1. Descartes. Les Meditacions (1641)
Objectius bàsics de l’obra:
-posar a prova la veracitat dels nostres
coneixements.
-combatre l’escepticisme
-demostrar l’existència de Déu
-demostrar la immortalitat de l’ànima, i que
aquesta no té res a veure amb el cos

2. D’entrada, donem la raó als escèptics: dubtarem de tot allò que
sabem i donem per cert, per veure si finalment topem amb
algun coneixement que se’n salvi.
La 1a Meditació
(“de les coses que es poden posar en dubte”)
De vegades els sentits ens fallen:
M’en puc refiar plenament?
És la realitat un somni?

3. Les veritats científiques tampoc no són evidents
Déu m’enganya? No crec, però qui sap... Potser un geni maligne fa
que m’equivoqui en tot
100º

4. Però quan dubto de tot, és evident que estic pensant.
I si penso, és evident que existeixo, ja que jo no podria
pensar i no existir.
Per tant, ja tinc una primera veritat evident, indubtable:
“penso, per tant existeixo” (en llatí, “cogito ergo sum”).
En mi hi ha, doncs, quelcom que es dedica a pensar: en direm ànima. Queda
així demostrada l’existència de l’ànima.
Què sóc jo? Una ment, un esperit, una cosa que pensa, una “res cogitans”.
És més segur que tenim ànima que no pas que tenim cos.
La 2a Meditació
(“de la naturalesa de l’esperit humà, i del fet que és més fàcil de
conèixer que el cos”)

5. Pensar = dubtar, concebre,
afirmar, negar, imaginar, sentir,...
Pensar és el conjunt de les
activitats mentals
Les coses materials no existeixen
perquè jo les percebo sinó perquè
jo les concebo, les penso.
Per tant, és la raó i no els sentits l’eina per conèixer el món material.

6. Exemple clàssic: un tros de cera d’una espelma
Per tant, és la raó i no els sentits l’eina per conèixer el món material.
Qualitats primàries:
extensió
Qualitats secundàries:
Color, olor, textura, …
Escalfant la cera, les seves qualitats
canvien. Deixa de ser cera?
No: la meva ment entén que, malgrat
els canvis, això segueix essent cera

7. (Únic camí “autoritzat”)
Conseqüència: tot i “demostrar” l’existència de Déu, tant catòlics com
protestants el van criticar molt durament.
La 5a Meditació
(“sobre l’essència de les coses materials, i
novament sobre Déu, que existeix”)
FE
RAÓ
(El camí de Descartes)

8. Dels objectes materials, què puc jo conèixer?
De quines dades puc estar jo segur?
Dades geomètriques: sí són segures
Dades sensorials: no són segures
Conclusió: tot allò que conec de manera clara i evident és vertader.
I aquest mateix criteri, no podria jo aplicar-lo també a la idea de Déu?

9. 1. Que Déu és un ésser absolutament perfecte
és una idea que jo percebo clara i evident
2. L’existència eterna és en si una perfecció,
per tant, a un ésser perfecte com Déu li
pertany necessàriament l’existència eterna.
3. Conclusió: Déu necessàriament existeix.
Igual com no puc imaginar una muntanya
sense vall, tampoc no puc imaginar Déu
sense l’existència.
Conclusió: la bondat i perfecció de Déu
garanteixen la veracitat dels meus
coneixements sobre el món.

10. La 6a Meditació
(“sobre l’existència de les coses materials, i sobre la distinció real
d’ànima i cos”)
Distinció entre enteniment i imaginació
Amb l’enteniment concebo
les idees de manera clara i
correcta
Amb la imaginació sovint
m’equivoco en interpretar la
informació dels sentits

11. Enteniment (fiable) ànima (el JO indivisible, inextens, únic)
Que el món material existeix, es demostra per reducció a l’absurd.
Si el món material no existís, els meus pensaments serien erronis, fruit
d’una permanent al·lucinació.
Però això és impensable si qui ens ha creat és Déu, que és bo i perfecte.
Per tant, el món material existeix i, a més, és tal com el percebem.
Imaginació (no fiable) cos (divisible, extens, variat)

12. L’existència del món material
Tret principal dels objectes del món material: l’extensió.
Per això, del món material Descartes en diu “res extensa”.
Vincle de relació entre res cogitans i res extensa: la glàndula pineal