Guia de lectura elaborada per la biblioteca Joan Miró amb motiu de l'espectacle poeticomusical La mirada violeta, Marçal i Roig, d'Aina Torres i Meritxell Gené al Centre cívic Casa Golferichs. Festa Major de l'Esquerra de l'Eixample. Divendres 6 d'octubre de 2017.

1. Maria-Mercè Marçal
 Bruixa de dol. Edicions del Mall, 1985
 Cançó de saltar a corda. Cruïlla, 2004
 Cau de llunes. Proa, 1998
 Contraban de llum: antologia poètica. Proa, 2001
 Desglaç: 1984-1988. Edicions 62, 1998
 La màgia de les paraules. Baula, 2004
 El meu amor sense casa. Proa, 2003
 Raó del cos. Eds.62, 2000
 El senyal de la pèrdua: escrits inèdits dels últims anys.
Empúries, 2014
 Sota el signe del drac: proses 1985-1997. Proa, 2004
Sobre Maria-Mercè Marçal
 Abelló, Montserrat. Homenatge a Maria-Mercè Marçal.
Empúries, 1998
 Climent, Laia. Maria-Mercè Marçal, cos i compromís.
IIFV-Abadia de Montserrat, 2008
 Julià, Lluïsa. Maria-Mercè Marçal: una vida. Galàxia
Gutenberg, 2017
*Tria seleccionada per la Biblioteca Joan Miró.
Si les voleu llegir ...
Montserrat Roig
 El cant de la joventut. Labutxaca, 2009
 Digues que m’estimes encara que sigui mentida.
Edicions 62, 1993
 L’hora violeta. Edicions 62, 2001
 Molta roba i poc sabó...i tan neta que la volen. Eds.62,
1992
 El temps de les cireres. Edicions 62, 2006
 La veu melodiosa. Edicions 62, 1988
Sobre Montserrat Roig
 Aymerich, Pilar. Montserrat Roig: un retrat . Institut
Català de la Dona, 1994
 Francés Díez, M. Àngels. Literatura i feminisme: l’Hora
violeta de Montserrat Roig. Arola, 2010
 Garcia, Betsabé. Amb uns altres ulls : la biografia de
Montserrat Roig. Roca, 2016
 Meroño Cadena, Pere. El Goig de viure : biografia de
Montserrat Roig . Abadia de Montserrat, 2005
 Memorial Montserrat Roig : cicle de conferències.
Institut Català de la Dona, 1993
 Montserrat Roig : el compromís d'una escriptora.
Ajuntament de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura,
1996
 Picornell Belenguer, M. Discursos testimonials en la
literatura catalana recent : Montserrat Roig/Teresa
Pàmies. Univ. Illes Balears-Abadia de Montserrat, 2002
 Simó, Isabel-Clara. Si em necessites xiula. Edicions 62,
2005
 Torres, Aina. Montserrat Roig: la memòria viva.
Sembra, 2016
*Tria seleccionada per la Biblioteca Joan Miró.
Maria-Mercè Marçal
Montserrat Roig

2. Maria-Mercè Marçal
Els seus poemes...
Montserrat Roig
A les seves novel·LES...
Què diuen d’ella... Maria-Mercè Marçal
Què diuen D’ELLA... Montserrat Roig
Pionera en la literatura
catalana en tractar temes com
l’amor lèsbic o l’embaràs.
Trenca tabús sobre la
maternitat i la sexualitat. Ens
parla de la identitat femenina,
la soledat, el dol o la passió
amorosa.
“En aquell doll de poesia podreu observar com la poeta
convertia en lírica daurada tot allò que tocava: l’amor,
l’embaràs, la llengua, la relació mare-filla, el feminisme, la
mort. Una veu clara, expressant-se amb tots els recursos i
l’art poètic més diversos, fent córrer l’aigua profunda d’un
cor salvatge i rebel per les lleres formals de la tradició.”
Maria Àngels Anglada ("Adéu amor. Hi haurà un
altre paisatge?” Diari Avui, 6 juliol 1998)
Escriptora i periodista.
Compromesa amb la cultura
catalana i el feminisme. Els
personatges femenins de les
seves novel·les retraten els
seus conflictes interiors i les
relacions amb els homes,
l’art, la política i els
esdeveniments històrics.
Dones que descobriran el
camí cap a l’autonomia
personal, sense dependre
d’un home.
“A través de la seua obra literària, Roig pretén, entre altres
coses, seduir-nos a la seua causa, persuadir-nos per canviar
el món, estimular-nos per trobar respostes als conflictes que
planteja i perquè les traslladem a la nostra vida quotidiana.
En altres paraules, que assolim l’èxit allà on les seues
protagonistes fracassen: la combinació entre els ideals
feministes i marxistes i la vida real, concreta, privada”
Francés Díez, M. Àngels Literatura i feminisme:
l’hora violeta de Montserrat Roig. Arola, 2010 (pàg.
301)
“La Roig era molta Roig, tant per fora com per dintre [...]I
era divertida, però no era gens banal. Era seductora fins a la
medul·la, però no era gens frívola. Exercia la seva seducció a
tots nivells. Amb els amics fent que cadascú de nosaltres la
sentíssim com a única i, alhora, fent-nos sentir com a únics
en el seu afecte; amb el públic, intentant sempre posar-se a
l’abast de tothom”
Carme Riera a: Memorial Montserrat Roig : cicle
de conferències. Barcelona] : Institut Català de la Dona,
1993 (pàg.41)
“L'ofici d'escriure neix d'una necessitat, primer difosa i més
tard insistent. Com una malaltia. Però aquell qui està malalt
de l'ofici d'escriure també ha necessitat aprendre a saber
estar-ne, de malalt. Perquè és una infecció que no vols curar
quan n'has estat contaminada.”
Extret de: http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/lhora-
violeta [04/10/2017]
“L’hora violeta no és una novel·la de respostes, sinó de
preguntes, de dilemes, de desafiaments vitals, les seves
dones en surten més fortes, més decidides i més lliures,
capaces de guaitar el món amb els ulls propis”
Extret de: http://www.ub.edu/cdona/lletradedona/es/lhora-
violeta [04/10/2017]
“Apreciava i admirava molt la seva poesia: la recerca
constant d'una exigència expressiva plena de rigor i de
voluntat de comunicació. […] A més de tot això trobava
admirable la seva actitud vital i la seva sinceritat.”
Miquel Martí i Pol ("Una poeta de gran rigor"
Diari Avui, 6 juliol 1998)