L’article fa diverses lectures estranyes de les dades per a recalcar eixa importància de la producció i l’ocupació a la indústria d’explotació animal i per a maquillar la feblesa del sector de cara a l’exterior. Les exportacions, en el marc de la crisi sistèmica que patim, tenen molta rellevància respecte al consum interior, en caiguda lliure com a conseqüència de la reestructuració centrada en augmentar els beneficis del capital a costa de les rendes del treball. Per si no ho teníem clar, darrere de l’esclavitud, explotació i matança dels animals hi ha un negoci molt potent...

1. El vocabulari de la indústria (II). Muntanyes de diners i la influència.
Altre article interessant del nº 351 de la revistaCárnica 20001es titulaProductes carnis i
embotits tiren del sector agroalimentari espanyol2. En resum, és una lectura interessada
de dades sobre el negoci vinculat a la Federació espanyola d’indústries d’alimentació i begudes
(FIAB3), publicades pel ministeri espanyol d’agricultura, alimentació i medi ambient
(MAGRAMA4) i referides al període 2009-20125.
La importància econòmica de la
indústria d’explotació animal es
mostra a partir d’algunes d’aquestes
dades:
- De les 29.196 empreses en actiu el
2012, 17.089 estan relacionades amb
la cria i matança d’animals (58’53%6).
- El 2011, les indústries d’explotació
animalespanyoles ocupen el 39’32% de
les persones treballadores del sector
(173.000 dels 440.000 contractes
totals7).
Cadena de muntatge. A les safes, carn de les víctimes de la
indústria d'explotació animal.
- Eixe any, produïren el 45’40% del
total d’aquest sector (41’144 milions
d’euros8).
- Pel que fa al comerç exterior, la seua
importància decau: el 2012 importaren per valor de 8.504 milions d’euros i les exportacions
sumaren 8.925. Amb una important recuperació respecte a anys anteriors, la taxa de cobertura9
dels productes de l’explotació animal ha passat a ser de 104’95 (421 milions de diferència a favor de
les exportacions). El 2010 es saldà amb una taxa de 84’90 (1.271 milions més en importacions) i el
2011 fou de 92’96 (630 milions). La taxa de 2012, i malgrat eixa important recuperació,només
representa el 5’9% del total del sector alimentari, que fou de 125’92 (34.624 milions d’exportacions
i 27.497 d’importacions, que es salden amb 7.127 milions a favor de les primeres)10.
L’article fa diverses lectures estranyes de les dades per a recalcar eixa importància de la
producció i l’ocupació a la indústria d’explotació animali per a maquillar la feblesa del
sector de cara a l’exterior. Les exportacions, en el marc de la crisi sistèmica que patim, tenen
molta rellevància respecte al consum interior, en caiguda lliure com a conseqüència de la
reestructuració centrada en augmentar els beneficis del capital a costa de les rendes del treball.
Per si no ho teníem clar, darrere de l’esclavitud, explotació i matança dels animals hi ha un negoci
molt potent, amb una producció de desenes de milers d’euros anuals, milers de llocs de treball i
organitzacions disposades a mostrar les seues armes, com fan amb aquest article, per a defensar
els seus interessos en la seua lluita per obtindre legislacions favorables, incentius fiscals i laborals i
CdeComunicacion.es – Cárnica 2000, 11/06/2013, Revista Cárnica 2000 nº 351,
http://carnica.cdecomunicacion.es/noticias/5413/revista-carnica-2000-numero-351
2 Productes carnis i embotits tiren del sector agroalimentari espanyol. A Cárnica 2000, nº 351, maig 2013, p. 22-26, de
la redacció.
3 El blog de FIAB, 08/05/2013, La industria de alimentación y bebidas facturó 86.298 millones de euros en 2012,
http://blog.fiab.es/index.php/la-industria-de-alimentacion-y-bebidas-facturo-86-298-millones-de-euros-en-2012/
4 http://www.magrama.gob.es/es/
5 Les del 2012 que s’utilitzen corresponen a l’avanç de dades del MAGRAMA, encara no definitives.
6 Suma de les dades de la producció càrnia, l’alimentació per a animals, la manufactura del peix i els lactis. Un quadre
amb les mateixes dades és a l L’Informe Econòmic 2012 de FIAB (p. 116). http://www.slideshare.net/fiab/informeeconmico-iab-2012
7 No inclouen cap quadre amb aquestes dades. L’article es centra en la exclusivament en producció càrnia (granges i
escorxadors), al que adjudiquen 23,25% d’ocupació. L’Informe de FIAB (p. 124) indica que contractava 102.000
persones (23’15%).
8 Sense dades a l’article, fan una estranya suma d’indústries càrnies, làcties i de begudes alcohòliques per a obtindre
45’18% de la producció del sector. A les dades de FIAB (p. 118), aquesta suma és del 42’23%.
9 Diferencial entre el valor de les exportacions i el de les importacions.
10 A l’informe de FIAB, les dades es troben a les p. 121 i 122.
1

2. subvencions de tota classe. Les terribles injustícies que cometen amb els animals estan
soterrades en una muntanya de diners.
He tornat a pensar en els paral·lelismes amb el sistema esclavista del Sud dels Estats Units.
L’esclavitud de persones negres també estava colgada per una muntanya de diners. Sovint, es
tractava de la propietat més valuosa de les grans plantacions, i la gran majoria estava en mans de
poques famílies. Valien més que la producció i, fins i tot, que la mateixa plantació. Per una
inversió inicial i unes despeses anuals molt ajustades, era una ma d’obra sempre disponible gràcies
a les cadenes, sempre oferint rendiments per sobre de les fluctuacions del “mercat del treball” i, a
més, sempre generant el gran valor afegit dels fills i filles que estaven obligades a tindre, i que
naixien amb la condemna de l’esclavitud per a engreixar el patrimoni de l’amo11. Cada vegada que
volien, els grans cavallers del Sud, disposats a enviar la gent pobre a una càrrega contra les línies
enemigues per a defensar les tradicions, es llevaven els seus vestits cars i violaven les joves negres.
I, després, esclavitzaven els seus propis fills i filles.
Quan el progrés ja havia invalidat les justificacions ideològiques que s’havien llançat durant anys i
anys des de estrades i púlpits, des de llibres i columnes de diari, encara quedava eixa muntanya de
diners per fomentar la secessió del Sud i fer esclatar una guerra (1861-1865) amb milers de
víctimes. També passa una cosa semblant amb la tortura taurina a l’estat espanyol: el progrés ha
inutilitzat els seus “arguments”, fets amb paraules com art, sentiment i tradició i enganxats a
comparacions insostenibles, com la que fan amb els animals víctimes de la indústria càrnia.
Només tenen la seua muntanya de diners per a una pràctica que fa molt que deixà de ser negoci i
que ha mantingut el seu volum amb influència política i, clar, diners públics. I amb aquesta
muntanya de diners es sostenen. Resisteixen.
Sembla clar quel’objectiu de la lluita per la justícia ha de ser que la ideologia especista i els seus
arguments es desenganxen del tren
del progrés, per una banda, i que
desaparega eixa muntanya de diners
per l’altra. La conscienciació cap
al veganisme és fonamental perquè
el compromís de viure amb respecte
pels drets dels animals a la vida, la
llibertat i la integritat fa les dues
coses, a nivell individual, de forma
automàtica: ni un cèntim pel negoci
de l’explotació animal, perquè els
altres animals no són propietats ni es
poden supeditar als interessos dels
éssers humans.
Especisme.
Estàvem entre els milions de xicotets
capil·larsque portavenel flux de
diners cap a aquest negoci i, ara, hem deixat de ser-hi. Ens unim en un moviment que cada vegada
ha de ser més gran per a tallar les venes principals, el flux de les subvencions i ajudes amb diners
públics, capturades a través de les organitzacions empresarials de la indústria d’explotació animal i
els seus lobbies de pressió, que funcionen com a transfusions i que cada vegada es faran més
imprescindibles per a la supervivència del negoci. Especialment, quan siga l’única cosa que
impedeix la seua desaparició, com passa actualment amb el de la tortura taurina a l’estat espanyol.
La xifra sobre els llocs de treball m’ha fet recordar les històries de la gent que treballà als
escorxadors situats al mig de Tavernes Blanques, abocats a la carretera de Barcelona. El de la
marca Oscar Mayer fou l’últim itancà el 2004, després de contaminar el poble amb una fuita
d’amoníac que obligà a evacuar 1.000 persones i a confinar altres 2.500 a les seues cases, a tocar de
Oñate Méndez, Alfonso, El sur de los Estados Unidos: desde la esclavitud hasta la lucha por los derechos civiles (un
crítico repaso histórico). A Trocadero, revista de historia moderna y contemporánea, nº 16, any 2004, p. 283-300.
http://revistas.uca.es/index.php/trocadero/article/viewFile/710/582
11

3. la fàbrica12. Campofrío es llevà les puces de damunt amb rapidesa: a principis d’any, s’havia venut
la filialPrimayor, propietària de la fàbrica, a l’empresa Proinserga de Segòvia13.
Una d’aquelles persones em contà que els crits dels porcs que estaven matant formaven part del
soroll de la fàbrica de carn des de que s’entrava per la porta. Aquells crits es clavaven al cap de la
gent que, al pis de dalt, treballava amb la carn d’altres víctimes. Allí, sempre acompanyades
d’aquells crits, molt poques persones pensaven en les justificacions ideològiques de la indústria.
Ni, “sempre s’ha menjat carn”, ni “alguna cosa s’ha de menjar”, ni “els depredadors es mengen les
preses”, ni “complim les normes de benestar animal”…Em contà que molta gent no ho podia
suportar i que deixava el treball, que altra gent estava sempre trista i que la majoria s’agarrava a un
argument: “d’alguna cosa hem de treballar. Hem de menjar”.
Nosaltres no volem deixar la gent sense treball. També volem que la gent treballe sense estar
envoltada dels crits de pànic dels porcs que estan degollant, del llarg lament de les vaques i vedells
que han estat separats i separades, del
plor
dels
animals
que
lluiten
desesperadament per viure. El treball
indigne no és treball. El de caçador,
mercader, vigilant, subhastador o capatàs
de persones esclaves no és un treball
digne, ni tampoc el d’operari d’una
cadena on es talla la carn d’uns individus
mentre es senten els crits dels següents.
La fàbrica abandonada de Primayor, 6 anys després de la fuita
d'amoníac i a pocs dies de ser enderrocada (2010).
Tot plegat formarà part del passat, i
noves opcions de treball sense aquesta
lletania de crits els crits couparan el seu
lloc. Queda molta faena per davant.
El País, 28/11/2004, Una fuga de amoniaco obliga a desalojar a un millar de vecinos en Tavernes Blanques,
http://elpais.com/diario/2004/11/28/cvalenciana/1101673077_850215.html
13 El País, 30/11/2004, Tavernes Blanques investiga las responsabilidades en la fuga de amoniaco.
http://elpais.com/diario/2004/11/30/cvalenciana/1101845887_850215.html
12