Sagunt 2010 part II: Antígona

1,157 views

Published on

Presentació de diapositives per a preparar l'assistència a la representació d'Antígona en el festival de teatre grecollatí de Sagunt.

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,157
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
210
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Sagunt 2010 part II: Antígona

  1. 1. LUDI SAGUNTINI<br />Abril <br />2010<br />Part II: Antígona de Sòfocles<br />
  2. 2. EmdiuenΣοφοκλήςi vaigviure entre <br />elsanys 496 i 406 a.C. a Atenes. <br />Esticconsiderat, juntamentambEsquil i Eurípides, una de les figures mésdestacades de la tragèdiagrega.<br />De tota la meuaproduccióliteràrianomés es conserven set tragèdies completes i algunsfragmentsd’altresdesaparegudes:<br />A banda d’Antígona, sócconegut per ÈdipReii Electra, entre d’altres. <br />
  3. 3. Vaig introduir un tercer actor en l’escena, cosa que va fer els diàlegs més àgils.<br />Els meus herois i heroïnes tenen major complexitat psicològica que els d’Esquil i Eurípides.<br />Són personatges de caràcter fort. A vegades incoherents i amb dubtes; però que finalment accepten el seu destí.<br />Anéu a assistir a la representació <br />d’ ANTÍGONA, que va ser escenificada per primera vegada l’any 442 a.C. <br />Vos deixe amb la protagonista…<br />
  4. 4. SócAntígona. El meutiovol castigar-me per respectar les lleisdivines que defensen la famíllia i complirambelsdeures que tenimambelsnostresdifunts. Per aixòm’heenfrontat a ell, que prefereix que complim les lleis que imposal’Estat i ellmateix, com a rei de Tebes.<br />A més, estic resentida ambIsmene, la meua germana. No ha volgutajudar-me. Éscovard i prefereixcomplir les lleisdelshomes per por.<br />
  5. 5.
  6. 6. …I AQUESTA ÉS PART DE LA MEUA HISTÒRIA:<br />En morir Èdip, rei de Tebes, els dos fills varons van acordar tornar-se anualment en el tro. Però, després del primer any, Etèocles s’apodera del regne i no vol cedir el tro a Polinices. Així que aquest, amb un exèrcit reclutat a Argos, assetja la ciutat.<br />
  7. 7. Davant les set portes de la muralla es produeixen uns combats singulars als quals moren els sis generals de l’exèrcit invasor, juntament amb Policines,mort pel seu propi germà.<br />
  8. 8. L’obra comença en eixir el sol al dia següent d’aquestes morts.<br />Creont, el nou <br />rei, inaugura el <br />seu govern amb <br />un decret<br />exemplar: ordena <br />deixar sense soterrar<br />el cos de Polinices.<br />
  9. 9. Antígona li ho conta a Ismene, i li demana ajuda per a honrar el cadàver del germà, malgrat la prohibició del nou rei. Però Ismene té por de les conseqüencies que pot tenir aquesta acció. <br />
  10. 10. Antígona retrau l’actitud de la seua germana però decideix continuar amb el seu pla.<br />
  11. 11. Un guardià arriba a palau i anuncia que algú ha soterrat Polinices i que ningú no sap qui ha sigut.<br />El cor d’ancians creu que els déus han intervingut , però Creont pensa que algú ha sobornat els guàrdies i ordena desenterrar el cos.<br />
  12. 12. Antígona intenta soterrar el cos de nou i realitzar els rituals funeraris, però es capturada pels sentinelles. <br />
  13. 13. Davant el seu tio, Antígona explica que ha desobeït el decret perquè les lleis dels homes no poden prevaler sobre les divines. <br />Es mostra orgullosa del que ha fet i no té por <br />de les conseqüències.<br />Creont sospita també d’Ismene i vol condemnar ambdúes a mort. <br />
  14. 14. Ismene, encara que no ha desobeït la llei, es confesa culpable. Tanmateix, Antígona no vol que la seua germana muira amb ella. Finalment, només Antígona és condemnada a mort: serà tancada viva a una tomba excavada a la roca. <br />
  15. 15. Hemó, fill de Creont i promés d’Antígona, demana a son pare que la perdone. Creont es nega i decideix que aquesta muira en presència del seu fill. Hemó no vol veure-la morir i ix precipitadament. <br />
  16. 16. Antígona camina cap a la mort, sense empenedir-se de la seua acció, però ha perdut l’altivesa i resolució que mostrava abans, i mostra el seu temor. La humanització d’Antígona resalta el dramatisme del moment. <br />
  17. 17. L’endeví cec Tirèsies avisa a Creont que els corbs i els gossos arranquen troços del cadàver de Polinices i els deixen als altars i les cases: els déus mostren així la seua còlera.<br />Acusa a Creont d’imprudent i vaticina que algú de la seua sang pagarà amb la vida els seus errors. Creont, davant les profecíes de l’ancià, cedeix i es disposa a rectificar les seus faltes. <br />
  18. 18. Però Creont rectifica massa tard: un missatger explica a Eurídice, la seua dona, que aquest va suplicar el perdó dels déus i va honrar el cadàver de Polinices amb els corresponents rituals funeraris. <br />Però quan es disposava a alliberar Antígona del sepulcre on havia sigut tancada, la va trobar penjada i a Hemó també mort al seu costat. S’havia suïcidat en trobar-la morta. <br />
  19. 19. Creont ha de suportar encara una desgràcia més. Quan arriba a palau amb el seu fill mort, rep la notícia de que la seua dona, en conéixer les notícies, s’ha suïcidat. <br />El cor finalitza amb el prec d’obrar amb prudència i respectar les lleis divines. <br />
  20. 20. FI<br />IES Henri Matisse<br />Paterna<br />

×