1. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS
E. Alcácer

5. CARACTERÍSTIQUES DELS 5 REGNES
MONERA PROTOCTISTS FONGS PLANTES ANIMALS
TIPUS DE
Procariotes Eucariotes Eucariotes Eucariotes Eucariotes
CÈL.LULES
ADN Circular i nu Lineal Lineal Lineal Lineal
NONBRE DE Unicel·lular o Unicel·lular o
Unicel·lular pluricel·lular pluricel·lular
CÈL.LULES pluricel·lular pluricel·lular
Autòtrofa o Autòtrofa o
NUTRICIÓ Heteròtrofa Autòtrofa Heteròtrofa
heteròtrofa heteròtrofa
Química o Química o
ENERGIA Química Lumínica Química
lumínica lumínica
REPRODUCCIÓ Asexual Asexual o sexual Asexual o sexual Asexual o sexual Sexual
TEIXITS No No No Si Si
PARET
Si Si/No Si Si No
CEL.LULAR
MOBILITAT Si/no Si/No No No Si

7. MONERA
• Cèl·lules procariotes
• ADN nu, sense nucli i sense orgànuls i de paret complexa.
• Es troben en tot tipus d'hàbitat
• Alguns són autòtrofs i altres heteròtrofs.
• Alguns són aerobis i altres anaerobis estrictes (no usen O2) o anaerobis
facultatius (poden usar O2)
• Capacitat de reproducció molt elevada colonitzant ràpidament qualsevol
medi
• Reproducció asexual (bipartició)
• La variabilitat s’aconsegueix per mutacions o per intercanvi genètic
(processos parasexuals).
• Són importants en sanitat, ecologia, i en processo biotecnològics (obtenció
de productes, fermentacions, enginyeria genètica, etc)
• Són els bacteris.

8. MONERA
• Tenen formes variades:
– COCS: forma esfèrica, aïllats o
agrupats, en cadenes lineals
(estreptococs) o ramificades
(estafilococs)
– BACILS: forma allargada, aïllats o
en cadenes (estreptobacils)
– CORBATS: formes corbes
• Vibrions: forma de coma.
• Espirils: amb forma ondulada.
• Espiroquetes: amb diverses
curvatures.

9. MONERA
Hi ha dos grans grups:
– ARQUEOBACTERIS:
• Viuen en ambients molt extrems.
• Són els més semblants als primers éssers vius.
– EUBACTERIS: la resta de Bacteris. Es classifiquen
en gram positius i en gram negatius segons la
paret bacteriana.

11. PROTOCTISTS
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
• Cèl·lules eucariotes.
• En alguns casos formen colònies o
organismes pluricel·lulars.
• Viuen en ambients aquàtics o líquids interns.
• Autòtrofs o heteròtrofs.
• A vegades formen formes de resistència.

12. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS PROTOZOUS
• Heteròtrofs.
• Són mòbils.
• Reproducció asexual, encara que hi ha fenòmens sexuals
per a l’intercanvi d’informació genètica.
• Viuen en el sòl i en l’aigua i alguns presenten formes de
resistència (quistos i espores)

13. CLASSIFICACIÓ DELS PROTOZOUS
(segons el tipus de locomoció i forma de vida)
• SARCODINS: es mouen per pseudopodis i la
majoria tenen vida lliure. Són les amebes i
els foraminífers.
• FLAGEL.LATS: tenen flagels, alguns són
fotosintètics i també hi ha paràsits.
• CILIATS: tenen cilis i dos nuclis i solen ser de
vida lliure. Són els paramecis.
• ESPOROZOUS: no tenen estructures per a la
locomoció i per tant es produeix per flexió,
són paràsits i es reprodueixen per divisió
múltiple.

14. CARACTERÍSTIQUES DE LES ALGUES
• Són fotosintètiques.
• No posseeixen òrgans diferenciats.
• Poden ser:
• Unicel·lulars:
• Tenen clorofil·la i altres pigments
• La major part tenen paret cel·lular de
cel·lulosa i algunes flagels.
• Són aquàtiques (formen el plàncton) i també
poden viure en sòls i roques humits.
• Reproducció sexual i asexual amb un cicle
haplont.
• Pertanyen les diatomees

15. CARACTERÍSTIQUES DE LES ALGUES
• Són fotosintètiques.
• No posseeixen òrgans diferenciats.
• Poden ser:
• Pluricel·lulars
• Organització corporal senzilla anomenada tal·lus,
sense teixits verdaders ni òrgans definits.
• Viuen en medis aquàtics o humits.
• Els nutrients passen directament de l’exterior i
passen de cèl·lula a cèl·lula per difusió o per
transport actiu.
• Contenen clorofil·la i altres pigments, amb paret
de cel·lulosa.
• Midó com reserva d’energia.
• Aquàtics i viuen en aigües superficials perquè
necessiten llum.
• Reproducció sexual i asexual.

16. CARACTERÍSTIQUES DE LES ALGUES
• Les algues pluricel·lulars poden ser:
ALGUES VERDES: marines i d’aigua dolça i en zones
superficials.
• ALGUES BRUNES: marines i a més de clorofil·la
contenen ficoxantines (color bru), viuen en zones
més profundes.
• ALGUES ROGES: marines i són les que viuen a més
profunditat, tenen el pigment ficoeritrina (color
roig). Les membranes s’impregnen de sals
càlciques.

17. CARACTERÍSTIQUES DELS FONGS MUCOSOS
• Tenen característiques dels protozous i dels fongs.
• Són heteròtrofs.
• Es reprodueixen per espores.
• Tenen cicles de vida complexos.

19. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS FONGS
• Són organismes eucariotes heteròtrofs sense mobilitat.
• Tenen parets cel·lulars de quitina.
• Alguns són unicel·lulars i altres pluricel·lulars.
• Els pluricel·lulars tenen una estructura formada per un conjunt de cèl·lules
en filera o hifes, anomenada MICELI.
• No tenen teixits ni òrgans, encara que les hifes poden agrupar-se formant
bolets (estructures reproductores on es formen les espores).
• Produeixen enzims que digereixen substàncies orgàniques
(DESCOMPONEDORS) i després les absorbeixen.
• Viuen en tot tipus d'hàbitat, inclús suportant condicions ambientals
extremes.
• Alguns viuen en simbiosi, altres parasiten i altres són beneficiosos.
• Cicle biològic haplont i la reproducció és asexual i/o sexual.

20. CLASSIFICACIÓ DE FONGS
Segons la forma de reproducció i el tipus d’hifes
es classifiquen en:
ASCOMICETS:
•Hifes amb parets.
ZIGOMICETS:
•Tenen unes estructures anomenades ascs, on es
• Hifes sense parets.
produeix la meiosi, obtenint-se espores, quan es trenca
• Són les floridures.
l’asc, que donaran el nou miceli.
• Són les trufes, els rents i alguns paràsits.
DEUTEROMICETS o
FONGS IMPERFECTES: BASIDIOMICETS:
• Hifes amb parets. •Hifes amb parets.
• No tenen reproducció •Tenen unes estructures anomenades basidis, on
sexual coneguda. es produeix la meiosi, obtenint-se espores, per
• Alguns produeixen gemmació, que donaran el nou miceli.
antibiòtics. •Produeixen bolets, on els basidis s’agrupen
formant les laminetes.

21. ZIGOMICETS ASCOMICETS
DEUTEROMICETS
BASIDIOMICETS

22. ASCAS BASIDIOS

24. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LES PLANTES
• Són organismes eucariotes pluricel·lulars fotosintètics.
• Les seues cèl·lules tenen parets cel·lulars de cel·lulosa.
• Tenen un cicle biològic diplohaplont, alternant la fase diploide i haploide.

25. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS BRIÒFITS
• Són les plantes menys evolucionades.
• Són terrestres però viuen en medis
humits.
• Tenen una organització molt senzilla,
anomenada TAL.LUS, sense verdaders
teixits ni òrgans, per tant no tenen
flors (criptògames)
• No tenen flors (criptògames).
• No tenen teixits conductors i els
nutrients es reparteixen per simple
difusió.
• Són les molses i les hepàtiques i la
forma haploide és la més
desenvolupada.

26. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DELS TRAQUEÒFITS
• Són les plantes més evolucionades.
• Tenen verdaders teixits i òrgans
diferenciats, també tenen teixits
conductors (són plantes vasculars).
Aquest tipus d’organització es
denomina corm, per això reben el nom
de cormòfits.
• La forma diploide és la més
desenvolupada.
• No formen flors (criptògames)
• Es distingeixen dos grups: pteridòfits i
espermatòfits.

27. PTERIDÒFITS
• Presenten gàmetes masculins flagel·lats
(medi humit per a la fecundació)
• No formen flors (criptògames).
• Són les falgueres, que presenten arrels,
tiges i fulles anomenades frondes, on es
formen les espores.
ESPERMATÒFITS
• No tenen gàmetes flagel·lats
• Tenen flors: FANERÒGAMES
• L’embrió es forma en l’interior de les llavors,
que són formes de resistència, contenen
nutrients i són una forma de disseminació.
• Són les gimnospermes i angiospermes.

28. GIMNOSPERMES
Tenen llavors nues, no protegides per un fruit.
Les flors no formen estructures cridaneres i l’òrgan
que conté els gàmetes femenins és obert.
Són plantes llenyoses i perennifòlies.
Són les coníferes (fulles aciculars i òrgans florals:
pinyes): pins, avets, xiprers, cedres, entre altres.
ANGIOSPERMES
• Viuen en tots els ambients terrestres.
• Les flors tenen òrgans femenins tancats i a l’interior estan les cèl·lules sexuals.
• Les llavors estan dins del fruit.
• Poden ser:
MONOCOTILEDÒNIES DICOTILEDÒNIES
• Són herbàcies. • Embrió amb dos cotiledons (primeres
• Embrió amb un sol cotiledó. fulles.
• Són els cereals i plantes amb bulb • Són la majoria de les plantes amb flors.
subterrani

29. GIMNOSPERMES

30. ANGIOSPERMES

33. CARACTERÍSTIQUES DELS ANIMALS
• Són organismes molt variats però tots són
eucariotes pluricel·lulars heteròtrofs.
• Generalment mòbils.
• No tenen paret cel·lular.
• Tenen un cicle biològic diplont.

34. PORÍFERS
• El cos té forma de sac amb molts forats menuts i un forat
més gran anomenat òscul.
• Són aquàtics i sedentaris.
• Tenen unes cèl·lules anomenades coanòcits, que amb el
flagel creen corrents d’aigua, que ixen per l’òscul.
• Esquelet amb espícules de calcària, sílice o una substància
orgànica.
• No tenen sistema nerviós organitzat.

35. CNIDARIS O CELENTERIS
• El cos té forma de sac (cavitat gastrovascular) obert a l’exterior
per la boca, i al seu voltant els tentacles que tenen unes
cèl·lules anomenades cnidoblasts.
• Són aquàtics.
• Hi ha dos formes biològics, els pòlips, sedentaris, i les meduses,
de vida lliure.
• En alguns grups (corals i madrèpores), els pòlips donen lloc a
colònies, que tenen un esquelet comú.

36. PLATIHELMINTS
• Amb simetria bilateral.
• Cos bla i aplanat (cucs plans).
• Alguns tenen un aparell digestiu
senzill amb una única obertura.
• Tres classes:

37. NEMATODES
• Cucs de cos cilíndric i sense
segmentar.
• Tenen ja una cavitat general del cos
anomenada celoma, amb òrgans
interns.
• Són animals lliures o paràsits
d’animals o de plantes
• Són els cucs intestinals i la triquina.

38. ANÈL.LIDS
• Cucs de cos cilíndric, dividit en anells on els òrgans es repeteixen
en cada anell (METAMERIA).
• Alguns tenen unes estructures rígides quitinoses anomenades
quetes o sedes com a mitjà de locomoció.
• Superfície corporal coberta de mucus.
• Tres classes:

39. MOL.LUSCOS
Amb simetria bilateral, sense
metameria.
Amb una massa visceral, un
peu musculós, el mantell i
una cavitat paleal (entre el
mantell i la massa visceral) i
una o dos petxines calcàries.
Segons les característiques e la
petxina i el peu es
classifiquen en tres classes:
gasteròpodes, bivalves i
cefalòpodes.

40. MOL.LUSCOS
• Segons les característiques e la petxina i el peu es
classifiquen en tres classes:

41. ARTRÒPODES
• Grup molt heterogeni.
• Han colonitzat tots el hàbitats.
• Tenen gran varietat d’apèndixs articulats: potes, antenes i peces
bucals.
• Tenen un exosquelet extern de quitina que protegeix i evita la
pèrdua d’aigua.
• El creixement va acompanyat de diverses mudes.
• Sovint, l’animal juvenil anomenat larva sofreix la metamorfosi
per fer-se adult.
• Sistema nerviós i òrgans sensorials més complexos.
• Segons el tipus i nombre d’apèndixs es classifiquen en:
miriàpodes, aràcnids, insectes i crustacis.

42. Metamorfosi

43. ARTRÒPODES

44. ARTRÒPODES: MIRIÀPODES
• Tenen un cap, un parell d’antenes, un tronc allargat i
segmentat del que naixen un parell de potes
(quilòpodes) o dos parells (diplòpodes) en cada
segment.
• Són terrestres.
• Són els centcames i les escolopendres.
QUILÒPODES DIPLÒPODES

45. ARTRÒPODES: ARÀCNIDS
• En la boca tenen uns apèndixs en forma de pinça, els quelícers, i
un parell d’altres anomenats pedipalps.
• No tenen ni antenes ni mandíbules.
El cos té cefalotòrax i 4 parells de potes (8 potes).
• Compren:
– ARANYES: abdomen sense segmentar. Els quelícers
comuniquen amb una glàndula verinosa. Tenen glàndules
productores de la tela aranya.
– ALACRANS: abdomen segmentat acabat en una ungla
verinosa. El pedipalps acaben en pinça.
– ÀCARS: Cefalotòrax i abdomen soldats. Són les caparres.

46. ARTRÒPODES: INSECTES
• Cos dividit en cos, tòrax i abdomen.
• En el cap tenen un parell d’antenes, un parell d’ulls compostos, uns
quants ulls simples (ocels) i diverses classes d’aparells bucals.
• El tòrax consta de tres anells i cadascú amb un parell de potes (6
potes), i els dos primers, amb un parell d’ales.
• Gran organització del sistema nerviós.

47. ARTRÒPODES: CRUSTACIS
• Tenen dos parells d’antenes i cada apèndix bucal té
dues branques.
• Tenen cefalotòrax i abdomen.
• Són tots aquàtics.

48. EQUINODERMS
• Tenen simetria pentàmera i tots són marins
• Esquelet compost per grànuls o plaques calcàries.
• Algunes especies presenten pues.
• Altres tenen gran capacitat de regeneració.
• Tenen un mecanisme de locomoció exclusiu anomenat aparell
ambulacral.

50. CORDATS
• En la part dorsal del cos presenten una estructura rígida amb
funció esquelètica anomenada NOTOCORDI.
• El SN està en posició dorsal i el cor en posició ventral.
• Hi ha dos subfílums:
PROCORDATS: VERTEBRATS:
•El notocordi és •El notocordi és substituït per la columna
consistent durant tota vertebral formada per vèrtebres i per dins,
la vida. la medul·la espinal.
• Són els antecessors •Esquelet amb ossos i cartílags.
dels vertebrats. •SN format per l’encèfal (dins del crani) i la
medul·la espinal.
•El cos esta recobert de pell que pot tindre
escates, plomes o pèls.

51. VERTEBRATS

52. VERTEBRATS: CICLÒSTOMS
• No posseeixen mandíbules ni extremitats parelles.
• Són les llamprees.

53. VERTEBRATS:
PEIXOS
• En tots els medis
aquàtics.
• Cos fusiforme amb una
mandíbula inferior
mòbil i aletes per nadar
i desplaçar-se per
l’aigua.
• Hi ha dos grups:

54. VERTEBRATS: AMFIBIS
• Viuen fora de l’aigua però
depenen d’ella.
• Els ous i les larves són
aquàtics mentre que els
adults són terrestres.
• Produeixen mucus per a
mantindre la pell humida.
• Sofreixen metamorfosi per a
passar de larva a adult.

55. VERTEBRATS: RÈPTILS
• Són terrestres.
• Ou recobert d’una corfa dura.
• L’embrió es desenvolupa dins d’una bossa anomenada amni, amb un líquid
semblant a l’aigua marina.
• Sense potes (repten) o poc desenvolupades.
• Pell amb escates.
• Molts tenen dents fortes.

56. VERTEBRATS: OCELLS
• Són voladors, encara que alguns han perdut esta capacitat.
• Extremitats anteriors transformades en ales.
• Cos cobert de plomes.
• Esquelet lleuger i té uns sacs aeris que redueixen el pes i proporcionen
oxigen.
• Mandíbules sense dents i transformades en un bec corni.
• En les dues potes tenen escates com en els rèptils.
• Són homeoterms (la seua temperatura corporal es independent de la del
medi).

57. VERTEBRATS: MAMÍFERS
• La majoria són vivípars (l’embrió es desenvolupa dins de la mare
alimentant-se de la mare a través de la placenta).
• Glàndules mamaries per alimentar a les cries.
• Sistema nerviós molt desenvolupat.
• En la pell tenen pèls i glàndules sudorípares.
• Són homeoterms.

58. ENDEMISMES D’ESPANYA
Són espècies exclusives d’una zona geogràfica determinada, que
no es troben en cap altre lloc de la Terra.
Llop ibèric
Linx ibèric Cabra Ós bru ibèric Àguila imperial Voltor negre
hispànica ibèrica
Fardatxo gegant Tritó ibèric Ferreret Violeta de Falguera granera Margalló
Cazorla
Drago canario