Etrúria fou el punt de partida de la cultura romana juntament amb Grècia, civilització que més la va influir. En aquesta època

2. FITXA TÈCNICA
AUTOR: Desconegut
CRONOLOGIA: 520 a.C
ESTIL: Escultura etrusca
TIPOLOGIA: Grup exempt
MATERIALS: Terracota policromada
LOCALITZACIÓ: Museu nacional di Villa Giulia
(Roma)
Orientalitat, arcaisme, naturalisme, amor i efecte

3. • Territori de l’actual Toscana, i es desenvolupà entre el segles
X a.C I el II a.C. I
• Dominen el gran part de la peninsula Itàlica I roma fins ben
entrat el 500 a.c
• Comerciaven amb el mon hel·lenistic del sud, magna Grècia
• La seva cultura barrejà l’art grec i l’oriental
• Art va estar marcat per les seves creences religioses
• Importància a la vida d'ultratomba
• Perpetuar la memòria del difunt amb màscares de
cera
CONTEXT

4. context
Etrúria fou el punt de partida de la cultura
romana juntament amb Grècia,
civilització que més la va influir. En aquesta
època
Roma encara tenia un rei etrusc.
Etrúria i Grècia era també força
estreta i els costums i activitats força
compartits, en aquest sentit cal
recordar l'assistència d'atletes etruscs a les
olimpíades.
El sarcòfag correspon aquest
moment inicial.
Més endavant, ja en època republicana, a
partir del 500 a. C.
Tot i ésser substituït el rei etrusc de Roma, la
relació Roma-Etrúria continuà
en paral·lel fins al S. I a C en què fou
absorbida, definitivament, per Roma
.

5. Només els aristocrats poden permetre’s sepulcres esculpits.
el Sarcòfag dels esposos.
Sarcòfag de Larthia Seianti, terracota
amb restes de policromia, Chiusi
La terracota, argila modelada i cuita, permet treballar amb més rapidesa i espontaneïtat, i
plasmar més fàcilment la naturalitat dels models
Coberta de sepulcre de
terracota policromada.

6. • Mostra una parella reclinada en un kliné (llit) en un banquet en l'altra vida.
• Va ser trobada en unes excavacions del segle XX en la necròpoli de Cerveteri (l'antiga
Caere), prop de Roma.
• Es retrata l'afecte entre un home i una dona, imatge mai vista en la cultura grega amb
anterioritat.

7. Tema: el sarcòfag és presidit per la representació del matrimoni enterrat a
la tomba en una actitud distesa i serena. És tema funerari

8. L’home, darrere,
fort i protector
La dona, al davant,
amb gorra frígia
i llargues trenes
Tapa en forma
de Kliné (llit)
L’home va
descalç, la
dona amb
sabates
en punxa
Gestos de les mans denoten relació afectuosa
Braç dret de l’home sobre espatlla de la dona
Ma esquerra estesa, en actitud afable, esperant...
2 figures reclinades
en actitud plàcida
Tors nu i
cabell enrera
L’esposa du
una túnica
llarga (quitó)
Restes de la
viva policromia
original
Perspectiva frontal
Anàlisi formal: Descripció

9. Rostres amb clares mostres de geometria i hieratisme. Influència grega en:
• Ulls ametllats
• Somriure arcaic
• Esquematisme en la forma
• Barba punxaguda
• Cabells geometrics
• Mirada hieràtica sense
creuar-se
Treball molt acurat en la part superior del cos, i
també els peus i les sabates, molt detallades.
Les cames però estan molt simplificades.
L’arrel etrusca es troba en: l’expressió dels trets facials, la boca, el nas I els
pòmuls són plenament etruscos. L’art grec era molt més impersonal.

10. Les cames que gairebé desapareixen
Semblen vius, parlant de coses domèstiques,
alegres.
L’expressivitat s’observa en els gestos de les
mans.
Modelatge
amb materials
tous donant
formes més
arrodonides i
suaus
Observem el
llit, amb
el matalàs i
coixins.
La flexió de la cintura
és molt poc natural,
geomètrica (angle
recte)

11. L’estil etrusc
Els rostres somrients, els ulls ametllats i el cabell llarg trenat, igual que a forma dels peus del llit,
revelen influències gregues. El marcat contrast entre els busts d'alt relleu i les cames aixafades és
típicament etrusc. L'interès de l'artista etrusc es va centrar en la meitat superior
de les figures, i especialment en els rostres vibrants i braços
gesticulants.
També era típic representar els trets individuals de les persones
retratades, cosa que marcarà el posterior retrat romà.
Apol·lo de Veis
Relleu d’una escena de banquet

12. Tapa d’urna funerària i cap femení.
Ambdues pertanyen a l’última etapa de
l’art etrusc.

13. Interpretació (Temàtica: iconografia i significació)
El fet d'esculpir els morts ens denota la significació que tenia pels etruscs
la idea de mort. L'etrusc considerava la mort com un pas a una millor
vida, per tant la mort se celebrava amb una gran festa amb participació
dels mateixos difunts que se situaven al centre de la sala en el sarcòfag.
La festa els acompanyaria per sempre en les pintures al fresc que se
situaven a les parets de la cambra. Allà hi havia comensals, músics,...
Pintures al fresc de tombes etrusques

14. La parella presenta un aspecte harmoniós, una actitud alegre i serena,
semblen departir amb els convidats al seu banquet funerari.
L’escultura dels dos difunts es col·locava al mig de la cambra, on presidien
el banquet celebrat en honor seu. Es mostren somrients, plàcids, conversant
entre ells amb gest de complicitat. Era una manera d’assolir la mort amb
naturalitat, amb confiança, i com una continuació de la vida.
En el sarcòfag que ens ocupa, i en molts altres, l’esposa ocupa el primer
terme perquè les dones no estaven marginades de la vida socials etrusca, al
contrari que a Grècia i Roma. La dona participava en la vida pública i assistia
a festes, banquets, balls i jocs gimnàstics.

15. Els etruscos creien en la vida del
més enllà, en que el difunt hi
continuava viu. Les tombes
reproduïen les cases dels mots,
les cambres tenien pintures al
fresc que representaven danses,
banquets, acròbates... També hi
havia objectes de la vida
quotidiana per a ús dels difunts
en l’altra vida.
Aspecte de l'interior de la
Tomba dels Relleus, Cerveteri
Interior d’una tomba
De la necròpolis de
Banditaccia (Cerveteri)

16. Necròpolis de Cerveteri
Els sepulcres solien ser molt grans.
En un mateix túmul s’hi excavaven
diversos corredors i cambres.
La importància de la vida i la mort
compartida amb la família era molt
important pels etruscos.

17. Funció
Funerària i religiosa. Era un sarcòfag que tenia la funció de guardar les
cendres de la persona morta, que es dipositaven a la part posterior acabat el
ritual de la incineració. Era doncs una urna funerària.
El Sarcòfag dels esposos és una escultura funerària que volia retre homenatge
a la vida de les dues persones que hi ha representades.

18. Models i influències
Són precedents els enterraments col·lectius de la Mar Egea, per un costat, i
les pintures egípcies, per l'altre.
La influència més directa la trobem en l’escultura grega arcaica (koúroi i
korai) amb el tors nu de l’home, els ulls ametllats, els pentinats geomètrics...
És de destacar l'interès dels etruscs per presentar els rostres amb els seus
trets individuals, tot i l’ús dels estereotips arcaics. Aquesta voluntat realista
originarà el gènere del retrat, tan estès a la Roma clàssica.