SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
INSOMNI Isabel Pintor Hernández  Jaume MayolHervás Vanessa Domingo Montes  Nuria TeixidóSamplón                                           Facultatde Psicología
ÍNDEX MASLOW 2. INFANTESA I JOVENTUT 3. TERCERA EDAT 4. FACTORS D’ALTERACIÓ 5. CRISI ECONÒMICA I ADULTS 6. CONSEQÜÈNCIES 7. TERÀPIA PSICOLÒGICA 8. CAMPANYA DIANA “L’insomniés un malsomni”
MASLOWNECESsItAtSBàSIqueS NECESSITATS DE AUTOREALITZACIÓ NECESSITATS d'estima:ESTIMA I AUTOESTIMA NECESSITATS D'AMOR I DESITJOS DE PERTINENÇA NECESSITATS DE PROTECCIÓ I SEGURETAT:Incòlume, SEGURETAT, PROTECCIÓ Necessitatsfisiològiques:2. SEXE, ACIVIDAD, EXPLORACIÓ, MANIPULACIÓ, NOVEDADNECESIDADES DE P1. ALIMENT, AIRE, AIGUA, TEMPERATURA, ELIMINACIÓ, REPÒS-SOMNI, EVITAR DOLOR
INSOMNI A LA INFÀNCIA ES CARATERITZA MÉS QUE PER UNA FALTA DE SON EN SÍ MATEIXA, PER UNA FALTA D’ADEQUACIÓ O DESEQUILIBRI ENTRE LES SEVES PROPIES NECESSITATS DE DORMIR, EL SEU ENTORN SOCIAL I FAMILIAR I EL RITME VIGÍLIA-SON. UN NEN DORM EN FUNCIÓ DE LA SEVA EDAT I NECESSITATS, REGULADES PER UN RITME BIOLÒGIC. LA CUANTITAT DE SOMNI NOCTURN DISMINUEIX AIXÍ COM EL NEN CREIX, PASSANT DE LES 15-16 HORES DE LES PRIMERES SETMANES, A LES 8-10 DE L’ADOLESCÈNCIA.  NO PODEM PARLAR D’INSOMNI EN UN NEN DE MENYS DE 6 MESOS, TEMPS, A PARTIR DEL QUAL, S’ESTABLEIXEN ELS PATRONS NORMALS DE LA SON.
INSOMNI A LA INFÀNCIA CAUSES: 1. FALTA D’ESTABLIR I MANTENIR UNA HORA FIXA PER A QUE EL NEN/A VAGI A DORMIR.  2. DESORDRE DE L’ASSOCIACIÓ AL COMENÇAMENT DEL SON, QUE SUCCEEIX A CAUSA DE L’ABSÈNCIA D’UN OBJECTE O D’UNA ACTIVITAT FAMILIAR QUE EL NEN POT HABER DESENVOLUPAT A TRAVÉS DEL TEMPS, COM POT SER UNA MANTA, VEURE LA TELEVISIÓ ABANS DE DORMIR, CANTAR A L’HORA D’ANAR A DORMIR, ETC.
INSOMNI A LA INFÀNCIA TIPUS DISOMIES 1.1. Problemes en el moment d’anar a dormir.     1.2. Alteracions del ritme cardíac. 2. DIFICULTATS PER A MANTENIR-SE DORMIT 2.1. Conductes anòmales durant el son (angoixes nocturnes, somnambulisme, ritmies del son,  epilèpsia nocturna, dormir al llit dels pares, etc.)     2.2. Alteracions respiratòries durant el son
INSOMNI A LA INFÀNCIA POSTURES QUE PODEN PREDIR FUTURS PROBLEMES ,[object Object]
Cap penjant fora del llit
Posició arquejada: Semblant a la posició d'Opistòtonos.
 Posició de mort: contrària a l’anterior.
 Braços estirats cap a dalt mentre dorm en posició de cúbit supí.
Dormir amb els ulls oberts,[object Object]
 Establir un ritual a l’hora d’anar a dormir. Cal que sigui senzill i pot consistir en la lectura d’un conte i un comentari dels successos del dia passat.
 Els pares no s’han de quedar a l’habitació fins que el nen s’adormi, ni a l’inici del son, ni en els despertars nocturns.
 No són recomanables els medicaments sedants o hipnòtics pels riscs que poden suposar, i perquè de vegades produeixen un efecte contrari al desitjat.,[object Object]
Augment de la freqüència i duració dels despertars nocturns (entre 8 i 40 despertars per nit) deguts a la son lleugera que és susceptible de ser interrompuda per estímuls interns i externs.
Canvis en el rellotge biològic i el ritme circadià: A mesura que envellint s’escurça la fase de son, per això molta gent gran es desperta molt d’hora a matí. També augmenten el nombre de migdiades i de la somnolència i la fatiga diürnes, començant a sentir son molt d’hora al vespre però despertant de matinada, encara que s'endarrereixin l’hora d’anar a dormir.,[object Object]
La terceraedat TRANSTORNS DE LA SON A LA VELLESA (2) - TRASTORNS SECUNDARIS Malalties mèdiques: Qualsevol malaltia és susceptible de trencar el cicle vigília/son: Dolor en malalties neoplàsiques u osteoarticulars, disnea per malalties cardiorespiratòries, freqüència urinària, malalties endocrines o prostàtiques, dispèpsia, etc. Malalties neuropsiquiàtriques: Demències i depressió. Els malsons són freqüents en gent gran amb infarts lacunars cerebrals, malalts de Parkinson que prenen levodopa, o en avis que prenen fàrmacs que actuen sobre la fase REM de la son com son els antidepressius tricíclics, propanolol, esteroides i quinidina. Molts fàrmacs poden afectar a la son. Tenint en compte que la majoria dels avis prenen diferents medicacions, es poden sumar els seus efectes, o bé perquè els fàrmacs actuen directament sobre la son, com la teofil·lina, antihipertensius d’acció central, fenitoína, us crònic de hipnòtic-sedants.. o bé per mecanismes farmacològics indirectes.  L’alcohol, el tabac i la cafeïna, son estimulants amb una acció que pot durar més de 12 hores. Els avis poden ser, pel seu metabolisme, més sensibles als seus efectes.  Altres: Inclouen mals hàbits de son, factors ambientals, problemes socials, entrés o manca d’adaptació a canvis en l’estil de vida.
La terceraedat COM AFRONTAR L’INSOMNI A LA VELLESA   És fonamental la col·laboració del pacient, la seva parella i la seva família, consultant al metge en cas de dificultats relacionades amb la son. Correcció d’hàbits erronis de la son, mitjançant una “higiene de la son”, ja que en la majoria de casos l’insomni es podrà solucionar per aquesta via. Només quan l’anterior no hagi donat resultats, es recorrerà a la medicació. La prescripció de Benzodiazepines de vida curta o altres fàrmacs es realitzarà a baixes dosis i només en cas d’insomni transitori o de curta duració..
FACTORS QUE ALTEREN EL SOMNI ,[object Object]
FALTA D'ACTIVITAT
CANVI DE HÀBITS

More Related Content

Similar to Insomnia

Presentacio (2)
Presentacio (2)Presentacio (2)
Presentacio (2)
abad12
 
Els transtorns del son en nens
Els transtorns del son en nensEls transtorns del son en nens
Els transtorns del son en nens
Margaret Creus
 
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNADROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
Martamnr
 
Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1
gpm14
 
Malalties
Malalties Malalties
Malalties
Tannia9
 
Malalties Mentals.
Malalties Mentals.Malalties Mentals.
Malalties Mentals.
Tannia9
 

Similar to Insomnia (20)

Articles llibre 2006
Articles llibre 2006Articles llibre 2006
Articles llibre 2006
 
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
Divisio esquizofrenia foix_i_anna.
 
Treball de recerca: Trastorns del son
Treball de recerca: Trastorns del sonTreball de recerca: Trastorns del son
Treball de recerca: Trastorns del son
 
Presentacio (2)
Presentacio (2)Presentacio (2)
Presentacio (2)
 
Els transtorns del son en nens
Els transtorns del son en nensEls transtorns del son en nens
Els transtorns del son en nens
 
Transtornbipolar psico
Transtornbipolar psicoTranstornbipolar psico
Transtornbipolar psico
 
Acta 6: 23-02-2011 (grup Jordi)
Acta 6: 23-02-2011 (grup Jordi)Acta 6: 23-02-2011 (grup Jordi)
Acta 6: 23-02-2011 (grup Jordi)
 
Sindromes..
Sindromes..Sindromes..
Sindromes..
 
Sindromes..
Sindromes..Sindromes..
Sindromes..
 
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNADROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
DROGUES: DE LA CAFEÏNA A L'HEROÏNA
 
Psicosis
PsicosisPsicosis
Psicosis
 
Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1Presentacio (3) 1
Presentacio (3) 1
 
Esquizofrènia
EsquizofrèniaEsquizofrènia
Esquizofrènia
 
aulasalut2016
aulasalut2016aulasalut2016
aulasalut2016
 
Trastorn psicótics pow
Trastorn psicótics powTrastorn psicótics pow
Trastorn psicótics pow
 
Malalties del sistema nerviós
Malalties del sistema nerviósMalalties del sistema nerviós
Malalties del sistema nerviós
 
Presentaciã³n1 (2)
Presentaciã³n1 (2)Presentaciã³n1 (2)
Presentaciã³n1 (2)
 
Malalties
Malalties Malalties
Malalties
 
Malalties Mentals.
Malalties Mentals.Malalties Mentals.
Malalties Mentals.
 
Psicoo
PsicooPsicoo
Psicoo
 

Insomnia

  • 1. INSOMNI Isabel Pintor Hernández Jaume MayolHervás Vanessa Domingo Montes Nuria TeixidóSamplón Facultatde Psicología
  • 2. ÍNDEX MASLOW 2. INFANTESA I JOVENTUT 3. TERCERA EDAT 4. FACTORS D’ALTERACIÓ 5. CRISI ECONÒMICA I ADULTS 6. CONSEQÜÈNCIES 7. TERÀPIA PSICOLÒGICA 8. CAMPANYA DIANA “L’insomniés un malsomni”
  • 3. MASLOWNECESsItAtSBàSIqueS NECESSITATS DE AUTOREALITZACIÓ NECESSITATS d'estima:ESTIMA I AUTOESTIMA NECESSITATS D'AMOR I DESITJOS DE PERTINENÇA NECESSITATS DE PROTECCIÓ I SEGURETAT:Incòlume, SEGURETAT, PROTECCIÓ Necessitatsfisiològiques:2. SEXE, ACIVIDAD, EXPLORACIÓ, MANIPULACIÓ, NOVEDADNECESIDADES DE P1. ALIMENT, AIRE, AIGUA, TEMPERATURA, ELIMINACIÓ, REPÒS-SOMNI, EVITAR DOLOR
  • 4. INSOMNI A LA INFÀNCIA ES CARATERITZA MÉS QUE PER UNA FALTA DE SON EN SÍ MATEIXA, PER UNA FALTA D’ADEQUACIÓ O DESEQUILIBRI ENTRE LES SEVES PROPIES NECESSITATS DE DORMIR, EL SEU ENTORN SOCIAL I FAMILIAR I EL RITME VIGÍLIA-SON. UN NEN DORM EN FUNCIÓ DE LA SEVA EDAT I NECESSITATS, REGULADES PER UN RITME BIOLÒGIC. LA CUANTITAT DE SOMNI NOCTURN DISMINUEIX AIXÍ COM EL NEN CREIX, PASSANT DE LES 15-16 HORES DE LES PRIMERES SETMANES, A LES 8-10 DE L’ADOLESCÈNCIA. NO PODEM PARLAR D’INSOMNI EN UN NEN DE MENYS DE 6 MESOS, TEMPS, A PARTIR DEL QUAL, S’ESTABLEIXEN ELS PATRONS NORMALS DE LA SON.
  • 5. INSOMNI A LA INFÀNCIA CAUSES: 1. FALTA D’ESTABLIR I MANTENIR UNA HORA FIXA PER A QUE EL NEN/A VAGI A DORMIR. 2. DESORDRE DE L’ASSOCIACIÓ AL COMENÇAMENT DEL SON, QUE SUCCEEIX A CAUSA DE L’ABSÈNCIA D’UN OBJECTE O D’UNA ACTIVITAT FAMILIAR QUE EL NEN POT HABER DESENVOLUPAT A TRAVÉS DEL TEMPS, COM POT SER UNA MANTA, VEURE LA TELEVISIÓ ABANS DE DORMIR, CANTAR A L’HORA D’ANAR A DORMIR, ETC.
  • 6. INSOMNI A LA INFÀNCIA TIPUS DISOMIES 1.1. Problemes en el moment d’anar a dormir. 1.2. Alteracions del ritme cardíac. 2. DIFICULTATS PER A MANTENIR-SE DORMIT 2.1. Conductes anòmales durant el son (angoixes nocturnes, somnambulisme, ritmies del son, epilèpsia nocturna, dormir al llit dels pares, etc.) 2.2. Alteracions respiratòries durant el son
  • 7.
  • 9. Posició arquejada: Semblant a la posició d'Opistòtonos.
  • 10. Posició de mort: contrària a l’anterior.
  • 11. Braços estirats cap a dalt mentre dorm en posició de cúbit supí.
  • 12.
  • 13. Establir un ritual a l’hora d’anar a dormir. Cal que sigui senzill i pot consistir en la lectura d’un conte i un comentari dels successos del dia passat.
  • 14. Els pares no s’han de quedar a l’habitació fins que el nen s’adormi, ni a l’inici del son, ni en els despertars nocturns.
  • 15.
  • 16. Augment de la freqüència i duració dels despertars nocturns (entre 8 i 40 despertars per nit) deguts a la son lleugera que és susceptible de ser interrompuda per estímuls interns i externs.
  • 17.
  • 18. La terceraedat TRANSTORNS DE LA SON A LA VELLESA (2) - TRASTORNS SECUNDARIS Malalties mèdiques: Qualsevol malaltia és susceptible de trencar el cicle vigília/son: Dolor en malalties neoplàsiques u osteoarticulars, disnea per malalties cardiorespiratòries, freqüència urinària, malalties endocrines o prostàtiques, dispèpsia, etc. Malalties neuropsiquiàtriques: Demències i depressió. Els malsons són freqüents en gent gran amb infarts lacunars cerebrals, malalts de Parkinson que prenen levodopa, o en avis que prenen fàrmacs que actuen sobre la fase REM de la son com son els antidepressius tricíclics, propanolol, esteroides i quinidina. Molts fàrmacs poden afectar a la son. Tenint en compte que la majoria dels avis prenen diferents medicacions, es poden sumar els seus efectes, o bé perquè els fàrmacs actuen directament sobre la son, com la teofil·lina, antihipertensius d’acció central, fenitoína, us crònic de hipnòtic-sedants.. o bé per mecanismes farmacològics indirectes. L’alcohol, el tabac i la cafeïna, son estimulants amb una acció que pot durar més de 12 hores. Els avis poden ser, pel seu metabolisme, més sensibles als seus efectes. Altres: Inclouen mals hàbits de son, factors ambientals, problemes socials, entrés o manca d’adaptació a canvis en l’estil de vida.
  • 19. La terceraedat COM AFRONTAR L’INSOMNI A LA VELLESA   És fonamental la col·laboració del pacient, la seva parella i la seva família, consultant al metge en cas de dificultats relacionades amb la son. Correcció d’hàbits erronis de la son, mitjançant una “higiene de la son”, ja que en la majoria de casos l’insomni es podrà solucionar per aquesta via. Només quan l’anterior no hagi donat resultats, es recorrerà a la medicació. La prescripció de Benzodiazepines de vida curta o altres fàrmacs es realitzarà a baixes dosis i només en cas d’insomni transitori o de curta duració..
  • 20.
  • 27.
  • 28. DURESA DEL MATALÀS exagerada o excessivamenttova
  • 29. ROBA DE LLIT I / O PIJAMA NO COMFORTABLES, queprodueixinpicor, dolor, olorsdesagradables o irritants: botons, cremalleres, ETIQUETES DE LA ROBA, detergents, suavitzants, COLÒNIES.
  • 30.
  • 31. Por (a ser robat, a teniraccidents ,...), desconfiança (que lipuguinenganyar, infravalorar, no respectar ,...), sentimentsd'abandonament o manca de protecció.
  • 33. Sentiments de rebuig a la sevapròpiarealitat.
  • 34. En general elsestatsdepressius i totallò que pugui provocar angoixa, ansietat, obsessions, ...
  • 35.
  • 36. CRISI ECONÒMICA I INSOMNI La crisi pot provocar un altre efecte indirecte sobre la salut, posat que la reducció dels recursos destinats a la salut i la disminució dels ingressos familiars poden implicar la limitació a l’accés als serveis sanitaris. En molts casos, la recerca de feina pot produir ansietat e insomni degut a diverses causes: La falta de hàbit en la realització d’entrevistes a persones que portaven molt de temps treballen en una mateixa empresa o en un determinat sector. La desmotivació per no trobar la feina desitjada o perquè el cv passa inadvertit per les empreses (exclusió social). El sentiment de dubte al escollir o rebutjar una feina determinada per no saber si sortirà bé. Aquestes preocupacions i el fet de no controlar la situació generen un malestar en la persona que pot repercutir directament en el seu somni i en el seu descans nocturn.
  • 37.
  • 38. Somnolència, manca de reflexos, dificultatconcentrari per recordarcosa
  • 41.
  • 44.
  • 45. L'INSOMNI ÉS UN MALSOMNI Campanya diana amb aquells individus que pateixin totes les següents situacions: Algun membre de la família en atur Que tinguin fills/es amb trastorn del somni Persones majors afectades per la situació de la seva família (fills en atur, divorciats que viuen de nou amb els pares, ...) Que, per tant, la seva salut estigui perjudicada d’ençà que es donen aquests situacions que desborden a aquests individus PROPOSTES DE LA CAMPANYA (veure el cartell en PDF): Fer èmfasi en evitar el consum de fàrmacs, begudes o substàncies estupefacients, ja que proporcionen una sensació enganyosa de calma puntual, i poden alterar la percepció de la realitat. Consultar a un metge si l’alteració en el somni persisteix després de quatre setmanes. Prendre plantes medicinals per combatre el insomni. Al mercat existeix un gran volum de productes i solucions naturals que no creen dependència ni tenen efectes secundaris.
  • 46. L'INSOMNI ÉS UN MALSOMNI Adoptar hàbits de vida i de somni saludables. Plantejar-se metes i objectius a curt termini. Realització d’acció productives en la recerca de feina. Ser realista i no fer-se falses il·lusions. No pensar en el problemes a l’hora d’anar a dormir. Aprendre tècniques de relaxació. Recerca de suport social en familiars, amics, coneguts... (compartir les preocupacions ajuda a superar-les millor). Mantenir la calma front la situació, no avançar-nos a esdeveniments negatius que no sabem si arribaran a ocorre. Organitzar les despeses i els ingressos. Fer esport i realitzar activitats d’oci en la mesura del possible. La monotonia i la rutina poden agreujar l’estat d’ànim encara més. Prendre’s la vida de forma positiva.