1. Immanuel Kant (1724 – 1804)

2. Immanuel Kant (1724 – 1804)
Philipp Jackob Spener,
fundador del pietisme
al segle XVII
Pietisme:
- Més important l’experiència personal que els rituals
- Estudiaven la paraula de Déu a casa, pel seu compte
- No necessàriament un sacerdot havia de dirigir les
reunions d’estudi de les Escriptures
- Van fomentar les missions

3. Immanuel Kant (1724 – 1804)
El Collegium Fridericianum de Königsberg, on Kant va fer els estudis de secundària

4. Immanuel Kant (1724 – 1804)
Universitat de Königsberg

5. Immanuel Kant (1724 – 1804)
I. Kant, Retrat de joventut
Leibniz Newton

6. Immanuel Kant (1724 – 1804)
Universitat de Königsberg

7. Immanuel Kant (1724 – 1804)
La casa de Kant a Königsberg

8. Immanuel Kant (1724 – 1804)
Tomba de Kant, al cementiri de Königsberg

9. Immanuel Kant (1724 – 1804)
Epitafi de la tomba de Kant
Dues coses omplen el meu ànim amb
nova i creixent admiració i respecte:
el cel estrellat damunt meu
i la llei moral dins meu

10. Immanuel Kant (1724 – 1804)
Estàtues en homenatge a Kant, a la ciutat de
Kaliningrad (l’antiga Königsberg)

11. L’ètica kantiana
Què puc conèixer? Què he de fer?
(1781)
(1785) (1788)

12. Crítica a les ètiques materials:
Són ètiques que busquen objectius concrets, que cal assolir fent uns actes concrets:
Objectiu: ser virtuós
“La felicitat es troba al
centre exacte de dos
extrems” (Aristòtil)
Objectiu: ser feliç
L’home més ric no és qui
més té, sinó qui necessita
menys (Epicur)
Objectiu: salvar l’ànima
Si et donen una
bufetada, ofereix també
l’altra galta (Jesús)
No serveixen com a models ètics universals, ja que totes són ètiques empíriques,
basades en l’experiència i, per tant, depenen dels objectius i els resultats finals.

13. Una moral ha de ser sempre:
Formal: la meva raó no em diu què he de fer
(fes això, no facis allò,...), només em diu com
he d’obrar, el criteri bàsic, el principi general
de totes les meves accions quotidianes. El
contrari seria una moral material.
Autònoma: no ha de dependre d’una
autoritat, d’unes tradicions, d’un llibre
sagrat, sinó que ha de sortir de dins, de
manera natural, innata. El contrari seria
una moral heterònoma.

14. L’ètica kantiana
La moral cristiana, exemple de:
- moral heterònoma (es basa en un llibre sagrat i una tradició establerta)
- moral material (ens diu què hem de fer i què no).

15. La bona voluntat, el principi del deure
“És impossible imaginar-se res que sigui absolutament bo,
excepte una bona voluntat”.
Bona voluntat: voluntat d’actuar per respecte a una
màxima que ens obliga a obeir una llei moral.
Obrar bé no és perseguir un objectiu, sinó actuar per
deure, per respecte a la llei moral (pròpia, interna).

16. La bona voluntat, el principi del deure
Des del punt de vista ètic, qui actua correctament?
- Una persona que actua buscant un benefici? NO
- Una persona que fa una cosa que li convé? NO
- Una persona que actua a partir d’una màxima o principi a priori? SÍ
Una acció només és bona si ho és en si mateixa, sempre i a tot arreu, al
marge del resultat, benefici o conveniència que s’aconsegueixi al final

17. Kant
Ètica deontològica
Basada en el deure (obligació moral)
Buida de contingut i d’objectius
Mill
Ètica teleològica
Busca un fi, un objectiu
Segons l’objectiu un acte serà bo o dolent

18. L’ètica kantiana
Terminologia bàsica:
Tota moral té uns principis bàsics, formulats com a obligacions. En diem imperatius.
N’hi ha de dos tipus:
Imperatiu categòric
Imperatiu hipotètic

19. L’imperatiu categòric
1. Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat
pugui valer com a principi d’una legislació [moral] universal.

20. L’imperatiu categòric
L’essència de l’imperatiu categòric: esdevenir una màxima universal.
Categòric o hipotètic?

21. L’imperatiu categòric
2. Actua de tal manera que mai no prenguis la humanitat,
ni en tu ni en els altres, com un mitjà sinó com un fi.

22. L’imperatiu categòric
3. Obra com si per mitjà de les teves màximes fossis sempre un
membre legislador en un regne universal dels fins.

23. Els postulats de la raó pràctica
Llibertat: només si sóc
lliure, puc triar entre
obrar bé o malament
Immortalitat: cal una altra
vida per assolir l’ideal
d’actuació per deure
Déu: necessitem l’ideal
d’un ésser perfecte al qual
aspirem a imitar

24. L’imperatiu categòric
Per què de vegades (o sovint, o sempre) tenim un comportament
moralment correcte?
a) Perquè ens han ensenyat a fer-ho així
b) Per por a una possible sanció si no ho fem
c) Perquè surt de mi de manera natural
d) Perquè és el que fa tothom, o la majoria
- Pagues sempre el bitllet al bus o al tren? Per què?
- Deixes sempre seure a una persona gran o embarassada?
- Ajudes sempre a estudiar els companys que ho necessiten? O
només si t’ho demanen?
- Mai no llences res al terra?
- Poses la música forta a casa teva o al carrer?
- Participes en totes les campanyes solidàries de l’escola?
- Col·labores cada dia a les diferents tasques domèstiques?