Este documento presenta una historia resumida de la escritura y los libros desde la antigüedad hasta la actualidad. Comienza con las primeras formas de escritura como las tablillas de barro sumerias y hititas, y continúa explicando la evolución de los soportes como el papiro, pergamino y papel. También describe los cambios en los estilos de escritura como la mayúscula y minúscula, y los factores que influyeron en la preservación de la literatura clásica a través de los siglos, como las
Este documento presenta una historia resumida de la escritura y los libros desde la antigüedad hasta la actualidad. Comienza con las primeras formas de escritura como las tablillas de barro sumerias y hititas, y continúa explicando la evolución de los soportes como el papiro, pergamino y papel. También describe los cambios en los estilos de escritura como la mayúscula y minúscula, y los factores que influyeron en la preservación de la literatura clásica a través de los siglos, como las
Tántalo, hijo de Zeus y rey de Frigia, invitó a los dioses a un banquete donde les sirvió la carne de su hijo Pélope como una broma cruel. Los dioses se indignaron y lo condenaron al Tártaro, donde sufre un hambre y sed eternos sin poder comer las frutas de los árboles ni beber el agua a su alcance. Resucitaron a Pélope haciéndolo más bello y reemplazando el hombro que Tántalo le había servido a los dioses por uno de
Este documento describe cómo se ha conservado la literatura latina a lo largo de la historia. Aproximadamente el 20% de los autores latinos nos han dejado obras completas, mientras que del 80% restante sólo tenemos fragmentos o sus nombres. La literatura latina se transmitió a través de copias manuales en monasterios y talleres, y factores como los gustos de cada época, la escasez de materiales y la destrucción de bibliotecas influyeron en lo que se conservó. La invención de la imprenta en el siglo XV permitió
La crítica textual es el conjunto de operaciones para restaurar el texto original de una obra alterada a lo largo de las copias. Incluye recopilar manuscritos, comparar lecturas y variantes, reconstruir la relación entre manuscritos a través de un stemma codicum, y seleccionar las lecturas originales para la constitutio textus. El proceso analiza los errores comunes de copia para identificar el arquetipo y restaurar el texto original.
El documento presenta varias fábulas que utilizan animales para transmitir lecciones morales. La primera fábula trata sobre una águila y una zorra que eran amigas hasta que el águila mata a los cachorros de la zorra por hambre. Más tarde, la zorra se venga cuando el águila cae en un fuego. Otra fábula compara el poder del viento frío frente al calor del sol. Una tortuga le gana una carrera a una liebre por ir más lento pero constante.
Este documento fornece informações sobre a conjugação verbal em latim. Apresenta os morfemas dos temas de presente e perfeito da 4a conjugação, além de quadros demonstrando os paradigmas verbais de "audire" nos diferentes modos, tempos e pessoas.
El documento presenta los morfemas de los temas de presente y perfecto de la tercera conjugación latina. Explica que los morfemas de tema de presente son "-ba-", "-a-", "-e-" y "-re-", mientras que los morfemas de tema de perfecto son "-era-", "-isse-" y "-eri-". Además, incluye cuadros con los paradigmas completos de la tercera conjugación en los diferentes tiempos, modos y personas.
1) O documento apresenta quadros morfológicos dos temas verbais do espanhol.
2) São mostrados os morfemas dos temas de presente e perfeito da segunda conjugação.
3) Os quadros exibem a flexão dos verbos "destruir" e "destruir" nos diferentes modos e tempos verbais.
Este documento fornece quadros morfológicos que descrevem os paradigmas verbais da primeira conjugação no latim. O primeiro quadro mostra os morfemas de tema de presente usados na formação dos tempos, modos e pessoas do presente e imperfeito. O segundo quadro faz o mesmo para os morfemas de tema perfeito usados na formação dos tempos perfeitos.
2. Orígens del gènere dramàtic Com vas veure l'any passat, la tragèdia té el seu orgien en el culte a Dionís, els seguidors dels quals cantaven el ditirambe i es vestien de boc, ja que creien que aquesta era la figura en què es manifestava el déu Dionís. Al s. VI Pisístrat li dedica uns festivals dramàtics, i sorgeix la tragèdia (τράγος, ωδία). ὄρχηστρα
3. En aquestes processons, es col·locava l'estàtua del déu al mig de la dansa circular que realitzaven els participants (ὄρχηστρα). El seguici, vestit amb pells de boc, entonava un cant ritual en honor a Dionís: d'aquí l'etimologia de la paraula tragèdia, τραγωδία, “cant del boc”. El boc/ ὁ τράγος http://www.youtube.com/watch?v=9qbVdjYutMg&NR=1
4.
5. Cicle Tebà: Èdip, Antígona, Ismene, Iocasta... Antígona ret rituals al cos de Polinices.
6. 3 GRANS TRÀGICS 1. Èsquil (525-456 a.C.) Neix a Eleusis i participa en les batalles de Marató i Salamina durant les Guerres Mèdiques. Introdueix el segon actor en les representacions. Obres: Les suplicants Els perses, Els set contra Tebes, Prometeu encadenat i la trilogia de l'Orestíada: Agamèmnon, Les coèfores i Les eumènides
7. 2. Sòfocles (496-406 a.C.) Neix a Colonos.La seva joventut, coincideix amb els anys d'esplendor de Pèricles. Va escriure més de cent trenta obres, de les quals només se'n conserven 7 de temàtica diversa: Àiax, Antígona, Les dones de Traquis, Èdip Rei, Electra, Filoctetes i Èdip a Colonos. Antígona enterra el seu germà Polinices.
8. 3. Eurípides (480- 406 a. C.) Va néixer a prop de Salamina. Personatge solitari, va participar poc en la vida política, i que va mantenir una estreta relació amb Sòcrates. El centre d'interès de les seves obres és l'ésser humà, ja que és el primer en analitzar-ne la psicologia. Obres: Se li atribueixen unes 90 obres, entre les quals se'ns han conservat: Alcestis, Medea, Els Heraclides, Hipòlit, Andròmaca, Hècuba, entre d'altres. Jasó i Medea
9. La comèdia Κωμωδία (κῶμος+ωδία, “Cant de festa”. L'origen etimològic de la paraula és incert.
10. 1. Aristòfanes: màxim representant de la Comèdia antiga. 2. Menandre: màxim representant de la Comèdia Nova.
11. Èdip, l'heroi tràgic És un dels personatges clau que formen part del Cicle tebà.
15. Polidor i Nicteis funden la nissaga dels labdàcides, que estarà maleïda pels regals que van proporcionar Atena i Hefest a les noces de Cadmos i Harmonia a causa de la gelosia d'Hefest.
16. El fill de Làbdac, Laios, va esdevenir rei de Tebes i es va casar amb Iocasta. Però un oracle vaticinava que Laios moriria a mans del seu propi fill. Així doncs, només néixer, l'abandona al bosc.
17. Un pastor de Corint el troba i el dóna als reis del seu país perquè no tenien fills. Quan Èdip creix, s'assabenta que és adoptat i va a Delfos a consultar l'oracle. En el camí es troba el seu pare biològic i...
18. Sense saber-ho, Èdip mata el seu pare biològic. L'oracle de Delfos és esfereïdor: que no tornés a la seva pàtria perquè si no, mataria el seu pare i es casaria amb la seva mare. Decideix no tornar a Corint, però s'encamina cap a Tebes... Les ruïnes de Delfos
19. Abans d'arribar a Tebes es troba amb l'Esfinx, un monstre terrible que matava tot aquell que no encertava el seu enigma que deua així: τί ἐστι τὸ αὐτὸ δίπουν, τρίπουν, τετράπουν; I Èdip el va encertar responent: “ ὁ ἄνθρωπος” L'Esfinx es llança de la penya i Èdip salva Tebes.
20. Com a recompensa, els habitants del poble li donen la mà de Iocasta, que s'acaba de quedar vídua, i es converteix en sobir+a de Tebes.
21. Té quatre fills que són: Antígona Eteocles i Polinices Ismene
22. D'acord amb la resposta de l'Oracle, Èdip havia de buscar els assassins del seu pare. Però Tiresias, un endeví, sabia una veritat massa cruenta... Ell mateix li va explicar la veritat sobre el seu passat: li va profetitzar que es quedaria cec i que aniria a viure a terres estranyes. Assabentada, Iocasta es va suïcidar, i seguidament Èdip es va buidar els ulls per no continuar veient un destí tan funest. Èdip a Colonos.
23. Etèocles i Polinices regnen sobre Tebes un any cadascú, però Èdip els havia maleït dient-los que s'acabarien repartint el regne amb l'espasa. Eteocles no vol deixar el poder quan li toca, i decideix atacar Tebes amb un exèrcit comandat per set cabdills. Els dos germans moren en el duel. Això inspira l'obra de Sòfocles Antígona. Set contra Tebes.
24. El comportament humà d'Èdip ha estat estudiat per Sigmund Freud, que va descriure el complex d'Èdip. Trobem exemples semblants de parricidi com Cronos matant Urà, o el mateix Zeus, que venç Cronos. Freud, el pare de la psicoanalisi