Dossier de classe que treballa aspectes d'Història, Literatura i Cultura gregues

1. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
CULTURA I CIVILITZACIÓ
GREGUES
1

2. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
CONTINGUTS
1. LA GRÈCIA ARCÀICA
a. L’Edat de Bronze
b. L’anomenada “època obscura”
c. L’èpica i Homer. Troia. Els herois
2. LA GRÈCIA CLÀSSICA
a. Atenes, la democracia i Pèricles
b. Esparta
c. Vida qüotidiana: educació, rites de pas.
d. Els déus de l’Olimp
e. El teatre
3. LA GRÈCIA HEL·LENÍSTICA
a. Alexandre
b. La ciència a Grècia
2

3. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
LA GRÈCIA ARCÀICA
L’Edat de Bronze i l’anomenada “època obscura”
1. Després de veure la Presentació de Diapositives, contesta a les següents preguntes:
a. Quan va tenir lloc l’edat de bronze a l’Egeu?
b. Per què Creta va ser important?
3

4. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
c. Qui va ser Minos?
d. Qui són els “Micènics”?
e. Per què hi ha un període de temps anomenat “època obscura”?
f. Quan va tenir lloc?
g. Què va passar a Grècia durant l’època obscura?
h. Tracta d’identificar i descriure les següents imatges:
4

5. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
2. Per grups, i amb ajuda de les revistes d’Història, podeu aprofundir en la Grècia
Arcaica. Contesteu els següents qüestionaris:
(Nº 73 HNG)
1. Què va descobrir Sir Arthur Evans en Cnosos?
2. Per què va ser important econòmicament el regne de Minos?
3. En quina època es va construir el palau de Cnosos?
4. Qui va ser Minos? És un personatge real o mític? Com ho podem saber?
5. Què significa “talassocràcia”? Explica el seu origen etimològic (les arrels gregues de les
quals procedeix).
6. Quin problema va solucionar Minos en el mar Egeu? Quin mite conta aquesta mateixa
problemàtica?
7. Quin va ser el procés de destrucció de la civilització minòica?
8. Quin creus que és l'origen del mite del laberint del Minotaure?
(Nº 63 HNG)
1. Què entenem per època micènica? A què es dedicaven els cabdills de les ciutats
micèniques?
2. A qui atribueixen Heròdot o Tucídides la destrucció del món micènic?
3. Qui van ser els doris? Què van fer en el segle XII aC?
4. L'Edat del Ferro, o Època Fosca, per què es caracteritza? Per què es denomina així?
5. Com era la societat grega d'aquesta època? Quin és l'origen de les πόλεις?
5

6. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
L’ÈPICA GREGA - HOMER
Després d’haver vist la presentació, respon a les següents preguntes.
1. Digues quins són els gèneres literaris grecs, en vers i en prosa.
2. Qui són els primers autors d’èpica grega? I les seues obres fonamentals?
3. Quines són les característiques fonamentals de l’època?
4. Què és la « qüestió homèrica » ?
5. Quan podem situar els fets ocorreguts a la Ilíada i l’Odissea?
6. Com són els herois d’Homer?
7. Quin és el tema de la Ilíada? I de l’Odissea?
LA ILÍADA: TROIA
La guerra de Troia, realitat o ficció?
Grècia, al segle XII a.C. era un territori no massa fèrtil a causa de la deforestació provocada
pels incendis i necessitava, fonamentalment, fusta i blat.
Sabem que al segle XIII a.C. hi havia activitat comercial al mar Egeu, perquè hem s’ha trobat
ceràmica micènica a Siria i tauletes d’argila amb dates de comerç d’oli i vi. A més, també s’han
trobat vaixells micènics enfonsats en aigües de l’actual Turkia.
6

7. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
Troia estava situada a l’estret de l’Hel·lespont, lloc molt important perquè controlava l’accés al
Mar Negre, una zona molt fèrtil on creixia el blat i els arbres que els grecs necessitaven per
construir vaixells.
1. És possible, doncs, que els grecs tingueren interès en controlar Troia? Per què?
2. És versemblant una Guerra de Troia en època micènica? Podria haver sigut real la
Guerra de Troia a la qual fa referència Homer en la Ilíada? Podem considerar Homer
una font històrica?
Per contestar esta pregunta, hem de fer un repàs pels treballs arqueològics que s’han fet al
voltant de Troia.
Reconstrucció Artística de la Troia d’Homer
Heinrich Schliemann, al segle XIX, va ser el primer en anar a buscar la Troia d’Homer. Es tracta
d’una figura, si més no, de vida curiosa. Llig el següent article, que parla de la seua vida, i
contesta les preguntes:
a) Com el descriuries?
b) Què va trobar, realment, al turó on ell suposava que hi havia estat la Troia d’Homer?
c) Quines altres ciutats micèniques va descobrir?
7

8. AÑO 2008 Nº 4
Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
SCHLIEMANN,
EL MITE FET HOME
BIOGRAFIA
Heinrich Schliemann va nàixer el 1822 al nord dʹAlemanya,
nové fill dʹun pastor protestant, i va morir el 1890 a Nàpols,
dʹuna infecció dʹoït, milionari i arqueòleg. Tot el que sʹesde-
vé entre les dues dates de la biografia és un seguit frenètic
de fets, reals i realístics i mítics; i és que Schliemann va fer
llegenda de la seua pròpia vida. Es va escriure tres autobio-
grafies successivament, perfeccionant i reinventant la seua
pròpia història en cada nova edició; això a banda, ens en res-
ten milers de cartes –entre elles una carteta de 67 pàgines a
la seua germana– i també un munt de diaris on conta amb
pèls i senyals les seues proeses i els seus descobriments. Se
sabia protagonista dʹuna gran història, i se la va muntar ell
sol amb una empenta admirable, ell guionista, ell produc-
tor –i tant!–, ell director. Tot seguit sʹesbossen algunes pinze-
llades de lʹestressant curriculum de Schliemann, el qui passa
per ser descobridor de Troia, de Micenes, però no només.
EL SOMNI DE TROIA
Contava ell mateix en una de les seues autobiografies que quan tenia huit anys, son pare li va re-
galar per Nadal un llibre dʹHistòria Il·lustrada del Món; a lʹepisodi que parlava de la llegenda de
Troia sʹafirmava que havia desaparegut qualsevol rastre de la ciutat, i que no podia saber-se ni
tan sols si havia existit. Llavors li hauria dit a son pare que algun dia ell la descobriria. El que és
cert és que des de ben menut va sentir fascinació pels poemes homèrics –més per la Ilíada que
per lʹOdissea– i per lʹarqueologia en general. Conta que ell i una amiga, de xiquets, feien excava-
cions al voltant de lʹesglésia del poble, buscant-hi tresors.
LʹHOME DE NEGOCIS
La precària situació financera familiar el va empényer a treballar des de ben jovenet. Primer en
una botiga de comestibles; ací hauria pres un primer contacte amb el grec antic, ja que segons con-
ta va entrar un dia a la botiga un moliner completament borratxo recitant fragments sencers dʹHo-
mer en original. Més tard va voler-se embarcar cap a Veneçuela com a aprenent de grumet, però
el vaixell va patir un naufragi davant de les costes holandeses. El gir decisiu va vindre, però, quan
va entrar a treballar a una empresa dʹimportació i exportació a gran escala. Com a representant de
lʹempresa seʹn va anar el 1846 a Sant Petersburg i hi va establir un negoci de comerç dʹanyil, un
colorant blau de gran importància. Aviat va estendre la importació i exportació a molts altres pro-
ductes. Hi va tenir residència fixa durant vora vint anys, i va adquirir la nacionalitat russa.
Sense deixar-se els negocis a Rússia, el 1850 va pegar un bot de dos anys a EEUU i hi va fer una
fortuna immensa amb la compra-venda dʹor en pols, a Sacramento, i en accions del ferrocarril. Hi
ha qui diu que també va fer tràfec dʹarmes. Cansat de lʹaventura americana, seʹn va tornar a Sant
Petersburg, on es va casar amb una russa, Jekaterina. El matrimoni es va allargar més de quinze
8

9. Cultura i Civilització
Grec I
SAGUNTINA
Amparo Gasent Moscardó
2012-2013
anys i no fou mai feliç. La fortuna crematística, però, augmentava desproporcionadament, i amb la
Guerra de Crimea (1853-56) i el bloqueig marítim que es va imposar a Rússia, Schliemann es va fer
dʹor, ja que controlava ell sol gran part de les importacions que arribaven pel port neutral de Königs-
berg.
Schliemann, ara multimilionari, degué pensar que ja era hora de realitzar els seus somnis dʹinfantesa.
I és que això sempre ho va tenir clar, i no deixa de ser admirable: ell sempre va voler fer-se milionari,
però fins al punt que els diners li permeteren plenament i sense obstacles dedicar-se a lʹarqueologia.
Ho havia aconseguit, i ho va fer.
E L S O M I A D O R M I L I O N A R I A R R I B A A L ʹH È L · L A D E
El 1858 va fer una primera visita a Grècia que el va engrescar moltíssim. El bot definitiu va ser,
però, el 1868. Coincidint amb els tràmits de divorci amb la seua dona russa i la seua passió per
Grècia, seʹn va anar primer de tot a Ítaca, i després va vindre la seua primera visita a Hissarlik
(Turquia), el tossal on es troben les runes de Troia. En aquella època pocs acceptaven que aquest
turó fóra lʹemplaçament originari de Troia. Schliemann nʹestava segur, i aviat va obtindre la
col·laboració dʹun arqueòleg anglés anomenat Frank Calvert. No va tardar a trobar or i joies –el
tresor de Príam, naturalment. I no va tardar a entrar en conflicte amb les autoritats otomanes. Va
fer per traure clandestinament del país part dels tresors. Actualment, per aquest motiu, les troba-
lles de Schliemann es troben disperses per Turquia, Grècia, Alemanya i Anglaterra. Si bé Schlie-
mann hi va fer troballes importants i va fer el primer estudi un poc metodològic –estratigràfic–
del jaciment, no va poder ocultar la seua decepció pel poc que havia trobat i pel tamany reduït de
la seua suposada Troia. Decebut, seʹn va anar a fer més excavacions. Va descobrir Micenes, Tirint,
va excavar a Citera, les Termòpiles, Marató i molts altres llocs. Allà on anava, excavava, amb per-
mís o sense permís. Al marge dʹaltres valoracions, Schliemann passa per ser el descobridor de la
civilització micènica a nivell arqueològic, i el primer que va fer un estudi un poc rigorós de les
excavacions. Tot això, però, sense deixar de ser un buscatresors fantasiós i expoliador.
MATRIMONI PER ENCÀRREC
La seua segona muller la va obtenir literalment per encà-
rrec. Acabava de divorciar-se amb bastants problemes de
Jekaterina –va adquirir temporalment la nacionalitat
americana per poder-seʹn divorciar–, i això sumat a la
dèria que tenia ja llavors per Grècia, el van dur a dema-
nar-li al seu professor de grec modern a Sant Petersburg,
que li buscara una dona grega, bella, morena, culta i bo-
na coneixedora dʹHomer. La guanyadora del càsting va
ser Sofia Engastromenos, trenta anys més jove que ell,
amb qui es va casar el 1869. La pobra va tindre un viatge
de noces estressant: el marit ensenyant-li llengües sense
parar, cap a Sicília, i cap a Nàpols, i cap a Roma, i cap a
Florència, i cap a Venècia, i cap a Múnic i cap a Paris...
De fet, una mescla de malaltia física i una primera crisi
matrimonial no li permeteren acabar el viatge a ella, que
seʹn va tornar a Atenes; ell va continuar-lo sol.
Amb la seua muller homèrica, com li agradava dir, va tin- Sofia Schliemann abillada
dre dos fills, Andròmaca i Agamèmnon. Si bé va ser una amb joies del ʺtresor de Príamʺ
relació prou tortuosa, Sofia sempre va recolzar i ajudar el
seu marit en excavacions i altres deliris homèrics.
9

10. AÑO 2008 Nº 4
Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
ILIOU MELATHRON I EL MAUSOLEU SCHLIEMANN
Schliemann es va establir definitivament a Atenes lʹany 1871; la capital grega seria la seua residèn-
cia fixa fins el final de sa vida. No va tardar a emprendre la construcció de dues obres arquitectò-
niques: la seua casa homèrica i el seu mausoleu.
La seua casa homèrica la va batejar com Ilíou mélathron ´el palau dʹÍlion´. Hi regnava com un
rei homèric; els missatges li eren comunicats en grec antic; va rebatejar els seus servents amb
noms de la mitologia i història gregues. La casa té les parets decorades segons pintures de Pom-
peia i Herculà; els sostres i el terra de marbre estan decorats amb motius de les seues troballes a
Troia i Micenes; les parets i les llindes de les portes tenen cites de poetes grecs; els corredors esta-
ven plens de peces reals de les seues excavacions... La casa es va convertir en un centre de la so-
cietat atenesa. Quan tenien visita, els seus fills eixien a rebre els convidats parlant-los en grec an-
tic. Actualment la casa de Schliemann és el museu de numismàtica dʹAtenes. Visiteu-la a lʹavingu-
da Panepistimíou, 12.
Schliemann fou soterrat a Atenes al mausoleu que ell mateix havia disenyat. A lʹentrada es
pot llegir la següent inscripció: ΗΡΩΙ ΣΧΛΙΜΑΝΝΩΙ. És a dir, ʺ[Mausoleu dedicat] a lʹheroi
Schliemannʺ. El figura sʹacomiada de la vida més figura que mai: lʹhaurem de recordar com lʹheroi
immortal Schliemann, poderós com Agamèmnon ―el seu heroi preferit―, obstinat i àgil com
Aquil·les, fort i amb empenta com Àiax, hàbil com Ulisses per trobar sempre camins de [re]eixida.
El mausoleu de Schliemann, amb escenes de ba-
talla de la guerra de Troia i dʹell mateix recitant
la Ilíada a les excavacions davant la mirada
atenta de la seua dona.
SCHLIEMANN I LʹAPRENENTATGE DE LLENGÜES
Des que va començar la seua vida de negocis, va ser molt conscient del fet que aprendre llengües
el podia ajudar molt als seus negocis. Eixa utilitat i una natural afecció per lʹestudi de llengües, el
van dur a desenvolupar tot un mètode dʹaprenentatge autodidacte. Aquest Mètode Schliemann
―naturalment el va publicar i va proposar-lo a algunes universitats com a alternativa al mètode
vigent―, consistia bàsicament a llegir molt en veu alta; comprendre la llengua en ella mateixa
sense fer-ne traduccions; emprar tots els dies una hora per escriure una redacció o reflexió sobre
temes que lʹinteressaren, i sota la tutel·la dʹun professor per millorar-les; aprendreʹs textos de
memòria i repassar-los en veu alta les hores següents; al dia següent repassar tot el que sʹha aprés
el dia anterior.
10

11. Cultura i Civilització
Grec I
SAGUNTINA
Amparo Gasent Moscardó
2012-2013
Practicava sistemàticament la memòria i aprofitava qualsevol ocasió i moment del dia per
memoritzar. Es conta dʹuna vegada que estava hospedat en una pensió, i els veïns se li van queixar
perquè no podien dormir, ja que no parava de donar voltes per lʹhabitació repassant en veu alta
allò aprés durant el dia.
Conservem diaris seus escrits en anglés, àrab, castellà, francés, grec, italià, rus, i alguna llen-
gua més. Per exemple, quan estava aprenent anglés, segons conta ell mateix, era capaç dʹaprendreʹs
de memòria lʹIvanhoe, i en Anglaterra anava a missa per aprendre anglés, tot repetint-se en veu
baixa allò que el retor anava dient.
Segons ell, va aprendre les següents vint (!) llengües: anglés, àrab, castellà, danés, eslové,
francés, grec antic i modern, hebreu, indostaní, italià, llatí, persa, polonés, portugués, rus, sànscrit,
suec, turc i un poc de xinés.
Sempre segons el seu propi testimoni, amb el mètode perfeccionat arribava a dominar una llengua
en sis setmanes.
ÒPTICA SCHLIEMANN
Aquest home fantasiós, enèrgic, convoiable i entusiasmable, tenia una manera dʹafrontar les exca-
vacions arqueològiques que és alhora el seu punt fort i dèbil. Es va aproximar a lʹarqueologia
com una ciència que forma hipòtesis i després les comprova, tal i com es fa en altres ciències; té el
mèrit, per tant, dʹhaver aplicat un cert mètode científic a lʹar-
queologia. Ara, també és cert que interpretava sistemàtica-
ment les seues troballes de manera que satisferen les seues
hipòtesis; si feia falta, es manipulaven alguns elements, can-
viant-los o silenciant-los. Les seues ulleres homèriques el van
dur a fer troballes espectaculars, però també a inventar-se fan-
tasies sensacionals. Heus ací alguns exemples on Schliemann
seʹns mostra més que mai com un figura entranyable.
(1) A Micenes, dʹentre moltes altres coses va descobrir aquella
esplèndida màscara dʹor dʹun home barbut: immediatament
va afirmar i es va creure que sens dubte era la màscara dʹA-
gamèmnon. Ara sabem que, de fet, és anterior a lʹèpoca dʹA-
gamèmnon, però continua anomenant-se com Schliemann va
dir. (2) Quan va anar a excavar a Ítaca –naturalment a buscar
el palau dʹUlisses i Penèlope– va desenterrar vint vasos plens
de cendres. Conclusió: ʺés prou possible que continguen les cendres dʹUlisses i Penèlope, o dels
seus descendentsʺ. (3) Quan a Troia va trobar les restes dʹuna porta de muralla i les dues torres
dels costats, immediatament ho va batejar com les Portes Escees, davant de les quals van morir
Hèctor ―a mans dʹAquil.les― i Aquil·les ―víctima de la sageta que li va disparar al turmell
ELS VIATGES DE SCHLIEMANN
Per negocis o per plaer es va recórrer mig món: tot Europa, Nordamèrica i Centramèrica, Tuní-
sia (Cartago), Egipte, Turquia, Orient Pròxim, Índia, Xina, Japó. Naturalment allà on trobava runes
no perdia ocasió per excavar. Quan va morir a Nàpols un 26 de desembre, havia estat visitant Pom-
peia el dia anterior.
Si resseguim tota la biografia de Schliemann des que va començar la seua vida dʹhome de ne-
gocis –als 20 anys!– fins que va morir –als 68 anys–, per bé que va tindre com a residències fixes Sant
Petersburg i després Atenes, trobem que entre viatges de negocis, de plaer i arqueològics, no va pa-
rar mai quiet en un mateix lloc més de sis mesos. ¿Era tot aquest moviment motivat per la inquietud
de fer, descobrir, resoldre, o hi havia també alguna cosa que el rosegava per dins, que el feia estar en
perpètua fugida dʹell mateix? Probablement una barreja de les dues coses.
Xavier Mata Oroval. IE S Almenara
11

12. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
Troia estava situada a l’estret de l’Hel·lespont, lloc molt important perquè controlava l’accés al
Mar Negre, una zona molt fèrtil on creixia el blat i els arbres que els grecs necessitaven per
construir vaixells.
1. És possible, doncs, que els grecs tingueren interès en controlar Troia? Per què?
2. És versemblant una Guerra de Troia en època micènica? Podria haver sigut real la
Guerra de Troia a la qual fa referència Homer en la Ilíada? Podem considerar Homer
una font històrica?
Per contestar esta pregunta, hem de fer un repàs pels treballs arqueològics que s’han fet al
voltant de Troia.
Reconstrucció Artística de la Troia d’Homer
Heinrich Schliemann, al segle XIX, va ser el primer en anar a buscar la Troia d’Homer. Es tracta
d’una figura, si més no, de vida curiosa. Llig el següent article, que parla de la seua vida, i
contesta les preguntes:
a) Com el descriuries?
b) Què va trobar, realment, al turó on ell suposava que hi havia estat la Troia d’Homer?
c) Quines altres ciutats micèniques va descobrir?
12

13. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
El filòleg Joachim Latacz, al seu treball Troia i Homer. Cap a la resolució d’un enigma, fa la
següent explicació:
1. Les excavacions al turó de Hissarlik, començades per Schliemann i continuades per
diversos arqueòlegs, demostren que sí hi havia una ciutat de la qual s’han trobat
diversos estrats arqueològics, és a dir, que la ciutat va estar destruïda i reconstruïda
fins a nou voltes. Açò ens dóna una idea de la importància estratègica que tenia, ja que
si bé alguna destrucció va poder ser provocada per catàstrofes naturals, no totes ho
serien.
2. Per diverses troballes arqueològiques i textuals, sabem que els nivells VI-VII de Troia
(que correspondria, per datació, amb la Troia de la qual parla Homer, és a dir, d’època
micènica), era una ciutat comercial i residencial, on viurien al voltant de 6000
persones.
13

14. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
Diu Latacz: “A l’estret dels Dardanels (Hel·lespont) hi ha unes condicions extraordinàries de
navegació: entre maig i octubre bufa un fort vent del nord contra els vaixells que volen entrar
al Mar Negre. Això, junt a les corrents marines, obligava als vaixells a fer llargues pauses en
espera de les condicions idònies per navegar –a vela i a rem, ja que l’art de la navegació sols
començava a dominar-se”.
Reconstrucció de vaixell micènic
I continua: “Una volta examinat l’entorn pròxim i llunyà de Troia, no s’aprecia cap altre centre
de poder i economia que poguera competir amb ella. Dit d’altra manera: si Troia no hagués
existit, l’haurien d’haver fundat.”
3. Les mateixes fonts textuals demostren que els noms dels llocs i els gentilicis d’Homer
van existir realment: Troia / Ilió i dàrdans, aqueus o argius (per referir-se als grecs).
Conclusió: l’escenari de Troia és històric.
Ara bé, l’escenari d’Homer pot ser real, però, va ser real la Guerra a la qual ell fa referència? El
filòleg Trevor Bryce, en la seua obra The Troyan Wa:, Myth or Reality?, dóna els següents
arguments:
1. Per diverses fonts textuals, sabem que al voltant del segle XIII – XII a.C. hi havia
relacions comercials i polítiques entre ciutats gregues i d’Àsia Menor.
2. Sabem que durant el mateix període la ciutat Wilusa (possiblement un equivalent de
“Ilios”), situada a la regió on es situem Troia, va ser atacada en diverses ocasions.
Què en penses de tots estos arguments?
14

15. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
Latacz conclou que, encara que no hi ha seguretat, sí és molt probable que hi hagués una
guerra real entre Grècia i Troia i que Homer la emprara com a font d’inspiració per al seu
poema.
TEXTOS
(Traducció de Joan Alberich)
1. Invocació
Canta, deessa, la còlera funesta d’Aquil·leu el Pelida, la qual provocà
innombrables sofriments als aqueus i precipità moltes ànimes esforçades d’herois
a l’Hades, i els convertia en pastura dels gossos i menja de les aus. Així la voluntat
de Zeus s’acomplia, des que per primer cop s’enfrontaren barallant-se l’Atrida, cap
de guerrers, i el diví Aquil·leu.
Ilíada, I
2. El catàleg de les naus
Digueu-me ara, Muses, que teniu els estatges a l’Olimp – car vosaltres sou
deesses, esteu presents en tot i tot ho sabeu, en canvi nosaltres, la fama, només la
sentim i res no sabem- quins van ser els cabdills i els capdavanters dels dànaus.
La multitud, jo no podria enumerar-la ni anomenar-la, encara que tingués deu
llengües i deu boques i una veu infatigable, i en el pit uns pulmons de bronze, si les
Muses olímpiques, filles de Zeus, portador de l’ègida, no m’haguessin fet memòria
de tots els qui anaren al peu de Troia, amb tot, citaré els comandaments de les
naus des del primer fins al darrer”.
... “Odisseu conduïa els magnànims cefal·lenis que habitaven Ítaca, el Neriton
esponerós.... ... els estadants d’una i altra banda de Samos, els habitants del
continent i els de la costa del davant. Aquests eren a les ordres d’Odisseu,
semblant a Zeus en seny. Ell manava dotze naus de galta rogenca.
Ilíada, II
3. El comiat d’Hèctor i Andròmaca
I quan després d’haver travessat la gran ciutat, va arribar a les portes Escees, per
on havia de sortir a la plana, allí, corrent-li a l’encontre, va trobar l’esposa, rica en
regals, Andròmaca, la filla del magnànim Eeció. (...)
Ella, doncs, li va sortir a l’encontre, i alhora el seguia la criada portant a la sina
l’infant, tot just una criatura, l’ Hectòrida estimat, bonic igual com un estel, el qual
Hèctor anomenava Escamandri, i els altres Astíanax, perquè Hèctor era l’únic que
protegia Ílion. En veure el seu fill, ell va somriure en silenci. Andròmaca, feta un
devasall de llàgrimes, se li posà al costat, li agafà la mà, pronuncià el seu nom i li
va dir: «Desventurat, la teva fúria et perdrà. No tens pietat del teu fillet, encara un
infant, ni de mi, desgraciada, que en breu seré la teva viuda, car aviat et mataran
els aqueus, atacant-te tots alhora. Per a mi seria millor, si tu em faltessis, que
m’enfonsés a la terra. Ja no tindré cap altre consol, quan segueixis el teu destí,
sinó sofriments. Tampoc no tinc pare ni veritable mare. (...) Hèctor, tu ets per a mi
pare i mare i venerable germà, tu ets el meu espòs coratjós. Aixi, doncs, ara
15

16. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
compadeix-te i queda’t aquí, a la torre. No deixis el teu infant orfe, ni viuda la teva
dona. Atura l’exèrcit vora la figuera borda, on la ciutat és més accessible i la
muralla resulta més expugnable. Per allí han vingut i han fet tres intents els més
distingits de l’exèrcit dels dos Aiants i de l’il·lustre Idomeneu, de les tropes dels dos
Atrides i de l’esforçat fill de Tideu. O bé algú, bon coneixedor dels oracles, els ho
ha dit. O bé el seu cor els ho incita i els ho ordena».
El gran Hèctor de casc tremolós li va dir: «Veritablement tot això em preocupa,
dona, però tinc una vergonya terrible davant els troians i troianes, de peples que
s’arrosseguen, si com un covard m’escapoleixo de la guerra. Tampoc m’hi incita el
meu cor, perquè he après a ser sempre valerós i a lluitar entre els primers troians,
intentant aconseguir gran glòria per al meu pare i per a mi mateix. Sé prou bé això
en el meu ànim i en el meu cor: vindrà un dia en què segurament desaparegui la
sagrada Ílion, i Príam i el poble de Príam, el de la llança de freixe. Però no em
preocupa tant el dolor dels troians en el futur ni el de la mateixa Hècabe ni el del rei
Príam ni dels meus germans, que nombrosos i valents, puguin caure a la pols a
mans de guerrers enemics, com el teu, quan un dels aqueus de túnica de bronze
se t’endugui plorosa, i et privi del dia de la llibertat. I potser essent a Argos teixiràs
la tela per a un altre o potser portaràs aigua de la font Messeida o de la Hiperea,
molt a contracor, i la terrible necessitat t’aclapararà. I potser algú, quan un dia el
vegi vessant llàgrimes, dirà: «Aquesta és l’esposa d’Hèctor, el qual en la lluita
superava tots els troians domapoltres, quan combatien al voltant d’Ílion. Així
parlarà algú un dia, i per a tu serà un nou dolor per manca d’un home capaç
d’apartar el teu dia d’esclavitud. Però tant de bo un munt de terra em cobreixi, ja
mort, abans que m’assabenti dels teus crits o del teu rapte».
Havent parlat així, l’il·lustre Hèctor va estendre els braços al seu fill. L’infant es girà
cridant cap al si de la dida de bella cintura, perquè s’espantà de l’aspecte del seu
pare. Li feien por el bronze i la crinera de crins de cavall, en veure que es movia
terriblement el cim del casc. Es van posar a riure el pare i la venerable mare. Tot
seguit el gloriós Hèctor es va treure el casc del cap i, resplendent, el va deixar a
terra. Aleshores besà el fill, l’aixecà amb els braços i, suplicant a Zeus i als altres
déus, va dir: «Zeus i altres déus, concediu-me que aquest fill meu sigui com sóc jo,
destacat entre els troians, així de valent en la força i que governi amb poder sobre
Ílion. I tant de bo que un dia algú digui: «Molt més bo és aquest que no pas el seu
pare», quan torni de la guerra. I que porti sangonoses despulles de l’enemic mort, i
que la seva mare se n’alegri en el seu cor».
Ilíada, VI
4. L’escut d’Aquil·les
Primer de tot va fer un escut enorme i compacte, treballat per tot arreu. A l’entorn hi
va posar una vora de tres capes brillant com el marbre i hi va afegir un baldric de
plata. L’escut tenia cinc capes i hi va gravar molts relleus amb una destressa
admirable.
Va representar-hi la terra, el cel, la mar, el sol incansable i la lluna plena, com
també tots els astres amb els quals el firmament és coronat, les Plèiades, les
16

17. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
Híades, la força d’Orió i l’Óssa, que també denominen Carro, la qual allí mateix
dóna voltes i espia Orió, i que és l’única que no participa en els banys d’Ocèan.
Va figurar-hi dues belles ciutats d’homes moridors. En l’una hi havia noces i festins.
S’enduien de les cambres nupcials les núvies, les feien anar per la ciutat a la llum
de torxes enceses i entonaven molts himnes de boda. Donaven voltes nois
dansadors, al mig dels quals emetien sons flautes i fòrminxs. Les dones els
admiraven dretes, cadascuna a la porta de casa seva. Els homes eren tots a
l’àgora, on havia sorgir una disputa: dos homes discutien per la sanció
corresponent, a causa de l’assassinat d’un home. L’un, explicant-se en veu alta al
poble, deia que tot estava pagat, i l’altre negava que hagués rebut res. Tots dos
desitjaven sentir el veredicte davant un jutge. La gent cridava a favor de tots dos,
defensant o bé l’un o bé l’altre. Els heralds intentaven refrenar la multitud. Els
ancians estaven asseguts en pedrissos polits al cercle sagrat i tenien a les mans
els ceptres dels heralds de veu sonora, amb els quals s’alçaven i emetien el
dictamen alternativament. Al mig d’ells hi havia dos talents d’or per donar-los al qui
pronunciés la sentència més recta.
Ilíada, XVIII
5. La mort d’Hèctor.
L'àgil Aquil·leu empaitava Hèctor sense parar i no el deixava de petja. Com quan
un gos, a la muntanya, persegueix un cadell de cérvol, fent-lo fora del jaç per valls
i per barrancs, i encara que s’amagui ajupit sota un matoll, no para de córrer
seguint-li les petjades fins que el troba, així Hèctor no esquivava el Pelida de peus
lleugers.
(...)
«Ja no m'escapoliré de tu, fill de Peleu, com les tres vegades que fins ara he fugit
de tu al voltant de la gran ciutat de Príam sense gosar esperar la teva escomesa.
Al contrari, ara el meu ànim m'incita a afrontar-te. O et mataré o jo seré mort. Apa,
doncs, invoquem els déus com a testimonis. Ells seran els millors garants i
avaladors dels nostres acords. Jo no t'ultratjaré cruelment, si Zeus m'atorga la
victòria i et llevo la vida, sinó que, tan aviat com t'hagi tret les armes il·lustres,
Aquil·leu, tornaré el teu cadàver als aqueus. Tu actua també així».
17

18. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
Mirant-se'l amb un esguard ferreny, Aquil·leu de peus lleugers li va dir: «Hèctor
imperdonable, no em parlis de pactes. Com no hi ha juraments lleials entre els
lleons i els homes, ni tenen un cor amb els mateixos sentiments els llops i els
anyells, sinó que contínuament rumien mals l'un contra l'altre, així tampoc no és
possible que tu i jo siguem amics. No hi haurà juraments entre nosaltres dos
almenys fins que un de tots dos, en caure, sadolli de sang l'infatigable Ares.
Recorda't del teu ardiment. Ara més que mai cal que siguis un combatent valent i
esforçat. Ja no tens escapatòria. Aviat Pal·las Atena t'abatrà amb la meva llança.
Ara pagaràs totes les penes dels meus companys que tu has matat enfurit amb la
pica».
Va parlar i, brandant la llança d'ombra allargada, la hi va tirar. Tanmateix, I'il·lustre
Hèctor, en veure-la venir de front, la va esquivar. Així que se n'adonà, es va ajupir.
La pica de bronze li va volar per damunt i es va clavar a terra. Pal·las Atena la va
agafar i novament la va donar a Aquil·leu sense que Hèctor, pastor de guerrers, se
n'adonés. Aleshores Hèctor va dir a l'irreprotxable Pelida: «Has fallat, i és que,
Aquil·leu semblant als déus, res no sabies del meu destí per revelació de Zeus. I
prou que tu ho afirmaves. En realitat, ets un xerraire i un forjador de mentides
perquè jo et tingui por i m'oblidi de la meva fúria i del meu coratge. No em clavaràs
la pica a l'espatlla mentre jo fujo, sinó que, enardit, enfonsa-me-la de dret en el pit,
si una deïtat t'ho concedeix. Però ara evita la meva llança de bronze. Tant de bo
penetri tota sencera en el teu cos. Per als troians, la guerra seria molt més lleu, si
tu et morissis, perquè, per a ells, ets tu el turment més gros».
Va parlar i, brandant la pica d'ombra allargada, la hi va tirar. Va tocar el Pelida al
mig de l'escut i no va fallar. La pica va rebotre lluny de l'escut. Hèctor s'irrità pel fet
que el seu veloç projectil li fugís endebades de la mà. Es va quedar abatut i no
tenia cap altra pica de freixe a mà. Va reclamar Deífob d'escut resplendent,
cridant-lo en veu alta. Li demanava la llança llarga, però ell no era gens a prop.
Hèctor ho va comprendre en el fons del seu cor i va dir: «Ai, veritablement els
déus m'han cridat a la mort. I és que jo em pensava que l'heroi Deífob era al meu
costat. Però ell és dins la muralla, i, a mi, Atena m'ha enganyat. Ara la mort cruel
ja és a prop de mi i no allunyada. No hi ha remei. Certament, des de fa temps,
això era el més plaent a Zeus i a l'arquer fill de Zeus, els quals benèvols em
protegien. Ara m'arriba el destí. Però almenys que no mori sense lluita ni glòria,
sinó fent alguna cosa important perquè també se n'assabentin les generacions
futures».
18

19. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
Havent parlat així es va treure l'espasa punxeguda, que al costat li penjava grossa
i massissa. Va fer un salt encongint-se, com una àguila d'alta volada que es
dirigeix cap a la plana a través de núvols foscos per agafar un anyell tendre o una
llebre esporuguida. D'aquesta manera Hèctor el va atacar brandint una espasa
punxeguda. Aquil·leu el va escometre i va omplir el seu cor d'una fúria ferotge. Per
davant es va cobrir el pit amb un escut bell i ben treballat, mentre es movia amb el
casc lluent de quatre cimeres, al voltant del qual voleiaven les crins d'or que
Hefest havia posat espesses a cada cimera. Tal com avança entre les estrelles en
la foscor de la nit l'estel del vespre, que és l'astre més bell que hi ha al cel, així
sortia una lluïssor de la punta de la pica ben esmolada que Aquil·leu brandava a la
mà dreta, rumiant la ruïna per al diví Hèctor i observant per on el bell cos cediria
millor. Tota la seva persona la cobrien les belles armes de bronze que havia tret a
l'esforçat Pàtrocle després d'haver-lo matat. Només se li veia el lloc per on les
clavícules separen el coll de les espatlles, la gorja, on la pèrdua de la vida és
rapidíssima. Allí, mentre l'atacava enardit, el ferí amb la pica el diví Aquil·leu, La
punta li travessà totalment el coll tendre, però la llança de freixe feixuga pel bronze
no li va tallar la tràquea de tal manera que li va poder dir alguna cosa tot
contestant les seves paraules. Va caure a la pols, i el diví Aquil·leu se'n gloriava:
«Hèctor, quan desarmaves Pàtrocle, potser t'imaginaves que estaves salvat i, de
mi, no te'n preocupaves gens, perquè jo no era a prop, infeliç. Però lluny d'ell, al
darrere, a les còncaves naus quedava un defensor molt més valent, i aquest sóc
jo, que t'he desfet els genolls. A tu els gossos i les aus t'arrossegaran
ignominiosament; en canvi, a ell, els aqueus li retran honors fúnebres».
Afeblit, Hèctor de casc tremolós li va respondre: «T'ho demano per la teva vida,
pels teus genolls i pels teus pares, no permetis que els gossos em devorin vora
les naus dels aqueus, sinó accepta bronze i or en abundància com a dons que el
pare i la venerable mare t'oferiran per endur-se a casa el meu cos per tal que a mi,
un cop mort, em facin partícip del foc els troians i les esposes dels troians».
Mirant-se'l amb un esguard ferreny, Aquil·leu de peus lleugers li va dir: «Gos, no
em supliquis pels genolls ni pels pares. Tant de bo la meva fúria i el meu coratge
m'impulsessin a fer bocins la teva carn i a menjar-me-la crua per tot el que has fet.
No hi ha ningú que pugui apartar els gossos del teu cap, ni encara que em
portessin aquí a pesar rescats infinits ni deu vegades ni fins i tot vint vegades i
també me'n prometessin d'altres, ni encara que el Dardànida Príam manés
rescatar-te a preu d'or, ni fins i tot així la teva venerable mare, posant-te en un llit,
et plorarà, ella que et va infantar, sinó que els gossos i les aus se't cruspiran tot
sencer».
19

20. Cultura i Civilització Amparo Gasent Moscardó
Grec I 2012-2013
Hèctor de casc tremolós moribund li va respondre: «A mesura que et vaig mirant
et reconec prou bé i, és clar, no t'havia de convèncer, perquè en el teu interior el
cor és de ferro. Amb tot, vigila ara que no esdevinguis motiu d'ira dels déus aquell
dia en què, a les portes Escees, Paris i Febos Apol·lo et matin, per molt valent que
siguis».
Havent parlat així, el final de la mort el va cobrir. La seva ànima, volant des dels
seus membres, se'n va anar cap a l'Hades lamentant el seu destí i abandonant el
seu vigor i la seva joventut. Quan ja era mort el diví Aquil·leu va dir: « Mor, que jo
acceptaré el meu destí en el moment que Zeus i els altres déus immortals vulguin
que jo fineixi».
Ilíada, Cant X.
20