Introducció a la filosofía: Què és?...

1. Filosofia i ciutadania
La matèria de filosofia i ciutadania es configura amb un doble
plantejament:
a) d’una banda, pretén ser una introducció a la filosofia i a la
reflexió filosòfica;
b) de l’altra, vol aprofundir en l’estudi de la dimensió moral i
ciutadana de l’ésser humà i les seves implicacions a nivell social
i polític.
Les competències específiques que pretén desenvolupar són dues:
a) la competència reflexiva, crítica, dialògica i argumentativa;
b) i la competència social i cívica.
Filosofia 1

2. Alguns objectius de la matèria
1. Identificar i apreciar el sentit de problemes filosòfics relatius a
l’ésser humà, l’acció, la moral i la política, i emprar amb propietat i
rigor els nous conceptes i termes propis de l’anàlisi i la discussió.
2. Adoptar una actitud crítica i reflexiva davant les qüestions
teòriques i pràctiques que suggereix la matèria, fonamentant
adequadament les idees i les decisions.
3. Argumentar de manera coherent el propi pensament de forma
oral i escrita, i contrastar-lo amb altres posicions i
argumentacions.
4. Analitzar textos filosòfics, identificant els problemes que
plantegen, així com els arguments i les solucions que proposen, i
comentar-los considerant la seva coherència interna i el context
històric al que pertanyen.
5. Consolidar i fonamentar teòricament la competència social i
ciutadana exercida en democràcia.
Filosofia 2

3. Temari de Filosofia i ciutadania
BLOC I: EL SABER FILOSÒFIC
BLOC IV: FILOSOFIA ÈTICA I MORAL
1. El saber filosòfic
10. L’acció: llibertat i responsabilitat
2. Preguntes i problemes de la filosofia
11. L’acció moral i les teories ètiques
BLOC II: EL SABER TEÒRIC
3. La racionalitat teòrica: veritat i realitat
12. El reptes de la societat actual:
treball i tecnologia
4. El saber científic
BLOC V: F. POLÍTICA I CIUTADANIA
5. Les cosmovisions científiques
13. L’organització social
6. La lògica formal i informal
14. Origen i legitimitat del poder polític
BLOC III: L’ÉSSER HUMÀ
15. Democràcia i ciutadania
7. Dimensió biològica, cultural i personal
8. Estudi psicològic de l’ésser humà
9. Dimensió social: individu i societat
Filosofia 3

4. Què han de fer els alumnes per al bon
funcionament de la classe?
a) Seguir les explicacions i indicacions del professor com a eix fonamental del
desenvolupament dels temes.
b) Utilitzar el manual Filosofia i ciutadania segons les indicacions del
professor. Aquest llibre serà la font bàsica d’activitats i continguts a assolir,
però en determinats temes només s’utilitzarà com a suport de les
explicacions o com a lectura introductòria. En aquests casos el professor
aportarà les explicacions, fotocopies o materials que consideri més adients
per desenvolupar la unitat, el tema o qüestió corresponent.
c) Fer els deures que el professor proposi (comentaris de text, recerques
d’informació, reflexions sobre diversos temes, treballs escrits, exposicions
orals, etc.).
d) Participar activament en el desenvolupament de la classe (preguntant
dubtes, responent quan se li pregunti, fent aportacions en els debats o
treballs, etc.).
e) Llegir els llibres o fragments de llibres, d'autors reconeguts com a clàssics o
que siguin d’interès per al tema tractat, proposats pel professor.
Filosofia 4

5. Avaluació
En general, a l'hora d'avaluar es tindrà en compte :
 La participació en la dinàmica de la classe.
 La comprensió teòrica i pràctica dels diferents temes tractats.
 La capacitat argumentativa
 Les exposicions a classe de les diferents pràctiques i treballs.
 El progrés observat en el coneixement global de la matèria.
-Dues proves per avaluació, de format divers: preguntes o temes a desenvolupar
o relacionar, qüestions d’opinió i argumentació, exercicis pràctics, qüestionaris
tipus test, etc.
-Aquestes proves comptaran un 70% de la nota global, el 30% restant correspon
als treballs i exposicions demanats al llarg del curs, així com a la participació en
debats i altres pràctiques de classe.
-En el cas que en alguna avaluació el professor no hagués demanat cap treball o
exposició, el 100% de la nota correspondrà a les proves fetes, tenint en compte la
participació per arrodonir aquesta nota.
-El comportament i l’assistència a classe són condició necessària i, per tant, es
donen per suposats, de manera que, si és el cas, només poden afectar
negativament a les qualificacions.
Filosofia
5

6. Filosofia

La visión del día y de la noche, y los
meses y las revoluciones de los años,
han creado el número y el poder de
indagar la naturaleza del universo; y de
esta fuente hemos obtenido la filosofía,
el mayor bien que los dioses han dado o
darán al hombre mortal. (Platón)

Existir como hombres significa filosofar.
Por su propia esencia el filosofar de
verdad nunca puede ser superado, sino
que hay que repetirlo de nuevo una y otra
vez. Ese filosofar entra directamente de
por sí en un diálogo con el pasado
histórico de la filosofía. En la filosofía se
está más allá de lo viejo y lo nuevo.
(Heidegger)

Filòsof amb una llanterna.
Fresc de Rafael.
Filosofia 6

7. Philo–sophia
Heidegger ens explica quin és el significat etimològic del terme "philo-sophía". L’adjectiu
"sophós" es refereix a aquell que entén a fons de quelcom. D’aquí que "sophía" signifiqui
«el entender acerca del conjunto de las cosas que se tornan manifiestas al hombre».
«El entender necesita de un esfuerzo particular y constante que de antemano ha de venir
sostenido por una original inclinación hacia las cosas. Esta inclinación, esta íntima
amistad con las cosas es los que se designa como "philía", una amistad, que como toda
amistad auténtica, por su propia esencia, pelea por aquello que ama. Cuanto más el
"sophós" es un entendido que, en una relación originalmente libre, en una relación de
familiaridad y confianza con las cosas, pelea sin cesar por la comprensión de ellas, tanto
más se descubre como "philósophos".»
Aquesta lluita per la comprensió de les coses, en la qual consisteix la filosofia,
caracteritza l'existència pròpiament humana. Però aquesta existència humana no existeix
així, en general (de forma abstracta), sinó que sempre és en un aquí i en un ara. Per això,
la filosofia és una tasca que cada existència (cada home i dona) ha d’emprendre des de si
mateixa i des de la seva situació. La filosofia no consisteix en una sèrie de coneixements
que s’hagin d'aprendre i que, una vegada apresos, ens defineixen com a filòsofs. «La
filosofia és filosofar»: importa més el com que el què, més el camí que la meta, la
pregunta que la resposta.
Filosofia 7

8. De què tracta la Filosofia?
La filosofia és la recerca
racional del fonament de la
realitat i del destí de
l’home.
 Fonament : allò on tot es recolza, sense el
qual res pot donar-se; atorga unitat i ordre.
 Destí : el “lloc” que l’home ocupa en la
realitat (el seu sentit, la seva funció o
missió: allò que l’ha estat encomanat a
l’home).
Filosofia 8

9. L’activitat filosòfica te un caràcter:
-Racional: no pretén només assenyalar, sinó
argumentar.
-Sistemàtic: els coneixements que aporta
estan ordenats, interrelacionats.
-Crític: no dóna res per suposat, sotmet tots els
coneixements a revisió.
No tots els filòsofs responen a
aquestes tres característiques. Ni
Heràclit, en els inicis de la filosofia,
ni Nietzsche, a finals del segle XIX,
són filòsofs sistemàtics.
Filosofia 9

10. Vessants de la recerca
filosòfica
 Teòrica: intents de l’home per explicar-se
la realitat.
Metafísica (Ontologia), Filosofia
de la Naturalesa, Antropologia
 Pràctica: finalitat pràctica, millorar la vida,
humanes.
la conducta i les relacions
Ètica, Política
 Crítica: reflexió sobre el propi coneixement.
Epistemologia (Teoria del coneixement),
Filosofia 10
Lògica