Hume. Critica de les idees metafísiques

1. DAVID HUME
Crítica de les
idees
metafísiques

2. PRINCIPI DE CÒPIA
Totes les idees que hi ha en la ment humana han de tenir el seu
fonament en les impressions sensibles
I si no ho tenen?
IDEES METAFÍSIQUES
Metá-physis: allò que
està més enllà del
món natural. Per a
Plató i Aristòtil
representa el saber
vertader i més difícil
Pe a Hume
representen un
pseudoconeixement
o una superstició. Cal
eliminar-les de
l’àmbit de la ciència i
recloure-les en la
creença
L’experiència és l’origen i el límit del nostre coneixement
PRINCIPI EMPIRISTA
Una idea de la qual no resulta possible aportar l’experiència en
la qual es fonamenta, aleshores esdevé una idea que no té
sentit, una pseudo-idea, una idea metafísica i, en conseqüència,
passa a formar part de les creences, no dels coneixements.

3. 3 IDEES METAFÍSIQUES
LA IDEA DE SUBSTÀNCIA
MATERIAL
El món, la res extensa de Descartes. Hi
ha un món real extern a la meva ment?
Existeix de manera independent i, per
tant, no cal que sigui percebut per
existir? Realisme, idealisme,
escepticisme?
LA IDEA DE SUBSTÀNCIA
MENTAL
El jo, la res cogitans de Descartes.
Existeix el meu jo, la meva ment?
LA IDEA DE SUBSTÀNCIA
INFINITA
Déu. Existeix Déu? Ateisme,
agnosticisme?

4. La idea de substància material
Quan creiem en una cosa qualsevol de l’existència externa, o quan suposem que un
objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un
sentiment del mateix tipus.
Per “substància” entenen una realitat objectiva , independent de
la nostra ment, que és el suport de les qualitats que causen les
nostres impressions.

5. Àristòtil: el conjunt de
propietats que determinen la
forma d’una cosa
La forma subsisteix = la forma és
independent de les qualitats accidentals
Descartes: tot allò que
existeix i no necessita de res
per existir
Pensament i matèria
Aristòtil: si li treiem les propietats gustatives, olfactives, el
color, etc. ens quedaríem amb l’essència de poma (forma).
Aquesta és la substància.
Descartes: si li treiem les propietats secundàries, ens
quedaríem amb les primàries (extensió, matèria). Aquesta és
la substància
La idea de substància material

6. •La idea de substància és una idea complexa, que es forma a la ment a partir
de la reunió d’un conjunt d’impressions simples.
•Creiem que hi ha alguna cosa (X) que és el “suport” de les impressions que
ens arribem mitjantçant els sentits.
•Però aquesta cosa (X) no es pot percebre ella mateixa sense les impressions.
•Tenim impressió de les qualitats, però no pas del substrat (base) d’aquestes
qualitats
La poma que veïem no és més que una suma de impressions a les que
posem el nom “poma”
Però no existeix la poma com a substància independent (IDEA, FORMA,
CONCEPTE) de les impressions
La idea de substància material
Quin és l’origen de la idea de substància?
No tenim idea de cap tipus de substància, perquè només tenim idees d’allò que prové
d’alguna impressió, i no tenim cap impressió de cap substància, ja sigui material o
espiritual. No coneixem res més que qualitats i percepcions particulars. Pel que fa a la
idea de cos, un préssec - per exemple - és tan sols la idea d’un tast, d’un color, d’una
figura, d’unes dimensions, d’una consistència, etc.

7. La idea de substància mental
Quin és l’origen de la idea de ment (jo, pensament, ànima)?
Descartes havia definit el jo (la ment, la
consciència) com substància pensant
(res cogitans)
En ser una substància, el jo tenia les
propietats de:
INDEPENDÈNCIA: jo sóc quelcom a part
dels pensaments concrets que tingui
SUBSISTÈNCIA: jo sóc el suport dels
meus pensaments
IDENTITAT: jo sóc el mateix al llarg del
temps
Per què crec que sóc la mateixa persona que ahir?
On té lloc el pensament?

8. Hume defineix el Jo com una successió de percepcions (continguts mentals) que
la imaginació agrupa en una unitat, formant la ment. Les percepcions formen la
ment, però no hi pertanyen a la ment.
La idea de substància mental
L’ànima, en la mesura en que podem concebre-la, no és res més que un
sistema o una successió de percepcions diferents - com les de calor i fred,
amor i odi, pensaments i sensacions -, totes elles reunides, però mancades de
simplicitat o identitat perfectes. Descartes defensava que el pensament era
l’essència, de la ment, no aquest o aquell pensament, sinó el pensament en
general. Això ens sembla que és del tot inintel·ligible, ja que tot allò que
existeix és particular, i així ho han de ser també les nostres percepcions
particulars que formen les nostres ments. Recalco que formen les nostres
ments, no que hi pertanyen. La ment no és una substància en la qual
s’inhereixen les percepcions.

9. La ment és un teatre on van passant
diferents percepcions, però no sabem
on es representen les escenes
El fluxe de la
consciència està format
per impressions
separades
La idea de substància mental

10. No es pot tenir cap impressió de Déu.
No es pot demostrar l’existència de
Déu ni a priori (d’aquesta manera
s’enfronta als racionalistes: argument
ontològic de Sant Anselm, també
utilitzat per Descartes) ni a posteriori,
perquè es fonamenta en el principi de
causalitat (Aristòtil, S. Tomàs d’Aquino).
Hume diu el següent: no puc afirmar si
Déu existeix o no, només puc dir que
no se m’apareix, que no el puc captar,
que no en tinc cap percepció
(agnosticisme)
Un cop més, la filosofia demana
la separació entre la religió i la
ciència
La idea de Déu

11. QUÈ PODEM CONÈIXER?
Fenomenisme i escepticisme
•El fenomenisme consisteix a afirmar
que l’única cosa que podem conèixer
de la realitat és allò que se’ns apareix
a través de l’experiència. El
fenomenisme redueix la realitat als
fenòmens en negar l’existència de
substàncies.
L’escepticisme de Hume es reflecteix
en el fet que mostra els límits de
l’enteniment humà i, per tant, dubta
sobre les possibilitats que l’home té
de conèixer la realitat tal com és.
Però és un escepticisme moderat que
ens cura del dogmatisme i ens
impedeix caure en qüestions
abstruses i sense sentit.
Malgrat l’escepticisme Hume defensa
el sentit comú. En la vida pràctica
hem de suposar que coneixem
quelcom semblant al que és
l’autèntica realitat.