1. BARROC “ Vista general de la plaça de Sant Pere del Vaticà”, BERNINI, 1656- 67 Façana basílica Obel.lisc columnata Pas intermedi BARROC
2. BARROC Plaça de Sant Pere del Vaticà”, BERNINI, 1656-67 És un clar exemple d’urbanisme amb plantejaments de perspectiva. Va ser concebuda com un gran accés a l’església que s’obre dinàmicament a la ciutat. La plaça va ser situada de forma relativament allunyada de la façana per permetre la contemplació global de l’edifici. El tram intermedi, està disposat de forma divergent, per aproximar òpticament la façana. En aquesta plaça s’hi congreguen milers de fidels per rebre la benedicció papal. Cal destacar-hi dos elements urbanístics : OBEL.LISC BRAÇOS OVALATS COLUMNATA Símbol i lloc de reunió dels fidels Permeten una major visibilitat Façana basílica Obel.lisc columnata Pas intermedi
3. Va ser concebuda com un gran accés a l’església que s’obre dinàmicament a la ciutat.
4. “ Església del Jesús”, IL VIGNOLA i DELLA PORTA BARROC Apareixen frontons tringulars
5. BARROC “ Església de Santa Agnès a la plaça Navona”, BORROMINI, 1653-57
6. “ Façana de l’església de la Santa Creu”, RICARDI i PENNA BARROC FORNÍCULES (espai concau per posar escultures) Alternança de ritmes a la façana Dinamisme: predomini de la línia corva
13. DAFNE, que en grec significa llorer, és una ninfa estimada per APOL.LO, que un dia va jurar no pertanyer mai més a cap home. Un dia Apol.lo la va sorprendre escoltant el seu cant i es va enamorar, però Dafne esva espantar i volia fugir. Comença a córrer , però no té on anar. En el moment que Apol.lo toca el seu cos, aquest es recobreix d’una escorça d’arbre, el cabells formen un dens ramatge i el cos es converteix en tronc. Queda fixada amb les seves arrels enfonsades a terra, rígida i inmòbil “ Apol.lo y Dafne”BERNINI - 1622,25
14. Apol.lo i Dafne, 1620, BERNINI La suau textura del cos de Dafne, contrasta amb l’ aspror de l’arbre en el que s’està transformant. Bernini, capta el moment inicial de la metamorfosi… Dafne fuig de la passió d’Apol.lo i és convertida en llorer.En el mateix instant que aquest la toca a la ninfa (Dafne)…. es transforma en un tronc d’arbre. i representa el punt culminant que concentra l’emoció dramàtica de la llegenda. Les línies corves… donen dinamisme a l’obra, i moviment ascendent . Els braços s’estenen i els cabells onejen en l’aire. Les escasses vestidures es pleguen i s’agiten al compàs del cos. i els ritmes en diagonal BARROC
15. “ L’extasi de Santa Teresa”, BERNINI 1645-52 Santa Teresa ,resava i meditava amb tanta profunditat que arribava a l’èxtasi., inclús deien que levitava. És com la meditació budista, que quan mediten arriben a un únic estat, el Karma, mitjançant la meditació i la concentració. BARROC
16. “ La Mare de Déu de Loreto”, CARAVAGGIO Caravaggio, és el creador del TENEBRISME: És aquell tipus de pintura que té un sol focus de llum , i això fa que es crein contrastos de llum i foscor. Aquesta obra forma part entre d’altres d’uns encàrecs destinats a esglésies de la ciutat de Roma, concretament aquesta per l’esglesia de Sant Agustí. S’intensifiquen els colors obscurs , utilitzant l’anomenada “luce di bottega” (llum de taller) que envaeix l’espai, creant potents contrastos d’il.luminació. Pinta la temàtica religiosa de forma popular , i cal tenir en compte la seva actitud mental davant l’assumpte a representar: Té molt en compte el COM i el QUÈ. BARROC Títol: “La verge de Loreto“ Autor: Caravaggio Cronologia: 1603-1606 Tècnica: Oli sobre tela
17. Per diferenciar-se de l’art lligat a la religió protestant, als països catòlics els artistes desenvoluparan un estil exhuberant anomenat barroc. Els àngels cauen del cel, les figures de Jesucrist es retorcen a la creu, la roba es belluga i els cossos es contorsionen.
18.
19. Títol: “Las Meninas” Autor: Diego Velázquez Cronologia: 1656 Tècnica: Oli sobre tela
20. “ Las Meninas” 1656, VELÀZQUEZ Reflecteix el taller de l’artista mentre pinta. Hi apareix la infanta Margarita d’Ausria i tot el seu seguici. Pinta també als seus pares, els reis d’Espanya: Felip lV i Mariana, que en el quadre estan al mateix lloc de l’espectador. En el primer grup de tres figures, hi apareix la infanta Margarita d’Austria i les dames de companyia: las meninas. La de l’esquerra, li ofereix un búcar d’aigua en un plat d’or. En el segon grup de tres, hi apareix la nana macrocèfala Maribàrbola, el nan Nicolasito Pertusato i el gos que està suportant la trepitjada d’aquest. La dama d’honor Marcela de Ulloa i el guardadames. José Nieto, l’aposentador de la cort
21. Per entendre des d'un punt de vista històric aquesta obra de Velázquez cal remuntar-se una mica per veure el que estava succeint a finals del segle XVI i principis del XVII . Els Països Baixos , eren immersos en la guerra dels Vuitanta Anys o guerra de Flandes, en la qual lluitaven per independitzar-se d' Espanya per motius religiosos i polítics. El 1590 , amb Maurici de Nassau ,la ciutat de Breda va ser presa per els espanyols. La treva dels dotze anys va mantenir el país en calma entre 1609 i 1621 .
22. La defensa dels holandesos va ser heroica. Van reconèixer la valentia dels seus enemics. Per aquest motiu van permetre que es retiressin formant en ordre militar, amb les seves banderes al front. Els generals espanyols van donar la ordre de que els vençuts fossin rigorosament respectats i tractats amb dignitat. L’enemic va ser tractat amb generositat, sense humiliació. AQUEST ÉS EL MOMENT HISTÒRIC QUE VA ESCOLLIR VELÁZQUEZ PER PINTAR EL SEU QUADRE.
23. Títol: “La rendició de Breda “o “Les llances” Autor: Diego Velázquez Cronologia: 1634 Tècnica: Oli sobre tela
24. BARROC “ La rendició de Breda” o “Les llances” Velàzquez Reflecteix la victoria dels espanyols contra els holandesos, després d’un llarg setge de les tropes espanyoles. Representa el moment en que Justino de Nassau (general holandès perdedor) dona la clau de la ciutat. a Ambrosio de Spinola (guanyador). És una idea de respecte del vencedor cap al vençut: l’holandès s’agenolla davant del seu guanyador. CAOS = DERROTA Cavall en 2n terme Banderes petites Poques llances i desordenades ORDRE = VICTÒRIA Cavall en 1r terme Banderes grans Llances altes i ben col.locades
25. “ La vella fregint ous”, 1618,VELAZQUEZ Es tracta d’un quadre de gènere: bodegó amb figures o cuina molt usual a l’Espanya del s. XVll i característic en el que s’anomena l’etapa sevillana de Velázquez. Apareix una vella (sogra del pintor) en el moment de fregir uns ous en una cassola de fang. Aixeca la mirada cap a un noi (ajudant del seu taller) situat a l’esquerra que porta una ampolla de vi i un meló. A la dreta una natura morta , sencilla i ordenada: un morter, plat amb ganivet, ceba, gerres de ceràmica Al fons, un cistell que ens fa intuir l’obscura paret. BARROC NATURALISME TENEBRISTA Composició senzilla, de forma oval Velázquez utilitza el recurs de les mitges figures que semblen molt reals i pròximes a l’espectador per implicar-lo en l’acció. La tècnica és tenebrista (influència de CARAVAGGIO), mostrant la naturalitat dels objectes. Cal valorar especialment la gran qualitat de textures oposades: No hi ha moviment, sinó una gran quietud, com si haguessin estat sorpresos en un instant. Rugoses : meló i cullera Polides : l’ou i el vidre Predominen els colors marrons i ocres i els diferents punts dels blancs… Que contrasten amb l’obscuritat dels fons Una gran diagonal comença al cap i acaba a l’ultim objecte de la taula. amb una gran curva que comença en el cistell penjat a la paret i acaba a la cassola i el noi.
26.
27.
28.
29. És el primer nu de la pintura espanyola. (El nu estava prohibit a Espanya i Velázquez protegit per el rei, s’atreveix a pintar-lo) Cupido, refet i respectuós, té a les seves mans una cinta rosa que simbolitza que l’amor és vençut per la bellesa. Està aguantant un mirall en que s’hi reflexa Venus (deesa romana). El seu rostre es difumina per la distància. Velázquez és capaç d’aconseguir profunditat colocant cossos i objectes uns darrere els altres: llençols, el cos de la venus, el mirall, Cupido, la cortina en diagonal i la paret del fons.
