Laocont Art Grècia Helenisme

1. CATALOGACIÓ
NOM: Laocoont i els seus fills .
AUTOR: Agesandre (pare) Polidor i Atenodor
(fills).
CRONOLOGIA: segle III - II a.C (còpia
romana en marbre s.I aC)
LLOC: Ruïnes palau Titus (Roma) / Museu
Vaticà
ESTIL: Escultura hel·lenística (Escola de Rodes)
TÈCNICA: Talla
MATERIALS: Marbre (Original en bronze)
FORMES: Exempta
TIPOLOGIA: Grup
CROMATISME: Monocroma

3. COMPOSICIÓ I EIXOS DE SIMETRIA:
Estructura piramidal. La composició és oberta.
Formada per un triangle, que inclou els tres caps de
les figures, i una diagonal que va des del colze del
pare fins al terra passant per tot el cos.
Músculs en tensió, cossos contorçats... La serp està
a punt de mossegar-li el maluc.Els cossos s’agiten en
les tres dimensions de l’espai. Boca oberta, arrugues
de dolor…
Mostra el pàthos de la derrota a través de l’expressió
del rostre i de cada múscul del seu cos.
Queda plasmat un moment de màxima agitació
dramàtica, sense donar sensació de que l’acció s’ha
aturat.El fill petit ja no fa força, l’altre busca l’ajut del
pare. Cada múscul del seu cos mostra la violència de
l’esforç
PROPORCIÓ. Natural
RITME I TEMPS. La lluita contra les serps ens dóna
una sensació de moviment. Tot amb una voluntat
d’eternitat
LLUM I TEXTURA: Abundància de clarobscurs.

8. ESTIL:
DE L´ÈPOCA.
L'estic és grec hel·lenístic, caracteritzat pel seu
dinamisme i el trencament dels cànons de serenitat i
equilibri clàssics.
Com veiem en aquesta escultura, les figures
acostumen a estar en tensió i a representar el
moviment.
Els rostres dels personatges mostren molta
expressivitat i transmeten dolor i un gran sofriment.
Es posa de moda la representació de grups, en
aquest cas en trobem un format per Laocont, els
seus dos fills i dues serps.
PRECEDENT I CONSEGÜENT.
L’art classic i l’art romà

10. PRECEDENT
L'art clàssic com l’Hermes amb
Dionís infant de Praxíteles

11. CONSEGÜENT
Art Romà

12. TEMA:
Representa a Laocoont i els seus fills lluitant dramàticament amb les
serps de mar enviades per Apol·lo com a càstig al sacerdot troià que
havia gosat desafiar el destí.
Havia mirat de salvar la ciutat de Troia de la destrucció en el conegut
episodi del cavall. Virgili, segons alguns pren aquesta escultura com a
punt de partida del seu relat a l’Eneida, ja que aquest i el grup del
Laocoont tenen una gran coincidència
FUNCIÓ: Probablement fou encarregada per l’Estat per exposar-la en
algun lloc públic, encara que també podia haver estat un particular, ja
que a l’època hel·lenística els que tenien diners començaren a
col·leccionar obres d’art, originals o còpies. Els artistes que les feien
trobaven la fama, augmentada pels escriptors que explicaven la seva
vida i les seves anècdotes.
EXPLICACIONS:
Aquesta escultura pertany a l'escola de Rodes. Per tant, a més de les
característiques generals del grec hel·lenístic, mostra trets típics
d'aquesta,com el dinamisme, el colossalisme i el moviment contorsionat.
Una escultura del mateix estil i pertanyent a la mateixa escola seria la de
"Victòria de Samotràcia".
La influència dels relleus de l’altar de Zeus és clara, i posteriorment, serà
una gran influència en obres romanes.
Fou trobada per Rafael, que la mostrà a Miquel Àngel, a principis del
segle XVI. El Laocoont va impressionar a Miquel Àngel quan l’estàtua es
va trobar l’any 1506 entre les ruïnes del Palau de Titus a Roma, i on
prèviament hi havia estat la Domus Àurea de Neró. El florentí quedà
impressionat per la ràbia continguda (terribilità). Probablement va ser una
font d’inspiració pel seu famós Moisès.