1. Gran Profeta, 1933. Pau Gargallo Pau Gargallo (1881-1934) Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia. Madrid.

2. PAU GARGALLO. DECORACIÓ DE L’INTERIOR DEL PALAU Gargallo, modernista convençut els anys del seu inici artístic, va donar una nova dimensió a l’escultura simbolista en aquella època, de la qual destaquen les escultures decoratives de l’interior del Palau de la Música Catalana. Molt aviat va evolucionar cap a altres formes escultòriques, per exemple, el noucentisme , com es pot veure en els genets i l’auriga de l’Estadi de Montjuïc. Les estades que va fer a París el van decantar, posteriorment, cap a formes més avantguardistes com ara el cubisme i l’expressionisme amb les quals ara l’identifiquen . BEETHOVEN I LES VALQUÍRIES  A la dreta de l’hemicicle hi ha el bust de Beethoven i la plasmació wagneriana de les valquíries. DETALL DEL FULLATGE  Un grup de donzelles amb garlandes de flors sobre les quals destaca el bust d’Anselm Clavé. Del costat arrenca un frondosíssim arbre les fulles del qual penetren al sostre de la boca de l’escenari gairebé fins a abastar la cavalcada de les valquíries. És evident l’al·lusió a Les flors de maig , famosa cançó de Clavé que arrelà profundament en el sentiment popular. És una de les manifestacions principals de l’etapa modernista i simbolista de Gargallo.

3. Etapa classicitzant

5. LA BÈSTIA DE L’HOME Relleu pla de bronze del 1904. Mostra la brutalitat i la força de l’home amb gran expressionisme. S’hi nota la influència de l’escultura francesa de Meunier i Rodin, que tant va incidir en la producció escultòrica dels artistes del segle XX. És també un reflex del simbolisme compromès amb la lluita social, present en altres obres com ara la sèrie de vicis i virtuts capitals .

6. RETRAT DE PICASSO Aquest retrat de pedra del 1913 ha esdevingut un dels més populars del geni malagueny, segurament per l’extraordinària captació psicològica que transmet del personatge. És també un homenatge a l’amic i col·laborador amb qui Gargallo compartia l’interès per la recerca constant de noves formes artístiques.

7. EL PROFETA. PABLO GARGALLO (1933). Bronze, 2’35 m. Centro de Arte Reina Sofia, Madrid Gargallo va ser el primer a descobrir la configuració geomètrica de les planxes de ferro però aviat va començar a aprofitar-ne els espais buits i a dotar-los de força que va aplicar també a les arestes. Corba les plaques metàl·liques per donar-hi forma expressiva, les retalla i n’aprofita el buit que deixen. Des d’un punt de vista estilístic presenta formes que permeten de parlar d’ escultura cubista però es mou dins dels plantejaments espirituals de l’ expressionisme . La potència suggeridora de l’obra és admirable. El Profeta és l'obra mestra de P. Gargallo en la qual va treballar tota la vida: en resten dibuixos previs des de 1904 i del 1926 és el Cap de profeta, que ve a ser l'immediat precedent de la gran peça. Quan se li presenta l'oportunitat d'organitzar una gran exposició a Nova York per a l'any 1934, trobarà el moment de culminar la seva gran obra. El profeta simbolitza el crit de l'ésser humà al desert; es tracta d'un personatge solitari amb el que tracta de reflectir la soledat de l'ésser humà ("vociferant predicció del profeta"). També es considera que presagia la guerra i els desastres de la humanitat. En tot cas, sembla ser una visió simbòlicament apocalíptica on mostra l'essència de l'ésser humà, que en el fons està sol. Aquesta obra presenta un poder suggestiu que sembla que anunciï grans possibilitats creatives que van quedar truncades en morir l'escultor al 1934. No s’ha d'oblidar que existeixen diversos exemplars de la mateixa obra, a partir d'un mateix motlle, clar reflex de la societat industrial que permet la producció d'objectes en massa (actualment només es permeten legalment 5 còpies).

8. Violinista, 1920 Cap de profeta, 1926 Gran ballarina, 1929

9. Bacant, 1930 Greta Garbo, 1930

10. de grans proporcions (2,35 m.) Dempeus amb les cames obertes i ben fermada a terra cobert el cos amb una pell porta un bastó en el braç dret el braç esquerre, amb la mà oberta, l’aixeca amb força desafiadora gest terrible i amenaçador rostre ferotge Profeta = figura que té poders supraterrenals i ens comunica missatges de bon o mal auguri

11. nou llenguatge escultòric, nou concepte d’espai escultòric és un dibuix de ritmes en l’espai, on el buit es torna ple i allò massís esdevé silueta tan important és l’espai ple com les formes intuïdes ocupades pels forats joc harmoniós de línies parabòliques, de corbes i contracorbes, de formes ovals, còncaves i convexes estètica cubista i llenguatge expressionista

12. La seva aportació a l’escultura avantguardística és el treball en metall no fos (xapa de metall). El repte que planteja Gargallo és, doncs, el de donar volum i diversitat de punts de vista a la xapa, totalment aliena al concepte de massa. Mas cara de Greta Garbo, 1930 Mus eu Na cional Reina Sofia . Madrid

13. Gran ballarina, 1929; ferro retallat. MNAC Gargallo utilitzà cartons retallats a partir del quals tallà les peces en metall

14. CAP DE LA MONTSERRAT CRIDANT. JULI GONZÁLEZ Escultura avantguardista catalana (1937-1942). Bronze, 32,5 x 30 x 20 cm. Museu d’Art Modern, Barcelona Cap de la Montserrat cridant està inspirada en l’escultura La Montserrat que representa la commovedora imatge d’una pagesa catalana. La Montserrat és una obra mestra que es va exposar al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París del 1937. González evocà reiteradament el tema de la Montserrat, com a símbol de la lluita per la llibertat, en obres que revelen els horrors de la guerra com a drama comú de tota la humanitat, de manera que el simbolisme de l’esmentada obra va esdevenir universal. El patetisme amb què González va descriure els horrors de la guerra és especialment punyent en la sèrie de peces que aborden la figura d’una dona esfereïda. Aquesta obra mestra va ser tractada en diversos fragments (cap que crida, braços enlaire que clamen cap al cel i mans obertes) que assoliren un alt grau d’expressivitat. En aquest fragment de la figura de la dona, l’artista resumeix tot el dolor i el dramatisme que la guerra pot imprimir en el rostre humà. S’hi pot veure la imatge expressionista d’un símbol popular.

15. LA MONTSERRAT Representa una pagesa catalana, forta, amb el mocador al cap i la falç a la mà esquerra; a la dreta porta un nen petit. És feta de la més humil i meravellosa ferralla dels suburbis i és plena de força d’esperit i d’empenta violenta, com un soldat guardià, indignat, castigada per la generositat de la seva pròpia vida, amb el pit enfonsat i el ventre potent, armada amb una obstinada voluntat, barreja impressionant de tendresa i d’ira, expressió profundíssima de la realitat de la seva obra. És de bronze (1,65 x 0,47x 0,47m) i es conserva a l’Stedelijk Museum, a Amsterdam.

16. HOME CACTUS NÚM. 1 González obté les formes d’aquesta escultura modelant políedres abruptes i eruptius amb punxes (cactus). Puntes de ferro fendeixen l’espai amb agressivitat i fereixen l’espectador perquè evoquen la tragèdia interior i col·lectiva de la seva època. Els homes cactus formen una sèrie de figures completament abstractes, agressives i punyents, fruit de l’experimentació constant que caracteritza l’obra de González. Hi transmet la tragèdia que va viure la seva generació amb la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial posterior .