2. PRESENTACIÓ
• AUTOR: JanVan Eyck (Maaseyck 1390- 1441)
• COMITENT: Giovanni Arnolfini
• CRONOLOGIA: 1434 dC
• ESTIL: Gòtic Flamenc (escola Flandes
• FUNCIÓ: Commemorativa (immortalitzar la celebració)
• LOCALITZACIÓ: -Originalment: Ciutat de Bruges, Bèlgica. -Actualment: National Gallery (Londres, Gran
Bretanya)
• TÈCNICA: Pintura a l’oli sobre fusta o taula de roure (suport) (1r: guix, 2n: dibuixen i 3r: pinten)
• DIMENSIONS: 84 cm x 57cm
• TEMA O TIPOLOGIA: Escena costumista o de gènere
• TEMA ICONOGRÀFIC: Noces entre Giovanni Arnolfini i Giovanna Cenanni
• VOLUM: Gradacions de colors i de suaus contrasts de llum. Predomina la lóinia sobre el color, perfila els
contorns de les siluetes de forma suau i natural
3. CONTEXT HISTÒRIC
• A partir del s.XIII, es va produir un desenvolupament de la
societat feudal.Això va produir un creixement de la
productivitat agrícola, i va provocar l’augment de la població
del comerç i l’artesania.
• També van crèixer les ciutats, especialment a la península
itàlica i a Flandes
• Cap al s.XV algunes ciutats com Flandes es van convertir en
unes de molt importants per les extraordinàries escoles
pictòriques que tenien
4. TÈCNICA I ESTIL: PERSPECTIVA
• Virtuosisme extrem: Domini de la perspectiva, la llum, la
minuciositat i la naturalitat.
• Recurs de la perspectiva: Representació dels objectes en
línies horitzontals, tots col·locats en minuciós ordre.
• La disposició dels mobles, el marc arquitectònic, i sobretot el
recurs de la tècnica del mirall donen una gran sensació de
profunditat.
5. ANÀLISI ELEMENTS FORMALS I COMPOSITIUS
• Iconografia: Escena d’una parella a
l’interior d’una habitació
• Primer pla: els protagonistes,
Giovanna i Giovanni Arnolfini. Ell
està agafant a la seva dona amb
lamà esquerra, i amb la dreta fa un
senyal de beneir. Ella deixa
descansar la seva mà sobre el
ventre, mentre un petit gos ens
mira des de els peus.
6. • Per la vestimenta de la parella podem veure que
són d’una classe social elevada.
• Ella té un front molt ample, ja que era moda en
aquella època, totes es rasuraven així.
• Investigacions:
• Giovanni i Giovanna
• Michele i la seva dona Elisabeth
7. LÍNIES COMPOSITIVES
• Tècnica de la llum. Hi ha dos focus naturals, un entra
per la finestra de l’esquerra, i l’altre per davant i
enfoca els rostres dels personatges.
• Es crea clarobscurs, el rostre de la noia està
il·luminat, i el del noi està en la penombra
• La composició es simètrica, amb els dos personatges
al centre. Els elements estan en diferents plànols.
• 1r Pla: gos i les sabates
• 2n Pla (principal): els dos personatges
• 3r Pla: l’habitació (mobles, finestra, làmpada,
etc)
8. RELACIÓ ENTRE LA FORMA I
LA FUNCIÓ
• La funció més útil és la commemorativa, per
immortalitzar el moment de unió, i també la
decorativa per ornar una de les estances del palau.
9. ICONOLOGIA: LA PARELLA
• Posició dominant de l’home, postura
frontal i aspecte solemne, per sobra de la
dona. La dona està amb el cap baix. i amb
actitud submisa.Típic de l’edat mitjana i
moderna.
• La dona recull el seu vestit igual que les
verges antigues, i això simbolitza la seva
virginitat
• La dona es posa la mà al ventre, que pot
ser un senyal de l’embaràs (que no es real)
i això suposa la culminació com a dona
(maternitat)
10. ICONOLOGIA: L’ALCOVA
• Els personatges estan a l’alcova nupcial
• Sobre la parella hi ha una làmpada, un
canelobre d’aram de 6 braços. Només té
una espelma encesa, i aixo simbolitza:
• la flama d’amor,
• la fe i la presència de déu
• El llit està vestit d’unes teles de color
vermell que simbolitzen l’aspecte carnal
del matrimoni( en el sentit sagrat)
11. ICONOLOGIA: L’ALCOVA
• En aquella època era comú rebre les
visites on n’hi havien llits, ja que era on
s’asseien.
• Hi trobem la capçalera del llit a Santa
Margalida, que representa a la patrona
dels part i de la fecunditat, i a sota una
escombra, que es símbol de la llar.
• Sobre la paret i ha un mirall on es veuen
reflectits, no només els protagonistes, sinó
un personatge vestit de color blau que
seria l’autor.
12. ICONOLOGIA: L’ALCOVA
• Al costat del mirall hi ha un rosari de cristall, que
és signe de puresa i a dalt una inscripció que diu:
Johannes de Eyck fuir hic 1434.
• El mirall és símbol de laVERITAT, l’ull de déu, on
en aquella època s’utilitzaven per espantar a la
mala sort.
13. ICONOLOGIA: L’ALCOVA
• La finestra té peces de vidre de colors i a
sota taronges les dues representen la
riquesa i el luxe.
• La finestra està oberta i il·lumina l’interior,
simbolitza la puresa de la dona
• Les poemes que hi han sota la finestra
representen la fruita prohibida de l’edèn
de l’arbre del bé i del mal, que fan al·lusió
al pecat original de la luxúria.
14. ICONOLOGIA: L’ALCOVA
• La catifa en aquest cas representa la
fortuna, i perquè és molt cara, i luxosa.
• La posició de les sabates de Giovanna,
están a prop del llit i simbolitza que ella és
l’encarregada de la llar, i les sabates del
marit están més pròxims al món exterior i
simbolitzen que ell és l’encarregat de
treballar i de portar diners a casa.
• El gos en aquest cas, simbolitza la fidelitat i
el servei.
15.
16. RELACIÓ DE L’OBRA AMB
L’ÈPOCA
• Aquest quadre és un exemple de l’evolució social i
pictòrica de Flandes en el s. XV, la representació d’un tema
no religiós ni aristocràtic.
• La firma de l’autor a la paret sobre el mirall, són clars
signes de que la pintura ha fet un canvi.
17. TRANSCENDÈNCIA
• Tècnica revolucionària pels contemporanis, no només per la
tridimensionalitat del món visible, sinó perquè va renunciar a les
estructures planes de les miniatures i va aplicar la perspectiva lineal
i la perspectiva aèria, és a dir, les línies i els colors, que donaven una
profunditat i un detallisme mai vist en les escenes
• Posteriorment va
tenir molta influencia
en pintors com
Vermeer deDelft,
Lluís Dalmau i
Velázquez, en la
realització de LAS
MENINAS.
