Esquemes de la sessió de Filosofia a l'abast. Àudio disponible a www.golferichs.org/ivoox

1. ANTIGUITAT [1]
(VI a.C-III d.C)
Teano de Crotona
(VI a.C)
i. Matemàtica grega.
ii. Parella de
Pitàgoras.
iii. Desenvolupa la
Teoria de la
Proporció Aurea.
Afirma, contrariament a Pitàgoras:
i. Dir que tot està fet per nombres és
perturbador.
ii. Com ens podem imaginar coses
que no existeixen i poden
engendrar?
iii. Millor: totes les coses estan
formades segons el nombre.
iv. El nombre és l'ordre essencial
perquè les coses participen d'aquest
ordre
Temistoclea o
Aristoclea de (VI a.C)
- Sacerdotessa de
Delfos.
-Professora de
Pitàgoras.
Seguidora de les
dcotrines morals
òrfiques que
afirmaven:
i. L'home dividit en cos
i ànima.
ii. L'ànima rep premis o
càstigs més enllà de la
mort..
iii. S'ha de mantenir
pura l'ànima per la
salvació eterna.
iv. El cos sosté
temporalment l'ànima.
Sosípatra d'Èfeso
(IV a.C)
-Se li atribueixen
poders psíquics.
-La seva saviesa va
fer que el seu marit
semblés insignificant
Afirmava la vida de
l'ànima després de la
mort i durant la vida.
Va desenvolupar una
actitud esotèrica.
Areta de Cirene
(IV a.C)
-Va aprendre filosofia
del sue pare
(Aristipo) que va ser
deixeble de Sòcrates.
-Va enseyar filosofia
natural i moral a les
escoles d'Àtica.
Defensava a la dona
sense distincions de
gènere: el
comportament humà
és el mateix malgrat
el sexe.
Aspasia de Milet
(470-400 a.C)
-És esmentada en
escrits de Plató,
Xenofont i
Aristòfanes per a
seva influència
política a Pèricles.
-Tenia gran capacitat
dins l'art de la
retòrica.
La seva metodologia
era semblant a la
socràtica.
Va desenvolupar la
idea filosòfica del
pragmatisme: actua
segons les
circumstàncies,
sense ideologia.
Diotima de Mantinea
(400 a.C)
-Gran influència a la
filosofia de Sòcrates i
Plató sobre l'amor.
Afirma:
i. que tenim un desig
de fama eterna i això
ens condemna a
l'ignorància.
ii. Només el savi
reconeix entre la
procreació física i
l'espiritual.
iii.Existeixen dos
tipus d'amor: el físic i
l'espiritual.
iv: L'amor físic tracta
de preservar a la
persona i aconseguir
la immortalitat a
través de la
descendència.
L'amor espirutal dóna
llum a les idees, que
són immortals.
v. La fi ulterior de
l'amor és ajudar-nos
a ascendir al
coneixement del diví.

2. ANTIGUITAT [2]
(VI a.C-III d.C)
Fintis d'Esparta
(400 a.C)
Perictione d'Atenas
(IV-III a.C) Hipàtia d'Alexandria
(370-413 dC)
-Filla d'un general
espartà.
-Alumna de l'escola
pitagòrica.
-Va escruire un
tractat sobre el
comportament moral
de la dona.
Idees filosòfiques:
i. Cal viure en
harmonia amb un
mateix.
ii.No s'ha d'exagerar
en res.
iii. Cal ser moderat
en totes les coses.
iv. Hi ha coses
pròpies de l'home i
altres de la dona,
però filosofar és de
tots dos.
v. El més important
de tot és deliberar
sobre què fer davant
de problemes.
-Mare de Plató.
-Descendent de
Solon, un dels set
savis de Grècia.
-Va tenir relació amb
l'escola pitagòrica.
-Va escriure:
"Sobre l'harmonia de
la dona"
"Sobre la saviesa".
Idees filosòfiques:
i. El sentit de la
filosofia és arribar al
fons de les coses i
trobar el sentit del
ser.
ii. La filosofia no és
una recepta perquè
t'ajudin a viure. Cal
pensar per si mateix.
iii. Cal mirar la
naturalesa com un tot
i no adurar-nos en
els detalls.
iv. La filosofia neix
quan l'ésser humà
pren una distància
entre ell i les seves
ocupacions diàries i
es pregunta cap a on
ha d'anar.
-Matemàtica, filòsofa,
inventora i
astronoma.
-Neoplatonisme.
-Va morir excorsada.
-Els llibres que va
escriure van ser
destruïts.
Filosofia:
i. Seguidora de les
Idees de Plató.
ii. Les idees són el
cami cap a la veritat.
Catalina d'Alexandria
(III-IV d.C)
-Va tenir una
epifania: l'aparició de
Crist.
-Desenvolupa la
Mística.
Va ser la primera en
desenvolupar el
concepte d'intuïció
semblant al de Sant
Ansel de Canrterbury.
La trasncedència del
qual es veurà
manifesta en la
filosofia de
l'idealisme alemany
del segle XVIII.

3. EDAT MITJANA (XII)
Hildegar von Bingen
(1098-1179)
Tractats
d'Astronomia,
botànica, medicina i
llibres sobre
profecies.
Filosofia
-Considerada
mística.
-Veu a Déu com a
una figura còsmica
que vivifica l'univers.
És una mena de
Panteisme.
-Parla sobre les
passions de l'ànima:
lluita entre el món
carnal i l'espiritual.
-Relaciona allò carnal
amb l'animalitat i
l'espiritual amb allò
diví.
-Relaciona l'univers
amb la fisiologia
humana.
-Déu és el centre de
l'univers.
Herrada de
Landsberg (1130-
1195)
"Enciclopèdia Hortus
deliciarum"
Filosofia
-Estableix una
analítica entre la
virtut i el vici.
-La virtut és mantenir
al vici controlat.
-El vici és natural en
l'home/dona.
Christine de Pisan
(1364-1430)
Considerada la
primera escriptora
profesional.
Escriu "La ciutat de
les Dames"
Filosofia
-És la primera en
desenvolupar una
Idea Feminista:
defensa de la dona
en contra de les
calúmnies que la
consideraven inferior.
-Defineix la dona
amb neutralitat
social,política i
religiosa:
i. Social, és una més
de la societat.
ii. Política, la seva
discriminació
ennuvola la veritat
cap a les solucions
socials.
iii. Déu no considera
a l'home diferente de
la dóna, són éssers
creats en equitat.

4. RENAIXEMENT
(XVI)
Teresa de
Jesús(1515-1582)
Fundadora de
l'Ordre Carmelitas
Descalzos.
Mística i escriptora.
Filosofia
-A través de l'Esperit
puc arribar a Déu.
-Individualisme,
autonomisme,
reflexionisme i
autogestió espiritual.
[Això li dóna pas a
argumentar la
Mística].
-La Mística és el
vehicle espiritual-
filosòfic per trobar
sentit al món des de
la contemplación
interior.
Poesia
-Expressió mística-
filosòfica
-Vivo sin vivir en mí
-y tan alta vida
espero
-que muero porque
no muero.
-Vivo ya fuera de mí,
-después que muero
de amor,
-porque vivo en el
Señor,
-que me quiso para
sí;
-cuando el corazón le
di puso en mí ese
letrero:
"que muero porque
no muero".
BARROC (XVII)
Isabel de Bohemia i
del Palatinado (1618-
1680)
Deixeble de
Descartes qui le va
dedicar "Princips de
Filosofia".
A través
decorrespondència
epistolar amb
Descartes veiem una
filosofia moral,
política i
antropològica.
Filosofia
-L'ànima humana és
una substància
pensant.
-L'ànima arriba als
esperits del cos
produint accions
voluntàries.
-Això contradiu el
moviment
causa/efecte
aristotèlic.
-El moviment és
intrínsec no
extrínsec.
Lady Anne Conway
(1631-1679)
Relacionada amb els
"Platònics de
Cambridge".
Filosofia
-Desenvolupa les
Idees de Plató com a
atributs divins

5. IL.LUSTRACIÓ (XVIII)
Mary Wollstonecraft
(1759-1797)
Filòsofa i escriptora
va defensar la dona
com a part d'un tot
social.
Filosofia
-Les dones no són
per naturalesa
inferiors a l'home,
sinó que sembla que
ho siguin perquè no
reben la mateixa
educació.
-El homes i les dones
haurien de ser
tractats com a éssers
racionals.
-Afirma un Ordre
social basat en la
Raó.
[Aquestes
afirmacions són les
bases del
Feminisme]
Caharine Trotter
(1679-1749)
Escriptora i crítica
social
Anne-Louise
Germaine (1766-
1817)
Escriptora, filòsofa i
tertuliana.
Es va moure en el
preromanticisme.
Escriu obres
extenses i crítiques
socials
Filosofia
-Afirma una
intel.ligència
femenina tan potent
com la masculina.
-La intel.ligència
femenina està dotada
d'un sensibilitat
superior.
-Va exigir que la dona
fos educada el matix
que els homes.
-La relació conjugal
s'ha de desenvolupar
en un pla d'igualtat.
-Denunciava els
convecionalismes.
Filosofia
-Interès pel
conceixement humà:
es dóna de la
mateixa manera en
l'home que en la
dona.
-Intenta unificar
filosofies radicalment
oposades com la de
Leibniz i Locke.

6. FILOSOFIES DEL
SEGLE XIX
Lluitadora pels drets
humans, la
desigualtat i pionera
del feminisme actual.
[El seu segon marit
va ser John Stuart
Mill.
Harriet Taylor Mill
(1807-1858)
Filosofia
-Va escriure L'assaig
sobreel matrimoni on
reivindica la
necessitat de la
igualtat matrimonial
envers les
responsabilitats
pròpies i la llei.
-Afirma la necessitat
educativa igualitària
entre homes i dones.

7. FILOSOFIA DEL
SEGLE XX
I
Russa.
Assessora de
Nietzsche, parella de
Rilke.
Amiga i crítica de
Freud.
Dona de Paul Reé.
[Reé,Salomé i
Nietzsche eren
amics.
Lou Andreas Salomé
(1861-1937)
Filosofia
-Elabora una filosofia
entre el vitalisme de
Nietzsche i la
psicoanàlisi de
Freud.
-Afirma el narcisisme
com a realitat crítica
en la dona: és un
acte estètic i sexual.
-Reivindicava la
llibertat com a una
expressió a-sexual:
fora de l'home i la
dona, hom ha de ser
lliure.
Maria Montessori
(1870-1952)
Pedagoga i médica
italiana.
"La base educativa
és neutral: home-
dona"
Maria Zambrano
(1904-1991)
Filòsofa espanyola.
Extensa obra de
pensament poètic i
compromís cívic.
Filosofia
-Diferencia dos
actitus en l'home:
1. La poètica, que és
la resposta a la
pregunta [què són les
coses] des de la
calma. Un cop
desxifrada troben el
sentit de tot.
2. La filosòfica, que
neix quan l'home es
pregunta quelcom
per ignorància.
[1 i 2 són el seu
mètodo filosòfic].
- Afirma:
1. La creació de la
persona. Aquí l'ésser
humà és plantejat
com a problema
fonamental a l'éser
humà. L'home és
nostàlgia, anhel,
esperança i tragèdia.
No traba un equilibri
entre tot.
2. Raó poètica. És
el mètode adequat
per aconseguir la fi
proposat: la creació
de la persona que
ens porta a la creació
dels somnis.
-Conceptes:
1. Política: critica el
totalitarisme i el
feixisme a través de
la raó discursiva i el
racionalisme.
2. Fenomenologia d'
allò Divi:és l'impuls
que hom té d'anar
més enllà. [Vol una
trascendència]
3. Racionalisme i
Història: el
racionalisme és
l'expressió de la
volutat de ser i-en
cert sentit-mata a la
història.
4. Creació de la
persona: la societat
crea i descrea a la
persona; la deforma i
forma.
5. La realitat
s'expressa a través
del llenguatge com a
raó poètica.
Hannah Arendt
(1906-1975)
Filòsofa alemanya
d'origen jueu i
nacionalitzada nort-
americana.
Es mou el la teoria
política.
Té influències de:
Sòcrates, Plató,
Aristòtil, Kant,
Heidegger, Camus i
Jaspers.
Filosofia
1. En contra
d'Heidegger basa el
seu pensament en el
naixement de
l'individu, no en la
seva mort.
2. Amm el naixement
começa:
i. La capacitat de
realitzar un nou
començament.
ii. Hom té la tasca de
configurar el món en
connexió amb la
resta de persones:
treballar, produir i
actuar.
iii. L'acció està lligada
al naixement que al
treball o la producció

8. FILOSOFIA DEL
SEGLE XX
II
Simone de Beauvoir
(1908-1986)
Dades biogràfiques
-Escriptora, filòsofa i
pofessora.
-Feminista activa.
-Lluitadora en contra
del sistema
masclista:
abortament i
determinisme.
-Companya
intel.lectual i
sentimental de J.P.
Sartre.
-Influenciada [en la
seva infància] pel
cristianisme i la
burgesia.
-Co-fundadora de la
revista "Les Temps
Modernes" amb
Sartre, Aron, Ponty,
Camus..
-En totes les seves
obres destaca com a
constant la
liberalització de la
dona.
El feminisme
"existencialista"
Tesis:
1. Cada persona
respon de si-mateix.
El desenvolupament
existencial es dóna
en un temps i en un
espai creat per
l'home.
2. La dona no neix,
és fa com a
construcció [que
hauria de ser llire] i
no determinada per
la societat masclista.
3. El capitalisme
absorbeix la llibertat
de l'home i potencia
la diferència sexual.
Argument filosòfic.
1. L'existència preval
sobre l'essència:
primer existim i
després ens definim.
2. Hom és llibertat
pura que sintetitza
amb el compromís de
viure en societat.
3. Hom és una
projecció abstracta
de la seva vida cap a
una existència social
d'auto-reflexió i
reciprocitat.
4. Els altres fan de mi
allò que jo sóc.
El segon Sexe
Afirmacions:
1.La dona [tal com la
defineix la societat
Occidental] és una
construcció
cultural;així, l'objectiu
de la dona és re-
conquerir la seva
pròpia identitat
específica des dels
seus propis criteris.
2. Les
característiques de la
dona no vénen
donadesper la
genètica sinó per
com han estat
educades i
socialitzades:
"No es neix dona,
s'arriba a ser-ho"