ÈDIP
Episodis del mite
d’Èdip


La maledicció de Laius
 Naixement i infància
Èdip cap a Tebes
 Èdip rei
Èdip detectiu
LA MALEDICCIÓ DE LAIUS
 Laio s’enamorà d’un jove, Crísip, fill del rei
      Pèlops. Un dia el raptà i el violà.
Ja rei de Tebes es casà amb Iocasta. Durant anys intentaren
tenir fills, sense aconseguir-ho.

   Laios acudí a l’oràcle de Delfos buscant una solució.

                        … Et donaré el fill que desitges. Però
                          està decretat que deixes la vida a
                          mans del teu propi fill. Així ho va
                         consentir Zeus Crònida, accedint a
                        les funestes maledicions de Pèlops, el
                               fill del qual vas raptar.
Però com que va
 tenir un fill, decidí
     abandonar-lo.
Abans el ferí en els
                peus.




  Un pastor corintí,
         Euferb, se’n
compadí, el recollí i
 el lliura als reis de
      Corint, que no
     tenien fills. Ells
 l’adoptaren com a
             fill propi
Mataràs el teu pare, i et
     casaràs amb la teua mare…




Per la seva intel·ligència i força provocava
l'enveja dels seus companys de joc, fins que
un d'ells, ressentit, li va revelar el seu
origen adoptiu. Els pares ho neguen, però
ell, turmentat per aquesta idea, consulta
l'Oracle de Delfos
Commogut per
aquestes paraules,
  Èdip decideix no
 tornar mai més a
Corint. No sap que
         quan més
      s’allunya de
        Corint més
s’apropa a la seua
 pàtria originària,
          Tebes...
CAP A TEBES
De viatge cap a Tebes es baralla amb uns homes que
anaven amb carro.
En la baralla mata l’auriga i un vell que diu que és rei.
Fuig un guàrdia que dóna la notícia a Tebes
Quin ésser té al matí
 quatre potes, al migdia
dos i al vespre tres i com
més potes menys força?




   Quan arriba a
Tebes, s’enfronta a
    l’Esfinx, que
planteja preguntes
 a qui vol entrar o
 sortir de la ciutat.
     Qui falla, és
      devorat...
•   Segons un oracle Tebes se
    n’alliberaria quan algú endevinara
    l’enigma,



•   Creont, germà de Iocasta i regent de
    la ciutat des de la mort de Laius, va
    oferir la mà de la reina viuda (i el
    regne) a qui encertara l’enigma.




•   Així, quan l’Esfinx li planteja
    l’enigma, i ell el resol, l’Esfinx,
    desesperada, es mata llançant-se per
    un penya-segat.
ÈDIP REI
•   Èdip es casa amb Iocasta i es
    convertix així en rei de Tebes.
    Del matrimoni naixen dos fills
    -Eteocles i Pol·linices- i dos
    filles -Antígona i Ismene-.
•     Èdip és un governant just i
    savi, estimat pels seus súbdits.


•   No obstant això, un dia la sort
    canvia: una pesta assola
    Tebes provocant la mort de
    molts dels seus habitants.


•   Èdip envia a Delfos a Creont
    per a preguntar a l’oracle com
    alliberar la ciutat de la pesta.
La pesta no acabarà
fins que no abandone la
   ciutat l’assassí de
Laius, que viu ara entre
      els tebans….
ÈDIP DETECTIU
Èdip emprén una investigació per a descobrir el culpable, però
descobrirà no sols l’assassí de Laios sinó també la seua pròpia identitat.


• Un missatger de Corint anuncia la mort de Pòlib. Però també li
  confessa que el va recollir del bosc quan encara era un nadó.


• A més, interroga el servent supervivent de Laios que resulta ser el
  mateix pastor que el va abandonar.

• Tirèsias, l’endeví ceg, confirma al rei la seua vertadera identitat.


        Així Èdip descobrix que el seu destí s’ha complit
                       inexorablement.
Afirme que tú eres              Tu has estat convivint
l’assassí de l’home sobre     vergonyosament, sense saber-ho,
el qual estan investigant.   amb els que et són més estimats, i no
                                te n’adones fins quin punt ets
                                         desgraciat.
La primera en entendre el drama és Iocasta que entra dins de
                                            palau i es penja.
Èdip, en veure-la,
es treu els ulls.
A L’EXIL·LI
Èdip i Antígona,
                                                             F.Harriet (1798-1799)




•   Èdip passarà els últims anys de la seua vida errant com un captaire cec,
    acompanyat només per la seua filla menuda, Antígona.
• Arriba a Colonos, a l’Àtica,
  on és acollit pel rei Teseu.

• No accepta tornar a Tebes,
  per a beneficiar així la
  ciutat que, segons l’oracle,
  serà afavorida pels déus, si
  acull el seu cos.

• Mor després de maleir els
  seus fills per haver-lo
  abandonat
Oedipus at Colonus, J. Giroust 1788




Oedipus Cursing his Son, Polyneices, Henry Fuseli, 1741-1825
EL COMPLEX D’ÈDIP
El nen (a nivell subconscient) en una
fase del seu desenvolupament se sent
atret per la mare i comença a odiar el
                 pare.




                                         Freud, pare de la psicoanálisi
Max Ernst, Èdip rei




El mite d’Èdip, per la seva interpretació
psicoanalítica, és molt popular entre els
pintors del s. XX
ÈDIP I L’ESFINX
•   L'Esfinx, la estranguladora, és
    símbol de coneixement, de
    protecció dels morts (com a
    Egipte). És un monstre tan sensual
    com una viuua negra, destructora,
    anorreadora i elegant.
Ceràmica grega
Edip i l’esfinx, J. B. Ingres, 1808




Edip l’esfinx, G. Moreau,1864
François-Xavier Fabre




                        Edipo y la esfinge François-Xavier Fabre
G. Moreau, Edip viatger
Giorgo de Chirico
Francis Bacon
Valerio Adami (1935-),
Edipo y la Esfinge, Roger Payne




Oedipus- and Sphinx, Brooke, 1990          Oedipus and Sphinx, Perica, 1994
Edip_eso
Edip_eso
Edip_eso
Edip_eso
Edip_eso

Edip_eso

  • 1.
  • 2.
    Episodis del mite d’Èdip Lamaledicció de Laius  Naixement i infància Èdip cap a Tebes  Èdip rei Èdip detectiu
  • 3.
    LA MALEDICCIÓ DELAIUS Laio s’enamorà d’un jove, Crísip, fill del rei Pèlops. Un dia el raptà i el violà.
  • 4.
    Ja rei deTebes es casà amb Iocasta. Durant anys intentaren tenir fills, sense aconseguir-ho. Laios acudí a l’oràcle de Delfos buscant una solució. … Et donaré el fill que desitges. Però està decretat que deixes la vida a mans del teu propi fill. Així ho va consentir Zeus Crònida, accedint a les funestes maledicions de Pèlops, el fill del qual vas raptar.
  • 5.
    Però com queva tenir un fill, decidí abandonar-lo. Abans el ferí en els peus. Un pastor corintí, Euferb, se’n compadí, el recollí i el lliura als reis de Corint, que no tenien fills. Ells l’adoptaren com a fill propi
  • 7.
    Mataràs el teupare, i et casaràs amb la teua mare… Per la seva intel·ligència i força provocava l'enveja dels seus companys de joc, fins que un d'ells, ressentit, li va revelar el seu origen adoptiu. Els pares ho neguen, però ell, turmentat per aquesta idea, consulta l'Oracle de Delfos
  • 8.
    Commogut per aquestes paraules, Èdip decideix no tornar mai més a Corint. No sap que quan més s’allunya de Corint més s’apropa a la seua pàtria originària, Tebes...
  • 9.
  • 11.
    De viatge capa Tebes es baralla amb uns homes que anaven amb carro. En la baralla mata l’auriga i un vell que diu que és rei. Fuig un guàrdia que dóna la notícia a Tebes
  • 12.
    Quin ésser téal matí quatre potes, al migdia dos i al vespre tres i com més potes menys força? Quan arriba a Tebes, s’enfronta a l’Esfinx, que planteja preguntes a qui vol entrar o sortir de la ciutat. Qui falla, és devorat...
  • 14.
    Segons un oracle Tebes se n’alliberaria quan algú endevinara l’enigma, • Creont, germà de Iocasta i regent de la ciutat des de la mort de Laius, va oferir la mà de la reina viuda (i el regne) a qui encertara l’enigma. • Així, quan l’Esfinx li planteja l’enigma, i ell el resol, l’Esfinx, desesperada, es mata llançant-se per un penya-segat.
  • 15.
  • 16.
    Èdip es casa amb Iocasta i es convertix així en rei de Tebes. Del matrimoni naixen dos fills -Eteocles i Pol·linices- i dos filles -Antígona i Ismene-. • Èdip és un governant just i savi, estimat pels seus súbdits. • No obstant això, un dia la sort canvia: una pesta assola Tebes provocant la mort de molts dels seus habitants. • Èdip envia a Delfos a Creont per a preguntar a l’oracle com alliberar la ciutat de la pesta.
  • 17.
    La pesta noacabarà fins que no abandone la ciutat l’assassí de Laius, que viu ara entre els tebans….
  • 18.
  • 19.
    Èdip emprén unainvestigació per a descobrir el culpable, però descobrirà no sols l’assassí de Laios sinó també la seua pròpia identitat. • Un missatger de Corint anuncia la mort de Pòlib. Però també li confessa que el va recollir del bosc quan encara era un nadó. • A més, interroga el servent supervivent de Laios que resulta ser el mateix pastor que el va abandonar. • Tirèsias, l’endeví ceg, confirma al rei la seua vertadera identitat. Així Èdip descobrix que el seu destí s’ha complit inexorablement.
  • 20.
    Afirme que túeres Tu has estat convivint l’assassí de l’home sobre vergonyosament, sense saber-ho, el qual estan investigant. amb els que et són més estimats, i no te n’adones fins quin punt ets desgraciat.
  • 21.
    La primera enentendre el drama és Iocasta que entra dins de palau i es penja.
  • 23.
    Èdip, en veure-la, estreu els ulls.
  • 24.
  • 25.
    Èdip i Antígona, F.Harriet (1798-1799) • Èdip passarà els últims anys de la seua vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seua filla menuda, Antígona.
  • 26.
    • Arriba aColonos, a l’Àtica, on és acollit pel rei Teseu. • No accepta tornar a Tebes, per a beneficiar així la ciutat que, segons l’oracle, serà afavorida pels déus, si acull el seu cos. • Mor després de maleir els seus fills per haver-lo abandonat
  • 27.
    Oedipus at Colonus,J. Giroust 1788 Oedipus Cursing his Son, Polyneices, Henry Fuseli, 1741-1825
  • 28.
  • 29.
    El nen (anivell subconscient) en una fase del seu desenvolupament se sent atret per la mare i comença a odiar el pare. Freud, pare de la psicoanálisi
  • 32.
    Max Ernst, Èdiprei El mite d’Èdip, per la seva interpretació psicoanalítica, és molt popular entre els pintors del s. XX
  • 34.
  • 35.
    L'Esfinx, la estranguladora, és símbol de coneixement, de protecció dels morts (com a Egipte). És un monstre tan sensual com una viuua negra, destructora, anorreadora i elegant.
  • 36.
  • 38.
    Edip i l’esfinx,J. B. Ingres, 1808 Edip l’esfinx, G. Moreau,1864
  • 39.
    François-Xavier Fabre Edipo y la esfinge François-Xavier Fabre
  • 40.
  • 41.
  • 42.
  • 43.
  • 44.
    Edipo y laEsfinge, Roger Payne Oedipus- and Sphinx, Brooke, 1990 Oedipus and Sphinx, Perica, 1994