Gènere dramàtic i ampliació de cicles mítics Èdip i l'Esfinx
Orígens del gènere dramàtic Com vas veure l'any passat, la tragèdia té el seu orgien en el culte a Dionís, els seguidors dels quals cantaven el ditirambe i es vestien de boc, ja que creien que aquesta era la figura en què es manifestava el déu Dionís. Al s. VI Pisístrat li dedica uns festivals dramàtics, i sorgeix la tragèdia (τράγος, ωδία). ὄρχηστρα
En aquestes processons, es col·locava l'estàtua del déu al mig de la dansa circular que realitzaven els participants (ὄρχηστρα). El seguici, vestit amb pells de boc, entonava un cant ritual en honor a Dionís: d'aquí l'etimologia de la paraula  tragèdia,  τραγωδία, “cant del boc”. El boc/ ὁ τράγος http://www.youtube.com/watch?v=9qbVdjYutMg&NR=1
La tragèdia es comença a inspirar en els herois de la mitologia grega, que provoquen l'emoció i la compassió del públic. Cicle Troià:   Agamèmnon, Ifigènia, Orestes, Electra, Clitemnestra, Odisseu, Filoctetes...
Cicle Tebà:   Èdip, Antígona, Ismene, Iocasta... Antígona ret rituals al cos de Polinices.
3 GRANS TRÀGICS 1. Èsquil (525-456 a.C.) Neix a Eleusis i participa en les batalles de Marató i Salamina durant les Guerres Mèdiques.  Introdueix el segon actor en les representacions. Obres:   Les suplicants Els perses, Els set contra Tebes, Prometeu encadenat  i la trilogia  de l'Orestíada: Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides
2. Sòfocles (496-406 a.C.) Neix a Colonos.La seva joventut, coincideix amb els anys d'esplendor de Pèricles. Va escriure més de cent trenta obres, de les quals només se'n conserven 7 de temàtica diversa: Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colonos. Antígona enterra el seu germà Polinices.
3. Eurípides (480- 406 a. C.) Va néixer a prop de Salamina. Personatge solitari, va participar poc en la vida política, i que va mantenir una estreta relació amb Sòcrates. El centre d'interès de les seves obres és l'ésser humà, ja que és el primer en analitzar-ne la psicologia.  Obres: Se li atribueixen unes 90 obres, entre les quals se'ns han conservat:  Alcestis, Medea, Els Heraclides, Hipòlit, Andròmaca, Hècuba,  entre d'altres. Jasó i Medea
La comèdia Κωμωδία (κῶμος+ωδία, “Cant de festa”. L'origen etimològic de la paraula és incert.
1. Aristòfanes:  màxim representant de la Comèdia antiga. 2. Menandre: màxim representant de la Comèdia Nova.
Èdip, l'heroi tràgic És un dels personatges clau que formen part del  Cicle tebà.
Èdip està relacionat amb: jj Afrodita Ares
Cadme, el fundador de la ciutat de Tebes. Europa
Harmonia Polidor (un dels germans d'Hèctor).
Polidor i Nicteis funden la nissaga dels labdàcides, que estarà maleïda pels regals que van proporcionar Atena i Hefest a les noces de Cadmos i Harmonia a causa de la gelosia d'Hefest.
El fill de Làbdac, Laios, va esdevenir rei de Tebes i es va casar amb Iocasta. Però un oracle vaticinava que Laios moriria a mans del seu propi fill. Així doncs, només néixer, l'abandona al bosc.
Un pastor de Corint el troba i el dóna als reis del seu país perquè no tenien fills. Quan Èdip creix, s'assabenta que és adoptat i va a Delfos a consultar l'oracle. En el camí es troba el seu pare biològic i...
Sense saber-ho, Èdip mata el seu pare biològic.  L'oracle de Delfos és esfereïdor: que no tornés a la seva pàtria perquè si no, mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Decideix no tornar a Corint, però s'encamina cap a Tebes... Les ruïnes de Delfos
Abans d'arribar a Tebes es troba amb l'Esfinx, un monstre terrible que matava tot aquell que no encertava el seu enigma que deua així: τί ἐστι τὸ αὐτὸ δίπουν, τρίπουν, τετράπουν; I Èdip el va encertar responent: “ ὁ ἄνθρωπος” L'Esfinx es llança de la penya i Èdip salva Tebes.
Com a recompensa, els habitants del poble li donen la mà de Iocasta, que s'acaba de quedar vídua, i es converteix en sobir+a de Tebes.
Té quatre fills que són: Antígona Eteocles i Polinices Ismene
D'acord amb la resposta de l'Oracle, Èdip havia de buscar els assassins del seu pare. Però Tiresias, un endeví, sabia una veritat massa cruenta... Ell mateix li va explicar la veritat sobre el seu passat: li va profetitzar que es quedaria cec i que aniria a viure a terres estranyes. Assabentada, Iocasta es va suïcidar, i seguidament Èdip es va buidar els ulls per no continuar veient un destí tan funest. Èdip a Colonos.
Etèocles i Polinices regnen sobre Tebes un any cadascú, però Èdip els havia maleït dient-los que s'acabarien repartint el regne amb l'espasa. Eteocles no vol deixar el poder quan li toca, i decideix atacar Tebes amb un exèrcit comandat per set cabdills. Els dos germans moren en el duel. Això inspira l'obra de Sòfocles  Antígona. Set contra Tebes.

Gènere dramàtic ampliació cicles mítics

  • 1.
    Gènere dramàtic iampliació de cicles mítics Èdip i l'Esfinx
  • 2.
    Orígens del gèneredramàtic Com vas veure l'any passat, la tragèdia té el seu orgien en el culte a Dionís, els seguidors dels quals cantaven el ditirambe i es vestien de boc, ja que creien que aquesta era la figura en què es manifestava el déu Dionís. Al s. VI Pisístrat li dedica uns festivals dramàtics, i sorgeix la tragèdia (τράγος, ωδία). ὄρχηστρα
  • 3.
    En aquestes processons,es col·locava l'estàtua del déu al mig de la dansa circular que realitzaven els participants (ὄρχηστρα). El seguici, vestit amb pells de boc, entonava un cant ritual en honor a Dionís: d'aquí l'etimologia de la paraula tragèdia, τραγωδία, “cant del boc”. El boc/ ὁ τράγος http://www.youtube.com/watch?v=9qbVdjYutMg&NR=1
  • 4.
    La tragèdia escomença a inspirar en els herois de la mitologia grega, que provoquen l'emoció i la compassió del públic. Cicle Troià: Agamèmnon, Ifigènia, Orestes, Electra, Clitemnestra, Odisseu, Filoctetes...
  • 5.
    Cicle Tebà: Èdip, Antígona, Ismene, Iocasta... Antígona ret rituals al cos de Polinices.
  • 6.
    3 GRANS TRÀGICS1. Èsquil (525-456 a.C.) Neix a Eleusis i participa en les batalles de Marató i Salamina durant les Guerres Mèdiques. Introdueix el segon actor en les representacions. Obres: Les suplicants Els perses, Els set contra Tebes, Prometeu encadenat i la trilogia de l'Orestíada: Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides
  • 7.
    2. Sòfocles (496-406a.C.) Neix a Colonos.La seva joventut, coincideix amb els anys d'esplendor de Pèricles. Va escriure més de cent trenta obres, de les quals només se'n conserven 7 de temàtica diversa: Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colonos. Antígona enterra el seu germà Polinices.
  • 8.
    3. Eurípides (480-406 a. C.) Va néixer a prop de Salamina. Personatge solitari, va participar poc en la vida política, i que va mantenir una estreta relació amb Sòcrates. El centre d'interès de les seves obres és l'ésser humà, ja que és el primer en analitzar-ne la psicologia. Obres: Se li atribueixen unes 90 obres, entre les quals se'ns han conservat: Alcestis, Medea, Els Heraclides, Hipòlit, Andròmaca, Hècuba, entre d'altres. Jasó i Medea
  • 9.
    La comèdia Κωμωδία(κῶμος+ωδία, “Cant de festa”. L'origen etimològic de la paraula és incert.
  • 10.
    1. Aristòfanes: màxim representant de la Comèdia antiga. 2. Menandre: màxim representant de la Comèdia Nova.
  • 11.
    Èdip, l'heroi tràgicÉs un dels personatges clau que formen part del Cicle tebà.
  • 12.
    Èdip està relacionatamb: jj Afrodita Ares
  • 13.
    Cadme, el fundadorde la ciutat de Tebes. Europa
  • 14.
    Harmonia Polidor (undels germans d'Hèctor).
  • 15.
    Polidor i Nicteisfunden la nissaga dels labdàcides, que estarà maleïda pels regals que van proporcionar Atena i Hefest a les noces de Cadmos i Harmonia a causa de la gelosia d'Hefest.
  • 16.
    El fill deLàbdac, Laios, va esdevenir rei de Tebes i es va casar amb Iocasta. Però un oracle vaticinava que Laios moriria a mans del seu propi fill. Així doncs, només néixer, l'abandona al bosc.
  • 17.
    Un pastor deCorint el troba i el dóna als reis del seu país perquè no tenien fills. Quan Èdip creix, s'assabenta que és adoptat i va a Delfos a consultar l'oracle. En el camí es troba el seu pare biològic i...
  • 18.
    Sense saber-ho, Èdipmata el seu pare biològic. L'oracle de Delfos és esfereïdor: que no tornés a la seva pàtria perquè si no, mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Decideix no tornar a Corint, però s'encamina cap a Tebes... Les ruïnes de Delfos
  • 19.
    Abans d'arribar aTebes es troba amb l'Esfinx, un monstre terrible que matava tot aquell que no encertava el seu enigma que deua així: τί ἐστι τὸ αὐτὸ δίπουν, τρίπουν, τετράπουν; I Èdip el va encertar responent: “ ὁ ἄνθρωπος” L'Esfinx es llança de la penya i Èdip salva Tebes.
  • 20.
    Com a recompensa,els habitants del poble li donen la mà de Iocasta, que s'acaba de quedar vídua, i es converteix en sobir+a de Tebes.
  • 21.
    Té quatre fillsque són: Antígona Eteocles i Polinices Ismene
  • 22.
    D'acord amb laresposta de l'Oracle, Èdip havia de buscar els assassins del seu pare. Però Tiresias, un endeví, sabia una veritat massa cruenta... Ell mateix li va explicar la veritat sobre el seu passat: li va profetitzar que es quedaria cec i que aniria a viure a terres estranyes. Assabentada, Iocasta es va suïcidar, i seguidament Èdip es va buidar els ulls per no continuar veient un destí tan funest. Èdip a Colonos.
  • 23.
    Etèocles i Polinicesregnen sobre Tebes un any cadascú, però Èdip els havia maleït dient-los que s'acabarien repartint el regne amb l'espasa. Eteocles no vol deixar el poder quan li toca, i decideix atacar Tebes amb un exèrcit comandat per set cabdills. Els dos germans moren en el duel. Això inspira l'obra de Sòfocles Antígona. Set contra Tebes.