblacions de Gelida, Castellví de Rosa-
conductor els lemes i els temes de les diferents campa- nes, Martorell, Sant Andreu de la Barca, Olesa de Mont-
nyes de la JOC, la qual cosa va fer conèixer d’una mane- serrat, Esparreguera, Collbató i El Bruc (Federació de
ra lúdica als joves que s’estan incorporant al moviment Montserrat) a les poblacions de Molins de Rei i Cas-
la trajectòria i les problemàtiques que els joves d’altres tellbisbal (Federació del Baix) i al Port (Federació del
èpoques s’han anat trobant i han anat reivindicant. Prat).
Bernat Oró

4. 4
L’anunci que neix del goig compartit... des del FEMINISME
Dolors Cardona, dones a Sant Just
“Santjustenca de tota la vida”. Així
es defineix la Dolors, contenta de
rebre’m al mateix espai, a la par-
ròquia, on es troben habitualment
el grup de dones de “Nostra Dona”
de Sant Just Desvern, adherit al
Col·lectiu de Dones en l’Església.
Hem volgut parlar amb una dona
feminista i cristiana. Dues qües-
tions, el feminisme i el cristianisme,
que amb una mirada superficial
poden semblar fins i tot contradic-
tòries. Però la Dolors, ja es veu,
s’implica en moltes més coses: la
vida ciutadana de Sant Just, Justí-
cia i Pau, la família, l’ACO
– El teu compromís amb les dones es
concreta especialment a través de la
participació en dos grups: el Consell descobrir el nostre paper com a do- na. El Concili Vaticà II, que ens va
Municipal de la Dona de Sant Just i el nes, un paper que ha quedat molt fer tan sensibles als “signes dels
grup “Nostra Dona”. amagat. Volem aconseguir que les temps” comporta que en la nostra
dones tinguin paraula i presència concepció del món i de l’Església, hi
– Hi ha persones que et transme-
dins la comunitat cristiana, sense incorporem els avenços socials que
ten el seu ideal, el seu entusiasme,
ser discriminades pel fet de ser do- hem viscut les dones: en els temes
el seu treball. Jo n’he trobades unes
nes. Aquest repte i aquest “redesco- laborals, en la implicació de les do-
quantes, cristianes o no, que m’han
briment” del paper de la dona dins nes en el món de la política i el re-
animat a ser on sóc. La Isabel i la
l’Església resulta atractiu. De fet to- coneixement del paper que juguen,
Costi, per exemple, que em van pro-
tes aquestes xerrades que organit- en la seva capacitat per assumir
posar de formar part del Consell de
zem a la parròquia desvetllen l’inte- responsabilitats en el camp de l’eco-
Dones. Treballem perquè la paritat
rès també de moltes altres persones nomia, de la cultura I en allò que
entre home i dona sigui un fet a la
que no són del grup o que ni tan sempre ha fet i continua fent a casa,
nostra ciutat, perquè desaparegui
sols formen part dels “habituals” de amb la família. Si som capaces de
la violència de gènere, perquè els
la parròquia. És gent del poble amb fer tot això, caldria reconèixer que
joves vagin formant-se en aquest
inquietuds. dins l’Església, també en som.
esperit d’igualtat i llibertat, perquè
aprenguem a adoptar un llenguatge – Quins són avui els reptes per a les La nostra Església és molt pira-
no sexista. Intentem que la igualtat dones? midal. Ens agradaria una Església
de gènere s’apliqui de manera trans- – Vaig quedar molt impressionada d’iguals, com la de Jesús, que va
versal en allò que fa l’Ajuntament. per la Conferència Mundial de Bei- comptar amb gent senzilla, homes i
jing. Hi havia dones de tot el món, dones, en la construcció del Regne
Amb “Nostra Dona” ens anem for-
de totes les cultures i religions. I de Déu.
mant. En general, la cultura cristia-
na que ens ha arribat prové d’una l’objectiu prioritari era ben clar: el Un dels reptes més importants que
òptica molt masculina. I les dones reconeixement dels drets humans tenim és la consciència que les do-
a la bíblia, per exemple, solen pas- de les dones, uns drets que han de nes també som capaces de transme-
sar desapercebudes. Aprendre a passar per la revisió de molts pa- tre el missatge evangelitzador de Je-
veure-les, clarificar conceptes, in- trons culturals i també religiosos. sús. Som agents actives, disposades
tentar transmetre a la nostra Esglé- Les dones pateixen violència, patei- a preparar-nos per ser-ne més. De
sia aquesta altra visió són tasques xen pobresa, i dins la nostra Esglé- fet hauríem de replantejar-nos unes
que ens proposem i que anem tirant sia, no se’ls permet una participació quantes coses: qui som, des de l’Es-
endavant poc a poc. Ens plantegem plena. glésia; buscar la nostra història cris-
una Església més fraternal i més És el cas de l’Església, que funcio- tiana, reivindicar les dones silenci-
solidària, dins la qual hem de re- na amb una tradició molt masculi- ades; pensar en la nostra dignitat

5. 5
com a dones i els drets que aquesta més entesa per la gent de fora que veu amb cor de tirar endavant no-
dignitat comporta i les funciones no pas per la de dins. Nosaltres ens més se la culpabilitza a ella, però la
que ens pertoca fer. estimem l’Església, la considererem responsabilitat és compartida des
necessària (i no només la nostra) i del primer moment.
Cal que les dones cristianes reflexi-
justament per això volem que ens
onem i aprofundim el missatge de De tota manera, tot això (l’actitud
aculli reconeixent-nos tots els drets.
Crist, que s’adreça a tothom i que davant la sexualitat, el respecte
ens fa a tots corresponsables del De fet molta gent compromesa ve per la vida, la corresponsabilitat de
Regne. De fet, cal que hi pensem d’una cultura cristiana, però no tro- la parella ) no s’arregla pas només
tots. Quan nosaltres pensem en el ba dins l’Església el seu espai. Amb perquè surti o no una llei. Cal anar
paper de la dona, pensem també tot, sap molt bé què és ser cristià, molt més a fons, i treballar també
en el paper dels homes, que és molt encara que no es faci seu aquest perquè tots els infants puguin tenir
necessari. És un error veure el femi- camí. una vida digna.
nisme com una anul·lació dels ho-
Jo la dificultat més aviat la veig amb – Acabem la conversa parlant de l’ob-
mes. Al contrari.
la gent que no reflexiona, que no et jectiu diocesà d’enguany. La Dolors l’ha
– La nostra Església té una estructu- qüestiona, que no es replanteja res. anat treballant des de diverses perspec-
ra, una tradició i una organització que tives: amb el grup de dones, a l’ACO
– Un dels punts més polèmics entre la
valora poc la capacitat de les dones. Ho
jerarquia eclesiàstica i un ampli sector – Em sembla molt interessant po-
veiem els qui ens estimem l’Església,
de la nostra societat és la llei de l’avor- sar de relleu allò que podem oferir
però probablement aquesta imatge de
tament, que s’ha convertit en un punt des de l’Església. Les propostes de
l’Església poc favorable a les dones és
de fricció. Jesucrist continuen sent revoluci-
una de les coses que més es destaquen
onàries. Les Benaurances són una
des de fora. Com viuen l’Església les – Jo crec fonamentalment en el dret
manera d’actuar i un estímul con-
dones amb qui et mous? a la vida, que s’ha de respectar. La
tra l’abandó i la soledat. Cal dedi-
vida és un valor essencial. I la sexu-
– Perquè ens pugui entendre la gent car temps a la persona. I aquesta és
alitat és un valor positiu que forma
de fora, l’Església hauria de ser va- una cosa que les dones sabem fer.
part de la vida, i que no només s’ha
lenta i obrir camins. Des de fora no Les dones tenim més sensibilitat i
d’exercir per tenir fills. La sexualitat
es pot entendre el no reconeixement ens comuniquem molt bé, i també
s’ha d’educar en tota la seva com-
eclesial de la igualtat entre homes i tenim un sentit de la supervivència
plexitat, i des del respecte a l’altra
dones. De fet, les dones amb qui tre- molt diferent.
persona. Si és ben entesa, la sexuali-
ballo són ben capaces de distingir
tat és motiu d’estimació i de convi- Crec que com que som un bisbat
entre una imatge o una veu pública
vència. Si només es vol per passar jove, estaria bé anar fent feina en
i jeràrquica d’Església amb un dis-
l’estona es prescindeix d’allò que hi aquesta direcció de canviar coses
curs poc favorable a les dones, i en-
dóna sentit. dins l’Església. Tenim coses molt
tre el servei, la constància, la confi-
importants a oferir al món, però per
ança de les persones cristianes, que A mi un avortament em sembla un
ser coherents hem d’actuar també a
també som Església, i que tenen més trauma que no agrada a ningú. I en
casa nostra. Les consciències es tre-
a prop. Però el fet que molts drets de aquest sentit hi ha dues coses que
ballen des de baix, amb educació,
les dones no siguin reconeguts dins haurien de millorar molt: d’una
amb transmissió de valors, i no des
l’Església és una contradicció que banda l’educació sexual i de l’altra
de dalt establint normes.
afavoreix una imatge d’Església re- la corresponsabilització dels homes
pressiva. De fet de vegades et sents en tot el procés. Si una dona no es Mercè Solé
Pregària a la Mare de Déu de Sales
Maria de Viladecans, Mare de Déu de Sales, Maria pagesa, obrera, llevadora, mestra, treballadora fami-
Primera forastera que va arribar a la nostra ciutat. liar, dona de la neteja, botiguera, mestressa de casa… que
Maria, contenta de viure la nostra vida, ara i avui, cada cop vas més a la universitat, que fas feines mal pagades,
Oberta al món, lliure en les teves decisions. que t’has d’ocupar de tot i més, que no et sents prou reconegu-
da, potser fins i tot dins l’església.
Maria, agraïda de veure les meravelles d’una ciutat que vol
ser cada cop més amable, més neta, més agradable, més cul- Maria, que vius –sempre hi has viscut- en un món canviant, sen-
ta, més sana… se seguretats; que has viscut sense privilegis, amb una família
diferent, no gaire ben vista.
Maria bona veïna, catalana, andalusa, murciana, valenciana,
gitana, equatoriana, marroquina, romanesa… sempre la ma- Maria, que sempre mantens l’esperança i
teixa, amb noms i accents diferents. Ets al costat de tothom que pateix. Acompanya la nostra ciutat
Maria, desitjosa que en aquesta ciutat els pobres i els febles de Viladecans i fes-nos més solidaris, més lliures, més acolli-
siguin els primers: en l’acollida, en els serveis, en el tracte, en dors, més capaços d’escoltar, més cristians..
el veïnatge. Amén.

6. 6
Els fills dels immigrants. Quina Pastoral?
Del 7 al 10 de març passat va tenir lloc a Barcelona una trobada de representants de la Pastoral d'Immigrants de les ciu-
tats de Viena, Brussel·les, Lió, Frankfurt, Colònia, Milà, Roma, Torí, Luxemburg, Basilea, Friburg, Barcelona i del Servei
Nacional de la Pastoral de Migrants de França i de la Comissió de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola. El
tema ha estat la Pastoral amb els joves immigrants. Transcrivim a continuació algunes de les conclusions del seu treball.
En els últims anys ha augmentat en conseqüència, adaptin les seves
de forma considerable, sobretot polítiques migratòries a aquest fet,
en el sud d'Europa, l'entrada de promovent polítiques reals d'inte-
nous immigrants. Just és que gració i de cohesió social.
aquests vulguin portar els seus
• Que no s'instrumentalitzi la
fills. És per tant un procés sense
migració ni que s'utilitzi com a
tornada, ja que els seus pares es
element de confrontació social i
van establir aquí i, lògicament,
política, com vam detectar que
ells també.
està succeint en els nostres països.
Aquest fet comporta dificul-
A les nostres esglésies:
tats, sobretot per a aquells fills
que han arribat en plena ado- • Que realitzem una acollida
lescència i que han viscut molt dels joves immigrants i els acom-
temps separats dels seus pares; panyem des de la proximitat, la
però sens dubte comporta tam- comprensió i la paciència, oferint-
bé moltes oportunitats que han los punts de referència que poden
d'aprofitar-se: aporten joventut ser-los positius, per enfortir la
a la nostra societat i a la nostra seva autonomia personal i la seva
Església europea, cada vegada integració social i eclesial.
més envellides. Aporten diver-
• Que la Pastoral amb els joves
sitat cultural, que enriqueix el
immigrants els doni un protago-
nostre entorn. Per tant, l'arriba-
nisme real i els ajudi a convertir-
da d'aquests joves s’ha de viure
se en agents d’evangelització per
amb esperança.
als altres joves immigrants.
Els hem escoltat i constatem que aquests nois i noies
• Que acompanyem també, des de la proximitat, a
són abans joves que immigrants. Les seves preocupa-
les famílies que reagrupen els seus fills, per ajudar-
cions, interessos i aficions són les mateixes que les dels
los en la seva mútua adaptació, atès que en moltes
joves de la societat d'acollida. En conseqüència, hi ha
ocasions la reagrupació familiar es dóna després de
més coses que els uneixen que no que els separen.
molts anys de separació.
Constatem que si el desig fonamental dels pares, en ar-
• Que actuem més coordinadament des de la Pastoral
ribar, és ser acollits, el dels fills és poder participar i
de joventut, la familiar i la de migracions, atès que
tenir un major protagonisme en la seva nova societat,
les tres tenen relació amb la situació dels fills dels
sense perdre, no obstant això, la seva cultura d'origen
immigrants.
en la difícil tasca de forjar la seva identitat.
• Que potenciem, en el si de les nostres comunitats,
A partir d'aquestes constatacions, se'ns plantegen múl-
la trobada i el diàleg intergeneracional i entre els
tiples reptes:
feligresos autòctons i els immigrants, aprenent a
A la nostra societat i responsables polítics: conviure en una societat i en una Església multicul-
turals.
• Que es respecti el dret a viure en família, facilitant
una ràpida reagrupació familiar, per evitar el dolor • Que en la realitat de secularització que troben a Eu-
que deriva d'una llarga separació entre pares i fills. ropa, els ajudem a no perdre les seves arrels cul-
turals i religioses i a enfortir la seva experiència de
• Que s'ofereixi a aquests joves els mecanismes ne-
fe.
cessaris per al seu desenvolupament integral, com
a persones, garantint la igualtat real d'oportunitats. • Que en la formació dels seminaristes i sacerdots,
És una qüestió de justícia que pot evitar la seva frus- es tingui en compte tota la realitat migratòria i, en
tració i possibles reaccions de rebuig. Que els respon- aquest context, la situació dels fills dels immigrants.
sables polítics tinguin en compte que les persones
que han arribat majoritàriament es van a quedar i,

7. 7
Acompanyar les famílies
marcades per l’experiència Aquesta Revisió de Vida (RdV) programada,
de la migració preparada pel col·lectiu de Pastoral AMB els
Immigrants, vol ser una eina que ajudi les
diverses comunitats cristianes (consells pas-
torals, equips de litúrgia, grups de cateque-
si d’adults, equips de preparació als sagra-
El veure ments...) a fer una reflexió de cara a revisar:
a) Roda d’aportacions sobre experiències viscudes. • Com prenem consciència de les situacions
• En quines ocasions ens hem conegut (demanda de conversa a de patiment que viuen aquestes famílies i
causa de l’angoixa, bateig o catequesi dels fills, demanda d’ajut ajudem també a les comunitats a fer-ho.
social...) ? • Com tenim present aquesta realitat en les
• Quines diverses situacions trobem (relació de parella, dificul- activitats pastorals.
tats per atendre els fills o els pares, malaltia...)? • Com acompanyem aquestes persones en
b) Com ens situem davant d’aquesta problemàtica? Quina és la el seu procés d’incorporació a una realitat
nostra reacció? Què podem dir o fer? Quines qüestions ètiques social i cultural nova.
apareixen? Quines reaccions trobem en la gent d’aquí davant • Com els ajudem i ens ajudem a fer una lec-
d’aquests fets?... tura creient de la seva experiència.
c) Com afecten aquestes situacions familiars als qui les pateixen? Si us interessen els documents originals podeu
d) Quines poden ser les causes d’aquestes situacions? Convindria demanar-los a ambimmigrants@jazzfree.
intentar entendre-ho des dels diversos contextos culturals. com. I també fer-los arribar les conclusions del
vostre treball.
El jutjar
a) Fem una valoració del que s’ha dit fins ara. Actituds
positives i negatives, en ells i en nosaltres.
b) Com ho valora l’altra gent? (gent de la comunitat
cristiana, barri, mitjans de comunicació, polítics, ad-
ministració...)
c) Com ens convida a valorar-ho Jesucrist? Aportem al-
guns paral·lelismes de l’Evangeli, citem textos, aco-
llim les crides...
Possibles textos:
• Mt 8,1-4 i paral·lels; Lc 17,11-19; ...
Jesús treu les “etiquetes”. En totes les referències als
leprosos, Jesús deixa clar que la causa no és el pecat, • Jn 8,1-11
la mala conducta, sinó la malaltia. I els “rehabilita” Jesús no condemna. És paradigmàtic el text de la
• Lc 13,1-5 dona acusada d’adulteri.
En el cas dels galileus morts per Pilat o els habitants • Ef 2,14
de Jerusalem esclafats per la torre de Siloè, Jesús El Crist “de dos pobles n’ha fet un de sol...”.
diu que no eren pas més culpables que els altres.
• Per arribar a Mt 25,31-46 (judici final) cal passar per L’actuar
l’experiència de la cananea, estrangera, que qüesti-
Quines crides sentim després d’aquesta reflexió?:
ona el criteri de Jesús (Mt 15,21-28).
a) Cadascú de nosaltres.
• Mt 2,13-15
La família de Jesús, immigrant a Egipte. b) De cara a la comunitat. En quins aspectes cal parar
• Mt 4,15 especial atenció?
La referència a Galilea com a terra de pagans és sig- c) De cara a l’Església, la diòcesi, la pastoral familiar...
nificativa. Jesús va voler viure totes les experiències
de marginació. d) De cara a la societat. Com es pot fer la sensibilitza-
ció?

8. 8
Com viu un treballador autònom
aquests moments de crisi?
El primer que m’agradaria explicar mòduls, Hisenda et calcu-
és què és un treballador autònom, la què has de pagar, tant
perquè quan se’n parla, moltes ve- si tens feina i treballes
gades s’escolten unes definicions com si no en tens, o no
que la majoria de vegades, en la ig- pots treballar per causa
norància, no corresponen ni de bon d’alguna malaltia. A més,
tros a la realitat. no tens subsidi d’atur.
Voldria presentar la meva vida i la Tot això es suportable
meva experiència com a treballador perquè estimes el teu ofi-
autònom, i m’agradaria remarcar la ci, i el teu treball et realit-
paraula treballador, no empresari. za com a persona.
Vaig començar la meva vida laboral Ara, en aquests moments
actuals d’una crisi brutal Algú ha sentit parlar al govern,
als catorze anys al petit taller de fus-
en el nostre sector, i en el context Generalitat, grans patronals, sindi-
teria del meu pare. Era l’any 1961 i jo
laboral de taller familiar petit de cats, del greu problema dels petits
combinava la feina d’aprenent amb
fusteria, es viu amb una angoixa treballadors autònoms? Algú ha
els estudis de formació professional
extrema. Molts dies no saps què fer. parlat d’ajudes com es fa a les grans
a l’escola industrial.
Esperes, tens l’esperança que vin- empreses o als sindicats? Ningú no
T’agrada l’ofici, t’hi sens identificat parla de la gran quantitat de petits
drà algun client, busques feina, el
i continues, estimes el que fas, veus autònoms que s’han quedat sense
telèfon no truca. De pressupostos,
que forma part de la teva vida i tires feina i sense cap ajut, ni prestació
molts. La majoria per curiositat. Ja
endavant, moltes vegades amb difi- de l’atur.
saps que no faràs la feina, perquè
cultats. No tots els temps han estat
el teu pressupost porta unes càrre- Com a cristià conseqüent, seguidor
fàcils.
gues, despeses, i els impostos que de Jesús, aquesta situació et porta
Sense adonar-te et trobes immers comporta el fet de tenir un taller a repensar moltes actituds i situa-
en aquest encasellament de “l’autò- obert, a part de l’IVA. cions personals, et dona ànims per
nom”. No cobres pagues extres, ni seguir endavant malgrat totes les
Després t’assabentes que aquella
vacances, ni un sou fix. Fins fa ben dificultats. El fet de sentir i creure
feina l’han feta uns treballadors
poc no tenies dret ni a baixes labo- que pots confiar en Ell i saber amb
fora del seu context laboral i, per
rals per malaltia ni accident. seguretat que et sens escoltat. Les
descomptat, tot en “negre”, amb
Ets un recaptador molt important aquesta competència deslleial. La seves paraules en l’Evangeli son
d’hisenda. Recaptes l’IVA dels teus poca feina fa que la situació en que clares i entenedores. En la pregària,
clients, retens l’ IRPF del sou dels et trobes sigui cada vegada mes in- demaneu i Déu us donarà, cerqueu i
treballadors si en tens algun, has suportable. trobareu, truqueu i Déu us obrirà.
de fer les declaracions de factura- Aquesta esperança i el seu Esperit,es
Això no vol dir ni demanar un trac-
ció i pagar quan toca, encara que tu el que et dóna forces per continuar
te especial, ni de privilegi per al tre-
no hagis cobrat. I no t’equivoquis, endavant.
ballador autònom, però sí un tracte
perquè, si no, també en pagues les
mes just i equitatiu de les adminis- Emili Capdevila (62 anys, fuster)
conseqüències. Si estàs en regim de
tracions envers tots els treballadors.
Membres de la redacció: Maria Bargalló, Paula Carrillo, Josep M. Domingo,
Miquel Àngel Jiménez, Pere Pujol, Fermín Rodrigo i Mercè Solé.
Adreça web: http://www.bisbatsantfeliu.org
Correu electrònic: p.obrera@bisbatsantfeliu.org
Número 4. Març 2010 Imprimeix: Multitext, S.L. Dipòsit legal: B-7823-2009
Edita: Bisbat de Sant Feliu.
Equip de Pastoral Obrera Si vols fer-nos arribar la teva opinió o algun article, o bé fer-nos algun sugge-
Pl. de la Vila, 11, 1r 1a riment, la teva aportació serà benvinguda! Igualment, si ho desitges, podem
08980 Sant Feliu de Llobregat enviar-te periòdicament aquest butlletí per correu electrònic.