1. Com escribien els romans?
L’origen de l’escriptura,
l’abecedari i els signes de
puntuació
Amparo Gasent Moscardó
Dept. Cultura Clàssica
IES Vilamarxant

2. On i com va nèixer
l’escriptura?
L’escriptura va sorgir en les societats
urbanitzades. El sistema d’escriptura més
antic que coneguem és els dels sumeris, que
van habitar Mesopotàmia des de mitjans del
mil·lenni IV a.C.

3. Evolució dels sistemes
d’escriptura
1. Escriptura pictogràfica e
ideogràfica.
Cada signe simbolitza un
concepte
i representa una paraula.
Ex. Jeroglífics
egipcis; escriptura xinesa
contemporània; senyals
de tràfic…

4. 2. Escriptura sil·làbica
Cada signe representa una síl·laba. Aquest sistema
va sorgir en diverses formes entre el 1500 i el
1000 a. de C.
A aquest tipus d'escriptura pertanyen els sistemes
anomenats LINEAL A (o cretense) i LINEAL B (
micènica). El lineal A encara no ha estat desxifrat.
Disc de Festos – Lineal A Tauleta Micènica – Lineal B

5. 3. Escriptura alfabètica
A la fi del segon mil·lenni es va anar conformant un sistema
alfabètic en diversos llocs. És el tipus
d'escriptura més evolucionat i amb menor nombre de signes
(el que fa més fàcil el seu ús), la majoria dels alfabets
tenen entre 20 i 35 lletres.
L’alfabet grec
Cap al segle IX a.C., els fenicis van introduir l'alfabet a
Grècia. Els grecs ho van reelaborar i van introduir les vocals. AL
principi, l'alfabet només constava de lletres majúscules, les
minúscules van aparèixer en el segle VIII de la nostra era.
En el segle VI a.C. una de les varietats de l'alfabet grec es va introduir
a Itàlia i d'ell va evolucionar l'alfabet llatí.
Tots els alfabets europeus deriven del grec, directament o a través de
l'abecedari llatí.

6. L’alfabet grec

7. L’alfabet llatí
Inscripció Romana en pedra
Graffitis de Pompeia

8. La pronúncia de l’alfabet llatí
Grafia Pronúncia
C (K)
G (G suau), GU = GU
H Ø (PH > F)
I (semivocal) I (+ cons) / Y (+vocal)
U/V U
LL (L·L)
QU QU (qü)
X X
Y / Z (transc. Grec) υ / ζ (ü/ ds)

9. Un poc de pràctica
Roma in Italia est. Italia in Europa est. Graecia in Europa est.
Italia et Graecia in Europa sunt. Hispania quoque in Europa
est. Hispania et Italia et Graecia in Europa sunt.
Aegyptus in Europa non est, Aegyptus in africa est. Gallia
non in Africa est, Gallia est in Europa. Syria non est in
Europa, sed in Asia. Arabia quoque in Asia eest. Syria et
Arabia in Asia sunt. Germania non in Asia, sed in Europa
est. Britannia quoque in Europa est. Germania et Britannia
sunt in Europa.
Estne Gallia in Europa? Gallia in Europa est. Estne Roma in
Gallia? Roma in Gallia no n est. Ubi est Roma? Roma est in
Italia. Ubi est Italia? Italia in Europa est. Ubi sunt Gallia et
Hispania? Gallia et Hispania in Europa sunt. Estne Nilus in
Europa? Nilus in Europa non est. Ubi est Nilus? Nilus in
Africa est. Rhenus ubi est? Rhenus est in Germania. Nilus
fluvius est. Rhenus fluvius est.

10. Els fonemes llatins
CONSONANTS
OCLUSIVES
bilabials dentals guturals
sonores b d g
sordes p t C, k, q

11. NASALS
m n
LÍQUIDES
l r
SILBANTS
s ph

12. VOCALS
Llarga: ˉ Breu: ˘
Ĭ/ī ŭ/ū
ĕ/ē ŏ/ō
ă/ā
Diftongs Ae , au, oe

13. L’Accentuació
En llatí no hi ha titlla (accent gràfic).
Els llatins sabien si una síl·laba era o no tònica
segonsla successió de síl·labes llargues o breus.
Algunes normes
-No hi ha paraules agudes. Els monosíl·labs són tòniques
excepte preposicions, conjuncions i enclítiques.
-Les paraules bisíl·labes són planes
-Les paraules de més de dues síl·labes: si la penúltima
síl·laba és llarga, paraula plana; si és breu, esdrúixola.

14. Síl·labes llargues i breus
- Una síl·laba és llarga per naturalesa si la
seua vocal és llarga..
- Una síl·laba amb diftong (ae, oe, au) és llarga.
- Vocal + dues consonants o consonant doble: llarga.
- Vocalis ante vocalem, corripitur: vocal davant de vocal,
s’abreuja.

15. Alguns exemples
APOLLO A-PŌL- LO
HOSPITIUM HOS-PI-TĬ-UM
VLIXES V-LĪ-XES
MOENIA MOE-NĬ-A
ILLIUS IL-LĬ-US
SUPERBUM SU-PĒR-BUM