Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec dels alumnes Adrià Pérez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. 2015-2016.
Presentació del poema "Després de la tempestat", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21. INS Albéniz.
Presentació del poema "Oda a Espanya", de Joan Maragall, a càrrec dels alumnes Adrià Pérez i Sergio Romero, de primer de batxillerat (1.1). "Antologia de la poesia catalana". INS Isaac Albéniz. Badalona. 2015-2016.
Presentació del poema "Després de la tempestat", de l'"Intermezzo" de "Visions i Cants", de Joan Maragall. Batxillerat. 2.2. Literatura catalana. 2020-21. INS Albéniz.
1. Argument d’Antígona
· Pròleg
En la primera part l’autor vol demanar disculpes perquè s’ha atrevit densenvolupar el mite d’Antígona ,
un tema molt repetit. Aquest recur s’anomena “captatio benevolentia”.
L’obra es basa en un mite grec.
Laios, rei de Tebes, fill de Labdac, del llinatge de Cadmos, es casà amb Iocasta, germana de Creont. L
a parella va tenir un fill, però Apol·lo li prohibí per motiu de que causaria la ruïna del país. Després, el rei
ordena a la fi d'abandonar el nascut al bosc, però Edip és salvat i creix, vgorós i subtil.
El fill troba el pare deconegut en un camí i el mata, i es casa amb la seva mare.Tenen fills: Antígona i
Ismene, Etèocles i Polinices. Èdip és revelat pe seu doble crim, Iocasta es penja, el fill incestuós es
buida els ulls. Mort el pare, els dos germans es disputen el poder. Polinices és desposseït.
Primera part
L’acció passa unes hores abans de ser atacat per la guerra, a la ciutat Tebes.
Els dos germans ( Polinicies i Etèocles) lluiten pel poder i Antígona intenta aconsellar que no s' enfrontin
però resulta que no , la guerra comença. I moren els dos germans . Per tant l'oncle Creont serà el nou
rei
Antígona i Ismene volen enterrar el cos del seu germà , però l'oncle no deixa.
Creont decideix enterrar el cos del germà ( Etèocles) ...
· Segona part
Aquesta part situem fora del palau.
Tirèsies ha de dir que Antígona que no enterra el cos del Polinicies per el orden, però Antígona es nega
i després Eumolp li ajuda .
2. ………..
• · Tercera part
L'acció passa a dins del palau de Tebes.
El Creont volia intentar recuperar la situació de la guerra.
Anunica que si no enterra el cos de Polinicies , a Tebes tendrà un mal futur , però Creont nio li fa
cas. I després , Creont es avisat que el cost ja s'havia enterrat per Antígona en secret i per tant,
Antígona es rebrarà un castig per aquesta acció.
Aquesta tragèdia acaba justament quan Antígona anuncia que el mort no importa sino que sempre
defensarà per la família.
Personatges principals i caracterització:
Antígona: Es valenta , noble , moralment superior a la resta i amb un sentit extrem de la responsabilitat
i dels valor de la familia i del deure. Està contra tota classe d’injusticés. Està disposada a sacrificar-
se pel seu poble perquè amb ella finalitze la maledicció que pesa sobre Tebes.
Tirèsias: És un cec que fa d’endeví és inteligent , sovint fa prediccions que agraden als poderosos , és
un personatge angoixat per les circunstanciès i es mostra indefens, ja que depèn dels altres perquè
el guïïn.
Eumolp: Esclau deforme que fa de bufó a la cort i és l’única ajuda que té Antígona per dur endavant el
seus plans. Ningú el respecta, tret d’Antígona , així que l’ajuda perque sempre ella l’ha tractat amb
consideració.
El Lucid Conseller : Personatge inventat per l’autor , representa el punt de vista d’Espriu 25 anys
després finalitzada l’obra. És un personatge irónic , nihilista apartat de tot que solament crec en els
seus pensaments res del que diguin els altres , és crític i es distancia clarament dels personatges.