1. Els primers freds
Miquel Blay
MNAC / MAM. Barcelona
1891-1892
Realisme
Miquel Blay
(1866-1936)
Grup sedent tallat en marbre blanc

2. Miquel Blay, va realitzar aquesta obra a Roma i l’exposà
per primera vegada a l’Exposició Nacional de Madrid
l’any 1892, on va tenir una acollida extraordinària i
aconseguir la Primera Medalla del certamen.
L’any 1893, la presentà a la
sala Parés de Barcelona, en
una exposició col·lectiva del
cercle artístic de Sant Lluc,
del qual Blay era membre.
Centre Artístic de Sant Lluc
Va ser fundat pels germans Josep i Joan Llimona el al carrer del Pi.
La voluntat que els mogué a fundar el Cercle Artístic de Sant
Lluc va ser l'esperit de compromís amb la fe cristiana i un
profund amor a la terra pròpia. Aquestes dues vessants
ideològiques, lligades al foment de les Belles Arts, configuraren
els punts essencials dels estatuts de l'Entitat.

3. Èdip a Colonna
1882
Jean-Baptiste Hugues
Musée d'Orsay

4. Entre el Realisme i el Simbolisme
En el procés de creació d'Els primers freds,
l'escultor primer duu a terme una versió amb les
figures vestides i després una altra amb les
figures nues, que és la definitiva. Ambdues
versions són fetes a Roma.
Els personatges van vestits i es presenten
arraulits per les baixes temperatures de
l'hivern.
Esbós d’estil Realista, que podria entroncar
amb la tendència que es duia a terme en la
ciutat natal de Miquel Blay dins l'Escola
d'Olot.
D’estil Simbolista, corrent contemporània a l'obra de Blay
arrel del Cercle Artístic de Sant Lluch.
Els personatges nus, perden en realisme i es
converteixen gairebé en una al·legoria que ens mostra a
dos personatges totalment desemparats, perduts.

5. REPRESENTACIÓ IDEALITZADA DEL SOFRIMENT HUMÀ dues figures nues
On queda plasmat, amb un cru realisme, la pobresa i la assegudes en un
misèria que pateix la humanitat. banc d’un parc,
arraulides de fred
i de misèria.
vell barbat amb un
posat resignat
les mans
unides de
l’ancià ens
remeten a un
cru hivern
gest emotiu i tendre de la nena
(recolza tendrament el seu cap
damunt la clavícula de l’ancià a la
recerca de la seva protecció)

6. El temps anecdòtic però que
transcendeix l’anècdota per
tornar-se un símbol. És
símbol universal de la pobresa
i la misèria que pateix la
humanitat.
Influència de Rodin al fugir
de la superficialitat a la
recercar d’explicar l’ànima
interior dels personatges
representats.

7. Miquel Blay va col·laborar amb Domènech i Montaner en el Palau de la Música Catalana
La confluència de les dues façanes, la
presideix l’escultura de Miquel Blay:
La cançó popular catalana