1. Art del RENAIXEMENT ESPANYOL

2. El Renaixement a Espanya Façana plateresca de la Universitat de Salamanca (1524-1533) Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera El Escorial (1563-1583) Sánchez Coello Retrat de Carles II El Greco El Salvador

3. RENAIXEMENT EN ESPANYA

5. Característiques del Renaixement hispànic. No hi va haver una ruptura entre les formes medievals i els nous gustos d’inspiració clàssica. Queda circumscrit als dictats de la cort, als de la noblesa i als de l’Església. Hi ha una escassa iniciativa artística i cultural a les ciutats.

6. Inicis del Renaixement a Espanya . A finals del segle XV es combina el gòtic flamíger amb formes mudèjars. L’estil d’aquest període dels Reis Catòlics, on predominen sobre tot els elements gòtico-florits , es sol dir Isabel·lí. La decoració anirà desdibuixant les formes arquitectòniques.

7. Arquitectura Estil plateresc 1) Façana de la Universitat de Salamanca 2) Casa de Las Conchas 3) Palau de Medinaceli (Guadalajara) 4) Col·legi de Santa Cruz (Valladolid)

8. L’estil isabel·lí dóna pas, tot d’una, al PLATERESC Aquest estil combina elements gòtico-flamígers, mudèjars i renaixentistes. Més que l’estructura de l’edifici importa la decoració exuberant, sobre tot a façanes: emblemes heràldics, medallons, balustres, figures humanes entrellaçades amb animals i tiges que formen unes mescles fantàstiques ( grotescos ), paraments encoixinats i candelieri .

9. Lorenzo Vázquez 3) Palau de Medinaceli (a Cogolludo, Guadalajara) Plateresc L’arquitecte Lorenzo Vázquez va concebre aquest palau inspirant-se en els palaus italians, amb una disposició horitzontal, murs bisellats (encoixinat), amb cornisa i medallons.

10. Lorenzo Vázquez 4) Col·legi de Santa Cruz deValladolid Plateresc D’estructura gòtica amb decoració renaixentista, amb murs bisellats, grotescos i una gran cornisa al coronament horitzontal.

11. Salamanca 2) La Casa de las Conchas. Plateresc Aquí les finestres geminades rememoren l’estil italià, i la idea mudèjar es troba en el sistema de xarxa de rombes ( sebka ).

12. Salamanca 2) Pati de la Casa de las Conchas. Claustre del Convent de las Dueñas. Plateresc.

13. ESTIL PLATERESC

14. Universitat de Salamanca Façana (1524-1533) La Universitat mostra una façana organitzada com un tapís de tradició mudèjar, envoltada per un arrabà els coronaments del qual no arriben al terra, i amb ornamentacions de motius vegetals, medallons, grotescos i escuts.

15. Arquitectura Estil plateresc Palau de Monterrey de Salamanca Pati de les Escoles menors Església de S an Juan de los Reyes

16. Estil Cisneros Se sol incloure en el plateresc la sèrie d’obres que amb el nom d’ estil Cisneros es van fer baix el patrocini del poderós cardenal i per la tasca de Pedro Gumiel . Integra les formes clàssiques renaixentistes amb enteixinats mudèjars. Les seves obres més importants són: la Sala Capitular de la Catedral de Toledo i el Paraninf de la Universitat d’Alcalà d’Henares.

17. Pedro Gumiel . Sala Capitular de la Catedral de Toledo. Estil Cisneros .

18. Pedro Gumiel . Paraninf de la Universitat d’Alcalà. Enteixinat mudèjar.

19. Casa de Pilatos . Sevilla . Palau més mudèjar que plateresc.

20. Arquitectura Estil purista o fase clàssica Palau de Carles V a Granada ( FITXA 90 )

21. EL CLASSICISME RENAIXENTISTA O PURISME A ESPANYA Els arquitectes platerescs ( Gil de Hontañón, Diego de Siloé, Covarrubias ) es passen (1ª ½ segle XVI), definitivament, al Renaixement pur, i a l’època es diran romanistes . Les formes renaixentistes arribaran per influència de l’arribada de mestres italians i espanyols formats a Itàlia. Van simplificant l’excessiva càrrega decorativa i es preocupen, progressivament, dels problemes pròpiament arquitectònics, és a dir, de les estructures i les proporcions. Els elements arquitectònics serviran d’ornamentació. S’utilitzen més les plantes centralitzades, els ordres clàssics, els arcs de mig punt i la volta de canó.

22. Rodrigo Gil de Hontañón 3) Façana de la Universitat d’Alcalà Ordres clàssics superposats, balustrada, arquets,…

23. Rodrigo Gil de Hontañón Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid, 1541-1553) La façana consta de dos quadrats, rematats amb una galeria seguida als dos costats. Galeria que flanqueja una portada coronada per un frontó triangular i en la qual se superposen els ordres.

24. DIEGO DE SILOÉ 2) CATEDRAL DE GRANADA ( a partir de 1528) Començada en estil gòtic, Siloé va mantenir la planta sense creuer, que ja havia dissenyat i començat a construir Enrique Egas . Va crear una església de 5 naus amb girola circular envotada de capelles. Construeix la cúpula a l’àbsis, eliminant un deambulatori i reforçant els pilars de la girola, que manté. Aquest pilars estan foradats amb arcs de pas, la qual cosa facilita la circulació i lleva pesadesa visual.

25. Diego de Siloé 2) Catedral de Granada. La seva capella major, a la qual s’accedeix a través d’un arc de triomf, està coberta per una cúpula. Recobreix els pilars amb columnes corínties i pilastres de perfil clàssic, que sostenen un tros d’entaulament i, al seu damunt, un segon suport per tal d’augmentar-ne l’alçària. La cúpula de la Catedral de Granada està dissenyada, per tant, sobre un gran tambor en el que s’obren grans finestrals, damunt els quals s’obren altres a la closca, solució que dóna molta lluminositat i redueix molt el pes de la cúpula.

26. Pedro Machuca 1) Palau de Carles Vè de Granada (1527-1550, FITXA 90 ). És la mostra més important del classicisme renaixentista hispànic. El plànol del palau combina el quadrat en la línia exterior i el cercle en el pati interior. Inspirat possiblement en el pati que va dissenyar Rafael per Villa Madama o en l’atri circular que Bramante va projectar per rodejar el templet de San Pietro in Montorio .

29. CAMBRES DE L’EMPERADOR . No va arribar a habitar-les. S is sales , acabades en 1537, situades les dues primeres entre el Pati de la Reixa i el Jardí de Daraxa , les quals posseeixen enteixinats (artesonados) quadrats. En la paret frontal es troba una xemeneia amb relleus de mostres alats. Hi ha quatre sales més. Palau residència de Carles V, no l’habità. Situat junt al Palau nassarita de Comares, gran contrast amb l'arquitectura islàmica . Té planta quadrada , amb pati circular , va ser dissenyat per Pedro Machuca .

30. Sorprèn l'any de construcció ( 1527 ), molt primerenc per a les seves característiques del Manierisme (estil artístic del segle XVI, sobretot pictòric, imitava Miquel Àngel i Rafael, en ell predomina allò formal sobre contingut, i amanerament). En alguns aspectes, repeteix o anticipa certes solucions arquitectòniques del Manierisme italià.

31. Pedro Machuca Palau de Carles Vè de l’Alhambra de Granada. Els dos pisos de la façana ofereixen un aspecte diferent. A la planta baixa tenim carreus molt voluminosos, formant un destacat encoixinat, que alternen amb la zona de la triple portalada, rematada per frontons triangulars. A la planta alta no hi ha bisellat de carreus, sinò balcons emmarcats per columnes. Als dos pisos hi ha òculs.

32. Pedro Machuca Palau de Carles Vè Detall de l’encoixinat i dels òculs de la planta baixa.

33. PURISME

35. Pedro Machuca . Palau de Carles V (1527-1550). Granada

36. Façana totalment renaixentista . Primer cos, estil toscà amb encoixinat . El segon amb elements de decoració del barroc . Sobre la porta principal, dues estàtues alades de dona reclinades en el frontó. Dalt, 3 medallons emmarcats en marbre verd. En els laterals, escenes d'Hèrcules. Els anells de ferro de la part baixa són pura decoració.

38. Pedro Machuca Palau de Carles Vè Pati interior circular. El pati circular, de trenta metres de diàmetre, és un recinte pensat per a l’espectacle. Permet una perfecta visibilitat des de tots els punts de vista circumdants. Al pis inferior trobam l’ordre toscà i al superior el jónic. Es separen els dos pisos amb un entaulament amb un fris dòric de tríglifs i mètopes.

39. Columnes toscanes pis inferior, jòniques primer pis, i fris amb bucranis de tradició grecorromana.

40. Pedro Machuca . Palau de Carles V (1527-1550) Granada

41. Arquitectura Estil herrerià Monestir de San Lorenzo de El Escorial (1563-1583, FITXA 91 )

42. San Lorenzo de El Escorial . Arquitectes: Juan Bautista de Toledo (mort 1567) i Juan de Herrera. Funcions de l’edifici: Palau Reial, Monestir amb Església, Panteó dels Reis d’Espanya i Biblioteca. S’inicia la construcció el 1563 i s’acaba el 1583. Per la seva simetria i regularitat recorda la tradició dels hospitals cruciformes. Es caracteritza per la carència de decoració i pel seu rigor geomètric. És un edifici manierista per les seves colossals proporcions i per la seva exagerada simplicitat.

43. ESTIL HERRERIÀ (obra que es conserva íntegra, sense modificacions posteriors importants)

44. San Lorenzo d’El Escorial : Palau-Panteó- Església-Monestir-Biblioteca. Tot un conjunt d’edificis agrupats en torn a diversos patis, amb l’església en el centre. El perímetre recorda una graella.

45. Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera El Escorial 1563-1583 (planta, rectangle de 152 x 192m)

46. Juan d’Herrera . Monestir de San Lorenzo de El Escorial. L’edifici amaga. dins ell mateix, la seu del monarca més poderós de l’època (construït sota el patronatge de Felip II, qui elegirià el lloc, a la Serra de Guadarrama, al costat del petit poble de El Escorial, i a 43 Km de Madrid, per commemorar la batalla de Sant Quintín).

47. L’Escorial . San Lorenzo . Exteriorment, el conjunt té un aspecte rectangular i sobri. La façana és de granit i l’edifici té quatre torres en els extrems.

48. Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera El Escorial (1563-1583, panoràmica)

49. L’Escorial. Monestir de San Lorenzo . Edifici de volums nets, arestes vives i cobertes de fusta revestides a l’exterior per teules de pissarra. Finestres quadrades, sense motllures, se succeixen a la façana.

50. Juan d’Herrera . Palau Reial i Monestir de San Lorenzo d’El Escorial . Façana i portalada principal d’accés. Per les altres dues portes s’accedia al col·legi i al convent, respectivament.

51. Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera El Escorial (1563-1583, façana)

52. Juan d’Herrera . San Lorenzo d’El Escorial. Entrada principal amb doble cos de columnes adossades, d’ordres clàssics, l’escut reial i l’escultura de Sant Llorenç, i un frontó triangular.

53. San Lorenzo d’El Escorial . Detall d’una de les torres-xapitell de sostre de pisarra, que hi ha a cada angle de l’edifici.

54. San Lorenzo d’El Escorial . Accés al Pati dels Reis i a l’església. Façana de l’església: Pòrtic amb columnes gegantines adossades, d’ordre toscà, i rematat per un frontó. A l’entaulament hi ha un frís de tríglifs i mètopes i una cornisa, sobre la qual hi ha sis reis d’Israel.

55. Juan d’Herrera . Església de San Lorenzo d’El Escorial. Portalada i cúpula. L’església és de planta centralitzada (planta de creu grega). En els laterals de l’altar major es troben els retrats de Carles V i Felip II.

56. L’estructura d’ El Escorial s’organitza en torn a tres grans nuclis . En el central està l’església i darrera un cos que sobresurt amb el Palau Reial i el Patio de los Mascarones; davant de l’església el pati dels Reis, tancat per la façana principal. Un altre nucli, és el del sud , integrat pel Pati dels Evangelistes, el convent i quatre patis menors. La Galeria de los Convalecientes ( a la foto de la dreta ) intenta rompre la severitat de l’enorme mur granític de la façana. El tercer nucli, al nord , està format pel palau administratiu, el seminari, el col·legi i els claustres menors.

57. Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera El Escorial 1563-1583 (planta)

58. Juan d’Herrera . Claustre principal del Monestir de San Lorenzo de El Escorial.

59. San Lorenzo de El Escorial . Pati dels Evangelistes. Obra de Juan Bautista de Toledo . Templet octogonal, al bell mig del pati, amb estàtues dels evangelistes, realitzat per Juan d’Herrera . Els elements harmoniosos i renaixentistes de les arcades sobre pilastres d’ordre clàssic, de Juan Bautista de Toledo, contrasten amb el fred templet manierista d’Herrera.

60. Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera El Escorial (1563-1583) Pati dels Evangelistes

61. Biblioteca de l’ Escorial , decorada amb frescos de Pellegrino Tibaldi amb la temàtica de l’al·legoria de les set arts liberals.

62. Monestir de l’Escorial . Sota el presbiteri hi ha el Panteó dels Reis , que ja és d’època barroca.

63. Estil herrerià o escurialenc Juan d’Herrera va exercir una forta influència estilística i un veritable control artístic durant el regnat de Felip II. L’èxit de l’estil herrerià, que es perllongarà fins al segle XVII, s’explica a causa de l’ambient d’austeritat contrareformista que, en aquella època, s’estenia per Espanya. Monestir que esdevindrà un model permanent de l’arquitectura castellana, edificat segons el model de Temple de Salomó, sota la direcció del monarca defensor de la Cristiandat.

64. Escultura Domenico Fancelli (sepulcres Reis Catòlics i infants) i Torrigiano (Sant Jeroni penitent). Italians que introduiran les formes renaixentistes. Damià Forment, valencià que es mou entre el goticisme i el classicisme: retaules de la basílica del Pilar i el Monestir de Santa Maria de Poblet. Escola de Valladolid: Alonso Berruguete (plenitud, format en la Itàlia de Donatello i Miquel Àngel). Juan de Juni (francès que introdueix un dramatisme més manierista que no pas classicista). Passos processionals: El Sant Enterrament de Crist , La Pietat... Leone i Pompeo Leoni (bronzistes italians, participaren en l’obra de El Escorial). Materials: Alabastre i fusta policromada, sobretot, perquè no tenien tant de domini en la tècnica del bronze i, tampoc, el marbre era abundant, ni de qualitat.

65. DOMENICO FANCELLI (1469-1519) Introduirà les formes renaixentistes. Sepulcre dels Reis Catòlics. Al fons o a la dreta, els sepulcres de Felip el Bell i Joana de Castella.

66. DOMENICO FANCELLI (1469-1519) Sepulcre del príncep don Joan d’Aragó i de Castella.

67. Damià Forment Retaule major de la Basílica de Nostra Senyora del Pilar (1509-1518) Saragossa

68. Escultura Alonso de Berruguete (1488-1561) El rei David Adoració dels Reis El cor de la Catedral de Toledo

69. ALONSO DE BERRUGUETE (1488-1561)

70. Alonso de Berruguete . Sant Sebastià (1527, alabastre policromat). Museu Nacional d’Escultura, Valladolid.

71. Escultura Juan de Juni Passos processionals: El Sant Enterrament, La Pietat...

72. JUAN DE JUNI Enterrament de Crist Catedral de Segòvia

73. ESCULTURA Leone i Pompeo Leoni Pare i fill, italians, escultors manieristes del Cinquecento, arrelats a l’Espanya, desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics (escultors favorits de Carles V i de Felip II). Obra: Carles Vè amb la seva dona i les seves germanes (El Escorial).

74. Leone Leoni (pare) (escultors favorits de Carles V i de Felip II) Obra: L’emperador Carles Vè dominant o abatent el furor (Prado).

75. Pompeo Leoni Felip II (esquerre) Sepulcre del rei (dreta) Apareix ell mateix, el seu fill Carles, i les seves respectives dones: Ana d’Àustria, Isabel de Valois i Maria de Portugal, tots en postura pregant.

76. Pintura La tradició gòtica es manté durant molt de temps. Pedro de Berruguete (pare d’Alonso), suposa la transició del Gòtic Internacional al corrent italianitzant. Sant Domènec (Museu del Prado). Juan de Juanes, influït per Rafael Sanzio. El Sant Sopar. Luis de Morales, de finals de segle, pintor efectista de temes religiosos. Els pintors retratistes de la generació de finals de segle: Sánchez Coello i Pantoja de la Cruz. Domenico Theotokópulos, El Greco (1541-1614), sens dubte, és la gran figura de la pintura espanyola del segle XVI.

77. Pintura Luis de Morales Ecce Homo Verge amb el nin

78. Pintura Sánchez Coello Retrats de Felip II i de Carles II

79. PINTURA Sánchez Coello (1531-1588) Les dues infantes

80. JUAN DE JUANES (Vicente Juan Masip; València?, h. 1523-Bocairent, Espanya, 1579) El Sant Sopar (Museu del Prado)

81. Pintura EL GRECO COMENÇA…