4. Amb Etèocles i Polinices morts, Antígona vol enterrar al seu germà
Polinices de la mateixa manera que ho ha estat el seu germà Etèocles.
El rei Creont posa una norma a tot el poble: Qui enterri Polinices
mereixerà la mort.
Antígona enterra a Polinices igualment.
Creont mana matar a Antígona.
Hemón amb l’ajuda de Tiresias fa canviar d’opinió a Creont, però ja era
massa tard.
Antígona i Hemón acaben morts, igual que la mare d’aquest.
5. Antígona: Filla d’Èdip, prefereix saltar-se les normes de la seva ciutat, per
honorar al seu germà encara que això li porti a la mort, per a ella és més
important la seva família, que cap altre cosa més.
Ismene: ella és el contrari de la seva germana Antígona, li dona igual
l’honor del seu germà, però després es lamenta de la mort de la seva germana.
Creont: és el rei de Tebes, al principi posa les seves normes i les compleix
encara que això signifiqui la tristesa del seu fill, encara que després el fan canviar
d’opinió.
Euridice: Mare d’Hemon, amb la mort del seu fill, es suicida.
Hemon: Promés d’Antígona i fill dels reis, quan s’assabenta de la mort de la
seva promesa, es suicida, per a ell és més important l’amor, que el que pensi el
seu pare.
6. Tiresias: es un adiví vell i cec reconegut pel poble. Sempre ha donat
consells i s’ha complert el que ha predit. Tiresias aconsella a Creont i fa
que aquest s’empenedeixi del que a manat fer.
Guardià: és l’encarregat de dir-li a Creont que algú a enterrat a
Polinices. També es ell qui porta a Antígona davant del rei.
Missatger: és qui anuncia al poble i a Euridice que Antígona i
Hemón són morts.
Cor d'ancians nobles de Tebes: grup d’homes savis
del poble. Corifeu es el cap del grup.
7. El final tràgic d’Antígona no és directament culpa
seva, sinó de les accions dels seus avantpassats:
•Laios, el seu avi.
•Édip, el seu pare.
•Eteocles y Polinices, els seus germans.
8. • Gracies a aquesta obra s’ha donat nom a un fet psicològic anomenat
Complexe d’Èdip, que segons Freud, succeeix aproximadament dels 3 a 6
anys de edat.
Durant aquesta época el nen o nena desenvolupa una atracció sexual cap
al progenitor del sexe oposat.
Això es relaciona amb ‘’ Antígona’’ pel fet de que Èdip, fill de Iocasta, es
casi amb la seva propia mare.
9. • Salvador Espriu va escriure la seva versió d’Antigona l’any 1939,
poc després de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona.
Espriu aconsegueix relacionar el mite d’Antígona amb els fets succeits
durant la guerra civil.
Ell es veu molt similar a Antígona, ja que aquesta representa als vençuts i ell
també es considera vençut per les lleis externes o millor dit, per l’estat.
