Franco y su dictadura

LA DICTADURA DE FRANCO
(1939-1975)

LA DICTADURA FRANQUISTA
1939-1975

Quina va ser la durada de la
dictadura franquista?
• La dictadura del General Francisco Franco
Bahamonde s‘exten des de el 1 d’abril de
1939, en que finalitza la guerra civil espanyola
fins la mort del dictador el 20 de novembre de
1975.

Quantes etapes es poden distingir durant
la dictadura del General Franco?
• Es poden distingir dos etapes en la dictadura:
– 1ª Etapa (1939-1959).- Es l’anomenada etapa de
l’autarquia caracteritzada :
• Per la repressió sobre el vençuts en la guerra civil
• Per la influència de les potències feixistes, Alemanya i
Itàlia, durant el desenvolupament de la Segona Guerra
Mundial.
• Per l'aïllament internacional de Franco desprès de
1945, fins el començament de la dècada de 1950.
• El intent de dur a terme una autarquia econòmica
– 2ª Etapa (1959-1975).- És l’etapa del desarrollisme
econòmic i de la liberalització de l’economia que

Què característiques va tindre la dictadura
franquista en el terreny de la repressió de
l’oposició?
• La repressió en la dictadura de Franco sobre
els opositors es va basar en tres lleis
redactades al començament de la dictadura i
dirigides a castigar als membres dels partits
polítics i sindicats que hagueren tingut
responsabilitats durant la II República i la
guerra civil.
• Destaquen tres lleis que regularen la
repressió:
– La LLEI DE RESPONSABILITATS POLÍTIQUES. (1939)

Què establia la llei de
responsabilitats polítiques?
• Establia dures penes de prissió i condemnes a
mort a:
– Els participants en la Revolució d’Octubre de 1934
– A aquells que durant la Guerra Civil s’havien
oposat al triomf del Bàndol Nacional
• Establia que aquests serien jutjats per
Tribunals Militars. Els judicis eren sumaríssims.
Els detinguts no gaudien d’una adequada
defensa jurídica i les sentencies no tenien
possibilitat d'apel·lació.

Què establia la llei de repressió de
la maçoneria i el comunisme?
• Establia penes severes contra totes aquells
que organitzaren partits politics o
organitzacions sindicals que s’oposaren al
Règim franquista.

Què conseqüències tingueren
l’aplicació d’aquestes lleis?
• Entre l’ inici de la guerra civil i 1943 es calcula
que com a conseqüència d’aquesta repressió
franquista van morir prop de 150000
persones. D’aquestes 50.000 acabada la
guerra civil.
• Al voltant de 1940 havia en Espanya prop de
280.000 persones detingudes en presons i
camps de concentració. Entre aquestes 23.000
eren dones. En les carcels i camps de
concentració el reclusos tenien que fer treballs

Què altres represàlies es van ficar
en vigor contra els republicans?
• Es va expulsar dels seus llocs de treball a tots
els funcionaris que havien manifestat simpatia
per la República.
• En les empreses privades, els propietaris van
acomiadar també a tots els treballadors
afiliats a sindicats obrers.
• Es van confiscar els bens de tots els exiliats i
els edificis dels partits i organitzacions obreres
i republicanes.

Què va fer el Regim per honrar als que
havien sigut víctimes del bàndol república?
• En la major part de les poblacions espanyoles
es van establir plaques commemoratives, que
recordaven als caiguts per la pàtria.
• Una altra decisió del Règim va ser la
Construcció d’un monestir i un gran mausoleu
prop de la Serra de Madrid que seria conegut
amb el nom del Valle de los Caidos.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL REGIM
POLÍTIC FRANQUISTA

Com podem definir el sistema
polític establert per Franco?
• Com una dictadura militar de caràcter
personal, ja que altres militars mai van poder
qüestionar el lideratge indiscutible de Franco.
• Aquesta dictadura es caracteritzava per:
– Acumulació del poder polític (executiu i legislatiu)
en mans del Cap de l'Exèrcit, (Generalisimo i
Caudillo d’Espanya per la Gracia de Déu.
– Concentrava el càrrecs de Cap de l’Estat i de Cap
del Govern. Fins a 1973 no va ser substituït en el
càrrec de cap del Govern.
– Existència d’un únic partit Polític, FALANGE

No obstant monopolitzaren els falangistes i
tradicionalistes el càrrecs polítics en
Espanya?
• NO. Encara que existia un ÚNIC PARTIT, dins
del franquisme van conviure les anomenades
FAMÍLIES, que es repartiran el càrrecs polítics,
que van ser:
– ELS MILITARS.- Sempre hagueren militars en els
governs de Franco.
– FALANGISTES.- Què va ser molt importants fins a
1942 i desprès van perdre influència, sobretot a
partir de 1959.
– ELS TRADICIONALISTES (monàrquics carlins)
– ELS MONARQUICS.-

Com va quedar regulat constitucionalment
el Règim de Franco?
• El sistema polític del franquisme es singular
perquè: NO APAREIX DEFINIT EN UNA LLEI
FONAMENTAL O CONSTITUCIÓ.
• Al contrari, la declaració de drets i la regulació
del poder executiu, el poder legislatiu i el
poder judicial es van anar fixant
progressivament al llarg de tot el franquisme
en les anomenades LLEIS FONAMENTALS

Què característiques tenen
aquestes lleis fonamentals?
• Les aparegudes abans de 1942 quan pareixia
que la segona guerra Mundial anava a ser
guanyada per Alemanya es caracteritzaven per
l’adopció de principis feixistes :
– El Fur del Treball, definien un sistema de relacions
laborals de tipus corporatiu , inspirat en la Carta
del Lavoro del feixisme italià
• Les aparegudes des de 1942 quan començava
a quedar clar que la guerra anava a ser
guanyada per les democràcies es caracteritzen

Quines són aquestes lleis
fonamentals?
• Llei de Corts de 1942
• Fur dels Espanyols de 1943
• La llei Municipal de 1945
• La llei de Referèndum Nacional de 1945
• La llei de Successió a la Caporalia de l’Estat de 1946.
• La LLEI DE PRINCIPIS FONAMENTALS DEL MOVIMENT
DE 1958.
• LA LLEI ORGÀNICA DE L’ESTAT DE 1966.

Què ideologia va caracteritzar la
Dictadura de Franco?
• Era antiliberal, perquè rebutjava el pluralisme
polític, les eleccions lliures i la democràcia, i la
llibertat de premsa.
• Era radicalment ANTICOMUNISTA. Rebutjava
la lluita de classes i només es va permetre
l'existència d’un Sindicat controlat per l’Estat
(Sindicats Verticals) El regim defenia la
propietat privada. MALGRAT LA INTEVENCIÓ
DE L’ESTAT EN L’ECONOMIA EL SISTEMA
ECONÒMIC SEGUIA SENT EL CAPITALISME

Què establia la llei de Corts de
1942?
• Establia que es restauraven les Corts. Els seus
integrants rebrien el nom de Procuradors.
• Els procuradors serien nomenats:
– Una part directament per Franco
– Altra part seria elegida per les corporacions que
integraven l’Estat, que eren:
• LES FAMILIES
• ELS MUNICIPIS
• ELS SINDICATS.
• Per això Franco va qualificar eufemísticament
al seu sistema polític com UNA DEMOCRÀCIA

Què poders tindrien les Corts?
• Les Corts franquistes no tenien ningun poder
efectiu. No tenien el poder legislatiu.
• Els projectes de Llei eren elaborats pel govern
de Franco, es debatien en les Corts, però
desprès qui las aprovava definitivament era el
mateix Franco.

Què establia el fur dels Espanyols
establert en 1943?
• Regulava els drets dels espanyols.
• Acceptava l’existència de drets com:
• Igualtat davant la llei
• Seguretat jurídica.
• Llibertat de residencia
• Propietat privada.
• En canvi rebutjava drets liberals fonamentals
com:
– LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
– LA LLIBERTAT DE REUNIÓ.

Què establia la Llei Municipal de
1945?
• Què tots els alcaldes serien nomenats pel
govern, a traves dels governadors civils.
Solament es celebrarien eleccions per elegir
alguns regidors, per part dels caps de família.

Què establia la Llei de Referendum
Nacional?
• Permetia celebrar referèndums per consultar
al poble sobre l’aprovació o no d’alguna
reforma legislativa.

Què preveia la Llei de Successió a
la Jefatura de l’Estat de 1946?
• Aquesta va ser aprovada en referèndum.
• Establia que la forma de govern d’Espanya, a
la mort de Franco , seria LA MONARQUIA.
• El futur monarca seria un continuador del
Règim de Franco i tindria que jurar els
Principis fonamentals del Moviment.

Què establia la Llei de Principis
Fonamentals del Moviment de
1958?
• Simplificava l’antic programa polític del Partit
FET de las JONS que constava de 27 punts.
• Els principis fonamentals del moviment es
reduïen a 12.
• Suposava en realitat la marginació del ideals
dels falangistes que sempre havien desitjat
una definició institucional del Règim que
donara supremacia al Partit sobre el Govern i
el Estat.

Què establia la Llei Orgànica de
l’Estat de 1966?
• Establia la possibilitat de la separació entre el
càrrec de Cap de l’Estat i el de Cap del Govern.
• El cap del govern seria elegit pel cap de l’Estat
entre tres candidats proposats pel Consell del
Regne
• Introduïa la elecció de dos procuradors de
representació familiar per província.
• Regulava la successió a la Caporalia de l’Estat i
establia un Consell de Regència i qui assumiria
els poders en cas d’incapacitat del cap de

Què paper tenia el Partit: la
Falange Espanyola Tradicionalista i
de las Jons o MOVIMIENTO
NACIONAL?
• El seu Cap era Franco
• Però existia un Consejo Nacional del
Movimiento
• De FET i de les JONS depenien:
– Els sindicats Verticals (Organització Sindical
Espanyola)
– Frente de Juventudes
– Sección Femenina
– Organismes Censors i part de l’aparell

Què eren els Sindicats Verticals?
• Era una ORGANITZACIÓ SINDICAL controlada
pel Partit i per l’Estat.
• Representava el intent de fer realitat el ideal
falangista d’eliminar els conflictes entre
empresaris i obrers i la lluita de clases.
• Per ha aconseguir-ho en aquest sindicats
s’integraven representants dels empresaris i
dels treballadors. Els representants
negociaven les condicions de treball i drets
dels treballadors. En conseqüència les vagues

Què era el Frente de Juventudes?
• Era una organització que tenia com a objectiu
transmetre els ideals falangistes als joves, en
centres educatius de primera i segona
ensenyança i en centres de treball. Incloïa
formació política, educació física i paramilitar.

Què era la Secció Femenina?
• Era la secció del Front de Joventuts dedicat a
l’adoctrinament de les dones.
• Era dirigit per Pilar Primo de Rivera i l’objectiu
era preparar a les dones per a acomplir el seu
paper de mares.
• Incloïa fer un servei social que habilitava per a
realitzar estudis universitaris i convertir-se en
funcionaries de l’Estat.

Què va suposar la dictadura
franquista en relació als drets de la
dona?
• El franquisme va suposar un retrocés molt
important en els drets reconeguts a la dona.
Per exemple es va limitar la seua participació
en el món laboral.
• Per poder treballar una dona devia comptar
amb l’autorització del pare o després del
marit.
• Al final del franquisme en 1975 la població
activa femenina en Espanya era d'
aproximadament un 20 %

EVOLUCIÓ DEL FRANQUISME EN LA PRIMERA
ETAPA (1939-1959)

EVOLUCIÓ DE LES RELACIONS INTERNACIONALS
DEL FRANQUISME DURANT LA SEGONA
GUERRA MUNDIAL (1939-1945)

Quina va ser la posició del Règim franquista
davant l’esclat de la II Guerra Mundial?
• Durant el transcurs de la II Guerra Mundial
(setembre de 1939 a juny de 1945) el Règim
de Franco es va mantindre neutral. Però va
manifestar una clara simpatia per les
potències feixistes: Alemanya i Itàlia.
• No obstant la possibilitat d’un triomf del
aliats: Gran Bretanya, França, Estats Units i la
URSS va fer actuar a Franco amb cautela i
prudència, perquè el dictador tenia com a
objectiu perpetuar-se en el poder.

Què evolució va tindre la postura del
franquisme davant del desenvolupament
de la Guerra?
• Es poden distingir clarament dos etapes:
• (1939-finals de 1942).- El règim de Franco
manifesta clarament un recolzament a
Alemanya i Itàlia. Passarà del Estat de
neutralitat al Estat de No Bel·ligerància (juny
de 1940) què era un pas previ per a l’entrada
en la Guerra.
• (Des de 1943 a 1945), davant del
començament de les derrotes d’Alemanya i
Itàlia el franquisme tornarà a la neutralitat.

Quines són les decisions més importants
que caracteritzen el període 1939-1942?
• El ministre d’Afers Exteriors és Ramón Serrano
Suñer, falangista, cunyat de Franco i clar
partidari de la intervenció d’Espanya en la
Guerra.
• En juny de 1940 Alemanya venc i ocupa
França. Espanya passa de la neutralitat a la no
bel·ligerància. Suposa que Espanya ja no té
una posició equidistant entre els dos bàndols,
sinó que es declara obertament a favor de
Alemanya i Itàlia i molt prompte pot decidir

Què negociacions marquen els intents de
Hitler i Mussolini de fer que Franco entrara
en la guerra?
• LA ENTREVISTA
ENTRE HITLER I
FRANCO EN
HENDAYA EL 23
D’OCTUBRE DE
1940.
• LA ENTREVISTA
ENTRE FRANCO I
MUSSOLINI EN
BORDIGHERA EN

Quin era l’interes bàsic que els alemanys
tenien per a que Espanya entrara en la
guerra?
• Poder fer-se amb el control de Gibraltar, i
d’aquesta manera impedir la comunicació de
Gran Bretanya amb el seu imperi colonial.
• Els alemanys estaven preparant una operació
per conquerir Gibraltar coneguda com
operació Felix.

Perquè Franco i Hitler no van arribar a un
acord i Espanya no va entrar en la guerra?
• Ramon Serrano Sunyer i els falangistes eren
totalment partidaris.
• Franco a canvi de la seua col·laboració
demanava ampliar el protectorat espanyol en
el Nord d’Africa a costa dels dominis francesos
i una massiva ajuda militar econòmica i militar
d’Alemanya.
• Les pretensions de Franco van parèixer
excessives a Hitler i sobretot xocaven amb les
ambicions de Mussolini.

Què grups aconsellaven a Franco
no entrar en la Segona Guerra
Mundial?
• Molts militars professionals feien vore a
Franco que l’exèrcit espanyol després de la
guerra civil no estava preparat per intervindre
en la Guerra Mundial.
• Sectors monàrquics i de la gran burgesia
financera amb relacions amb Gran Bretanya
pensaven que no era bona idea decantar-se
per Alemanya.
• Sectors catòlics rebutjaven l’actitud dels nazis
cap el catòlics alemanys.

Que fet marca, la màxima col·laboració de
Franco amb Alemanya?
• En juny de 1941 Alemanya
envaeix la Unió Soviètica.
• Franco enviarà a Rússia la
División Azul, un cos
expedicionari de voluntaris,
compost per uns 18000
homes, que a les ordres del
General Muñoz Grandes
volien contribuir a derrotar
el comunisme.

No obstant que fets faran a Franco
abandonar definitivament la idea de
participar en la guerra?
• La resistència de Gran Bretanya, que feia
pensar en una guerra llarga i l’entrada d’Estats
Units en el conflicte en desembre de 1941.
• Aquest canvi de postura queda reflectit en el
cesasent de Ramón Serrano Sunyer com
ministre d’Exteriors en Octubre de 1942.
• A finals de 1942 i començament de 1943 el
russos comencen a avançar , mentre que els
nord-americans desembarquen en el Nord
D’Àfrica.

EVOLUCIÓ DE LES RELACIONS INTERNACIONALS
DEL FRANQUISME ENTRE 1945 I 1959

Què conseqüències podria haver tingut l’ajuda
de Franco a les potències feixistes durant la
Segona Guerra Mundial?
• La possibilitat que les potències
democràtiques vencedores pressionaren o
iniciaren una intervenció en Espanya per
derrocar la dictadura.
• La possibilitat que les potències recolzaren
una restauració de la monarquia Borbònica.

Què possibilitats va haver de haver
reinstaurar una monarquia democràtica en
1945?
• En 1941 havia mort Alfons XIII i va transmetre
els seus drets successoris al seu fill, Don Juan
de Borbó.
• Al llarg de la Segona Guerra Mundial va haver
contactes entre Don Juan i Franco. Era
possible que el dictador acceptara una
restauració de la monarquia a curt termini.
• Tanmateix Don Juan en 1945 va fer públic EL
MANIFEST DE LAUSANA, on demanava la
restauració de la Monarquia, de les llibertats,

Què conseqüències va tindre la publicació
del Manifest de Lausana per part de Don
Juan de Borbó?
• Franco no va voler abandonar el poder. Era
totalment contrari al restabliment de la
democràcia, perquè pensava que podrien
refer-se les forces de lo que el considerava la
Anti-Espanya: es a dir, el comunisme, el
anticlericalisme, i el separatisme.
• En 1946, no obstant, va publicar la llei de
Successió a la Jefatura de l’Estat que preveia la
Restauració de la Monarquia, però solament a
la mort del dictador.

Què van fer finalment les potències
occidentals vencedores en la Segona
Guerra Mundial?
• La seua actitud va estar presidida per
l’aplicació d’una doble moral:
– Es deien defensores de la democràcia i la llibertat i
criticaren durament el Règim de Franco al que
comparaven amb els derrocats règims totalitaris
d’Alemanya i Itàlia.
– Però al mateix temps sabien que començava una
nova era d’enfrontament amb la URSS, que
dominava la meitat d’Europa. Per això van preferir
a llarg termini mantindre una dictadura
anticomunista, abans de permetre que una

No obstant, què mesures es van prendre
des de 1946 contra el Regim de Franco?
• Es va tancar la frontera francesa.
• Una nota tripartita entre Estats Units, França i
Gran Bretanya establia:
– La impossibilitat de qualssevol associació amb
Espanya mentre governa-se Franco.
– Però al mateix temps establia la no intervenció en
els assumptes interns d’Espanya
• La ONU (Organització de les Nacions Unides)
no va permetre la entrada d’Espanya. Tampoc
es permetria el seu ingrés en qualssevol altre

Què efectes econòmics van tindre la guerra civil
espanyola, la segona guerra mundial i desprès el
aïllament internacional sobre el nivell de vida de
la població?
• Es calcula que en 1945 la renda per càpita dels
espanyols era un terç de la de 1935.
• De fet la renda per càpita de 1936 no es va
recuperar fins a 1954.
• La mortalitat infantil va pujar al 147 ‰.
• L’esperança de vida era de 47 anys per els
homes i 53 per les dones.
• Es l’època de la fam i de les cartilles de

Com van poder superar gran part del països d’Europa
Occidental aquesta situació de misèria causada en el
seu cas per la Segona Guerra Mondial?
• Gràcies a l’anomenat PLA MARSHALL, que
suposava ajuda material i financera a gran
escala i a fons perdut per part dels Estats Units
als països d’Europa Occidental, per augmentar
el nivell de vida, evitar el descontent i la
influència dels partits socialistes i comunistes.
• Entre 1947 i 1948 la rivalitat entre EEUU i la
URSS faria desenvolupar-se l’anomenada
Guerra Freda.
• TANMATEIX ESPANYA VA QUEDAR EXCLOSA DE

Què va fer el Règim franquista per a tractar
de trencar el seu aïllament internacional?
• Accentuar la imatge catòlica del Règim, per
dissimular la seua orientació feixista durant la
Segona Guerra Mundial. En molt països
europeus estaven arribant al poder partits
Cristianodemòcrates.
• Com ja hem assenyalat aprovar reformes
legislatives que tractaven de maquillar el
regim dictatorial del Regim
• I sobretot fer propaganda del seu caràcter
ANTICOMUNISTA.

Què fet explica aleshores, la ruptura de
l'aïllament del règim franquista, i al mateix
temps la supervivència de la dictadura?
• L’ESCLAT DE LA GUERRA FREDA ENTRE EL
BLOC OCCIDENTAL CAPITALISTA LIDERAT PELS
ESTATS UNITS I EL BLOC COMUNISTA LIDERAT
PER LA URSS.
• EL GOVERN DELS ESTATS UNITS VA DECIDIR
CONTROLAR UN PAÍS AMB UNA POSICIÓ
ESTRATÈGICA EN EL MEDITERRANI COM
ESPANYA SENSE FER RES PER ACAVAR AMB LA
DICTADURA.

Què fets marquen aquesta ruptura de
l'aïllament internacional del Règim de Franco?
• La reobertura de la frontera francesa en 1948
• En 1950 una resolució de la ONU, que
permetia la tornada dels ambaixadors. Els
primers en tornar van ser els de Estats Units i
Gran Bretanya.
• La celebració en Espanya en 1952 d’un
Congrés Eucarístic internacional i després en
1953 la signatura d’un NOU CONCORDAT amb
el Vaticà.
• En 1953 la signatura d’un TRACTAT DE

SIGNATURA DEL CONCORDAT DE 1953

A què acords es va arribar en
l’acord hispano-nordamericà de
1953
• Espanya cedia una sèrie de bases militars als
Estats Units:
– Rota (Base Naval en Càdis)
– Morón (Cadis)
– Torrejón d’Ardoz (Madrid)
– Zaragoza.
• A canvi Espanya rebria ajuda econòmica i
financera per part dels Estats Units.

Visita del President Dwight
Eisenower a Espanya en 1959.

LA POLÍTICA ECONÓMICA DURANT LA
DICTADURA FRANQUISTA

Què sistema econòmic va existir en
Espanya durant la dictadura franquista?
• El sistema econòmic va ser el capitalista, basat
en l’existència de la propietat privada i per
tant diferents classes socials.
• De fet el colp d’Estat del 18 de juliol de 1936
s’havia realitzat per evitar una presumpta
revolució socialista que haguera tingut com a
conseqüència la eliminació de la propietat
privada.
• Durant la dictadura de Franco els grans
terratinents van conservar les seues terres, els

Com es coneix també l’economia
capitalista?
• Es coneix també com economia de mercat,
basada en la llei de la oferta i la demanda.
• L’ economia de mercat va lligada a la ideologia
del liberalisme econòmic segons la qual el
Estat no té que intervindre en l’economia. La
iniciativa de crear empreses es dels individus o
empresaris privats.
• En aquesta economia de mercat el preu dels
béns i servicis queda determinat per la llei de
l’oferta i la demanda.

Tanmateix que polítiques econòmiques
s’aplicarien durant el franquisme?
• Entre 1939 i 1959 el franquisme es va apartar
de una política econòmica liberal, perquè va
decidir que el Estat intervindria en la creació
d’empreses, regularia els preus sense deixar
funcionar la llei de la oferta i la demanda i
faria pràcticament impossible el comerç amb
l’exterior. Aquestes idees d’intervenció de
l’Estat en l’economia procedien de la ideologia
feixista.
• En canvi des de 1959 fins a 1975 el regim de

LA POLÍTICA ECONÒMICA ENTRE 1939-1959
L’AUTARQUIA ECONÒMICA

Què característiques va tindre la
política econòmica entre 1939-
1959?
• El intent de desenvolupar una política
econòmica AUTÀRQUICA.
• La AUTARQUIA és el intent pel qual un Estat
tracta de produir tots els productes que
necessita, per a no dependre de l’exterior.
• Aquesta política econòmica autàrquica havia
sigut practicada per la Itàlia feixista i
l'Alemanya Nazi.

Què raons expliquen el intent de desenvolupar
una política econòmica autàrquica?
• El predomini de les idees dels falangistes en
aquesta primera etapa del franquisme, que
propugnaven una política econòmica
nacionalista i de substitució d’importacions.
• A l’aïllament internacional del Règim de
Franco al acabar la Segona Guerra Mundial.

Què mesures va prendre el govern per
tractar de fer possible aquesta autarquia
econòmica?
• Un intent d’ augmentar la producció agrària,
es a dir d’ aliments per a satisfer les
necessitats de tota la població sense tindre
que recórrer a importar.
• La intervenció de l’Estat per crear empreses
industrials en sectors estratègics de
l’economia. Es a dir el Estat crearia empreses
públiques.
• L’establiment d’un rigorós control del comerç
exterior

Quina era la situació d’Espanya en la
postguerra en el terreny de la producció
d’aliments?
• L’agricultura i la ramaderia havien patit els
efectes de la guerra i es va tardar en tornar a
la normalitat. A més els sistemes de cultiu
eren encara molt arcaics. No s’utilitzava
maquinaria i adobs i la productivitat era molt
baixa.
• Com a conseqüència la producció d’aliments
era insuficient i fins la dècada de 1950 la
població espanyola va patir fam.

Què mesures va prendre el govern per
garantir l’abastiment de la població i
estimular la producció agrària?
• Es va implantar un sistema de CARTILLES DE
RACIONAMENT, que suposava que l’accés als
productes bàsics alimentaris quedava regulat i
controlat per l’Estat. Els preus dels aliments no
seguien la llei de l’oferta i la demanda sinó
que estaven fixats per l’Estat. Aquesta mesura
va a estar en vigor fins 1952
• Es va crear un Servei Nacional Del Blat amb
dos objectius:
– Estimular la producció agrària.

Què conseqüències va tindre l’aplicació
d’aquesta política de control de la
producció i els preus per part del govern?
• Va provocar l’aparició del MERCAT NEGRE o
com també va passar a ser conegut com l’
ESTRAPERLO.
• El Mercat Negre es va generar perquè:
– Molts agricultors amagaven part de la seua
producció per a no vendre-la als preus fixats pel
govern.
– Molta gent amb poder adquisitiu estava disposada
a pagar més per productes que no podien adquirir
per la via legal de les Cartilles de Racionament.

Què estratègia va seguir el govern
en el terreny de la industria?
• Es va desenvolupar una política nacionalista o
de substitució d’importacions.
• L’Estat assumiria la creació d’empreses en
sectors industrials on la iniciativa privada
espanyola no havia sigut capaç amb
anterioritat de fer-ho de manera autònoma,
per exemple en el sector de l’automòbil.
• L’organisme estatal que impulsaria la creació
d’aquestes empreses seria el INI (INSTITUT
NACIONAL DE INDÚSTRIA) creat en l’any 1941.

Quines van ser les actuacions més
destacades del INI?
• Va crear empreses en el sector de l’automòbil
com SEAT o PEGASO
• Va construir moltes drassanes.
• Va fomentar la siderúrgia que es va
nacionalitzar. A més de els Alts Forns de
Vizcaya es va crear ENSIDESA en Astúries o els
Alts Forns del Mediterrani en Sagunt.
• La major part de les empreses mineres es van
integrar en una empresa estatal (HUNOSA)
• Es van crear grans companyies per a generar

Com es va finançar la creació de la
major part d’aquestes indústries?
• L’Estat va tindre que augmentar les seues
despeses i va recórrer al dèficit públic, es a dir,
a gastar més del que ingressava per impostos.
Com a conseqüència va augmentar el deute
públic.
• També va emetre paper moneda.
• El resultat va ser un augment molt important
de la inflació.

Què característiques va tindre el comerç
exterior espanyol en aquest període?
• La política mantinguda pel govern era molt
proteccionista. Aquesta política proteccionista
suposava:
– Què l’Estat tenia que donar una autorització
prèvia o llicència per permetre exportacions i
sobretot importacions.
– El aranzel sobre les importacions era molt elevat.
– El sistema monetari era de canvis múltiples.
• A més les empreses estrangeres
multinacionals no podien instal·lar-se en

Què conseqüències econòmiques va tindre
l’aplicació d’aquesta política industrial i
comercial?
• A finals de la dècada de 1950 la situació de
l’economia espanyola era molt greu, perquè:
• El creixement econòmic era feble.
• La inflació era molt elevada.
• El deute públic era molt gran i el Estat
pràcticament no podia fer front al pagament
dels interessos.
• El comerç exterior era molt deficitari, perquè
només s’exportaven productes agraris com la
taronja. En canvi no es podia prescindir de la

Davant d’aquesta situació que va
fer el Règim de Franco?
• Des de 1953, amb la firma dels Tractats de
Defensa amb els Estats Units, el govern
espanyol va començar a rebre ajudes
financeres i préstecs i a finals de la dècada
dels 50 es va integrar en el FMI
• En aquesta conjuntura els governs estrangers,
sobretot el nord-americà i el Fons Monetari
Internacional van condicionar l’ajuda (el
rescat de l’economia espanyola de la fallida) a
un canvi en el tipus de política econòmica.

Quins van ser els responsables del
canvi de política econòmica?
• Els anomenats TECNÒCRATES, que eren en la
seua major part membres de l’OPUS DEI.
• Reben el qualificatiu de tecnòcrates, perquè
les seues idees responien a les idees
ortodoxes que s’aplicaven en el món
capitalista. Ja no es deixaven influir pels ideals
falangistes.
• Entre els tecnòcrates que seran responsables
del canvi de política econòmica estan
Laureano Lòpez Rodó, Alberto Ullastres, i

LA LIBERALITZACIÓ DE L’ECONOMIA I EL
DESARROLLISME EN ESPANYA. (1959-1975)

Què política van aplicar en Espanya
els Tecnòcrates?
• La primera mesura va consistir en un PLA
D’AJUST ECONÒMIC, conegut com PLA
D’ESTABILITZACIÓ DE 1959.
• LA LIBERALITZACIÓ DE L’ECONOMIA

En que va consistir el PLA
D'ESTABILITZACIÓ DE 1959?
• En un fort retall de les despeses públiques
amb l’objectiu de reduir el dèficit públic i el
deute de l’Estat.
• En la devaluació de la peseta, per a fer més
competitius els productes espanyols en
l'estranger.

Què mesures liberalitzadores de
l’economia van acompanyar al Pla
d'Estabilització?
• El permís per a que empreses estrangeres
multinacionals pugueren instal·lar-se en
Espanya.
• En la supressió de l’autorització per part de
l’Estat de fer importacions, encara que els
aranzels van continuar sent elevats.

Què va passar quan el govern va permetre
la instal·lació de multinacionals estrangeres
en Espanya?
• La inversió estrangera en Espanya va
augmentar d’una manera molt important
perquè es podien obtindre molts beneficis:
– En Espanya els salaris eren molt més baixos que
en la resta d’Europa.
– En Espanya pràcticament no hi havia conflictivitat
laboral, perquè havia una dictadura que impedia
les vagues.
– Les empreses podien obtindre grans beneficis
venent els seus productes en Espanya o els
propers països europeus.

Què va passar amb les indústries
espanyoles?
• Les empreses de l’INI van començar a tindre
beneficis i es van consolidar, ja que algunes
actuaven com a monopolis (CAMPSA,
TELEFÓNICA)
• Les indústries espanyoles de caràcter privat
tradicional de sectors com el tèxtil o el de
transformats metàl·lics de Catalunya o el País
Basc també van créixer de manera molt
important.
• Van aparèixer inclús noves indústries en el

Què conseqüències va tindre
aquest creixement industrial?
• Les fàbriques es van consolidar en els nuclis
industrials principals (Catalunya, País Basc,
Madrid, València). Aquestes demanaven ma
d’obra. Per tant gran part dels llauradors de
les zones mes rurals i endarrerides van
començar a emigrar a les ciutats d’altres zones
de l’Estat.
• Es calcula que en la dècada dels 60 uns tres
milions d’espanyols van abandonar el camp i
es van instal·lar en ciutats.

Què tipus de política industrial van
desenvolupar els govern espanyols en la
dècada del 60?
• La intervenció de l’Estat en l’economia es va
limitar a el intent de fer que el
desenvolupament industrial es generalitzarà a
altres zones.
• Per això va elaborar els anomenats PLANS DE
DESENVOLUPAMENT, que preveien la creació
del POLS DE DESENVOLUPAMENT en ciutats
de Galicia, Andalusia, Castella i Lleó, Aragó.
L’Estat donaria subvencions, avantatges fiscals
i altres incentius a les empreses que

Què altres factors van contribuir al
creixement econòmic en la dècada de
1960?
• La emigració de més d’un milió d’espanyols a
diversos països europeus, degut a la demanda
de ma d’obra que hi havia en països com
Alemanya, França, Suïssa, etc. Aquests
emigrants van enviar moltes remeses de
divises amb les quals es van finançar molts
negocis.
• L’augment del poder adquisitiu dels
treballadors europeus i la concessió d’un mes
de vacacions pagades van fer que molts

Què repercussions va tindre el
creixement econòmic en
l’agricultura?
• L’emigració massiva de llauradors a les ciutats
va fer que els salaris agraris pujaren. Per això
els propietaris agraris van tindre que invertir
en maquinaria.
• Les activitats agràries (agricultura i ramaderia)
van deixar de ser d’autoconsum i es va
transformar en comercials. Els productes es
van destinar als mercats urbans. Va haver cada
vegada major demanda de productes
ramaders com la carn i els ous.

Què va passar amb el sector
terciari?
• A banda del gran creixement del turisme, es
van desenvolupar altres sectors com la banca,
els segurs, el comerç, el transport,
l’ensenyament, o la sanitat.
• Per tant cada vegada MÉS proporció de
població espanyola treballava i vivia en ciutats

Què conseqüències socials va
tindre aquest gran creixement
econòmic?
• Els treballadors van augmentar el seu poder
adquisitiu, i van gaudir de cases amb
electrodomèstics i inclús va generalitzar-se l’ús
del cotxe.
• La misèria va començar a desaparèixer i la
major part de la població espanyola es va
començar a integrar en lo que anomenem
classes mitjanes.
• Aquestes classes mitjanes cada vegada tenien
més cultura, volien més llibertat, adoptaven

En aquest context de modernització que
lleis van promulgar la Dictadura per tractar
d’adaptar-se a les noves demandes socials?
• Llei de Convenis Col·lectius (1958) que donava
més drets als treballadors a l’hora d’establir
les seues condicions de treball.
• La Llei de Premsa de 1966, elaborada pel
Ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga
Iribarne, que suprimia la censura prèvia,
encara que mantenia les sancions i els
tancaments de diaris que divulgaren noticies
en contra del Règim.
• La Llei de Llibertat Religiosa de 1967, que

Significaven aquestes lleis que Franco
estava disposat a acceptar una transició a
la democràcia?
NO
• L’OBJECTIU DE FRANCO i dels seus seguidors
serà la supervivència del Règim, inclús després
de la mort de Franco.
• Per tant es tractava de canviar algunes coses,
per a que tot continuara igual.

OPOSICIÓ AL FRANQUISME EN L’ ETAPA DE 1939
A 1959 . CONFLICTES SOCIALS.

Quina va ser la primera actuació
d’una part de l’oposició al
franquisme?
• Des de 1939 a 1948 partides de guerrillers
coneguts com “maquis” van tractar de
mantindre la lluita contra el Règim franquista,
però en cap moment van tindre l’oportunitat
de fer perillar la continuïtat del Règim.
• No obstant en 1944 desprès de l’ alliberació
de França pels aliats va haver un intent
d’invasió per la Vall D’Aran.
• La major part dels membres del maquis van
ser membres del Partit Comunista. No obstant

Què estratègia van adoptar els
partits polítics republicans en
l’exili?
• Els partits republicans van tindre una actuació
molt limitada. Els exiliats republicans van
establir un govern republicà en l’exili amb seu
en Mèxic i després en Paris. Es mantindria fins
a 1977.
• Al perfilar-se el final de la Segona Guerra
Mundial una part de l’oposició monàrquica
esperava la intervenció dels aliats per
pressionar el Règim de Franco. La seua
esperança era la restauració d’una monarquia

DON JUAN
DE BORBON
DON JOAN
CARLES I EL
SEU GERMÀ
ALFONS.

Quina seria l’actuació del PSOE en
l’exili?
• El PSOE, que havia sigut el principal partit
polític durant la Segona República i la Guerra
Civil va quedar molt dividit. Després els seus
líders (Rodolfo Llopis) van optar per una
estratègia de:
– No fer cap tipus d’aliança amb el Partit Comunista.
– No prendre iniciatives per dirigir el moviments
socials reivindicatius que espontàniament
sorgirien en l’interior d’Espanya.
• Aquesta inacció del PSOE es va acabar

Què estratègia d’oposició va desenvolupar
el PCE durant la dictadura franquista?
• El PCE, que havia sigut minoritari durant la
Segona República, i molt important durant la
guerra civil, es va convertir en el principal
partit de l’oposició en l’exili durant la
dictadura franquista degut a que:
– A partir de 1948 va oferir a la resta de forces de
l’oposició al franquisme una política de
reconciliació nacional.
– A que gaudia del suport de la URSS.
– Però sobretot perquè va decidir actuar dins
d’Espanya de forma clandestina organitzant

Quins van ser el primers conflictes socials
que es van viure durant el franquisme?
• Malgrat que les vagues estaven prohibides i
sancionades com actes de rebel·lió militar, les
dures condicions de la postguerra van fer que
esclataren de manera espontània alguns
moviments de protesta entre els quals
destaquen:
– Protestes obreres en Catalunya i el País Basc
– Boicot a l’ús de tramvies en Barcelona, per la
pujada dels preus en 1951

Quins van ser els primers actes de protesta
que es van viure en la Universitat?
• En la dècada de 1950 va començar la
conflictivitat en la Universitat.
• Es va deure en certa manera al intent de
modernitzar la vida universitària duta a terme
pel Ministre d’Educació Joaquin Ruiz Jiménez,
que va tractar de incentivar l’ intercanvi d’
idees.
• Però aquest cert ambient de tolerància va fer
que una part dels estudiants tractarà d’actuar
al marge de les directius del SEU (Sindicat
Espanyol Universitari) integrat en el Moviment

L’OPOSICIÓ POLÍTICA EN LA DÈCADA DE 1960

Quins són els aspectes més rellevants de
l’oposició al franquisme en la dècada de
1960?
• La reorganització del nacionalisme en el País
Basc i Catalunya.
• Els intents de l’oposició de denunciar la falta
de democràcia en Espanya que van culminar
en 1962 en l’anomenat pel Règim
“Contubernio de Munich”.
• L'execució de Julián Grimau en 1963, per
delictes comesos durant la guerra civil
• L’ augment de la conflictivitat laboral
• L’ augment de la protesta estudiantil.

Quins són els fets més destacats de
la reorganització del nacionalisme
Basc?
• En 1958 en un marc d’absència de llibertats es
va produir una escissió dins del Partit
Nacionalista Basc, que donaria pas al
naixement de ETA (Euskadi Ta Askatasuna) o
Euskadi Llibertat.
• En el context internacional de guerra freda
van assumir la idea de autodeterminació del
poble basc utilitzant la lluita armada com
estava fent en eixa època un bon nombre de
pobles sotmesos a l’acció de l’imperialisme

Com va reaccionar el Règim
franquista davant de l’amenaça del
terrorisme?
• En 1970 es van celebrar el judicis de Burgos
(justícia militar)contra 16 membres d’ETA
(entre ells dos clergues) acusats de l'assassinat
d’aquestos policies. 9 van ser condemnats a
mort. Però davant de la pressió interna i
internacional Franco va commutar les penes
de mort.

Com es va reorganitzar el
nacionalisme català?
• Els partits nacionalistes en Catalunya i les
associacions de qualssevol tipus estaven
totalment prohibits.
• Per això les possibilitats de mantindre vives les
aspiracions del nacionalisme català només es
van poder donar en el marc d’associacions de
tipus cultural lligades a l’Església catòlica.
• Entre els militants d’aquests grups catòlics
destacarà per exemple Jordi Pujol.

Què va ser el “Contubernio de
Munich” de 1962?
• En l’any 1962 el govern espanyol va fer una
primera petició d’entrada en la CEE
(Comunitat Econòmica Europea). La petició va
ser rebutjada ja que era una exigència bàsica
l'existència d’una democràcia com a sistema
polític.
• El intents d'aprofundir en la unitat europea
van fer que es celebraren reunions de caràcter
internacional, Congressos Europeus.
• En 1962 el IV Congrés Europeu es va celebrar

Perquè es va produir l’execució de
Julian Grimau?
• Aquest havia ingressat en el partit comunista
en 1936 i va desenvolupar el càrrec de policia
durant la guerra civil.
• En 1962 va ser enviat a Espanya pel PCE, però
va ser detingut.
• Va ser acusat de tortures durant el període de
la Guerra Civil i el Tribunal Militar que el va
jutjar el va considerar culpable , executat en
1963.

Perquè es va produir un augment
de la conflictivitat en el món
laboral?
• Per l’augment del nombre d’obrers industrials i
de miners, degut a la industrialització
generalitzada de la dècada de 1960
• A la infiltració dins dels sindicats verticals de
forces que demanaven millores reials en les
condicions de vida dels obrers, que van ser:
– Alguns membres del associacionisme sindical
cotòlic agrupat en organitzacions com la
HOAC,(Hermandad Obrera d’ Acció Catòlica) i la
seua organització juvenil, la JOC (Juventud Obrera
Católica).

Quina va ser la forma d’organització que va
permetre actuar als comunistes i també a
membres de la HOAC i de JOC?
• La creació de Comissions Obreres dins de cada
empresa.
• CCOO en l’actualitat es un sindicat organitzat i
legal, però en aquella època no podia actuar
como tal, perquè només estaven permesos els
sindicats verticals.
• Per tant l’estratègia, sobretot del PCE va ser
que de manera clandestina i sempre sense
mostrar la seua verdadera ideologia,
treballadors amb carisma i capacitat de

Què fets destaquen en l’actuació de
Comissions Obreres durant el franquisme?
• Aquesta forma d’actuació va cobrar forma
sobretot a partir de 1964.
• En les eleccions sindicals de 1966 Comissions
Obreres va obtindre uns resultats molt
favorables.
• Els serveis de Seguretat del Règim van
detectar l’actuació organitzada d’aquest
sindicat il·legal amb infiltrats del PCE i van
il·legalitzar el moviment associatiu en 1967.
No obstant la seua actuació va continuar cada

Perquè va augmentar la protesta
estudiantil en la dècada de 1960?
• En la dècada de 1960 la societat espanyola va
viure un procés molt important de
modernització i elevació del seu nivell de vida.
• Van començar a créixer les classes mitjanes i
l’accés a la universitat ja no era un privilegi
d’una minoria. El nombre d’universitaris
també va créixer.
• Aquest estudiants universitaris eren
conscients de la humiliació que suposava viure
en un país sense democràcia i van començar a

Quins són els incidents més greus deguts a
la participació dels estudiants?
• Els estudiants universitaris van tractar
d’aconseguir el reconeixement d’un Sindicat
Democràtic d’Estudiants.
• En 1965 una manifestació d’estudiants en
Madrid va provocar la destitució de
Catedràtics com Enrique Tierno Galvan o Jose
Luis Aranguren.
• En 1969 es donaren nous conflictes en
Barcelona i en Madrid on va morir l’estudiant
Enrique Ruano.

Com va evolucionar l’Església
Catòlica en la dècada de 1960?
• Entre 1963 i 1965 en Roma es va celebrar el
Concili Vaticà Segon, patrocinat pel Papa Juan
XXIII. Tractava d’adequar l’actuació de
l’Església Catòlica als nous temps. Entre altres
coses en aquest concili es va suprimir la missa
en llatí.
• El nou Papa Pau VI va seguir en aquesta línea
renovadora i això va fer que foren elegits
bisbes en Espanya, membres de la jeràrquica
catòlica que van començar a fer crítiques als

Què repercussions va tindre l’aplicació de
la nova llei de Premsa de Fraga Iribarne de
1966?
• Aquesta Llei havia suposat l’eliminació de la
censura prèvia encara que mantenia les
sancions i les suspensions de diaris si les
noticies eren critiques amb la dictadura.
• Tanmateix aquesta llibertat va permetre en
1969 denunciar un cas de corrupció: l’
anomenat CASO MATESA. Es tractava d’una
fàbrica de producció de maquinaria tèxtil que
rebia subvencions de l’Estat en funció de les
màquines exportades. Es va descobrir que

LA DECADA DE 1970. EL FINAL DEL
FRANQUISME.

Quins són els factors claus per entendre l’evolució final
de la dictadura franquista i la posterior transició a la
democràcia?
• La divisió dels polítics franquistes entre els
immobilistes i els aperturistes partidaris de
una transició cap a la democràcia.
• L’actitud del Princep d’Espanya Joan Carles I,
que encara que no ho manifestara obertament
volia restaurar la democràcia.
• La nova actitud de l’Esglèsia Catòlica,
partidaria de la reconciliació nacional.
• El reforçament de la protesta obrera i
estudiantil contra el Règim, aguditzada per

Quines són les tendències que van sorgir
dins del franquisme a finals de la
dictadura?
• IMMOBILISTES. PARTIDARIS DEL
MANTENIMENT DE LA DICTADURA.
– Els immobilistes que volien mantindre les
institucions del franquisme després de la mort de
Franco en la seua integritat. Eren fonamentalment
els polítics i militars vinculats a Falange, i els
familiars de Franco. Seràn coneguts com el
BÚNQUER.
– Els tecnòcrates i Carrero Blanco, que volien
introduir certes reformes, però mantindre al
mateix temps les institucions franquistes, donant

Perquè el grup partidari de mantindre la
dictadura franquista es conegut com el
búnquer?
• Aquesta és una expressió figurada o
metafòrica que volia donar a entendre que
aquest grup era totalment immobilista. Era
totalment contrari a qualsevol reforma (
Literalment un búnquer és una Construcció
defensiva de murs d’hormigó)
• Era un grup que desconfiava del Princep
d’Espanya Joan Carles i que conspiraria per
substituir-lo

Què postura mantenia l'Església Catòlica
en aquesta etapa final del franquisme?
• L'Església Catòlica havia sigut un dels pilars del
Règim franquista.
• Però des de la finalització del Concili Vaticà
Segón l'Església catòlica havia canviat la seua
orientació.
• En Espanya la renovació de l'Església Catòlica
va ser impulsada sobretot pel nou bisbe de
Madrid i President de la Conferencia Episcopal
Espanyola VICENTE ENRIQUE I TARANCON.
• TARANCON va fer autocrítica del paper de

Mentrestant que actitud mantenia
Joan Carles?
• Joan Carles havia segut educat en Espanya
pels preceptors nomenats per Franco.
• En molts actes públics apareixia associat a la
figura de Franco.
• Ni abans ni desprès de la seua designació com
a successor va fer crítiques al franquisme. Va
procurar mantindre una actitud ambigua.
• Per tant molts li adjudicaven falta de caràcter,
un home al que seria fàcil manipular.
• En conseqüència els polítics de l’oposició

Què conseqüències va tindre aquesta actitud de
Joan Carles, en les relacions amb el seu pare
Don Juan de Borbó?
• Don Juan de Borbó tenia el drets dinàstics. Era
el successor legítim d’ Alfons XIII.
• Des de sempre havia defensat el restabliment
de la democràcia i de les llibertats.
• Però Franco en 1969 va designar a Joan Carles
com a successor, fet que va comportar un
distanciament i un deteriorament de les
relacions personals entre pare i fill.

Tanmateix perquè Joan Carles
mantenia aquesta actitud
ambigua?
• Joan Carles i els seus assessors entre els que
destacava Torcuato Fernàndez de Miranda,
pensaven que si per part del Princep es feia
una declaració clara a favor de la restauració
de la democràcia seria inevitablement
substituït per un altre.
• Per tant pensaven que la única forma d’
aconseguir una evolució del Règim era
convertir-se en Rei i fer ús del poders que
s'atribuïen al cap de l’Estat per transformar el

Quins d’aquests sectors polítics va controlar el
poder polític en la etapa final del franquisme?
• EL SECTOR LIDERAT PER CARRERO BLANCO.
• Franco, per primera vegada en el transcurs de
la seua dictadura, per motius de salut, va cedir
el càrrec de President del Govern en juny de
1973 a l’Almirall Carrero Blanco.
• Per a Franco amb el nomenament de Carrero
Blanco quedava garantit que el règim
franquista es prolongaria després de la seua
mort.

Quin era el projecte polític de CARRERO
BLANCO, i part dels tecnòcrates després de la
mort de Franco?
• Aquest grup havia donat suport al
nomenament de Joan Carles com a successor
en la Jefatura de l’Estat.
• Però pensaven que Joan Carles no tindria el
mateix paper que Franco. Seria només una
figura simbòlica, mentre que el poder efectiu
seria exercit pel Cap del Govern i la resta
d’institucions franquistes. (Corts, Cosell
Nacional del Moviment,etc)
• Per tant suposava també la continuació del

Què fet va provocar el fracàs del pla previst per
Franco per a fer sobreviure el franquisme
després de la seua mort?
• L’ASSASSINAT DE L’ALMIRALL CARRERO
BLANCO, en una atemptat terrorista d’ETA en
Madrid en desembre de 1973.
• Amb la seua mort desapareixia el home
carismàtic que podria condicionar l’actuació
posterior de Joan Carles.

Qui va ser elegit com a President del nou Govern
per part de Franco?
• L’elegit va ser Carlos Arias Navarro, que en el
Govern de Carrero era Ministre de l’Interior.
Era un home que procedia dels serveis de
seguretat i volia transmetre la idea que el
règim no anava a permetre, ni tolerar cap
tipus de desordre social, es a dir, que anava a
actuar amb ma dura.
• Carlos Arias Navarro va ser de l’agrat del
búnquer i podia suposar un entrebanc major

Quin va ser el primer programa
polític de Carlos Arias Navarro?
• ARIAS NAVARRO VA PLANTEJAR INFLUIT PELS
MINISTRES APERTURISTES UN PROGRAMA DE
REFORMES
• Arias Navarro va pronunciar el 12 de febrer de
1974 un discurs davant les Corts on declarava
la seua intenció d’introduir alguns canvis en el
sistema polític:
– Elecció d’alcaldes.
– Augment del poder dels procuradors de les Corts.
– I una Llei d’associacions polítiques que es podrien

No obstant que fets faran a Arias Navarro
utilitzar de nou la repressió i abandonar les
idees reformistes?
• Un conflicte amb l'Església Catòlica. El
anomenat Caso Añoveros.
• Les crítiques del búnquer als ministres
aperturistes.
• L’augment de la protesta estudiantil i de la
conflictivitat laboral.
• La continuació del terrorisme d’ETA i l’aparició
de noves organitzacions terroristes d’extrema
esquerra com el FRAP (Frente Revolucionario
Antifascista i Patriota) en 1973 i el GRAPO

Quan i perquè es va produir el cas
Añoveros?
• En març de 1974 el bisbe de Bilbao va fer una
homilia on va fer una defensa de les llibertats i
de la cultura pròpia dels pobles, en relació al
cas basc.
• La reacció del Govern Arias va ser l’arrest del
bisbe i la seua intenció d’expulsar-lo
d’Espanya.
• Tanmateix el Cardenal Tarancon va amenaçar
a Arias amb l’excomunió i per intervenció del
mateix Franco no es va aplicar cap sanció al

Perquè es va produir la dimissió del
ministres aperturistes del govern d’Arias?
• Per les crítiques que va rebre el Ministre
d’Informació Pio Cabanillas que havia permès
una amplia llibertat d’informació.
• En solidaritat la resta de ministres reformistes
van anar abandonant el govern.

Com va reaccionar el govern d’Arias
davant el repte del terrorisme?
• El govern d’Arias va respondre a la violència
terrorista amb l' imposició de condemnes a
mort i una dura repressió.
• En març de 1974 es va produir la condemna a
mort de l’anarquista Salvador Puig Antic.
• El setembre de 1975 van ser executats tres
membres del FRAP i dos membres d’ETA. Es
van produir manifestacions i condemnes a la
dictadura franquista en molts països
europeus.

Com es va reorganitzar l’oposició
en aquesta etapa final del
franquisme?
• Els partits de l’oposició interna i externa van
començar a coal·ligar-se per tractar de
derrocar la dictadura.
• D’aquesta manera abans de la mort de Franco
es van crear tres aliances de forces polítiques i
sindicals:
– L’ Assemblea de Catalunya.
– La Junta Democràtica
– La Plataforma de Convergència Democràtica.

Com es va crear i que defenia
l’Assemblea de Catalunya?
• Es va crear en 1971 per iniciativa del PSUC
(Partit Socialista Unificat de Catalunya)
• A aquesta plataforma es van sumar totes les
forces polítiques de l’àmbit polític català.
• El seu lema era “Llibertat, amnistia i Estatut
d’Autonomia”

Com es va crear i que pretenia la
Junta Democràtica d’Espanya?
• Es va crear en juliol de 1974 per iniciativa del
PCE.
• A mes del PCE es van integrar:
– CCOO
– Partit Socialista Popular, d’Enrique Tierno Galvan.

Com es va crear i que pretenia la
Plataforma de Convergència
Democràtica?
• Va ser creada en juny de 1975
• Va ser iniciativa del PSOE, que des de 1974,
des de el Congreso de Suressnes estava liderat
per Felipe Gonzàlez.
• A la Plataforma es van sumar:
– UGT
– Izquierda Democràtica, grup democristià de Ruiz
Jiménez
– PNV.

Què esperaven aquestes forces
polítiques de l’oposició?
• Esperaven que a la mort de Franco es crearen
les condicions per aconseguir una transició a
la democracia.

Com es va produir la malaltia de Franco
que va provocar finalment la seua mort?
• A finals d’Octubre de 1975 Franco va patir un
atac cardíac. La seua etapa final es prolonga
fins el 20 de novembre de 1975 quan
definitivament es certifica la mort del
dictador.

Franco y su dictadura

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Similar to Franco y su dictadura

Similar to Franco y su dictadura (20)

More from benienge

More from benienge (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (9)

Franco y su dictadura