Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura GallegoGemma Lluch
Montse Morales Payà ha analitzat la novel·la La llegenda del Rei Errant escrita per Laura Gallego (2002) .
Montse Morales Payà ha analitzat la novel•la La llegenda del Rei Errant escrita per Laura Gallego (2002) . L’anàlisi l’ha enfocada des d’una pregunta: és un llibre que pertany al circuit de lectura recomanada o al circuit de mercat?
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Us deixem el power que ha utilitzat per guiar el seu treball.
Més informació a: http://www.gemmalluch.com/bloc/
La datació de l'Esfinx de Guiza, més enllà del debat científic?David Navarrete Camps
Treball de final de carrera dedicat al debat generat al voltant de la datació de l'Esfinx de Guiza. És, a més, un bon exemple de com es pot realitzar una investigació a partir, exclusivament, de la investigació a la Xarxa.
Montse Morales Payà: La llegenda del rei errant, Laura GallegoGemma Lluch
Montse Morales Payà ha analitzat la novel·la La llegenda del Rei Errant escrita per Laura Gallego (2002) .
Montse Morales Payà ha analitzat la novel•la La llegenda del Rei Errant escrita per Laura Gallego (2002) . L’anàlisi l’ha enfocada des d’una pregunta: és un llibre que pertany al circuit de lectura recomanada o al circuit de mercat?
El treball forma part de l’assignatura “Cultura i literatura per a infants i joves en llengua catalana” del Grau de Filologia Catalana de la Universitat de València.
Us deixem el power que ha utilitzat per guiar el seu treball.
Més informació a: http://www.gemmalluch.com/bloc/
La datació de l'Esfinx de Guiza, més enllà del debat científic?David Navarrete Camps
Treball de final de carrera dedicat al debat generat al voltant de la datació de l'Esfinx de Guiza. És, a més, un bon exemple de com es pot realitzar una investigació a partir, exclusivament, de la investigació a la Xarxa.
2. Episodis del mite
d’Èdip
La maledicció de Laius
Naixement i infància
Èdip cap a Tebes
Èdip rei
Èdip detectiu
3. LA MALEDICCIÓ DE LAIUS
Laio s’enamorà d’un jove, Crísip, fill del rei
Pèlops. Un dia el raptà i el violà.
4. Ja rei de Tebes es casà amb Iocasta. Durant anys intentaren
tenir fills, sense aconseguir-ho.
Laios acudí a l’oràcle de Delfos buscant una solució.
… Et donaré el fill que desitges. Però
està decretat que deixes la vida a
mans del teu propi fill. Així ho va
consentir Zeus Crònida, accedint a
les funestes maledicions de Pèlops, el
fill del qual vas raptar.
5. Però com que va
tenir un fill, decidí
abandonar-lo.
Abans el ferí en els
peus.
Un pastor corintí,
Euferb, se’n
compadí, el recollí i
el lliura als reis de
Corint, que no
tenien fills. Ells
l’adoptaren com a
fill propi
6.
7. Mataràs el teu pare, i et
casaràs amb la teua mare…
Per la seva intel·ligència i força provocava
l'enveja dels seus companys de joc, fins que
un d'ells, ressentit, li va revelar el seu
origen adoptiu. Els pares ho neguen, però
ell, turmentat per aquesta idea, consulta
l'Oracle de Delfos
8. Commogut per
aquestes paraules,
Èdip decideix no
tornar mai més a
Corint. No sap que
quan més
s’allunya de
Corint més
s’apropa a la seua
pàtria originària,
Tebes...
11. De viatge cap a Tebes es baralla amb uns homes que
anaven amb carro.
En la baralla mata l’auriga i un vell que diu que és rei.
Fuig un guàrdia que dóna la notícia a Tebes
12. Quin ésser té al matí
quatre potes, al migdia
dos i al vespre tres i com
més potes menys força?
Quan arriba a
Tebes, s’enfronta a
l’Esfinx, que
planteja preguntes
a qui vol entrar o
sortir de la ciutat.
Qui falla, és
devorat...
13.
14. • Segons un oracle Tebes se
n’alliberaria quan algú endevinara
l’enigma,
• Creont, germà de Iocasta i regent de
la ciutat des de la mort de Laius, va
oferir la mà de la reina viuda (i el
regne) a qui encertara l’enigma.
• Així, quan l’Esfinx li planteja
l’enigma, i ell el resol, l’Esfinx,
desesperada, es mata llançant-se per
un penya-segat.
16. • Èdip es casa amb Iocasta i es
convertix així en rei de Tebes.
Del matrimoni naixen dos fills
-Eteocles i Pol·linices- i dos
filles -Antígona i Ismene-.
• Èdip és un governant just i
savi, estimat pels seus súbdits.
• No obstant això, un dia la sort
canvia: una pesta assola
Tebes provocant la mort de
molts dels seus habitants.
• Èdip envia a Delfos a Creont
per a preguntar a l’oracle com
alliberar la ciutat de la pesta.
17. La pesta no acabarà
fins que no abandone la
ciutat l’assassí de
Laius, que viu ara entre
els tebans….
19. Èdip emprén una investigació per a descobrir el culpable, però
descobrirà no sols l’assassí de Laios sinó també la seua pròpia identitat.
• Un missatger de Corint anuncia la mort de Pòlib. Però també li
confessa que el va recollir del bosc quan encara era un nadó.
• A més, interroga el servent supervivent de Laios que resulta ser el
mateix pastor que el va abandonar.
• Tirèsias, l’endeví ceg, confirma al rei la seua vertadera identitat.
Així Èdip descobrix que el seu destí s’ha complit
inexorablement.
20. Afirme que tú eres Tu has estat convivint
l’assassí de l’home sobre vergonyosament, sense saber-ho,
el qual estan investigant. amb els que et són més estimats, i no
te n’adones fins quin punt ets
desgraciat.
21. La primera en entendre el drama és Iocasta que entra dins de
palau i es penja.
25. Èdip i Antígona,
F.Harriet (1798-1799)
• Èdip passarà els últims anys de la seua vida errant com un captaire cec,
acompanyat només per la seua filla menuda, Antígona.
26. • Arriba a Colonos, a l’Àtica,
on és acollit pel rei Teseu.
• No accepta tornar a Tebes,
per a beneficiar així la
ciutat que, segons l’oracle,
serà afavorida pels déus, si
acull el seu cos.
• Mor després de maleir els
seus fills per haver-lo
abandonat
27. Oedipus at Colonus, J. Giroust 1788
Oedipus Cursing his Son, Polyneices, Henry Fuseli, 1741-1825
29. El nen (a nivell subconscient) en una
fase del seu desenvolupament se sent
atret per la mare i comença a odiar el
pare.
Freud, pare de la psicoanálisi
30.
31.
32. Max Ernst, Èdip rei
El mite d’Èdip, per la seva interpretació
psicoanalítica, és molt popular entre els
pintors del s. XX
35. • L'Esfinx, la estranguladora, és
símbol de coneixement, de
protecció dels morts (com a
Egipte). És un monstre tan sensual
com una viuua negra, destructora,
anorreadora i elegant.