1. ÍNDEX
Pàg. UD Continguts
1 UD. 1 D’on ve el grec? Per a què ens serveix el seu estudi? On
està Grècia? Com era Grècia a l’antiguitat? Introducció
general.
3 UD. 2 Com escrivien els grecs? On i quan va sorgir
l’escriptura? L’alfabet i signes de puntuació.
9 UD. 3 Què és un cas? Què vol dir que el grec és una llengua
flexiva? Què és la concordança? Com es construïen en
grec clàssic les oracions copulatives? El verb εἰμί i el
nominatiu.
16 UD. 4 Com es construïen en grec clàssic les oracions
transitives? Com s’expressaven en grec els complements
verbals? El genitiu, l’acusatiu, el datiu i les preposicions.
26 UD. 5 Com construïen els grecs les oracions complexes? Les
formes no personals del verb i la subordinació en grec
clàssic.
32 UD. 6 Les proposicions subordinades adjectives o de relatiu.
Els verbs contractes en –εω. El participi.
38 UD. 7 Les proposicions subordinades adverbials. El mode subjuntiu
i els verbs contractes en –αω.
43 UD. 8 Com feien les preguntes els grecs? I com funcionaven les
comparacions? Els interrogatius. La primera i la segona
persona. Els graus de l’adjectiu.
56 UD. 9 Com s’expressava la veu passiva en grec clàssic?
58 UD. 10 Com s’expressava el passat en grec clàssic? L’imperfet i
l’aorist.
67 ΛΕΞΙΚΟΝ

2. I Fonètica
IV Morfologia nominal
XXIII Les preposicions
XXVII Morfologia verbal
XXXV Sintaxi

3. UD 1. D’on ve el grec? Per a què ens serveix el seu estudi? On està
Grècia? Com era Grècia a l’antiguitat? Introducció general.
GRÈCIA
1

4. Després d’haver vist la presentació de diapositives, contesta les següents preguntes:
1.- Què és l’indoeuropeu? Què vol dir que és una llengua de reconstrucció?
2.- Nomena algunes llengües indoeuropees.
3.- Quin és el testimoni més antic de grec que ens ha arribat? I de llatí?
4.- Per què penses que és important estudiar grec i llatí? En quins aspectes creus que
podries aprofitar el seu estudi?
2

5. UD 2. Com escrivien els grecs? On i quan va sorgir l’escriptura?
L’alfabet i signes de puntuació.
Després de veure la presentació de diapositives, contesta les següents preguntes:
1. On va sorgir l’escriptura?
2. Explica els següents conceptes:
a. Escriptura pictogràfica
b. Escriptura sil·làbica
c. Escriptura alfabètica
3. D’on prové l’alfabet grec? I el llatí?
3

6. 2. 1. Alfabet
L’alfabet grec consta de 24 grafemes (lletres) amb forma majúscula i minúscula:
Majúsc. Minúsc. Nom So Transcripció
A a Alfa a a
B B beta b b
G g gamma gu g/j ; n
D d delta d d
E e èpsilon e e
Z z dseta ds z
H h eta e e
Q q zeta z th/t
I i iota i i
K k kappa k c, qu
L L lambda l l
M m mi m m
N N ni n n
X x xi cs x
O o òmicron o o
P p pi p p
R r rho r rh/r
S s sigma s s
T t tau t t
U u ípsilon ü i
F f fi f ph/f
C c ji j kh/c/ qu
Y y psi ps ps
W w Omega O o
4

7. 2.2. Classificació dels fonemes grecs:
Consonants:
a) Oclusives
labials dentals Guturals
Sonores β δ γ
Sordes π τ κ
aspirades φ θ χ
b) Nasals
μ, ν, γ
c) Líquides
λ, ρ
d) Silbant
σ/ς
e) Dobles
ζ, ξ, ψ
Vocals
a) Simples
Llarga oberta Llarga tancada Breu tancada
Timbre “e” η ει ε
Timbre “o” ω ου ο
Llarga/breu oberta: α
b) Diftongs: αι, ει, οι, αυ, ευ, ου, υι, ᾳ, ῃ, ῳ, ηυ. (Quan la – és el segon element del
diftong, es subscriu).
5

8. 2.3. Els signes gràfics
a) L’accent
El grec clàssic té un sol accent, de caràcter musical, representat per tres signes. Únicament pot
anar sobre les tres darreres síl·labes d’una paraula (o les dues, si la darrera és llarga).
Agut: (´) – sobre vocals breus, llargues i diftongs
Greu: (`) – accent prosòdic, de text (dins d’una oració tota paraula amb accent agut en la darrera
síl·laba el canvia per greu excepte davant de signe de puntuació o enclítica – paraula sense
accent propi).
Circumflexe: (῀) – soles pot anar sobre vocals llargues o diftongs.
b) L’esperit
Totes les paraules que comencen per vocal porten esperit, aspre (῾) o suau (᾿). L’esperit suau no
es pronuncia, l’aspre sona com una /h/ aspirada anglesa. També la ρ- pot dur esperit aspre si es
pronuncia fort.
c) Signes de puntuació
En grec s’utilitza el punt i la coma igual que en les nostres llengües. El punt i coma (;) equival a
un signe d’interrogació i el punt alt (·) equival a dos punts o punt i coma.
PRÀCTICA:
1.- Practica llegint en veu alta les següents paraules, després, copia-les en majúscules.
a[ggelo" jAqh'na"
ajndrovguno" ajntivdosi"
aujtovnomo" bakthriva
genealogiva grafikov"
gumnavsion gunaivko"
deuterologiva e[legco"
6

9. zw'/on hJdonhv
qevrmh kavqarsi"
ejnneva kaqevdra
livqo" maniva
nuvmfh ojfqalmov"
paidagwgov" parabolhv
rjuqmov" sumpaqhv"
suntavxi" uJpovqesi"
fuvsi" yusikov"
wjkeanov" w{ra
2. Fes el mateix amb les següents paraules, i passa-les a minúscula. (Fixa’t que les
paraules escrites en majúscula no porten accents ni esperits).
ΙΤΑΛΙΑ ΒΑΡΥΤΟΝΟΣ
ΓΡΑΜΜΑΤΙΚΗ ∆ΗΜΟΚΡΑΤΙΑ
ΕΞΟ∆ΟΣ ΘΕΩΡΗΜΑ
ΠΕΡΙΜΕΤΡΟΣ ΦΙΛΟΣΟΦΟΣ
ΧΡΟΝΟΣ ΨΥΧΙΚΟΣ
ΩΚΕΑΝΟΣ ΦΑΡΜΑΚΟΝ
ΓΑΣΤΡΟΝΟΜΙΑ ∆ΙΑΛΕΚΤΟΣ
7

10. 3. Tracta d’identificar els següents noms propis:
[Atla" JElevnh
[Agamevmnwn Eujrwvph
Pavri" Tavntalo"
Qhseuv" JHrovdoto"
Xevrxe" JIppokravth"
ERMHS ARHS
ZEUS POSEIDWN
DHMHTHR AFRODITH
APOLLWN ARTEMIS
HFAISTOS AQHNA
4. Tria un fragment de qualsevol llibre (o un text de la teua invenció) i tracta de transcriure’l
amb l’alfabet grec. Després, prova a llegir en veu alta el del teu company.
____________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________________
_______________________________________________________________________________
8

11. UD. 3. Què és un cas? Què vol dir que el grec és una llengua
flexiva? Què és la concordança? Com es construïen en grec
clàssic les oracions copulatives? El verb εἰµί i el nominatiu.
1. EL GREC, LLENGUA FLEXIVA
El grec és, com el llatí, una llengua flexiva. Això vol dir que, dins l’oració, les funcions de
cada paraula són indicades per la forma que adopta la paraula i pel joc de preposicions.
La paraula grega o llatina està formada per una arrel amb valor semàntic i una
terminació amb valor gramatical. Les paraules variables són substantius, adjectius,
pronoms, article (que es declinen) i verbs (que es conjuguen).
Les diferents formes que presenta una paraula segons la seua funció sintáctica són els
casos. El conjunt de casos d’una paraula és la declinació.
Grec Indoeuropeu Llatí
Nominatiu Nominatiu Nominatiu
Vocatiu Vocatiu Vocatiu
Acusatiu Acusatiu Acusatiu
Genitiu Genitiu Genitiu
Ablatiu Ablatiu
Instrumental
Locatiu
Datiu Datiu Datiu
Cada cas realitza, bàsicament, una funció a l’oració. Els casos grecs i les funcions que
realitzen (de manera molt simplificada) són els següents:
CAS FUNCIÓ
Nominatiu Subjecte, Atribut, Predicatiu del
Subjecte (Pred)
Vocatiu Apel·lació
Acusatiu Complement Directe (CD), Predicatiu
del CD
Genitiu Complement del Nom (CN)
Datiu Complement Indirecte (CI)
A més, precedits de preposició, Acusatiu, Genitiu i Datiu poden fer funció de
Complement Cicumstancial (CC).
9

12. 2. LA CONCORDANÇA DE SUBJECTE, VERB I ATRIBUT
ORACIÓ COPULATIVA = SUBJECTE + VERB COPULATIU + ATRIBUT
1. Subjecte i atribut van en nominatiu i han de concordar en gènere i número.
2. El verb ha de concordar en número i persona amb el subjecte.
3. Les oracions nominals pures són aquelles en les que no hi ha verb, sols
subjecte i atribut.
4. Quan una oració copulativa no porta atribut, equival a una oració
impersonal, “hi ha”.
L’ENUNCIAT
L’enunciat és la “presentación” de les paraules gregues i la forma amb la
qual apareixen al diccionari o vocabulari. L’enunciat ens dóna dades sobre la
categoría gramatical de la paraula (substantiu, adjectiu, verb…) i la seua flexió
(conjugació o declinació).
1. Els SUBSTANTIUS s’enuncien mitjançant el Nominatiu i el Genitiu
singular, més l’article entre parèntesi (l’article ens indica el gènere).
2. Els ADJETIUS s’enuncien amb el Nominatiu singular de cada gènere.
3. Los VERBOS se enuncian con la primera persona del singular del Present
de Indicatiu.
3 NOMINATIU SINGULAR.
3.1.- `O ZeÚj ™sti qeÒj καὶ ὁ “Omhroj ¥nqrwpÒj ™stin1.
3.2.- `H 'Afrod…th ™stˆ qeÒj καὶ ἡ `Elšnh ¥nqrwpÒj ™stin.
3.3.- ZeÝj kalÒj, kaˆ 'Afrod…th kal» ™stin.
3.4.- `H d…kh ¢nqrwpe…a ¢ret» ™stin.
3.5.- `O ¥nqrwpoj oÙk ¢q£natÒj ™stin. `O qeÕj ¢q£natÒj ™stin.
3.6.- `O †ppoj oÙk œstin ¥nqrwpoj, ¢ll¦ zùon.
3.7.- TÕ zùon qnhtÒn ™stin
10

13. 3.8.- QnhtÕj mὲν Ð ¥nqrwpÒj ™stin, ¢q£natoj dὲ Ð qeÒj2.
3.9. Completa el quadre del NOMINATIU SINGULAR:
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
ARTICLE Ὁ
DESINÈNCIA -η/-α3
3.10. Completa les següents oracions amb les desinències correctes.
Α. Ὁ Ζεὺς θε____ ἐστιν.
Β. Ἡ Ἑλέν_____ καλ____ ἐστιν.
Γ. Τὸ ζῷ____ οὑκ ἀθάνα___ ἐστιν.
3.11. Retroversió: analitza i tradueix a grec les següents oracions.
A. Homer és mortal.
B. Afrodita no és mortal.
C. El cavall és un animal.
3.12. Escriu en majúscules l’oració 1.5.
______________________________________________________________________________
1 Algunes formes verbals acabades en ε, ι , poden afegir una – anomenada “eufònica” quan van a final de frase o davant
d’una paraula que comença per vocal. La seua finalitat és evitar el hiat.
2 Ð mšn...Ð dš l’article acompanyat de mšn, dš sense sustantiu té un valor distributiu “un… altre….”.
3 Hi ha tres tipus de substantius femenins. Substantius en– α pura (precedida de ε-, ι-, ρ- ), -α impura (precedida de
consonant diferent de ρ-, : nominatiu i acusatiu singular en -α , genitiu i datiu singular en -η ) i temes en –η.
11

14. 4. NOMINATIU PLURAL
4.1.- `O ZeÝj kaˆ ¹ 'Afrod…th qeo… e„sin.
4.2.- Oƒ qeoˆ oÙ qnhtoˆ ¢ll¦ ¢q£nato… e„sin.
4.3.- `O ¢n¾r kaˆ ¹ gun¾ ¥nqrwpo… e„sin. Oƒ ¥nqrwpoi qnhto….
4.4.- `H d…kh kaˆ ¹ ¢l»qeia ¢reta… e„sin.
4.5.- Aƒ ¢retaˆ kala… e„sin.
4.6.- T¦ zùa qnht£ ™stin4.
4.7.- Poll¦ zùa œstin, t¦ mὲn meg£la, t¦ dὲ mikr£.
4.8.- Aƒ 'AqÁnai meg£lh pÒlij e„sin.
4.9. Completa el quadre del NOMINATIU PLURAL:
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
ARTICLE Αἱ
DESINÈNCIA -οι - -
4.10. Escriu en majúscules l’oració 4.7.
_____________________________________________________________________________
4.11. Retroversió.
A. Els déus són immortals, però les persones són mortals.
B. Els cavalls són animals mortals.
C. Les virtuts són grans.
4.12. Canvia de nombre totes les paraules possibles.
Α- Oƒ qeoˆ ¢q£nato… e„sin.
Β- TÕ zùon qnhtÒn ™stin
Γ- Aƒ ¢retaˆ kala… e„sin.
12

15. 4.13. Transcriu els següents mots:
Ὄµηρος Ἤρα
ἕρπης Ἐσπερίδες
∆ηµήτηρ Ἀφροδίτη
∆άφνη Ἀριάδνη
L’esperit aspre (῾) es transcriu >
H interior de paraula >
H a final de paraula > /
5. OMI ATIU SI GULAR I PLURAL. ELS DEMOSTRATIUS.
5.1. - `O mὲn d…kaioj, Ð dὲ ¥dikÒj ™stin.
5.2.- “Ode Ð ¢n¾r kalÕj kaˆ ¢gaqÒj ™stin.
5.3.- “Hde ¹ gun¾ kal¾ kaˆ ¢gaq» ™stin.
5.4.- TÒde tÕ zùon oÙ kalÒn ™stin, ¢ll¦ a„scrÒn.
5.5.- O†de oƒ †ppoi oÙk e„sˆn ¢q£natoi ¢ll¦ qnhto….
5.6.- “Ode Ð ¥nqrwpoj d…kaiÒj ™stin.
5.7.- OÙ p£ntej oƒ ¥nqrwpo… e„si d…kaioi, ¢ll¦ oƒ mὲn d…kaioi, oƒ dὲ ¥dikoi.
5.8.- Aƒ ¢reta… e„si polla…, aƒ mὲn meg£lai, aƒ dὲ mikra….
5.9.- 'Aeˆ mὲn t¦ d…kaia 5 kal£, oÜpote dὲ a„scr£ ™stin.
3.10.- `O “Omhroj te kaˆ ¹ `Elšnh ¥nqrwpo… e„sin.
4El subjecte plural neutre té, com en llatí, un sentit col·lectiu. Per això pot concertar amb el verb en singular
5 Adjetiu plural neutre sustantivat (amb article): t¦ d…kaia pot traduir-se per “allò just, les coses justes…”.
13

16. 5.11.- Completa la taula dels demostratius:
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
SINGULAR Ὁδε
PLURAL Τάδε
5. 12. Completa:
NOMINATIU SINGULAR NOMINATIU PLURAL
ἡ ἀρετή
Οἱ ἄνθρωποι
Τόδε τό ζῷον
Αἱ καλαί ἀρεται
ὁ ἀθάνατος θεός
Τὰ θνητὰ ζῷα
5.13. Retroversió.
A. Estes persones i estos cavalls són bonics
B. Els déus són immortals, però les persones són mortals.
C. La veritat és una virtut humana.
D. Estos animals no sempre són bons.
14

17. 5.14. Etimologia.
L’etimologia és l’estudi de l’evolució de les paraules, pretén conèixer el significat primari
dels mots a partir dels seus orígens. Els hel·lenismes són paraules en llengües modernes
que provenen directament del grec clàssic i es composen a partir de la combinació de
lexemes i morfemes grecs.
Pensa derivats en llengües modernes de les següents arrels gregues:
Θεός:
ἄνθρωπος:
βίος:
ζῷον:
μέγας:
μικρός:
5.15. Escriu en majúscules l’oració 5.8.
______________________________________________________________________________
15

18. UD. 4. Com es construïen en grec clàssic les oracions transitives?
Com s’expressaven en grec els complements verbals? El genitiu,
l’acusatiu, el datiu i les preposicions.
GENITIU COMPLEMENT DEL NOM “DE….”
1. El genitiu sol anar davant del substantiu al que complementa. Pot anar
entre l’article i el substantiu.
2. Hi ha alguns verbs que regeixen genitiu, en este cas, es tractaria d’un
complement de règim verbal (C. Règim).
3. Si va precedit de preposició, farà funció de Complement Circumstancial.
1.- GENITIU
1.1.- ZeÝj tîn ¢nqrèpwn te kaˆ tîn qeîn pat¾r kaˆ ¢rc» ™stin.
1.2.- `H GÁ m»thr tîn qeîn 'Olump…wn.
1.3.- `H 'Aqhn© tÁj sof…aj kaˆ ¢lhqe…aj qeÒj ™stin.
1.4.- Polloˆ mὲn tîn ¢nqrèpwn doàloi tÁj ¹donÁj, Ñl…goi dὲ tÁj ¢retÁj.
1.5.- Tîn mὲn `Ell»nwn Ð nÒmoj kÚriÒj ™stin, tîn dὲ barb£rwn Ð tÚrannoj, toà dὲ
tur£nnou Ð fÒboj: p£ntwn g¦r tîn ¢nqrèpwn kÚrioj œstin.
1.6.- O†de oƒ ¥ndrej doàloi tîn basilšwn e„s…n, ¢ll¦ Ð basileÝj tîn qeîn kaˆ Ð qeÕj
tÁj ¢n£gkhj.
1.7.- P£ntwn g¦r kur…a ¹ ¢n£gkh ™st…n, kaˆ toà qeoà kaˆ toà ¢ndrÕj kaˆ tÁj gunaikÕj kaˆ
toà zóou.
1.8. Completa el següent quadre del GE ITIU:
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
SINGULAR -ου
PLURAL -ῶν
16

19. Article:
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
SINGULAR Τοῦ
PLURAL Τῶν
1.9. Completa el següent quadre:
SINGULAR PLURAL
Nom. ὁ φόβος Nom.
Gen. Gen.
Nom. Nom. Αἱ σοφίαι
Gen. Gen.
Nom. ἡ ἀρχή Nom.
Gen. Gen.
Nom. Τὸ δῶρον Nom.
Gen. Gen.
1.10. Canvia a plural totes les paraules que pugues.
Α. Οἵδε οἱ ἄνθρωποι δοῦλοι τῆς ἡδονῆς εἰσιν.
Β. Ὁ τύραννος τῶν βαρβάρων κύριός ἐστιν.
Γ. Οἱ νόμοι τοῦ ἀνθρωποῦ καὶ τῆς γυναικὸς κύριοί εἰσιν.
1.11. Retroversió
A. Zeus és el pare dels déus immortals.
B. La pau és el principi de molts bens.
17

20. C. La por és el principi d’estos mals.
1.12 Escriu en majúscules l’oració 1.4.
______________________________________________________________________________
1.13. Transcripció
Εὐρώπη Ἔρως
ἰδίωμα Ἑκάτη
τύραννος νύμφη
λύρα ὥρα
ω>
υ>
LES PARTÍCULES
Les partícules són paraules invariables (no es declinen) que connecten paràgrafs,
els modifiquen o afegeixen matissos de sentit. És a dir, que equivalen als nostres
adverbis o conjuncions, segons el cas.
Algunes de les més freqüents són:
καί: conjunció copulativa (i) o de valor adverbial (també). La correlació καί…
καί… es tradueix com (no sols… sinó també…).
τε: generalment apareix unida a καί. Introdueix el primer element d’una
coordinació, però no cal traduïr-la.
γε: té caràcter restrictiu (almenys) però en respostes a preguntes no cal traduïr-la.
ἄρα: té valor fàtic, s’utilitza per demostrar que s’ha entés alguna cosa
(efectivament).
γάρ: apareix sempre com a segona paraula de l’oració. Pot traduïr-se per “doncs,
ja què”.
οὖν: “en efecte, així doncs”, introdueix la conseqüència de l’oració prèvia.
δέ: pot ser simplement copulativa o afegir un matis de contrast “però, en canvi”.
Δέ καὶ… : “però també”
μέν: introdueix una primera part d’un parell d’expressions relacionades entre
elles. Sol apareixer en correlació: μὲν… δὲ, que pot traduïr-se com “d’una
banda… de l’altra…”.
18

21. ORACIÓ TRANSITIVA = SUBJECTE + VERB TR + CD
2. El cas del CD és l’ACUSATIU.
3. Els verbs a les oracions transitives han de ser transitius (diferents del verb
εἰμί). Fixa’t en les seues desinències personals (de moment, en present).
2. ACUSATIU
2.1.- `O sofÕj ¥nqrwpoj t¾n ¢ret¾n dièkei kaˆ t¾n ¢dik…an feÚgei.
2.2.- TÕn mὲn b…on dièkousi p£ntej oƒ ¥nqrwpoi, tÕn dὲ q£naton feÚgousin.
2.3.- `O mὲn d…kaioj t¦ d…kaia pr£ttei, Ð d' ¥dikoj t¦ ¥dika.
2.4.- “Hde ¹ pÒlij kaloÝj nÒmouj œcei.
2.5.- Toà dika…ou ¢ndrÕj kaˆ tÁj dika…aj gunaikÒj ™sti t¦ œrga d…kaia.
2.6.- Αἱ 'AqÁna… tîn 'Aqhna…wn pÒlij ™sti kaˆ œcei toÝj ¢r…stouj tÁj `Ell£doj ¥ndraj,
kaˆ filosÒfouj kaˆ strathgoÝj kaˆ „atroÚj.
2.7.- `H `Ell¦j poll¦j cèraj œcei: aƒ mὲn meg£lai, aƒ dὲ mikra….
2.8.- `O pÒlemoj p£ntwn pat»r ™stin, p£ntwn dὲ basileÚj, kaˆ toÝj mὲn poie‹ doÚlouj,
toÝj d' ™leuqšrouj.
2.9. Completa el següent quadre de l’ACUSATIU:
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
SINGULAR - -ην/-αν -
PLURAL -ους - -
Article:
MASCULÍ FEMENÍ NEUTRE
SINGULAR
PLURAL
19

22. 2.10. Declina els següents substantius
SINGULAR PLURAL
Nom. ὁ ἵππος Nom.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom. Τὰ δῶρα
Ac. Ac.
Gen. Gen.
SINGULAR PLURAL
Nom. ἡ χώρα Nom.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
SINGULAR PLURAL
Nom. ἡ εἰρήνη Nom.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
20

23. 2.11. El verb. Reflexiona sobre les oracions que has vist fins ara i completa el quadre
dels verbs:
Verb copulatiu Verbs transitius
1a Sg. Εἰμί 1a Sg. -ω
3a Sg. 3a Sg.
3a Pl. 3a Pl.
2.12. Retroversió
A. L’home just mai busca la guerra.
B. La pau fa justos a molts homes injustos.
C. Estos animals segueixen uns cavalls de l’Hèl·lade.
DATIU C. INDIRECTE
C. CIRCUMSTANCIAL = PREPOSICIÓ + RÈGIM
En grec hi ha preposicions que poden regir un, dos o tres casos. Segons el cas
amb el que van, les preposicions poden modificar el seu significat.
Generalment, amb acusatiu indiquen dirección, amb genitiu procedencia i amb
datiu tenen sentit locatiu.
Αlgunes preposicions d’un sol cas són:
εἰς + Acusatiu: cap a..., en direcció a...
ἐκ / ἀπό + Genitiu: des de..., a partir de...
ἐν + Datiu: en / a
σύν + Datiu: amb
21

24. 22

25. 3. EL DATIU I LES PREPOSICIONS
3.1.- Tù ¢nqrèpJ sofù Ð kÒsmoj patr…j ™stin.
3.2.- `O q£natoj e„j t¾n gÁn fšrei gÁn: oƒ g¦r qeoˆ ™k tÁj gÁj kaˆ toà Ûdatoj
toÝj ¢nqrèpouj poioàsin.
3.3.- Oƒ sofoˆ gignèskousi tÕn ¥ndra d…kaion ™k tîn œrgwn, ¢ll' oÙk ™k tîn lÒgwn:
polloˆ g¦r eâ lšgousin, t¦ d' œrga œcousi kak£.
3.4.- PuqagÒraj Ð filÒsofoj t¾n meg£lhn dÒxan œcei kaˆ polloÝj mὲn lamb£nei maqht¦j6
™k tîn pÒlewn tÁj `Ell£doj, oÙ mÒnon ¥ndraj ¢ll¦ kaˆ guna‹kaj, polloÝj dὲ ¢pÕ tÁj
tîn barb£rwn cèraj.
3.5.-`O 'AnaxagÒraj 'IwnikÕj filÒsofÒj ™stin: Ð d' 'Arcšlaoj Ð Mil»sioj, maqht¾j toà
'AnaxagÒrou, ¢pÕ tÁj 'Iwn…aj cèraj t¾n filosof…an e„j t¦j 'Aq»naj fšrei.
3.6.- 'En ta‹j 'Aq»naij polloˆ poihta… te kaˆ filÒsofoi kaˆ strathgoˆ kaˆ „atro….
3.7.- `H ¢ret» ™sti sÝn mὲn qeo‹j, œsti dὲ kaˆ sÝn ¢nqrèpoij to‹j ¢gaqo‹j.
3.8.- P©si Ð tÚrannoj ™cqrÒj, tù nÒmJ, tÍ d…kV, to‹j qeo‹j, tÍ pÒlei, tù pol…tV.
3.9.- `O 'A»r ™stin ™n pantˆ tù kÒsmJ, ™n tÍ qal£ttV, ™n tÍ gÍ, ™n 'Aq»naij, ™n Delfo‹j, ™n
Sikel…v, ™n ta‹j pÒlesi p£saij, ™n ta‹j o„k…aij p£saij, ™n to‹j ¢ndr£si p©si kaˆ ™n ta‹j
gunaixˆ p£saij kaˆ ™n to‹j zóoij p©si: Ð g¦r 'A¾r ™n p©si to‹j tÒpoij ™stˆ kaˆ p£nta ™x
7 ¢n£gkhj gignèskei.
3.10. Declina els següents sintagmes:
SINGULAR PLURAL
Nom. ὁ τύραννος ἐχθρός Nom.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
6 Compte! Substantiu masculí de la 1ª declinació.
7 Davant de consonant ™k, davant de vocal ™x.
23

26. SINGULAR PLURAL
Nom. ἡ ἀρετὴ ἀγαθή Nom.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
SINGULAR PLURAL
Nom. Τό ἔργον μικρόν Nom.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
3.11. Canvia de número totes les paraules que pugues:
Α. Οἱ σοφοὶ τὸν δίκαιον ἀνρθῶπον εὖ γιγνώσκουσιν.
Β. Τῷ ἐλευθέρῳ ἀνδρὶ ὁ νόμος ψυχὴ τῆς πολιτείας ἐστιν.
Γ. Ὁ τύραννος ἐχθρὸς τοῖς δικαίοις νόμοις ἐστίν.
3. 12. Retroversió:
A. Molts rius porten aigua des del territori dels bàrbars a la mar.
B. La guerra i la pau governen sobre l’univers.
C. Per a totes les persones hi ha sempre una pàtria.
D. En el món hi ha moltes coses belles.
24

27. 3. 13. Etimologia. Digues derivats en llengües modernes dels següents mots grecs:
ἀρχή:
φόβος:
φίλος:
ἰατρός:
λέγω / λόγος:
δῆμος:
ὀλίγος:
ψυχή:
κόσμος:
Repassa i completa els quadres de
l’article i dels substantius de la 1ª i 2ª
declinació (temes en –α, -ο).
25

28. UD. 5. Com construïen els grecs oracions complexes? Les
formes no personals del verb i la subordinació en grec clàssic.
LES PROPOSICIO S SUBORDI ADES
1. Completives o SUBSTA TIVES Equivalen a substantius i realitzen les
seues funcions: subjecte, atribut, CD…
2. De relatiu o ADJETIVES Equivalen a adjetius i, com ells, modifiquen a
substantius. Funcionen com a CN.
3. Circumstancials o ADVERBIALS Equivalen a adverbis i, per tant, relitzen
la funció de CC (de lloc, temps, mode, finalitat, etc.)
1. L’I FI ITIU
L’ Infinitiu és un substantiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements
b. Como a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD
c. Infinitiu No Concertat (amb subjete propi en acusatiu)
1.1.- P£ntej oƒ ¥nqrwpoi ™qšlousi f…louj œcein.
1.2.- OÙdeˆj8 kakÕj eἶnai ™qšlei.
1.3.- Cr¾ t¾n ¢l»qeian ¢eˆ lšgein.
1.4.- `H d…kh ™stˆ tÕ toÝj f…louj eâ poie‹n kaˆ toÝj ™cqroÝj kakîj.
1.5.- De‹ tÕn pol…thn fil£nqrwpon kaˆ filÒpolin eἶnai.
1.6.- De‹ toÝj ¢nqrèpouj tÕn ploàton kaˆ t¾n pen…an œcein oÙk ™n tÍ o„k…v ¢ll' ™n ta‹j
yuca‹j.
1.7.- Oƒ “Ellhnej tÕn “Omhron sofÕn nom…zousin.
1.8.- Oƒ “Ellhnej tÕn “Omhron sofÕn eἶnai nom…zousin.
1.9.- `O Swkr£thj lšgei Óti ¹dona… tinšj e„sin, aƒ mὲn ¢gaqa…, aƒ dὲ kaka….
1.10.- `O Lus…aj lšgei Óti oÙdeˆj tîn ¢nqrèpwn ™stˆ fÚsei oÜte ÑligarcikÕj oÜte
dhmokratikÒj.
26

29. 1.11.- `O 'Aristotšlhj lšgei Óti tre‹j polite‹ai to‹j ¢nqrèpoij e„s…n
1.12.- `O 'Aristotšlhj lšgei tre‹j polite…aj to‹j ¢nqrèpoij eἶnai.
Les proposicions subordinades sustantives
a. Realitzan la funció de Subjecte o CD.
b. Són de dos tipus: introduïdes per una conjunció (ὅτι, ὡς…),
proposicions d’Infinitiu No Concertat (INC) amb subjecte propi
en acusatiu.
d. Es tradueixen introduïdes per la conjunció “que”.
1.13. Completa el quadre amb les terminacions verbals corresponents:
Verb copulatiu Verbs transitius
1a Sg. Εἰμί 1a Sg. -ω
3a Sg. 3a Sg.
3a Pl. 3a Pl.
Infinitiu Infinitiu
1.14. La tercera declinació. Completa el següent quadre amb les desinències de la
declinació atemàtica dels substantius i adjectius masculins i femenins.
SINGULAR PLURAL
Nom. Nom.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
8 Comproveu la declinació a l’apèndix de morfología.
27

30. 1.15. Subordina estes oracions a dei' o χρή
A. To; ajgaqo;n kalovn ejstin.
B. JO qeo;" pavnta ἐθέλει.
G. JO pai'" tou;" iJvppou" ejvcei.
D. OiJ qeoi; ajei; th;n povlin filou'sin.
E. JO divkaio" pa'san th;n ajlhvqeian levgei.
Z. To; zw/'on yuch;n ejvcei.
1.16. Transforma les següents oracions independents en sustantives d’infinitiu i
conjuntives. Fixa’t en l’exemple:
Ex. jAqhnai'oi sofoiv eijsin Ἀριστότελης λέγει ὅτι Ἀθηναῖοι σοφοί εἰσιν
Ἀριστότελης λέγει Ἀθηναῖους σοφοὺς εἶναι
Α. Οἱ νόμοι ψυχὴ τῆς πολιτείας εἰσίν.
Β. Ὁ Εὐριπίδης τοῦ Ἀναξαγόρου μαθητής ἐστιν.
Γ. Ὁ Πυθαγόρας μεγάλην δόξαν ἔχει.
Δ. Οἱ σοφοὶ γιγνώσκουσι τὸν δίκαιον ἄνδρα ἐκ τῶν ἔργων.
Ε. Οἱ ποταμοὶ ἐκ τῆς γῆς εἰς τὴν θάλατταν τὸ ὕδωρ φέρουσιν.
1.17. Retroversió:
A. Cal que els homes diguen la veritat..
B. Els déus volen que l’home tinga amics.
C. Hesíode diu que el just és bo i savi.
D. Cal que les persones tinguen molts amics i pocs enemics.
28

31. 2.- VEU MITJA A.
La veu mitjana
És una veu el significat de la qual es trova entre la veu activa i la veu
passiva.
Pot aportar un valor:
a) Reflexiu: una acció que el subjecte realitza sobre ell mateix.
b) Una acció realitzada en propi interés
c) Causatiu: quan el subjecte fa que un altre realitze l’acció.
d) Reciprocitat: un subjecte realitza l’acció sobre un altre i a l’inrevés.
La veu mitjana té desinències pròpies.
2.1.- OÙpote boÚletai Ð d…kaioj ¢dike‹n.
2.2.- Oƒ nÒmoi tÕ d…kaion kaˆ tÕ kalÕn boÚlontai kaˆ toàto dièkousin.
2.3.- OÜk ™k crhm£twn ¢ret¾ g…gnetai, ¢ll' ™x ¢retÁj cr»mata kaˆ t¦ ¥lla ¢gaq¦
to‹j ¢nqrèpoij p£nta.
2.4.- M£cesqai cr¾ tÕn dÁmon Øpὲr9 toà nÒmou kaˆ tÁj dhmokrat…aj: oƒ g¦r nÒmoi pollîn
kalîn ¢rc¾ g…gnontai tÍ patr…di10.
2.5.- Polloˆ mὲn ploutoàsi kako…, ¢gaqoˆ dὲ pšnontai: ¢ll' Ð SÒlwn oÙk ™piqume‹ toà
ploÚtou ¢ntˆ ¢retÁj.
2.6.- Oƒ mὲn filÒsofoi e„j t¦j tîn plous…wn o„k…aj œrcontai, oƒ dὲ ploÚsioi e„j t¦j tîn
filosÒfwn oÙkšti.
2.7.- A„scÚloj, poiht»j tij tîn `Ell»nwn, g…gnesqai kalÕj kaˆ ¢gaqÕj ™piqume‹ kaˆ
m£cesqai Øpὲr tÁj gÁj kaˆ tÁj gunaikÕj kaˆ tîn pa…dwn.
2.8. Λεωνίδας µὲν σὺν ὀλίγοις τῶν Λακεδαιµονίων πρὸς τοὺς Πέρσας µάχεται· ἐν τούτῳ τῷ ἔργῳ
οὗτος πίπτει ἄριστος, καὶ ἕτεροι µετ’αὐτοῦ ὀνοµαστοὶ Λακεδαιµονίων, καὶ ἄλλοι τῶν Περσῶν
πίπτουσι ὀνοµαστοί· ἐν τούτοις δὲ καὶ ∆αρείου δύο παῖδες.
Heròdot, Els nou llibres de la història, VII, 224.
9 Ací: “per, a favor de”
10 Revisa els TEMES EN DENTAL del Dossier de Morfologia.
29

32. 2.9. Declina els següents sintagmes:
SINGULAR PLURAL
Nom. Πᾶς ὁ ἀνῆρ Nom.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
SINGULAR PLURAL
Nom. Πάσα ἡ γυνή Nom.
Ac. Ac.
Gen. Gen.
Dat. Dat.
2.10. Completa el quadre següent:
1a Sg. μάχ-ο-μαι 1a Sg. ἔρχ –ο-μαι
3a Sg. 3ª Sg.
3a Pl. 3ª Pl.
Infinitivo Inf.
30

33. 2.11. Completa les següents oracions amb la preposició correcta:
ἄνευ, ἀντί, εἰς, ἐκ, πρός, ὑπέρ
Α. Ὁ τύραννος οὐκ ἐπιθυμεῖ τῆς ἐλευθερίας _________τῆς δουλείας· διὰ δὲ ταῦτα
_________ τῆς ἐλευθερίας _________τὸν τύραννον μάχεσθαι χρὴ.
Β. Δεῖ διάγειν τὸν βίον _________Φόβου.
Γ. Ὁ δίκαιος οὐκ ἐπιθυμεῖ τοῦ πλούτου _________ τῆς δίκης.
Δ. _________τῆς δίκης γίγνεται ἡ ἐλευθερία, καὶ _________ τοῦ φόβου ἡ δουλεία.
Ε. Ὁ πόλεμος πολλάκις _________ τῆς ἐλευθερίας _________τὴν δουλείαν τοὺς
ἀνθρώπους φέρει.
2.12. Transcripció:
Φαινόμενον Παιδαγωγός
Αὐτόνομος Δίαιτα
ὁλόκαυστος Νεῖλος
Εἴδωλον Γαλάτεια
ἐνέργεια παράδειγμα
Εὑρύκεια Δαρεῖος
αι >
αυ>
Ει + consonant >
+ vocal > /
31

34. UD6. Les proposicions subordinades adjectives o de relatiu. Els
verbs contractes en -ew. El participi.
1.- PROPOSICIO S DE RELATIU. VERBS CO TRACTES E -ew
Les proposicions subordinades de relatiu
a. Equivalen a un adjectiu. Modifiquen a un substantiu de l’oració
principal que s’anomena ANTECEDENT.
b. Les introdueix un PRONOM DE RELATIU que concerta amb
l’antecedent en GÈNERE I NOMBRE, però no necessàriament en
cas.
c. En la traducció, la proposició de relatiu va immediatament després del
seu antecedent (encara que en grec anara separada).
1.1. Completa el quadre de la declinació del pronom de relatiu:
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
1.2.- OÙk œsti b…oj Öj oÙk œcei kak£ te kaˆ a„scr£.
1.3.- OÙk œsti Ój tij p£ntwj eÙdaimone‹.
1.4.- Poll¦ g¦r ™n tù b…J kak¦ g…gnetai: oÙ dš tij ¢nqrèpwn œstin ú tÚch oÙ poll¦ kak¦
paršcei.
1.5.- `H Ñligarc…a polite…a ™stˆn ™n Î oƒ mὲn ploÚsioi ¥rcousin, oƒ dὲ pšnhtej oÙ
metšcousi tÁj ¢rcÁj.
1.6.- Mšnandroj lšgei t£de: Ön oƒ qeoˆ filoàsin, ¢poqnÇskei nšoj.
32

35. Classificació dels verbs grecs
- Verbs temàtics: (º sg –ω i vocal temàtica entre el tema verbal i les
desinències.
o Verbs temàtics purs (tema acabat en vocal)
No contractes: acabats en ι, υ.
Contractes: acabats en α, ε, ο.
o Verbs temàtics consonàntics (tema acabat en consonant)
- Verbos atemàtics: (1º sg. –μι), con desinències especials en els temps
primaris actius d’indicatiu.
La contracció
La contracció és el resultat de dues vocals que entren en contacte. Es
regeix per les següents normes:
a. El resultat sempre és vocal llarga
b. Si una de las dues vocals és oberta, el resultat és llarga oberta. Si
són les dues tancades, el resultat és llarga tancada.
c. Si hi ha una vocal de timbre –o- el resultat serà de timbre –o-.
d. Si les vocales són de timbre –a- i –e- el resultat serà del timbre
que es trobe al primer lloc.
1.7.- Ταῦτα λέγει Πίνδαρος καὶ ἄλλοι τῶν ποιητῶν οἵ καλοὶ καὶ ἀγαθοὶ εἰσιν.
1.8.- Ταῦτα ἐστιν ἅ χρὴ τοὺς ἀγαθοὺς πολίτας ποιεῖν.
33

36. 1.9. Resol les següents contraccions:
a +o = a + ou = a+ e= o+e =
o +o = o+w = e+ w= e+ o =
e+ e = e+ a = a+ h = a+ + ei =a
a + w= e+ h = e+ ou = e + ei =
1.10. Completa el quadre següent del verb εὐδαιμονέω11. Expressa cada forma sense i
amb contracció:
Veu activa Veu mitjana
1a Sg. εὐδαιμονέω > εὐδαιμονῶ 1a Sg.
3a Sg. 3a Sg.
3a Pl. 3a Pl.
Infinitiu Infinitiu
11 Per practicar la contracció, repassa la classificació de les vocals a la página 5 del dossier.
34

37. 2. PARTICIPI
El Participi
És un adjetiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a adjectiu, modifica a un substantiu.
a. FUNCIONS:
i. SENSE article:
1. APOSITIU (concerta amb un substantiu en gènere,
nombre i cas) – es tradueix per gerundi.
2. PREDICATIU (del CD, amb verbs de percepció
física o intel·lectual; del SUBJECTE amb verbs
especials)
ii. AMB article:
1. ATRIBUTIU (concerta amb un substantiu en
gènere, nombre i cas) – es tradueix per una oració de
relatiu
2. SUBSTANTIVAT (NO concerta amb cap
substantiu) – es tradueix per una oració de relatiu
substantivada, és a dir, amb article.
2.1.- Morfologia del participi. Completa els següents quadres:
Verb: πράττω
Veu activa Veu mitjana
Participi de
present
Nom. Sg.
Masc
Participi de
present
Nom. Pl.
Masc
35

38. Verb: εἰμί
Participi de
present
Nom. Sg.
Masc
Participi de
present
Nom. Pl.
Masc
2.2.-OÙdeˆj ploute‹ tacšwj d…kaioj ên: polloˆ dὲ tîn ¢nqrèpwn kakoˆ Ôntej ploutoàsin.
2.3..- KakÒς ™sti tù doÚlJ Ð despÒthj pr£ttwn kakîj12: ¢n£gkh g¦r g…gnetai metšcein
tîn kakîn.
2.4.- Oƒ ¥ndrej ¢dikoàntej kak¦ poioàsi t¾n pÒlin. D…kaia lšgontej oƒ polloˆ ¥dika
poioàsin.
2.5.- `O qeÕj poll£kij ca…rei toÝj mὲn mikroÝj meg£louj poiîn, toÝj dὲ meg£louj
mikroÚj.
2.6.- Οἱ ἀνθρώποι εὖ πράττοντες οὐκ εὐδαίµονες εἰσιν.
2.7.- Οἱ ἀνθρώποι οἱ εὖ πράττοντες οὐκ εὐδαίµονες εἰσιν.
2.8.- Ὅδε ὁ ποιητὴς λέγει Κύκλωπας καὶ Γίγαντας θνητοὺς εἶναι.
2.9.- Οἱ Ἀθηναῖοι ὑπὲρ τῆς δηµοκρατίας µαχόµενοι τῆς Ἑλλάδος ἡγεµόνες γίγνονται.
2.10.- Οἱ ἄρχοντες δίκαιοι ὄντες ἀγαθὰ πᾶσι τοῖς πολίταις πράττουσιν.
2.11. Retroversió:
A. L’home que té una natura bona desitja ser just.
B. L’esclau que participa dels bens i dels mals del señor és bo.
C. Els ciutadans que parlen bé són bons per a la pàtria.
D. No hi ha cap persona a la qual els déus li proporcionen sembre bens.
E. És justa per natura la persona que podent ser injusta no vol.
36

39. 2.12. Substitueix les construccions de participi per proposicions de relatiu.
Α. Ὁ πολίτης δίκαιος ὢν οὔποτε πλουτεῖ.
Β. Οἱ πολλοὶ δίκαια λέγοντες ἄδικα ποιοῦσιν.
Γ. Ὁ ἀνὴρ ἀδικῶν κακὰ ποιεῖ τὴν πόλιν.
Δ. Αἰσχύλος ὑπὲρ τῆς ἐλευθερίας ἀποθνῄσκων ἀθάνατος ποιητὴς γίγνεσθαι
ἐπιθυμεῖ.
2.13. Concerta el participi de present amb els següents substantius:
εἰμί Γίγνομαι
Τὰ ἔργα
Ὁ ἄγρος
Τῷ ἀνδρώπῳ
Οἱ θεοὶ
Τοὺς παῖδας
Τὰς ἡμέρας
Ὁ ἄρχων
Τῶν ποιητῶν
Τοῖς πολιταῖς
Τοῦ ὀδόντος
2.14.- Etimologia. Digues derivats en llengües modernes de les següents paraules
gregues
Δύναμις:
Πᾶς, πάσα, πᾶν:
Θάνατος:
Αὐτός:
12 œcw, pr£ttw + adverbi = valor intransitiu: "estar, trovar-se (bé, malament...)"
37

40. UD. 7. Les proposicions subordinades adverbials. El mode
subjuntiu i els verbs contractes en –αω.
1.- VERBS CONTRACTES EN -aw. SUBJUNTIU. ORACIONS ADVERBIALS
aw.
aw
1. 1.- OÙ p£saj cr¾ t¦j dÒxaj tîn ¢nqrèpwn tim©n, ¢ll¦ t¦j mšn, t¦j d' oÜ 13, oÙdε
p£ntwn, ¢ll¦ tîn mšn, tîn d' oÜ.
1. 2.- TÕ tÕn q£naton fobe‹sqa…14 ™sti doke‹n sofÒn, m¾ Ônta: oÙdeˆj g¦r gignèskei e„15 Ð
q£natÒj ™sti tù ¢nqrèpJ p£ntwn mšgiston ¢gaqîn, tÕn dὲ q£naton foboàntai nom…zontej
mšgiston kakÕn eἶnai.
1.3.- OÙk œstin ¢ndrˆ ¢gaqù kakÕn oÙdὲn oÜte zînti oÜte teleutînti.
Els modes verbals.
En grec hi ha quatre modes verbals:
- Indicatiu: realidat
- Subjuntiu: irrealidat
- Imperatiu: ordre
- Optatiu: desig
1.5. Declina el participi actiu i mitjà del verb λέγω
SINGULAR PLURAL
N.
A.
G.
D.
13 oÙ...oÜ...oÜ (1): als dos darrers casos la negació du accent enclític davant signe de puntuació.
14 Infinitiu substantivat amb l’article neutre singular.
15 Compte! Introdueix una proposició subordinada interrogativa indirecta: substantiva.
38

41. Veu mitjana:
SINGULAR PLURAL
N.
A.
G.
D.
El subjuntiu
- Es caracteritza per allargar la vocal d’unió en la conjugació (ο > ω, ε > η) en
totes les veus.
- Pot tenir un valor de voluntat o de simple irrealidat. Sol anar acompanyat
d’una partícula adverbial (ἄν), però que nosaltres no solem traduir. Esta
partícula pot aparèixer també amb el mode optatiu.
- Subjuntiu + ἄν sol aparèixer a oracions temporals, relatives i finals
referides al futur; en l’apòdosi de les oracions condicionals i amb temps
passats si indica irrealitat o potencialitat.
- Algunes conjuncions sempre van amb mode sugjuntiu: les formades amb
la partícula ἄν (ὅταν – quan-, ἔαν –si-, ἐπείδαν –després que...-… ) o altres
com la final ἵνα.
1.6.- “Otan p…nwsin oἶnon oƒ ¥nqrwpoi, tÒte ploutoàsi kaˆ eÙdaimonoàsin. Διὰ τοῦτο
Πίνδαρος λέγει· οἶνος καὶ ἀλήθεια.
39

42. 1.7.- Χρή τοὺς ἄλλους πάντας εὐδαίμονας ποιεῖν, ἵνα ἥδη ἅπασα πόλις εὐδαιμονῇ.
1.8.- E„ qeoˆ a„scrÒn ti pr£ttousin, oÜk e„si qeo….
1.9.- “Otan ™ggÝj œrchtai Ð q£natoj, oÙdeˆj boÚletai ¢poqn»skein.
1.10.- TÕ game‹n, ™£n tij ¢l»qeian skopÍ, kakÕn mšn ™stin, ¢ll' ¢nagka‹on kakÒn.
1.11.- DÚo mὲn ðta, stÒma dὲ ἓn16 oƒ ¥nqrwpoi œcousi di¦ tÒde, †na 17 poll¦ mὲn ¢koÚwsin,
Ñl…ga dὲ lšgwsin.
1.12. - `O Pl£twn lšgei t£de: "™¦n oƒ filÒsofoi m¾ basileÚwsin ™n ta‹j pÒlesin À oƒ
basile‹j m¾ filosofîsin, oÙk œsti kakîn teleut¾ ta‹j pÒlesin oÙdὲ tù ¢nqrwpe…J
gšnei.
1.13.- Χρή τὰς μητέρας μύθους λέγειν τοῖς παισίν.
1.14. Completa els següents quadres de morfologia verbal
Λέγω
Veu activa Veu mitjana
1a Sg.
Ind
3a Sg.Ind
3a Pl. Ind
1a Sg.
Subj
3a Sg.
Subj
3a Pl.
Subj
Infinitiu
Participi
16
Repassa la declinació del numeral “u” al dossier de morfologia.
17 Les proposicions finals, que en grec solen construir-se en subjuntiu, es tradueixen:
- per subjuntiu si el subjecte de la principal i de la subordinada són diferents.
- per infinitiu si el subjete de la principal i de la subordinada és el mateix.
40

43. 1.15. Declina el participi de Present d’εἰµί
SINGULAR PLURAL
N.
A.
G.
D.
1.16. Retroversió:
A. La vida és bonica si els déus proporcionen sempre bens.
B. Si els poetes digueren la veritat, els déus estan en tots els llocs.
C. Les persones que beuen molt de vi, diuen la veritat.
D. Els homes que són sovint injustos tenen ànima d’animal.
1.17. Transcripció:
Οἰκονοµία: Φοῖβος:
Οἰσοφαγός: Μοῦσα:
Οὐρανός: Σοῦσα:
Καταλόγος: Κύκλος:
Ἀκουστικός: Εὐνοῦχος:
Οι >
Ου >
Κ>
41

44. 1.18.Etimologia:
Γαμέω:
Σκοπέω:
Οὗς, ὧτος:
Στόμα:
ἀκούω:
42

45. UD. 8. Com feien les preguntes els grecs? I com funcionaven les
comparacions? Els interrogatius. La primera i la segona persona.
Els graus de l’adjectiu.
Les oracions interrogatives
Les oracions interrogatives, a diferència de les enunciatives i les
desideratives, es distingeixen perquè canvien l’entonació i estan marcades
per un element interrogatiu.
a) Directes: les segueix un signe d’interrogació (;) i solen anar en mode
indicatiu.
b) Indirectes: no porten signe d’interrogació, depenen de verbs de llengua o
enteniment. Es tracta de proposicions subordinades substantives
introduïdes generalment per la conjunció εἰ (si…) o adverbis de lloc, temps,
etc. Utilitzen el mateix mode que si l’oració fora directa.
A més, podem classificar les interrogatives segons si són totals (amb resposta
í o no) o parcials (pregunten per un element de l’oració). També existeixen
lae interrogatives dobles o disjuntives (quan pregunten sobre les distintes
possibilidats d’alguna cosa) i les interrogatives retòriques (preguntes que no
esperen resposta)
1. ELS INTERROGATIUS
1.1.- Completa la taula del pronom interrogatiu
SINGULAR PLURAL
MASC-FEM NEUTRE MASC-FEM NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
1.2.- T… ™stin ¹ eÙdaimon…a; to‹j mὲn g¦r ¢ret», to‹j dὲ frÒnhsij, ¥lloij dὲ sof…a tij
eἶnai doke‹, to‹j dὲ taàta À toÚtwn ti met¦ ¹donÁj À ¥neu ¹donÁj.
43

46. 1.3.- T…noj cèraj ™stˆn oátoj Ð strathgÒj; tÁj 'AttikÁj
T…nwn pa‹dšj e„sin oátoi; tîn basilšwn.
T…sin ¥gousi toÚtouj toÝj †ppouj; tù te strathgù kaˆ tù basile‹.
T…noj e„sˆn oátoi oƒ †ppoi; toà basilšwj.
1.4.- T…j gignèskei e„ tÕ zÁn ™stin ¢poqn»skein kaˆ tÕ ¢poqn»skein zÁn;
1.5.- EÙda…mwn ™stˆn Óstij gignèskei t… œst' ¥nqrwpoj.
1.6.- De‹ gignèskein tîn ¢nqrèpwn m¾ tÕn lÒgon ¢ll¦ tÕn b…on kaˆ skope‹n m¾ t…nej
lšgousin eἶνai ¢ll¦ t…nej e„s…n.
1.7.- Condiciones del buen gobernante
'Aqhna‹oj mšn tij ™rwt´ tÕn PeriklÁ: "T… ™sti tÕ prîton Ö tÕn ¥rconta gignèskein
de‹;" Ð dὲ PeriklÁj ¢pokr…netai: "“Oti ¥nqrwpÒj ™stin." "T… d' ™sti tÕ deÚteron;" "“Oti
kaˆ de‹ ¥rcein kalîj kaˆ dika…wj." "T… d' ™sti tÕ tr…ton;" "“Oti oÙ dÚnatai ¥rcein ¢e…".
1.8.- Ἀθηναῖός τις ἐρωτᾷ τὸν στρατηγὸν εἰ ἔστιν ἀγαθὸς ἄρχων· ὁ δὲ στρατηγὸς
ἀποκρίνεται ὅτι ὁ ἀγαθὸς ἄρχων ἐστὶ βασιλεὺς φιλόσοφος· χρὴ γὰρ τῆς πόλεως
ἄρχειν τὸν δίκαιον ἄρχοντα ὃς καὶ φιλοσοφεῖ.
1.9.- Analitza morfològicament totes les formes verbals del text 1.7.
44

47. 1.10.- Completa el quadre del demostratiu18:
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom. Οὗτος Αὕτη Τοῦτο
Acus.
Gen.
Dat.
1.11. Canvia de nombre totes les paraules que siga posible:
Α. Τίς βίος ἄνευ ἡδονῆς εὐδαίμων ἐστιν;
Β. Σοφός ἐστιν ὅς τις ἐθέλει φεύγειν τὸ αἰσχρόν καὶ ἄδικον ἔργον.
1.12. Retroversió:
A. Quina persona pot viure feliç sense plaer?
B. De las persones és necessari escoltar les paraules i conèixer les accions.
C. Amb virtut i saviessa els mortals poden conèixer què és la felicitat.
18ὅδε, ἥδε, τόδε ͌ hic, haec, hoc
Οὗτος, αὕτη, τοῦτο͌ iste, ista, istud
45

48. 2. LA PRIMERA I LA SEGONA PERSONA
ELS TEMPS VERBALS
En grec, podem classificar els temps verbals en dos grups. Cada grup
té desinències pròpies.
Primaris:
Present
Pretèrit Perfet
Futur
Secundaris:
Pretèrito Imperfet
Pretèrit Pluscuamperfet
Aorist
LES DESINÈNCIES PERSONALS
Les desinències personals: morfemes que indiquen persona i nombre.
INDICATIU IMPERATIU
Activa Mitjana-Passiva Act Mitj-Pas
T. Primaris T. Sec T. T. Sec
Prim
1a Sg. -ω -μι -ν -μαι -μην
2a Sg. -εις -ς -ς -σαι -σο (-θι) -σο
3a Sg. -ει -τι (-σι) -ø -ται -το -τω -σθω
1a Pl. -μεν -μεν -μεν -μεθα -μεθα
2a Pl. -τε -τε -τε -σθε -σθε -τε -σθε
3a Pl. -ουσι -ασι -ν -νται -ντο -ντων -σθων
(-σαν)
• Recorda que el subjuntiu: té les desinències dels temps primaris (amb la
vocal d’unió allargada –η / -ω).
46

49. 2.1. Conjuga el Present d’indicatiu i subjuntiu dels següents verbs:
Present Present Present Present
Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu
1a Sg Πράττω ἔρχομαι
2a Sg
3a Sg
1a Pl
2a Pl
3a Pl
Present Present Present Present
Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu
1a Sg Δοκέω Τιμάομαι
2a Sg
3a Sg
1a Pl
2a Pl
3a Pl
2.2. Repassa els pronoms personals al dossier de morfologia.
PRIMERA PERSONA SEGONA PERSONA
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL
Nom
Acus
Gen.
Dat.
47

50. 3.- L’ADJECTIU. RECAPITULACIÓ.
L’ADJECTIU
Els adjectius en grec poden ser de tres tipus:
A. Tres terminacions:
a. Tipus –ος, -η, -ον / -ος, -α, -ον: declinen els femenins per la
primera declinació i els masculins y neutres per la segona.
b. Tipus: Πᾶς, πᾶσα, πᾶν (-ντ); γλυςύς, γλυκεῖα, γλυκύ (-υ);
μέλας, μέλαινα, μέλαν (-ν): declinen femení per la primera
declinació i masculí i neutre per la tercera.
c. Tipus: Πολύς, πολλή, πολύ (Nominatiu i Acusatiu singular
masculí i neutre empren el tema πολ-, a la resta del paradigma
πολλ-) y μέγας, μεγάλη, μέγα: Fusionen, en el masculí i el
neutre, la segona i la tercera declinació. Femenins per la
primera.
B. Dos terminacions (masc/fem, neutre)
a. Tipus: –ος, -ον les dues per la segona, com ἀθάνατος, -ον.
b. Tipus: –ης, -ες; -ων, -ον: per la tercera declinació com ἀληθής,
-ές, εὐδαιμών, -ον.
3.1. Declina:
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom. Πολύς πολλή πολύ
Acus.
Gen.
Dat.
48

51. ὁ μέγας θεός
SINGULAR PLURAL
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
ἡ μεγάλη δίκη
SINGULAR PLURAL
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
49

52. 4. ELS GRAUS DE L’ADJECTIU: COMPARATIUS I SUPERLATIUS.
ELS GRAUS DE L’ADJECTIU
L’adjectiu té tres graus de significació: positiu, comparatiu i superlatiu.
Comparatiu:
a. S’afegeix a l’adjectiu el sufixe -τερος, -α, -ον // -ίων, ίον (irr).
b. El segon terme es forma:
i. En Genitiu
ii. ἤ + mateix cas que el primer terme de la comparació.
c. μᾶλλον… ἤ…
2. Superlatiu:
a. Afegeix a l’adjectiu el sufixe -τατος, -η, -ον // -ιστος, -η, -ον
(irr).
b. El superlatiu pot ser absolut (quan expressa la qualidat en grau
màximo) o relatiu (quan esta qualitat és máxima en referència a
un grup de subjectes). Si és un superlatiu relatiu, li segueix un
GENITIU partitiu.
4.1..- `O 'ApÒllwn Ð ™n Delfo‹j 19 lšgei t£de: sofÕj SofoklÁj, sofèteroj d'
EÙrip…dhj, ¢ndrîn d p£ntwn 20 Swkr£thj sofètatoj.
19 L’article pot substantivar qualsevol paraula (adjectiu: Ð d…kaioj, tÕ ¢gaqÒn; infinitiu: tÕ Øgia…nein) inclòs precedida
de preposició (Ð ™n Delfo‹j: "el que està a Delfos = el de Delfos"; castellà: "el del cinqué pis")
20 El segon terme de la comparació es construeix:
- en genitiu (llatí: ablatiu)
- amb ½ (llatí: quam) i el mateix cas que el primer terme.
El complement del superlatiu va, com en llatí, en genitiu.
50

53. 4.2..- T…j ™stin tù 'ApÒllwni sofèteroj, SofoklÁj À EÙrip…dhj; Ð qeÕj lšgei Óti
EÙrip…dhj m©llon sofÕj À SofoklÁj.
4.3.. Completa el quadre:
POSITIU COMPARATIU SUPERLATIU
Πλούσιος
ἄδικος
Δίκαιος
Τίμιος
Σοφός
Φρόνιμος
4.4.- Els filòsofs i els rics.
`O DionÚsioj, Ð tîn Surakos…wn tÚrannoj, ™rwt´ filÒsofÒn tina: "Di¦ t… oƒ mὲn
filÒsofoi ™pˆ t¦j tîn plous…wn o„k…aj œrcontai, oƒ dὲ ploÚsioi ™pˆ t¦j tîn filosÒfwn
oÙkšti;" "“Oti oƒ mšn", Ð filÒsofoj fhs…, "gignèskousi taàta ïn ™piqumoàsin, oƒ d oÙ
gignèskousi".
4.5.- Transforma la comparació amb sufixe en adverbial, seguint el model:
Ex. Ὁ παῖς τοῦ πατρὸς πλουσιώτερός ἐστιν - Ὁ παῖς μᾶλλον πλούσιος ἢ ὁ πατήρ
ἐστιν
Α. Οἱ φιλόσοφοι τῶν ποιητῶν σοφώτεροί εἰσιν –
Β. Πάντες οἱ ἄνθρωποι τὴν εἰρήνην τοῦ πολέμου τιμιωτέραν νομίζουσιν –
Γ. Οἱ ἰατροὶ τῶν στρατηγῶν δικαιότεροί εἰσιν –
Δ. Ἡ γυνὴ τοῦ ἀνδρὸς φρονιμωτέρα ἐστίν -
51

54. 4.6. Conjuga:
Present Present Present Present
Indicatiu Subjuntiu Indicatiu Subjuntiu
1a Sg Εἰμί ὁράω
2a Sg
3a Sg
1a Pl
2a Pl
3a Pl
ELS COMPARATIUS IRREGULARS
4.7. Completa el quadre següent:
POSITIU COMPARATIU SUPERLATIU
ἀγαθός
πολύς
μάλα
κακός
καλός
μέγας
4.8.- `O mὲn ce…rwn, Ð dὲ belt…wn ™n ˜k£stJ œrgJ ™st…n: oÙdeˆj d' ¢nqrèpwn aÙtÕj 21
p£ntwj sofÒj.
21 aÙtÒj: té dos valors,
- "el mateix" (llatí ipse, idem) quan va amb article, o en nominatiu o concertant amb un substantiu o pronom.
52

55. 4.9.- Di¦ t… cr¾ qaum£zein ¥ndra poiht»n; Óti belt…onaj poie‹ toÝj ¢nqrèpouj ™n ta‹j
pÒlesin.
4.10.- `Hme‹j g¦r zîmen oÙc æj boulÒmeqa ¢ll' æj dun£meqa.
4.11.- OÛtw g¦r Ð b…oj ™stˆn ¢nqrèpou: dustucoàmen m©llon À eÙdaimonoàmen
4.12.- 'Egè e„mi mὲn pšnhj ¥nqrwpoj, sÝn d' ™leuqer…v zî: pen…an d' ¢nt' ¢d…kou ploÚtou
œcein ™qšlw.
4.13.- `Hme‹j d' ¢b…wton b…on zîmen, douleÚomen ta‹j dÒxaij: noàj 22 d'oÙk œnestin ¹m‹n,
o„Òmeqa d' eâ frone‹n.
4.14. Retroversió:
A. En el món la justícia és molt necessària.
B. Totes les persones volen més la riquesa que la pobresa.
C. Els homes són més intel·ligents que els animals.
D. Pense que la democràcia és la millor de les formes de govern.
E. Considerem que la tirania és pitjor que la democràcia.
4.15. Transcripció
Θέατρον θρόνος
Θαλῆς στρατηγός
Σταδίον σφαῖρα
Γεωμετρία γραφικός
θ >
σ- >
γ>
-"ell, este (llatí is, ea, id) quan va sense article i, a més, en cas diferent del nominatiu.
22 nÒ-o-j > noàj.
53

56. 4.16. Etimologia
ἐγώ
μετά
πρῶτον
γράφω
5.- PREPOSICIONS
Les preposicions poden anar unides als verbs i, en este cas, s’anomenen
preverbis. Quan un verb adopta diversos compostos amb diferents
preposicions, aquestes modifiquen el seu significat.
5.1. Digues el significat dels següents verbs. Pensa primer el significat de la
preposició i, a continuació, comprova al diccionari el significat del verb compost.
ba…nw = "marchar"
¢na-ba…nw
¢po-ba…nw
dia-ba…nw
e„s-ba…nw
™k-ba…nw
™pi-ba…nw: "ir sobre" = "pisar, embarcar"
™m-ba…nw
kata-ba…nw
para-ba…nw: "ir junto a" = "transgredir"
Compte!: quan un verb comença per vocal, el preverbi sol perdre la seua
darrera vocal: Ex. *διὰ-ειμί > δίειμι
54

57. e„m… = "ser, estar"
¥p-eimi
d…-eimi: "estar a través de" = "continuar"
œn-eimi
œp-eimi
p£r-eimi
per…-eimi
sÚn-eimi
Ûp-eimi
55

58. UD. 9 Com s’expressava la veu passiva en grec clàssic?
LA VEU PASSIVA
Les tres veus del verb grec són:
- Activa: el subjecte realitza l’acció del verb.
- Passiva: el subjecte pateix l’acció del verb.
- Mitjana: el subjecte realitza l’acció del verb sobre sí mateix o en interès
propi.
Cada temps verbal forma la passiva de manera diferent. En present, hi ha
l’anomenada veu mitjana-passiva, és a dir, que la veu mitjana i la passiva
no es distingeixen morfològicament.
VEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D.
VEU PASSIVA SUBJECTE VERB PASSIU C. AGENT
ὐπό + genitiu
1.- VEU PASSIVA
1.1.- `HrÒdotoj lšgei t£de: “oÜte ¥rcein oÜte ¥rcesqai ØpÕ tîn ¥llwn ™qšlw”.
1.2.- E‡ te Ð ¥rcwn oÙk œsti frÒnimoj kaˆ d…kaioj, pîj dÚnatai ¥rcein kalîj; e‡ te
Ð ¢rcÒmenoj, pîj dÚnatai ¥rcesqai kalîj;
1.3.- OÙc ¹ tÚch ™stˆn ¹m‹n oÙdem…a qeÒj, ¢ll¦ toàto, Ö g…gnetai ˜k£stJ, kale‹tai tÚch.
1.4.- `H gÁ ¿ t…ktei qnhtoÚj te kaˆ bot£nhn kaˆ zùa, oÙk ¢d…kwj m»thr p£ntwn nom…zetai
ØpÕ tîn ¢nqrèpwn.
1.5.- Oἶnoj pinÒmenoj polÝj a„scrÕn kaˆ kakÒn ™stin: Ótan dš tij aÙtÕn p…nV metr…wj, oÙ
kakÕn ¢ll' ¢gaqÒn.
1.6.- ”Ecw poll¦ cr»mata kaˆ ploÚsioj kaloàmai ØpÕ p£ntwn, eÙtuc¾j d' Øp' oÙdenÒj.
56

59. 1.7. Canvia de veu les següents oracions. Compte amb els sintagmes (subjectes i
C.Ds) que també necessiten canvis. Recorda que el verb SEMPRE ha de
concordar amb el subjecte.
A. Ὁ σοφός ἀνήρ τὴν ἀρετὴν διώκει.
B. Οἱ δίκαιοι τὴν ἀδικίαν φεύγουσιν.
C. Οἰ ἄρχοντες ὑπὸ τῶν γυναικῶν ἀρχονται. (Recorda que el verb regeix
genitiu)
D. Ἡ γῆ μήτηρ πάντων νομίζεται ὑπὸ τῶν ἀνθρώπων.
E. Ὁ Ἡρόδοτος οὐκ ἄρχεσθαι ὑπὸ τῶν ἄλλων ἐθέλει.
1.8. Declina
ὁ εὐδαίμων ἄρχων
SINGULAR PLURAL
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
1.9. Retroversió:
A. L’home lliure no vol ser governat per ningú.
B. Els déus són amats pels homes.
C. La ciutat és governada per les lleis.
57

60. UD. 10. Com s’expressava el passat en grec clàssic? L’imperfet i
l’aorist.
LA CLASSIFICACIÓ DELS TEMPS
RECORDA: els temps grecs són sis, dividits en primaris i secundaris:
- Primaris: present, futur i perfet
- Secundaris: imperfet, aorist i plusquamperfet.
Els temps primaris empren desinències primàries i els secundaris, les
secundàries. (Recorda-les al quadre de les Desinències Personals).
L’AUGMENT
Imperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps secundaris d’indicatiu) tenen com a
característica comú l’augment.
Augment sil·làbic: (verbs que comencen per consonant) consisteix a afegir
una ε- a la consonant inicial del verb.
Augment temporal: (verbs que comencen per vocal) consisteix en allargar la
vocal inicial del verb d’acord amb el quadre següent:
α>η αι > ῃ αυ > ηυ
ε>η ει > ῃ ευ > ηυ
ο>ω οι > ῳ ου (es queda igual)
Als verbs que comencen per ι-, υ-, η-, ω-, ου- l’allargament no es veu, igual
que pot pasar amb els verbs que comencen per ευ-, ει-.
Als verbs compostos, l’augment va entre el preverbi i l’arrel del verb i sol
desaparèixer la vocal final del preverbi o patir alguna modificació
consonàntica:
ἀμφί, περί, πρό No perden la vocal final
ἐν, συν Recuperen la –ν, si s’havia
modificat per assimilació
ἐκ ἐξ
Alguns verbs que comencen per ε– fan l’augment en ει-, exm: ἔχω > imperf.
εἴχον; ἐργάζομαι > imperf. εἰργαζόμην; ἕπομαι > imperf. εἱπόμην.
58

61. 1.- L’ IMPERFET
L’imperfet
Augment + Tema de present + Vocal Temàtica + Desinències personals
secundàries
(NO TÉ SUBJUNTIU)
1.1. Fes la primera persona del singular de l’imperfet dels següents verbs:
PRESENTE D’INDICATIU PRETÈRIT IMPERFET
ἀδικέω
ἀκούω
ἀποβάλλω
βασιλεύω
γαμέω
διάγω
διαλέγω
δυστυχέω
ἐκγίγνομαι
ἔχω
καλέω
μεταποιέω
νομίζω
οἰκέω
παιδεύω
59

62. 1.2. Conjuga:
Imperfet Imperfet Imperfet Imperfet
Πράττω ἔρχομαι Διαλέγω Εἰμί
1a Sg
2a Sg
3a Sg
1a Pl
2a Pl
3a Pl
1.3.- 'Aqhna‹Òj tij ú Ônoma SÒlwn Ãn, ™boÚleto t¾n eÙtuc…an par¦ tîn ¢qan£twn
lamb£nein kaˆ t¾n dÒxan ¢gaq¾n par¦ tîn ¡p£ntwn ¢nqrèpwn, kaˆ eἶnai ¢gaqÕj mὲn to‹j
f…loij, kakÕj dὲ to‹j ™cqro‹j.
1.4.- Consells a un rei.
Dhm»trioj Ð filÒsofoj Ptolema…J tù tÁj A„gÚptou basile‹ ™kšleue t¦ perˆ basile…aj
kaˆ ¹gemon…aj bibl…a gignèskein: "§ g¦r oƒ f…loi to‹j basileàsi foboàntai lšgein, taàta
™n to‹j bibl…oij gr£fetai".
1.5.- Kàroj Ãn basileÚων te kaˆ ¥rcων ¢xiètatoj. Prîton mὲn g¦r œti pa‹j ín Óte
™paideÚeto sÝn to‹j ¥lloij pais…n, p£ntwn bšltistoj ™nom…zeto: p£ntej g¦r oƒ
tîn ¢r…stwn Persîn pa‹dej ™n tù basile…J ™paideÚonto: œpeita dὲ Óte tÁj cèraj tinÕj
tÁj 'As…aj Ãrcen, t¦j polšmou kaˆ e„r»nhj tšcnaj eâ gignèskwn ™fa…neto 23.
1.6.- `O Kàroj, Óte nšoj Ãn, frÒnimoj ™dÒkei eἶnai: bšltistoj g¦r Ãn ™n to‹j e„j tÕn pÒlemon
œrgoij: di¦ toàto Kàron ™f…lei Ð pat¾r kaˆ ¹ m»thr, oƒ d' ˜ta‹roi tÕn Kàron ™f…loun
Óti ¢ndre‹oj Ãn kaˆ t¾n ¢l»qeian ¢eˆ œlegen.
1.7. Retroversió:
A. Els grecs volien esdevindre lliures.
B. Si Filip conqueria poques ciutats, Alexandre s’alegrava.
23 ver nota a 11.7.
60

63. C. Els llibres proporcionaven al rei paraules més intel·ligents que els amics.
1.7. Declina: πόλις, πόλεως (ἡ) Πολύς, πολλή, πολύ
SINGULAR PLURAL
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
1.8.- Analiza morfològicament totes les formes verbals del text 1.6.
2. L’AORIST
L’AORIST
L’aorist és un temps passat que podem traduir per pretèrit perfet. Segons els
verbs, pot formar-se de diferent manera (inclòs hi ha verbs que tenen dos
aoristos, seguint els dos procediments).
1. Aorist sigmàtic: es forma afegint un morfema –σε- / -σα.
2. Aorist asigmàtic es forma sobre el tema d’aorist, és a dir, una arrel diferent
a la de present.
a. Radical temàtic: verbs amb vocal temàtica
b. Radical atemàtic: verb sense vocal temàtica
L’aorist es conjuga en tots els modes verbals (indicatiu, subjuntiu, optatiu i
imperatiu); en les tres veus (activa, mitjana i passiva) i té infinitiu i participi
propis.
61

64. L’AORIST SIGMÀTIC.
L’AORIST SIGMÀTIC
Veu Activa
Indicatiu: Augment + T/verbal + σα*+ Desinències Personals Secundàries
Actives
* La 1a sg. La ν vocalitza en α > ἔ-λυ-σα. A la 3º sg. –σα- > -σε-.
Infinitiu: Τ/verbal + σαι
Veu Mitjana
Indicatiu: Augment + T/verbal + σα+ des. Pers. Sec. Mitjanes*
• 2º Sg. –σω (Ejm. ἐλύ-σα-σο > caída de –σ- intervocàlica y contracció de
les vocals en contacte- > ἔλυσω
Infinitiu: Τ/verbal + σα-σθαι
NOTA 1: Els verbs contractes, en aorist, allarguen la vocal del tema abans de
la Característica Temporal Modal (CTM)
NOTA 2: Els verbs de tema en consonant, al entrar en contacte amb la –σ-
poden patir canvis fonètics (igual que passa amb la tercera declinació dels
substantius). Revisa al dossier la fonética de les consonants.
2.1.- Forma la primera persona del singular de l’Aorist d’Indicatiu dels següents verbs:
Presente Indicatiu Aorist Indicatiu Actiu
Λύω
Ποιέω
Νομίζω
Λέγω
Τιμάω
Δηλόω
Πλέκω
Βλέπω
Ψεύδω
62

65. 2.2. Conjuga l’aorist dels següents verbs:
Aor. Indicatiu Aor. Indicatiu Aor. Indicatiu Aor. Indicatiu
Λύω Λύομαι Ποιέω Λέγομαι
1a Sg
2a Sg
3a Sg
1a Pl
2a Pl
3a Pl
Ιnf.
2.3.- Oƒ sofistaˆ ™pa…deusan toÝj tîn 'Aqhna…wn nšouj.
2.4.- Oƒ 'Aqhna‹oi ἠθέλεσαν tÕn SÒlwna nšouj nÒmouj gr£fein: Ð d dÁmoj ἠθέλεσε toÚtouj
toÝj nÒmouj tim©n.
2.5.- OÙk œstin ¢ndrˆ ¢gaqù kakÕn oÙd n oÜte zînti oÜte teleut»santi.
2.6.- `O ¢n¾r ¥llJ kak¦ pr£ttwn ˜autù kak¦ pr£ttei: ¹ d kak¾ boul¾ tù
bouleÚsanti ¢ndrˆ kak…sth.
2.7. Completa els quadres:
Aorist sigmàtic, veu activa:
1a Sg. Indic 3a sg. Indic 3a Pl Indic Infinitiu
φρονέω
κελεύω
διώκω
τελευτάω
διδάσκω
οἰκέω
λέγω
63

66. Aorist sigmàtico, veu mitjana:
1a Sg. Indic 3a sg. Indic 3a Pl Indic Infinitiu
βουλέυω
ποιέω
παιδεύω
διδάσκω
λέγω
ἀκούω
ἀπολογέομαι
2.8.- Diàleg d’Ànit i Sòcrates sobre l’educació.
`O ”AnutÒj pote ºrèta tÕn Swkr£th: "’Ara œxesti t¾n ¢ret¾n did£skein;" Ð dὲ Swkr£thj
œfh: "OÙ gignèskeij Óti QemistoklÁj KleÒfanton tÕn uƒÕn 24 ƒppša mὲn ™d…daxe
g…gnesqai ¢gaqÒn; ™ke‹noj oân ™m£ceto kalîj ¢pÕ tîn †ppwn kaˆ ¥lla poll¦ kaˆ
qaumast¦ ºrg£zeto § Ð pat¾r aÙtÕn ™paideÚsato kaˆ ™po…hse sofÒn: ™boÚleto g¦r Ð
QemistoklÁj tÕn ˜autoà uƒÕn paideàsai kaˆ tîn ¥llwn politîn belt…ona poiÁsai: t¦ d'
aÙt¦ kaˆ ™po…hsan Ð 'Ariste…dhj te kaˆ Ð PeriklÁj, o‰ ™pa…deusan toÝj uƒoÝj kaˆ
™d…daxan mousik¾n kaˆ ¥llaj tšcnaj boulÒmenoi kaloÝj kaˆ ¢gaqoÝj ¥ndraj g…gnesqai".
2.9.- Analitza morfològicament totes les formes verbals del text 2.8.
24 Alguns verbs ("ensenyar, educar"...) es construeixen, com en llatí, amb doble acusatiu:
- de persona (en valencià CI)
- de cosa (en valencià CD) o infinitiu.
64

67. 2.9.- Declina els següents sintagmes:
A. ἥδε ἡ πάτρις
SINGULAR PLURAL
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
65

68. Β. ὁ ἁγών, -ῶνος
SINGULAR PLURAL
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
D. Δεινός, -ή, -ον; νυξ, νυκτός (ἡ)
SINGULAR PLURAL
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
2.10. Retroversió:
A. No sols els sofistes, sinó també els poetes, educaren als joves d’Atenes.
B. Soló va decidir escriure lleis noves pels Atenesos.
C. La persona que aconsella mals a un altre, s’aconsella mals a ell mateix.
D. Temístocles va ensenyar al seu fill música i altres belles arts.
ΜΟRFOLOGIA
Repasa la morfologia nominal
completa i el Present, Imperfet i
Aoristo.
66

69. A
¢b…wtoj, -on
¢gaqÒj, -», -Òn
¢gor£, -©j; ¹
¥gw, ½gagon
¢dikšw
¢dik…a, -aj; ¹
¥dikoj, -on
¢e…
¢q£natoj, -on
'Aqhna‹oj, -a, -on
a„scrÒj, -£, -Òn
¢koÚw, ¢k»koa
¢l»qeia, -aj; ¹
¢ll£
¢ll»lwn
¥lloj, -h, -o
¤ma
¢maq»j, -šj
¥n
¢nagignèskw
¢n£gkh, -hj; ¹
¢nagka‹oj, -a, -on
¢ndre‹oj, -a, -on
¥neu
¢n»r, ¢ndrÒj; Ð
¢nqrèpeioj, -a, -on
67

70. ¥nqrwpoj, -ou; Ð
¢nt…
¥xioj, -a, -on
¤paj, -asa, -an
¢pÒ
¢pob£llw, ¢pšbalon
¢pofa…nw
¢pokr…nomai
¢pokte…nw
¢poqnÇskw
«ra
¢rgÚrion, -ou; tÒ
¢ret», -Áj; ¹
¥ristoj, -h, -on
¢rc», -Áj; ¹
¥rcw
¥rcwn, -ontoj; Ð
aÙtÒj, -», -Ò
aÙtÒnomoj, -on
Β
b£rbaroj, -ou; Ð
basile…a, -aj; ¹
bas…leion, -ou; tÒ
basileÚj, -ewj; Ð
basileÚw
belt…wn, -on
bibl…on, -ou; tÒ
b…oj, -ou; Ð
bot£nh, -hj; ¹
68

71. bouleÚw
boul», -Áj; ¹
boÚlomai
Γ
gamšw
g£r
gast»r, -trÒj; ¹
gšnoj, -ouj; tÒ
gÁ, gÁj; ¹
g…gnomai
gignèskw
gr£fw
gumn£sion, -ou; tÒ
gun», gunaikÒj; ¹
∆
daimÒnion, -ou; tÒ
dakrÚw
d£kru, --; tÒ
dš
de‹
dšomai
despÒthj, -ou; Ð
deÚteroj, -a, on d»
d»mioj, -on
dÁmoj, -ou; Ð
dhmokrat…a, -aj; ¹
dhmokratikÒj, -», -Òn
dhmos…v
69

72. di£ + ac.
di£ + Ge.
di£gw
dialšgw
dialÚomai
diasózw
diafqe…rw, dišfqarka
diafšrw
did£skaloj, -ou; Ð
did£skw
d…kaioj, -a, -on
d…kh, -hj; ¹
dièkw
dokšw
dÒxa, -hj; ¹
doule…a, -aj; ¹
douleÚw
doàloj, -ou; Ð
dÚnamai
dÚnamij, -ewj; ¹
dÚo
dustuc»j, -šj
dustucšw
dîron, -ou; tÒ
Ε
™£n
˜autoà, -Áj, -oà
™ggÚj
™gè; ¹me‹j
70

73. ™qšlw
™k, ™x
›kastoj, -h, -on
™ke‹
™ke‹noj, -h, -o
™kg…gnomai
™kklhs…a, -aj; ¹
e„
eἰdon (v. Ðr£w.)
e„m…
eἰpon (v. lšgw.)
e„r»nh, -hj; ¹
e„j
eŒj, m…a, ›n
e„s£gw
e„sfšrw
™leuqer…a, -aj; ¹
™leÚqeroj, -a, -on
™leuqerÒw
“Ellhn, -hnoj; Ð, ¹
™n
œneimi
œxesti
œpaqon (v. p£scw.)
™pe…, ™peid»
œpeita
™p… + Ac.
™p… + Dat.
™piqum…a, -aj; ¹
™piqumšw (+ Genit)
™pistol», -Áj; ¹
™rg£zomai
71

74. œrgon, -ou; tÒ
œrcomai, Ãlqon
™rwt£w
˜tairšw
˜ta‹roj, -ou; Ð
›teroj, -a, -on
œti
eâ
eÙdaimonšw
eÙdaimon…a, -aj; ¹
eÙda…mwn, -on
eØr…skw
eÙtucšw
eÙtuc»j, -šj
eÙtuc…a, -aj; ¹
œfagon
™cqrÒj, -£, -Òn
œcw,œscon,œschka
Z
z£w
zùon, -ou; tÒ
Η
½
½dh
¹d…wn, -on
¹don», -Áj; ¹
¹dÚj, -e‹a, -Ú
¹gemèn, Ònoj; Ð
72

75. ¹gemon…a, -aj; ¹
¼lioj, -ou; Ð
Ãlqoν (v. œrcomai.)
¹mšra, -aj; ¹
Θ
q£latta, -hj; ¹
q£natoj, -ou; Ð
q£ptw
qaum£zw
qaumastÒj, -», -Òn
qe‹oj, -a, -on
qeÒj, -oà; Ð, ¹
qnhtÒj, -», -Òn
Ι
„atrÒj, -oà; Ð
‡dioj, -a, -on
†na
ƒppeÚj, -šwj; Ð
†ppoj, -ou; Ð
„cqÚj, -Úoj; Ð
'IwnikÒj, -», -Òn
Κ
ka…
ka…per
kakodaimon…a, -aj; ¹
kakoda…mwn, -on
73

76. kakÒj, -», -Òn
kalšw
kalÒj, -», -Òn
keleÚw
kÒsmoj, -ou; Ð
kÚrioj, -a, -on
Λ
lamb£nw,œlabon
lšgw, eἰpon / œlexa
le…pw,œlipon
lÒgoj, -ou; Ð
LudÒj, -», -Òn
Μ
m£
maqht»j, -oà; Ð
m£lista
m©llon
m£ch, -hj; ¹
m£comai
mšgaj, meg£lh, mšga
mšgistoj, -h, -on
mšlei
mšn
met£ + Ac.
met£ + Gen.
metapoišw
metšcw
metr…wj
74

77. m»
mhde…j
m»thr, -trÒj; ¹
mikrÒj, -£, -Òn
Mil»sioj, -a, -on
mimšomai
mimht»j, -oà; Ð
mÒnoj, -h, -on
mousik», -Áj; ¹
Ν
naàj, neèj; ¹
naÚthj, -ou; Ð
nekrÒj, -£, -Òn
nšoj, -a, -on
nom…zw
nÒmoj, -ou; Ð
noàj, noà; Ð
nÚx, nuktÒj; ¹
Ξ
Ο
Ð, ¹, tÒ
Óde, ¼de, tÒde
o„kšw
o„k…a, -aj; ¹
οἰnoj, -ou; Ð
75

78. o‡omai/oἴmai
Ñligarc…a, -aj; ¹
ÑligarcikÒj, -», -Òn
Ñl…goj, -h, -on
'OlÚmpioj, -a, -on
Ônoma, -atoj; tÒ
Ðpl…thj, -ou; Ð
Ópou
Ðr£w,eἰdon,˜Òraka
Ój, ¼, Ó
Ósoj, -h, -on
Óstij, ¼tij, Óti
Ótan
Óte
Óti causal
Óti completiva
oÙ/oÙk/oÙc
oÙdš
oÙde…j, oÙdem…a, oÙdšn
oÙkšti
oân
oÜpote
oÜte
oâj, çtÒj; tÒ
oátoj, aÛth, toàto
oÛtw(j)
76

79. Π
paide…a, -aj; ¹
paideÚw
pa‹j, paidÒj; Ð, ¹
p£lin
par£+c.
par£+D.
par£+Ge
par£deigma, -atoj; tÒ
paršcw
p£scw, œpaqon
p©j, p©sa, p©n
pat»r, -trÒj; Ð
patr…j, -…doj; ¹
pe…qw, pšpeika
pšnhj, -htoj; Ð
pen…a, -aj; ¹
pšnomai
per…+ge.
Pšrsai, -în; oƒ
p…nw,œpion
ple‹stoj, -h, -on
ple…wn, -on
ploÚsioj, -a, -on
ploutšw
ploàtoj, -ou; Ð
poišw
poiht»j, -oà; Ð
polemikÒj, -», -Òn
polšmioj, -a, -on
pÒlemoj, -ou; Ð
77

80. pÒlij, -ewj; ¹
polite…a, -aj; ¹
pol…thj, -ou; Ð
politikÒj, -», -Òn
poll£kij
polud£kruoj, -on
polÚj, poll», polÚ
potamÒj, -oà; Ð
pote
pr©gma, -atoj; tÒ
pr£ttw
prÒj
prîtoj, -h, -on
pîj
Ρ
`RÒdioj, -a, -on
Σ
skopšw
sÒj, s», sÒn
sof…a, -aj; ¹
sofist»j, -oà; Ð
sofÒj, -», -Òn
spor£dhn
stÒma,-atoj;tÒ
strathgÒj, -oà; Ð
stratièthj, -ou; Ð
sÚ; Øme‹j
sÚn
sÚneimi
78

81. SurakÒsioj, -a, -on
sfrag…j, -…doj; ¹
sózw
sîma, -atoj; tÒ
Τ
tacšwj
tacÚj, -e‹a, -Ú
te
teleut£w
teleut», -Áj; ¹
tštartoj, -h, -on
tšcnh, -hj; ¹
t…ktw
tim£w
tim», -Áj; ¹
t…mioj, -a, -on
tij, ti
t…j, t…
tÒpoj, -ou; Ð
tÒte
tragJd…a, -aj; ¹
traàma, -atoj; tÒ
tre‹j, tr…a
tr…toj, -h, -on
turann…j, -…doj; ¹
tÚrannoj, -ou; Ð
tÚch, -hj; ¹
79

82. Υ
Øgia…nw
Øg…eia, -aj; ¹
Ûdwr, Ûdatoj; tÒ
uƒÒj, -oà; Ð
Øpšr
ØpÒ
Ûsteroj, -a, -on
Φ
fa…nw
fanerÒj, -£, -Òn
fšrw
feÚgw,œfugon
fhm…
fqonšw
fil£nqrwpoj, -on
filšw
fil…a, -aj; ¹
filÒpolij, -i
f…loj, -h, -on
filosofšw
filosof…a, -aj; ¹
filÒsofoj, -ou; Ð
fobšw
fÒboj, -ou; Ð
fronšw
frÒnhsij, -ewj; ¹
frÒnimoj, -on
80

83. fÚsij, -ewj; ¹
Χ
ca…rw
ce…r, ceirÒj; ¹
ce…rwn, -on
cr»
crÁma, -atoj; tÒ
crÒnoj, -ou; Ð
cèra, -aj; ¹
Ψ
yuc», -Áj; ¹
Ω
ð
æj
ésper
éste
81

84. FONÈTICA
ELS FONEMES DE LA LLENGUA GREGA
Fonemes consonàntics
a) Oclusives
I
labials dentals Guturals
Sonores β δ γ
Sordes π τ κ
Aspirades φ θ χ
b) Nasals
μ, ν, γ
c) Líquides
λ, ρ
d) Silbant
σ/ς
e) Dobles
ζ, ξ, ψ

85. Fonemes vocàlics
a) Simples
Llarga oberta Llarga tancada Breu tancada
Timbre “e” η ει ε
II
Timbre “o” ω ου ο
Llarga/breu oberta: : α
b) Diftongs: αι, ει, οι, αυ, ευ, ου, υι, ᾳ, ῃ, ῳ, ηυ. (Quan la –ι és el segon element del diftong,
es subscriu).
PRINCIPALS LLEIS FONÈTIQUES
VOCALS
1. Contracció: resultat de l’encontre de dues vocals. Normes:
a. El resultat sempre és vocal llarga.
b. Si una de les dues vocals és oberta, el resultat és llarga oberta. Si són les dues
tancades, el resultat és llarga tancada.
c. Si hi ha una vocal de timbre –o- el resultat serà de timbre –o-.
d. Si les vocals són de timbre –a- i –e- el resultat serà del timbre que vaja en primer
lloc.
2. Allargament:
1. Orgànic: es dóna en la formació dels temps del verb. Cada vocal esdevé la seua
llarga corresponent, (ε > η, ο > ω, α > η – excepte darrere de ι, ε, ρ, > α llarga).
2. Per compensació: quan ha desaparegut una o més consonants. (ε >ει, ο > ου, α >
η)

86. CONSONANTS
1. Assimilació: un so es converteix en un altre semblant al que li segueix.
a. Gutural sorda (π, τ, κ) + esperit aspre > aspirada corresponent (φ, θ, χ)
b. Labial o gutural + dental, la primera passa al mateix grau que la dental (suau, forta
o aspirada) III
δ > βδ δ > γδ
Labial + τ > πτ Gutural + τ > κτ
θ >φθ θ > ξθ
c. Labial + μ > μμ ; gutural + μ > γμ; dental + μ > σμ
d. ν+ labial > μ + lab.; ν + gutural > γ + gut.; ν + λ > λλ
2. Dissimilació
a. Dues síl·labes no poden començar per aspirada: la primera esdevé sorda.
b. Dental + dental > σ
3. Caiguda de consonants:
a. Dental davant de σ/ κ
b. Nasal davant de σ
c. νδ, ντ, νθ davant de σ : cauen amb allargament compensatori de la vocal
anterior.
d. σ davant de μ: cauen amb allargament compensatori de la vocal anterior.
4. Formació de consonants dobles:
a. Labial + σ > ψ
b. Gutural + σ > ξ

87. MORFOLOGIA NOMINAL
Introducció:
Les paraules declinables en grec són, igual que en llatí: substantius, adjectius, participis i
pronoms. El grec té, a més, article determinat.
En grec i ha tres gèneres: masculí, femení i neutre. I tres números: singular, dual i plural. (El dual IV
serveix per designar grups de dos persones o coses, com ara els dos ulls, les dos mans, o els dos
reis espartans).
Els casos en grec són cinc (un menys que en llatí): nominatiu, vocatiu, acusatiu, genitiu i datiu.
Genitiu i datiu assumeixen les funcions de l’ablatiu llatí.
Les declinacions són tres:
- Primera: temes en –α.
- Segona: temes en –ο.
- Tercera: temes en consonant o en vocal distinta de –α, -ο.
Els substantius s’enuncien mitjançant nominatiu i genitiu singular; els adjectius, amb els
nominatius singulars de cada gènere.
Article: ὁ, ἡ, τό (el, la, lo)
L’article, en grec, s’utilitza com en català o castellà. Pot ometre’s a l’atribut, davant expressions
de temps o lloc i davant noms propis.
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.

88. Primera declinació: temes en –α
La primera declinació comprèn substantius masculins i femenins i adjectius i participis en femení.
Hi ha els següents models:
1. Noms femenins:
V
a. Temes en –α pura (precedida d’ε, ι, ρ): –α, -ας
b. Temes en –α impura (precedida de consonant difernt de ρ): –α, -ης
c. Temes en –η: –η, -ης
Σοφία, -ας (ἡ)
SINGULAR PLURAL
Nom. ἡ αἱ
Voc.
Ac. τήν τάς
Gen. τῆς τῶν
Dat. τῃ ταῖς
Δόξα, -ής (ἡ)
SINGULAR PLURAL
Nom. ἡ αἱ
Voc.
Ac. τήν τάς
Gen. τῆς τῶν
Dat. τῃ ταῖς

89. ἀρετή, -ής (ἡ)
SINGULAR PLURAL
Nom. ἡ αἱ
Voc. VI
Ac. τήν τάς
Gen. τῆς τῶν
Dat. τῃ ταῖς
2. Noms masculins: fan nominatiu en –s i genitiu com en la 2a
a. –ας, -ου
b. –ης, -ου
Νεανίας, -ου (ὁ)
SINGULAR PLURAL
Nom. ὁ οἱ
Voc.
Ac. τόν τούς
Gen. τοῦ τῶν
Dat. τῷ τοῖς

90. Πολιτής, -ου (ὁ)
SINGULAR PLURAL
Nom. ὁ οἱ
Voc. VII
Ac. τόν τούς
Gen. τοῦ τῶν
Dat. τῷ τοῖς
*Noms contractes: en alguns noms de la primera declinació, la –α final del tema va precedida de
α- o ε-; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:
En singular α+α = α ; ε+α =η. En plural, α i ε desapareixen davant vocal llarga o diftong. Els noms
contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera síl·laba. Ἀθηνᾶ (< *Ἀθηνα-α)
Declinació temàtica, temes en -o:
La segona declinació comprén substantius masculins, femenins i neutres adjectius i participis en
masculí i en neutre.
Masculins i femenins s’enuncien: -ος, -ου
Neutres: -ον, -ου
Masculins: ἵππος, -ου (ὁ)
SINGULAR PLURAL
Nom. ὁ οἱ
Voc.
Ac. τόν τούς
Gen. τοῦ τῶν
Dat. τῷ τοῖς

91. Femenins: νησος, -ου (ἡ)
SINGULAR PLURAL
Nom. ἡ αἱ
Voc. VIII
Ac. τήν τάς
Gen. τῆς τῶν
Dat. τῃ ταῖς
Neutres: Ζῷον, -ου (τό)
SINGULAR PLURAL
Nom. τό τά
Voc.
Ac. τό τά
Gen. τοῦ τῶν
Dat. τῷ τοῖς
*Noms contractes: en alguns noms de la primera declinació, la –ο final del tema va precedida de
ο- o ε-; quan les vocals entren en contacte es produeixen contraccions:
En singular ο+ο, ο+ε, ε+ο = ου; ε+α =α (neutres). En plural, ο i ε desapareixen davant vocal llarga
o diftong. Els noms contractes tenen sempre accent circumflex sobre la darrera síl·laba.

92. Declinació atemàtica(temes en consonant, diftong o vocal distinta d’α/ο)
Comprèn substantius i adjectius masculins, femenins i neutres i participis masculins i neutres.
Les desinències de la tercera declinació són les següents:
SINGULAR PLURAL
IX
MASC./ FEM. NEUTRE MASC. /FEM. NEUTRE
Nom. -ς ø -ες -α
Acus. -α / -ν ø -ας -α
Gen. -ος -ος - ων -ων
Dat. -ι -ι -σι (ν) -σι (ν)
Degut al contacte entre consonants, a la tercera declinació es produeixen una sèrie de canvis
fonètics. Per això, podem classificar els noms de la declinació atemàtica en els següents grups:
1. Temes en consonant
a. Oclusives
i. Labial (β, π, φ)
ii. Gutural (γ, κ, χ)
iii. Dental (δ, τ, θ)
b. Nasal (ν, μ)
c. Líquida (λ,ρ)
d. Fricativa (σ/ς)
2. Temes en diftong, vocal llarga o vocal suau.
a. Temes en ευ, αυ, ου
b. Temes en οι, ω
c. Temes en ι, υ
Degut a estos canvis esdevé fonamental obtindre el tema del substantiu a partir del genitiu.

93. Temes en oclusiva:
LABIAL
Labial + σ = ψ
X
φλέψ, φλεβός (ἡ)
singular plural
Nom. ἡ αἱ
Voc.
Ac. Τήν τάς
gen. Τῆς τῶν
dat. Τῃ ταῖς
GUTURAL
Gutural + σ = ξ
φύλαξ, φίλακος (ὁ)
singular plural
nom. ὁ οἱ
Voc.
ac. τόν τούς
gen. τοῦ τῶν
dat. τῷ τοῖς

94. DENTAL
Dental + σ = σ (cau la dental)
παῖς, παιδός (ὁ)
XI
singular plural
nom. ὁ οἱ
Voc.
ac. τόν τούς
gen. τοῦ τῶν
dat. τῷ τοῖς
σῶμα, σώματος (τό)
singular plural
nom. τό τά
Voc.
ac. τό τά
gen. τοῦ τῶν
dat. τῷ τοῖς

95. Temes en nasal
Nasal + σ = σ (cau la nasal)
Els masculins i femenins allarguen, si és breu, la vocal final del tema en nominatiu singular (a
voltes també del vocatiu).
ἡγεμών, -ος (ὁ) XII
singular plural
nom. ὁ οἱ
Voc.
ac. τόν τούς
gen. τοῦ τῶν
dat. τῷ τοῖς
Temes en –ντ-
-ντ- + σ = σ (cau -ντ- i s’allarga, per compensació, la vocal precedent)
-Τ no pot ser final de paraula
ἄρχων, ἄρχοντος (ὁ)
singular plural
nom. ὁ οἱ
Voc.
ac. τόν τούς
gen. τοῦ τῶν
dat. τῷ τοῖς

96. Temes en líquida:
- Als temes en –ρ-, els masculins i femenins allarguen, si és breu, la vocal final del tema en
nominatiu singular.
- L’únic tema en –λ- és ἄλς, ἀλός (sal), que fa el nominatiu i vocatiu singular en –s. XIII
ῥήτωρ, ῥήτορος (ὁ)
singular plural
nom. ὁ οἱ
Voc.
ac. τόν τούς
gen. τοῦ τῶν
dat. τῷ τοῖς
ἄλς, ἀλός (ὁ)
singular plural
nom. ὁ οἱ
Voc.
ac. τόν τούς
gen. τοῦ τῶν
dat. τῷ τοῖς
Τemes en ρ sincopada
Alguns substatius en –τηρ fan la síncopa d’ε en genitiu i datiu singular, i fan el datiu plural en –
ασι. La síncopa consisteix en la desaparició d’una vocal breu entre dos consonants en mig de
paraula. Ex. *πατερος > πατρός. Estos substantius són: ὁ πατήρ, ἡ μήτηρ, ἡ θυγάτηρ, ἡ γαστήρ.

97. Πατήρ, πατρός (ὁ)
singular plural
nom. ὁ οἱ
Voc. XIV
ac. τόν τούς
gen. τοῦ τῶν
dat. τῷ τοῖς
Temes en fricativa
Els temes en –s formen noms contractes. La –σ- intervocàlica desapareix i les dues vocals es
contrauen. Hi ha dos tipus de temes en –s:
- Temes en –ες variable: substantius neutres en els què –ε- alterna amb –o- en nom,
vocatiu i acusatiu singular. Al datiu plural, σ + σ = σ.
Γένος, γένους (τό)
singular plural
nom. Τό γένος Τά γένη (*γένε-σ-α)
Voc. γένος γένη (*γένε-σ-α)
ac. Τό γένος Τά γένη (*γένε-σ-α)
gen. τοῦ γένους (*γενε-σ-ος) τῶν γενῶν (*γενέ-σ-ων)
dat. τῷ γένει (*γένε-σ-ι) τοῖς γένεσι (*γένε-σ-σι)

98. - Temes en –ες invariable: substantius masculins i femenins i adjectius en els tres gèneres.
Els masculins i femenins allarguen la –ε- del tema en nominatiu singular.
Τριήρης, τριήρους (ἡ)
singular plural XV
nom. ἡ αἱ
Voc.
ac. Τήν τάς
gen. Τῆς τῶν
dat. Τῃ ταῖς
Τemes en ευ, αυ, ου
A) TEMES EN VOCAL
a.1. temes en -i : substantius masculins i femenins
a) sense alternància i animats oi", oijov" (ovella).
b) amb alternància de quantitat i inanimats : povli", -ew" (ciutat).
a.2 temes en -u: substantius masc. f. i n; adj. masc. i n.
a) sense alternància i animats: ijcquv", -uvo" (peix).
b) amb alternància i animats: pevleku", -ew" (destral).
c) amb alternància i neutres: a[stu, -ew" (ciutat fortificada).
B) TEMES EN DIFTONG.
b.1 temes en -eu, -au, -ou. subst. masculins i femenins.
-- davant de vocal desinencial equival a wau sonant que, intervocàlica, cau: basilevu".
oi
b.2 substantius en -oi (que només existeixen en singular).

99. Singular Plural Singular Plural
fuvsi" fuvsei" Nom iJppeuv" iJppei'" (-h'")
Nom
fuvsi fuvsei" Voc. iJppeu' iJppei'" (-h'")
Voc.
fuvsin fuvsei" Ac. iJppeva iJppeva"
Ac.
XVI
fuvsew" fuvsewn Gen. iJppevw" iJppevwn
Gen.
fuvsei fuvsesi(n) Dat. iJppei' iJppeu'si(n)
Dat.
TIPUS D’ADJECTIUS
Els adjectius en grec poden ser de tres tipus:
A. Tres terminacions:
a. Tipus –ος, -η, -ον / -ος, -α, -ον: declinen els femenins per la primera
declinació i els masculins y neutres per la segona. (El femení és amb –η
quan va precedit de ρ-, ι-, ε-. )
b. Tipus: Πᾶς, πᾶσα, πᾶν (-ντ); γλυκύς, γλυκεῖα, γλυκύ (-υ); μέλας, μέλαινα,
μέλαν (-ν): declinen femení per la primera declinació i masculí i neutre per
la tercera.
c. Tipus: Πολύς, πολλή, πολύ i μέγας, μεγάλη, μέγα: Tenen dos temes, un
per al nominatiu i acusatiu singular masculí i neutre i altre per a la resta
del paradigma. (Fusionen, en el masculí i el neutre, la segona i la tercera
declinació. Femenins per la primera.)
B. Dos terminacions (masc/fem, neutre)
a. Tipus: –ος, -ον les dues per la segona, com ἀθάνατος, -ον.
b. Tipus: –ης, -ες; -ων, -ον: per la tercera declinació com ἀληθής, -ές,
εὐδαιμών, -ον.

100. Declina:
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom. Πᾶς Πᾶςα Πᾶν
XVII
Acus.
Gen.
Dat.
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom. Πολύς Πολλή Πολύ
Acus.
Gen.
Dat.
ELS PRONOMS
1ª p. ejgw'
hJmei'"
2™ p. suv
NO REFLEXIUS uJmei'"
3 ™ p. eJ
sfei'"
PERSONALS

101. 1ª p. eJmautovn, -hvn, -o
hJma'" aujtou'", -a"
2™ p. semautovn, -hn, -o
REFLEXIUS uJma'" aujtou'", -a"
XVIII
3™ p. eJautovn, -hvn, -ov
sfa'" aujtou'", -a"
1™ p. ejmov", ejmhv, ejmovn
hJmevtero", hJmevtera, hJmevteron
POSESIUS 2™ p. sov", shv, sovn.
uJmevtero", uJmevtera, uJmevteron.
3™ p. No existe.
oJvde, hJvde, tovde
ouJ'to", auJvth, tou'to
DEMOSTRATIUS ejkei'no", -h, -o
aujtov", aujthv , aujtov.
RECÍPROC ajllhvlou", -a", -a.
oJv", hJv, oJv.
RELATIUS oJvsper, hJvper, oJvper.
oJvsti", hJvti", oJvti.
tiv", tiv.
povtero". -a. -o

102. INTERROGATIUS povso", -a, -o.
poi'o", -a, -o
ti", ti.
XIX
eJvkasto", -h, -on.
eJkavtero",-a, -on.
eiJ'", mi'a, eJvn.
oujdeiv", -ei'a, -en.
INDEFINITS mhdeiv", mhdemi'a, mhdevn
oJ mevn .... oJ dev...
eJvtero", -a, -on.
oujdevtero", -a, -on.
ajvllo", -h, -o.
Pronom de relatiu
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.

103. Pronom interrogatiu
Τίς, τί
SINGULAR PLURAL
M /F. NEUTRE M/F. NEUTRE
XX
Nom.
Acus.
Gen.
Dat.
Pronoms personals
PRIMERA PERSONA SEGONA PERSONA
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL
Nom. ἐγώ ἡμεῖς σύ ὑμεῖς
Acus. (ἐ)μέ ἡμᾶς σέ ὑμᾶς
Gen. (ἐ)μού ἡμῶν σοῦ ὑμῶν
Dat. (ἐ)μοί ἡμίν σοί ὑμίν
Recíproc
Plural
masc. fem. NEUTRE
A ajllhvlou" ajllhvla" a[llhla
G ajllhvlwn
D ajllhvlou" ajllhvlai" ajllhvloi"

104. Pronoms demostratius
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom. ὅδε ἥδε τόδε
XXI
Acus.
Gen.
Dat.
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom. οὕτος αὕτη τοῦτο
Acus.
Gen.
Dat.
SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom. ἐκεῖνος ἐκείνη ἐκεῖνο
Acus.
Gen.
Dat.

105. SINGULAR PLURAL
MASC. FEM. NEUTRE MASC. FEM. NEUTRE
Nom. αὐτός αὐτή αὐτό
XXII
Acus.
Gen.
Dat.
Singular Plural
masc. fem. NEUTRE masc. fem. NEUTRE
N a[llo" a[llh a[llo a[lloi a[llai a[lla
A a[llon a[llhn a[llo a[llou" a[lla" a[lla
G a[llou a[llh" a[llou a[llwn
D a[llw/ a[llh/ a[llw/ a[lloi" a[llai" a[lloi"
Singular
Singular
masc. fem. NEUTRE
masc. fem. NEUTRE
N ei|" miva e{n
N oujdeiv" oujdemiva oujdevn
A e{na mivan e{n
A oujdevna oujdemivan oujdevn
G eJnov" mia'" eJnov"
G ouJdenov" oujdemia'" ouJdenov"
D eJniv mia'/ eJniv
D oujdeniv oujdemia'/ oujdeniv

106. LES PREPOSICIONS
Les preposicions eren originàriament adverbis o partícules independents amb sentit de “lloc”.
A poc a poc, es va generalitzar el seu us amb determinats casos de la declinació i es convertiren en
preposicions:
`En mavch/ oiJ oJplivtai iJsta'si prov / oiJ stratiwvtai e[fugon pro; fovbou.
XXIII
V Adv. V PREP
estan colocats davant fugiren de por
L’ús progressiu de les preposicions va afavorir la simplificació – el sincretisme – dels casos indoeuropeus. En
grec, les preposicions poden anar amb acusatiu, genitiu i datiu. La majoria de les preposicions tenen valor
temporal i local, a més d’alguns sentits figurats.
a. PREPOSICIONS D’UN SOL CAS:
a.1. de genitiu:
-ajntiv en lloc de, en front de basileuvein ajnti; tou' ajdelfou'
-ajpov de, des de, a partir de: e[rcetai ajpo; Sardevwn ajp v ejkeivnh" th'" hJmevra"
-ejk, ejx de, des de, a partir de. e[feugon ejk th'" povlew"
-prov davant de. pro; tw'n quvrwn, pro; tou' qanei'n
a.2. de datiu:
-ejn en, entre. ejn jAqhnai'", ejn touvtw/
-suvn amb su;n toi'" summavcoi".
a.3. d’acusatiu:
-eij" cap a. e[rcomai eij" th;n povlin eij" eJspevran
+ GENITIU + DATIU + ACUSATIU
ajntiv
ajpov ejn eij"
ejk, ejx suvn
prov

107. b. PREPOSICIONES DE DOS CASOS.
-ajnav, dalt.
+datiu: sobre, en
+acusatiu: cap amunt de, de baix a dalt, durant
XXIV
proevrcontai ajna; to;n potamovn
-diav, a través:
+genitiu: a través de, durant.
+acusatiu, por, a causa de.
dia; tau'ta rjei' oJ potamov" dia; tou' pedivou.
-katav, baix
+genitiu: de dalt a baix
+acusatiu: cap a baix
e[rcontai kata; tou' ghlovfou (...colina cap a baix...)
-sentit figurat:
+genitiu: contra: levgein kata; Fivlippou
+acusatiu: segons: kata; to;n novmon, kata; kravto", kata trei'",...
-metav, en mig, juntament:
+genitiu: con
+acusatiu: després de
meta; de; tau'ta oiJ ejcqroi; protiqeavsi meta; tw'n o{plwn
-uJpevr, encima
+genitiu: sobre, en defensa de oJ h{lio" uJpe;r hJmw'n poreuvetai
+acusatiu: a més de, contra.
c. PREPOSICIONS DE TRES CASOS.
-ejpiv: damunt, a més.
+genitiu: sobre, en temps de (ejpi; Kroivsou a[rxonto") , a causa de....
+acusatiu: sobre, cap a; contra.

108. +datiu: damunt de, en, junt a: ejpi; nauvsin
-ajmfiv pels dos costats, al voltant de.
+genitiu: al voltant de.
+acusatiu al voltant de, en relació amb.
XXV
oiJ ajmfi; Ku'ron eijsin ajmfiv tou;" discilivou".
+datiu: junt a, pels dos costats.
-parav : al costat de:
+ genitiu: de la part de, por
+acusatiu: cap al costat de, prop de: par v o{lon to;n bivon.
+datiu: al costat de, junt a
-periv: pel voltant de, per damunt de tot
+genitiu: pel voltant de
+acusatiu: prop de, contra, en relació amb
+datiu: pel voltant de, per, sobre.
-pov": al costat, a més
+genitiu: del costat de, por
+acusatiu: a, cap a, contra, en comparació amb
+datiu: junt a
-uJpov: baix
+genitiu: des de baix de, per (agent!!!!!!!!), per causa de.
+acusatiu: baix, al peu de, durant
+datiu: baix de, a conseqüència de.

109. d. PREPOSICIONS IMPRÒPIES
S’utilitzen com a preposicions però no com a preverbis.
a) de genitiu:
a[neu, sense metaxuv entre e[nto", ei[sw dins
XXVI
a[cri, mevcri fins a plhvn excepte ejktov", e[xw fora de
ejgguv" prop de ejnantivon front a
cwvri" apart de e{neka*, cavrin* por, a causa de
(*: es situen darrere del seu règim)
b) de datiu:
a{ma al mateix temps, simultàniament.
c) d’acusatiu
wJ" cap a.
e. ELS PREVERBIS
Un preverbi modifica amb major o menor intensitat el sentit d’un verb simple. Són adverbis amb funció de
preposició que s’afegeixen a l’arrel del verb i el sentit dels quals és freqüentment semblant al de la
preposició corresponent.
En molts casos, a més, el verb durà un complement règim en el cas que regiria el preverbi si fora preposició.
Ex:
gravfw escriure
ejg-gravfw inscriure
sug-gravfw composar
uJpo-gravfw subscriure
kaivw: cremar
kata-kaivw reduir a cendres

110. MORFOLOGIA VERBAL
Introducció
Els verbs s’enuncien mitjançant la primera persona del singular del present d’indicatiu
actiu (o mitjà, si es tracta d’un verb media tantum).
XXVII
Accidents gramaticals del verb grec
Les veus són tres:
- Activa: el subjecte realitza l’acció del verb.
- Passiva: el subjecte pateix l’acció del verb.
- Mitjana: el subjecte realitza l’acció del verb sobre si mateix o en interès propi.
Alguns verbs, anomenats deponents, només tenen forma passiva o mitjana, però
significació activa.
Els modes són quatre:
- Indicatiu
- Subjuntiu
- Optatiu
- Imperatiu
Els temps són sis, dividits en primaris i secundaris:
- Primaris: present, futur i perfet
- Secundaris: imperfet, aorist i plusquamperfet.
Les formes no personals són dos:
- Infinitiu
- Participi
Les persones són tres (primera, segona i tercera) i els nombres, tres (singular, plural i dual,
però el dual és molt poc emprat).

111. Elements del verb grec
En tota forma verbal grega podem distingir:
- Tema verbal: arrel invariable.
- Característica temporal/modal: morfema que indica el temps i mode del verb.
XXVIII
- Vocal temàtica: en present, imperfet i futur dels verbs temàtics per facilitar la
pronúncia, hi ha una vocal entre la característica temporal modal i la desinència. La
vocal és de timbre –o- davant nasal i de timbre -e- en la resta de casos.
- Desinències personals: morfemes que indiquen persona i nombre.
INDICATIU IMPERATIU
Activa Mitjana-Passiva Act Mitj-Pas
T. Primaris T. Sec T. Prim T. Sec
1º. Sg. -ω -μι -ν -μαι -μην
2º Sg. -ς -ς -ς -σαι -σο (-θι) -σο
3º Sg. -ø -τι (-σι) -ø -ται -το -τω -σθω
1º Pl. -μεν -μεν -μεν -μεθα -μεθα
2º Pl. -τε -τε -τε -σθε -σθε -τε -σθε
3º Pl. -ντι > - -ασι -ν -νται -ντο -ντων -σθων
ουσι1
(-σαν)
• Subjuntiu: té les desinències dels temps primaris (amb la vocal unió allargada –η / -ω).
• Optatiu: té les desinències dels temps secundaris, excepte la 1º sg activa, precedides de la
vocal –ι.
Classificació dels verbs:
- Verbs temàtics: (1º sg –ω) i vocal temàtica entre el tema verbal i les desinències.
o Verbs temàtics purs (tema acabat en vocal)
No contractes: acabats en ι, υ.
1
La desinència evoluciona (τ davant ι passa a σ i es produeix l’allargament compensatori de la vocal
d’unió): -ο-ντι > –ονσι > - ουσι

112. Contractes: acabats en α, ε, ο.
o Verbs temàtics consonàntics (tema acabat en consonant)
- Verbs atemàtics: (1º sg. –μι), amb desinències especials en els temps primaris actius
d’indicatiu.
XXIX
L’augment
Imperfet, Aorist i Plusquamperfet (temps secundaris d’indicatiu) tenen com a característica
comuna l’augment.
Augment sil·làbic: (verbs que comencen per consonant) consisteix en una ε- afegida a la
consonant inicial del verb.
Augment temporal: (verbs que comencen per vocal) consisteix en allargar la vocal inicial del
verb segons el quadre següent:
α>η αι > ῃ αυ > ηυ
ε>η ει > ῃ ευ > ηυ
ο>ω οι > ῳ ου (es queda igual)
Als verbs que comencen per ι-, υ-, η-, ω-, ου- l’allargament no es veu. Com també pot passar
amb els verbs que comencen per ευ-, ει-.
Als verbs compostos, l’augment va entre el preverbi i l’arrel del verb i sol desaparèixer la vocal
final del preverbi o patir alguna modificació consonàntica:
ἀμφί, περί, πρό No perden la vocal final
ἐν, συν Recobren la –ν, si s’havia modificat per
assimilació
ἐκ ἐξ
Alguns verbs que comencen per ε– fan l’augment en ει-, ejm: ἔχω > imperf. εἴχον; ἐργάζομαι >
imperf. εἰργαζόμην; ἕπομαι > imperf. εἱπόμην.

113. La reduplicació
És la marca dels temps de perfet en tots els modes. Es tracta d’anteposar al tema verbal la
seua consonant inicial + ε.
Normes
- Els verbs que comencen per aspirada es reduplica la sorda corresponent (Φ - π, θ - τ, χ XXX
– κ). Φονεύω – πεφόνευκα
- Els verbs que comencen per oclusiva + líquida es reduplica només l’oclusiva (excepte el
grup γν que fa augment en lloc de reduplicació). Κλείω – κέκλευκα; γνωρίζω -
ἐγνώρικα.
- Els verbs que comencen per consonant, ρ , consonant doble o dues consonants fan
augment en lloc de reduplicació. ὁριζω - ὥρικα
- Els verbs compostos situen la reduplicació, com l’augment, entre el preverbi i el verb.
- La reduplicació àtica és pròpia d’alguns verbs que comencen per α, ε, ο + consonant.
Consisteix a repetir, davant de l’augment temporal de la primera vocal, les dues
primeres lletres del tema. ἀκούω - ἀκήκοα.

114. La conjugació dels verbs:
1. Verbs temàtics
a. Verbs temàtics purs no contractes
TEMA DE PRESENT
XXXI
(tema de present = tema verbal + vt = T/ Pres
PRESENT
ACTIU Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primàries Act2
Subjuntiu: T/Pres (vt allargada) + des pers prim act
Imperatiu: T/Pres + des. Imperat act3
Optatiu: tema + oi + des pers act
MITJÀ-PASSIU4 Indicatiu: T/Pres + des. Pers. Primàries mitj/pas
Subjuntiu: T/Pres ( vt allargada) + des pers prim mitj/pas
Imperatiu: T/Pres + des. Imperat mitj/pas
Optatiu: tema + oi + des pers mitj/pas
IMPERFET 5
ACTIU Aument + T/Pres + des personals secundàries act
MITJÀ-PASSIU Aument + T/Pres + des personals secundàries mitj/pas
2
La 2º i 3º sg fan: -εις –ει respectivament. En subjuntiu igual però amb les vocals llargues.
3
La 2º sg no té desinència
4
En la 2º sg de tots els modes, la –σ- intervocàlica cau i provoca la contracció de les vocals en contacte.
5
L’imperfet sols té mode INDICATIU.

115. TEMA D’AORIST6
(tema d’aorist = tema verbal + σα/ θη )
AORIST
XXXII
ACTIU Indicatiu: Aument + T/verbal + σα+ des. Pers. Sec. Act7
Subjuntiu: T/verbal + ση+ des. Pers. Prim. Act
Imperatiu: T/verbal + σα+ des. Pers. Sec. Act
Optatiu: T/verbal + σαι+ des. Pers. Sec. Act8
MITJÀ Indicatiu: Aument + T/verbal + σα+ des. Pers. Sec. Mitj9
Subjuntiu: T/verbal + ση+ des. Pers. Prim. Mitj
Imperatiu: T/verbal + σα+ des. Pers. Sec. Mitj
Optatiu: T/verbal + σαι+ des. Pers. Sec. Mitj10
PASSIU Indicatiu: Aument + T/verbal + θη + des. Pers. Sec. Act
Subjuntiu: T/verbal + θη + des. Pers. Prim. Act
Imperatiu: T/verbal + θη + des. Pers. Act
Optatiu: T/verbal + θε-ίη + des pers. sec. act
6
Veure resum global de l’aorist al final dels temps verbals.
7
La 1º sg. La ν vocalitza en α > ἔ-λυ-σα. A la 3º sg. –σα- > -σε-.
8
2º i 3º sg i 3º pl: . –σαι- > -σει-.
9
La 1º sg. La ν vocalitza en α > ἔ-λυ-σα. A la 3º sg. –σα- > -σε-.
10
2º i 3º sg i 3º pl: . –σαι- > -σει-.

116. b. Verbs temàtics purs contractes
Pertanyen a esta categoria els verbs purs el tema dels quals acaba en –α, -ε, -ο.
- En present i imperfet: quan la vocal final del tema entra en contacte amb la vocal
temàtica es produeixen una sèrie de contraccions.11 XXXIII
- En present optatiu actiu tenen desinències especials: οι-ην, οι-ης, οι-η (a les tres
persones del singular).
- En futur, aorist i perfet la vocal del tema s’allarga (ε/α > η, ο > ω)
c. Verbs temàtics consonàntics
Els verbs el tema dels quals acaba en consonant poden dividir-se en dos subgrups:
- Verbs en oclusiva: quan la consonant del tema entra en contacte amb les consonants
de les característiques temporals, es produeixen una sèrie de canvis. Cal, doncs, tenir
en conte els principis fonètics relatius a l’encontre de consonants. 12
- Verbs en líquida: estos verbs són els anomenats “verbs de present en yod” i cal explicar
els canvis fonètics que experimenten fent referència a una –y indoeuropea que, al
caure, provoca el contacte de consonants.
o Present i imperfet:
Temes en λ- > fan present en λλ-
Ex. ἀγγέλλω (< *ἀγγέλ- y-ω). La reduplicació de la consonant en present és
deguda a la caiguda de la –y-, però el tema del verb és ἀγγέλ-, i és evident
a tots els temps excepte present i imperfet.
Temes en ν-/ ρ- > ιν- / ιρ
Temes en μ- > μν-
o Futur actiu i mitjà: no afegeix –σ-, sinó que es conjuga com el present dels
verbs contractes en -έω.
o Aorist actiu i mitjà: no sigmàtic, allarga la vocal del tema (α > η; ε > ει).
o Perfet: es forma amb el tema verbal pur.
11
Veure normes de contracció a l’apartat Fonètica
12
Veure principis fonètics consonàntics a l’apartat Fonètica

117. Present Futur Aorist Perfet
-lw stevllw stelw`` e{steila e[stalka
-nw faivnw fanw`` e[fhna pevfagka
-mw tevmnw temw`` e[tamon tetevmhka
-rw fqeivrw fqerw`` e[fqeira e[fqarka XXXIV
2. Verbs atemàtics
Els verbs atemàtics es caracteritzen per no tenir vocal temàtica entre el tema verbal i les
desinències, i perquè empren desinències pròpies:
Desinències atemàtiques :
Present I. Act. Temps secundaris
1a sg -μι -ν
2n sg -ς -ς
3r sg -σι (ν) -ø
1a pl -μεν -μεν
2n pl -τε -τε
3r pl -ασι (ν) -σαν

118. SINTAXIS
Les funcions dels casos en grec:
NOMINATIU Subjecte
Atribut (en oracions copulatives)
XXXV
Predicatiu del subjecte
VOCATIU Apel·lació
ACUSATIU Complement Directe
Predicatiu del CD
Construcció de doble acusatiu (verbs especials)
Subjecte de l’ infinitiu (INC)
GENITIU Complement del Nom
Complement de Règim
DATIU Complement Indirecte
Datiu possessiu (amb εἰμί)
PREPOSICIÓ + RÈGIM (Ac, Gen o Dat) Complement Circumstancial
Les formes no personals del verb:
1. Infinitiu: és un substantiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a substantiu funciona com a: SUBJECTE, CD
c. INC (amb subjecte propi en acusatiu)

119. 2. Participi: és un adjectiu verbal
a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a adjectiu, modifica un substantiu
c. FUNCIONS: XXXVI
i. SENSE article:
1. APOSITIU (concerta amb un substantiu en gènere, nombre i
cas) - es tradueix per gerundi.
2. PREDICATIU (del SUBJECTE, amb verbs de percepció física o
intel·lectual)
ii. AMB article:
1. ATRIBUTIU (concerta amb un substantiu en gènere, nombre i
cas) - es tradueix per oració de relatiu
2. SUBSTANTIVAT (NO concerta amb cap substantiu) – es tradueix
per oració de relatiu substantivada.
L’oració:
1. L’oració simple: composta per un verb en forma personal i els seus
complements.
2. L’oració complexa:
a. Coordinada: composta per dos o més verbs units per nexes coordinants.
i. Nexes copulatius: καί, τε καὶ (i)
ii. Nexes adversatius:, ἀλλὰ (sinó/ però…),
iii. Nexes distributius: μὲν… δὲ…(d’una banda... d’altra....; οὐ
μόνον… ἀλλὰ καί… (no sols… sinó també…)
iv. Nexes explicatius: γὰρ (doncs…, ja que... )
b. Subordinada
i. SUBSTANTIVA (equival a un substantiu, funciona com a SUBJECTE
o CD).
1. Introduïda per la conjunció ὅτι (que)
2. Infinitiu No Concertat: amb subjecte propi en acusatiu.

120. 3. Interrogativa indirecta:
- Introduïda per εἰ o τίς, τί.
- Sense signe d’interrogació.
XXXVII
ii. RELATIVA (equival a un adjetiu, funciona com a MODIFICADOR
d’un substantiu)
- Introduïda per un pronom de relatiu (ὅς, ἥ, ὅ).
- El relatiu concerta amb el seu ANTECEDENT en
gènere i nombre, però no necessàriament en cas.
- Si no té antecedent, l’oració està SUBSTANTIVADA
(i funciona com a Subj. o CD).
iii. ADVERBIAL
1. Condicional: introduïda per la conjunció εἰ (verb en
indicatiu) o εἄν, ὅταν (verb en subjuntiu).
2. Final: introduïda per la conjunció ἵνα (per a) i amb el verb
en subjuntiu.
Comparatius i Superlatius
1. Comparatiu:
a. Afegeix a l’adjetiu el sufix –ω-τερος, -α, -ον
b. El segon terme es forma:
i. En Genitiu
ii. ἤ + mateix cas que el primer terme de la comparació
c. μᾶλλον… ἤ…
2. Superlatiu:
a. Afegeix a l’adjetiu el sufix –ω-τατος, -η, -ον
b. Si es un superlatiu relatiu, està seguit d’un GENITIU partitiu.

121. La veu passiva
VEU ACTIVA SUBJECTE VERB ACTIU C.D.
XXXVIII
VEU PASSIVA SUBJECTE VERB PASIU C. d’AGENT
ὐπό + genitiu