SlideShare a Scribd company logo
1 of 55
EL SISTEMA NERVIÓS
LES CÈLUL·LES DEL TEIXIT NERVIÓS: LA NEURONA
CÈL·LULES GLIALS O ACOMPANYANTS: donen suport, aporten
nutrients, protegeixen i aïllen les neurones
LES CÈLUL·LES de SCHWANN
Es disposen abraçant l'axó de la neurona.
Les membranes d’aquestes cèl·lules porten
mielina (sbst. de naturalesa lipídica) que
actua d’aïllant i d’aquesta manera l’impuls
nerviós avança ràpidament.
Els feixos d'aquests axons formen l'anomenada
substància blanca del sistema nerviós. Els cossos
neuronals i els axons sense beina de mielina
formen l'anomenada substància gris.
EL SISTEMA NERVIÓS:
UNA CLASSIFICACIÓ PER FACILITAR EL SEU ESTUDI
EL SISTEMA NERVIÓS:
UNA ALTRA CLASSIFICACIÓ PER FACILITAR EL SEU ESTUDI
SN = S.N.Central + S.N.Perifèric
ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS
El sistema nerviós s’encarrega de
rebre els estímuls (interns i
externs), processar la informació
i elaborar la resposta.
L’encèfal, la medul·la espinal i els
nervis porten a terme aquesta
complexa tasca.
EL S.N.C. ESTÀ PROTEGIT PER OSSOS:
EL CRANI (encèfal) i la COLUMNA VERTEBRAL (medul·la espinal).
El S.N.C. també està protegit per les MENINGES
Entre la meninge aracnoide i la
piamàter existeix un líquid amortidor
anomenat líquid cefaloraquidi.
Té com a funcions protegir, sostenir i
nodrir el sistema nerviós central,
eliminar substàncies, i fer de via de
comunicació hormonal.
L’ENCÈFAL: tall transversal
L’ENCÈFAL (tall sagital)
CEREBELCERVELL
BULB RAQUIDI
HIPOTÀLEM
TÀLEM
L’ENCÈFAL : vista superior
La substància grisa es localitza a l'exterior i la
substància blanca més internament.
La seva superfície no és llisa, sinó que té unes arrugues dites
circumvolucions, i uns solcs anomenats cissures. Una cissura divideix el
cervell en dos hemisferis.
EL CERVELL
Controla i coordina el comportament i les accions voluntàries i coordina
els altres centres nerviosos. A l’escorça s’analitzen les sensacions, es
processen les dades i s’elabora una resposta.
És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i,
per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora.
EL CERVELL
EL CEREBEL
Intervé en el control dels músculs, l’equilibri i la postura del cos.
Controla tot el que són moviments apresos, com caminar o muntar
amb bicicleta.
Pel tàlem passen totes les vies sensitives
(excepte les olfactives) abans d’arribar al
cervell.
El tàlem s’encarrega de filtrar els estímuls
sensorials, decidint si segueixen o acaben el
seu camí .
Al tàlem també es fan conscients els
estímuls dolorosos.
És una massa ovoide, formada principalment per substància grisa,
situada en el centre del cervell.
TÀLEM
BULB RAQUIDI
És el centre de control del ritme cardíac, el ritme
respiratori, la pressió arterial, la deglució, els
moviments peristàltics, etc. A més, provoca reflexos
com ara la tos, el vòmit, el singlot i l’esternut.
HIPOTÀLEM
És el centre de control del S.N.
Autònom. Té una important funció en
el control endocrí ja que regula el
funcionament de la hipòfisi (glàndula
endocrina)
Entre les funcions hipotalàmiques
s'inclouen: la regulació de la funció
renal, control de la temperatura,
regulació de la ingesta d'aliments, així
com el metabolisme en general.
També controla les reaccions als
estats emocionals.
LA MEDUL·LA ESPINAL La medul·la espinal condueix els impulsos
sensitius cap a l’encèfal i els impulsos motors
cap als efectors a traves dels nervis.
Realitza dos funcions: a la seva substància
gris es produeixen els reflexes espinals i per
la substància blanca és per on es transmeten
els impulsos nerviosos entre encèfal i la
resta del cos.
LA MEDUL·LA ESPINAL
La medul·la espinal és un cordó
nerviós, blanquinós i cilíndric, d’uns
45cm de longitud, protegit per la
columna vertebral.
D’ella surten 31 parells de nervis espinals o raquidis que innerven els músculs,
glàndules i òrgans de la zona.
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
Està constituït per la xarxa de
nervis i ganglis que connecta els
centres de control (és a dir el
SNC) amb els òrgans receptors
d'estímuls i amb els òrgans
motors (glàndules, músculs).
A diferència del SNC, el sistema
nerviós perifèric no està protegit
per ossos.
Un nervi és una estructura en
forma de cordó constituïda per
un conjunt d’àxons, agrupats en
fibres nervioses i reunides i
associades en fascicles.
Cada fascicle del nervi està
envoltat per una capa de teixit
conjuntiu anomenada perineuri.
Si el nervi té més d'un fascicle,
tots ells estan envoltats per altra
capa anomenada epineuri.
ELS NERVIS
ELS NERVIS
ELS NERVIS del S.N. PERIFÈRIC
ELS NERVIS del S.N. PERIFÈRIC
ELS NERVIS del S.N. PERIFÈRIC
2) Segons del lloc d'on surten es diferencien dos tipus de nervis:
► Nervis cranials, surten del crani units a l’encèfal. Només són 12 parelles.
► Nervis raquidis units a la medul·la. Són 31 parelles.
1) Segons el sentit en què transmeten l'impuls nerviós es diferencien:
► el sensitius: nervis aferents que porten els senyals sensorial cap el SNC
► els motors: nervis eferents que porten els senyals del SNC cap als
efectors (músculs o glàndules).
► els mixtes (condueixen l'impuls nerviós en els dos sentits).
3) Segons si coordinen actes involuntaris o voluntaris es diferencien dos tipus
de nervis: els nervis del S.N. Somàtic i els nervis del S. N. Autònom.
► Sistema Nerviós Somàtic o Voluntari. És el que controla totalment o
parcialment les accions voluntàries del nostre cos. És el sistema nerviós que
innerva els músculs de contracció voluntària. La resposta del S.N. Somàtic
pot ser un acte reflex o un acte voluntari.
► Sistema Nerviós Autònom o Vegetatiu. La seva principal característica
és ser completament involuntari i inconscient, ja que la seva funció és
controlar les funcions que realitzen les nostres vísceres, glàndules i vasos
sanguinis independentment de la nostra voluntat.
S. N. SOMÀTIC S. N. AUTÒNOM
SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC i SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM
ACTE REFLEX: quan la resposta
s’elabora en la medul·la espinal
ACTE VOLUNTARI: es dóna quan la
resposta s'elabora en el cervell
LES RESPOSTES DEL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC
Arc reflex!
ACTE VOLUNTARI
ACTE REFLEX
LES RESPOSTES DEL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC
SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: SISTEMA SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC
ESQUEMA DEL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS
La captació dels ESTÍMULS (externs i interns) la realitzen les CÈL·LULES
RECEPTORES (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels
sentits), les quals tradueixen l'estímul en forma d'IMPULS NERVIÓS.
Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un CENTRE
NERVIÓS (encèfal o medul·la espinal) on es produirà la integració de tots els
impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, en sortirà un altre impuls
nerviós que transmetrà la RESPOSTA més idònia a un òrgan EFECTOR (una
glàndula o un múscul).
L’IMPULS NERVIÓS
La transmissió de l'impuls nerviós està
polaritzada, de manera que sempre es
realitza en un determinat sentit, des de la
dendrita fins el soma i des d'aquí fins l'axó.
Aquesta diferència de potencial, que rep el nom de potencial de membrana, és
originada per una distribució asimètrica dels ions als dos costats de la
membrana i mantinguda mitjançant mecanismes de transport actiu.
L'impuls nerviós és un fenomen
electroquímic. L'interior de la membrana
de l'axó es troba carregat elèctricament
respecte a l'exterior.
L’IMPULS NERVIÓS (més imatges per ajudar a entendre com funciona)
L’IMPULS NERVIÓS
L’IMPULS NERVIÓS
ORIGEN I PROPAGACIÓ DE L’IMPULS NERVIÓS
Quan l'impuls nerviós arriba a l'extrem d'una
neurona ha de passar a la següent.
Les neurones no estan en contacte directe entre
elles. Hi ha una separació anomenada espai sinàptic.
Per referir-nos a la comunicació entre neurones
parlem de sinapsi.
LA SINAPSI: CONNEXIÓ ENTRE LES NEURONES
LA SINAPSI: CONNEXIÓ ENTRE LES NEURONES
Les sinapsis poden ocórrer entre neurones, entre una neurona i una cèl·lula
receptora; entre una neurona i una cèl·lula muscular (placa motora); entre una
neurona i una cèl·lula epitelial...
Les sinapsis es classifiquen
en:
- Axó-dendrítica
- Axó-somàtica
- Axó-axònica
- Dendrodendrítica
TIPUS DE SINAPSI
Les sinapsis poden ser de dos tipus:
* SINAPSI QUÍMICA: l’impuls nerviós es
transmet a la següent neurona a través
d’unes substàncies, molècules químiques
anomenades neurotransmissors que creuen
l'espai sinàptic i arriben als receptors de
la següent neurona.
* SINAPSI ELÈCTRICA: l’impuls nerviós
es transmet a la següent neurona a través
d’ions. Les neurones estan molt properes,
l’espai sinàptic és molt petit i el senyal
elèctric passa directament d'una cèl·lula a
l'altra pels canals comunicants. A
diferència de la sinapsi química, és
summament ràpida (no hi ha retard
sinàptic) i no participen neurotransmissors
(senyals químics) en la transmissió.
La major part de les
sinapsis del nostre cos són
químiques.
SINAPSI QUÍMICA I ELÈCTRICA
La majoria de les sinapsis del nostre cos són químiques. Són més lentes que les
elèctriques però també són més plàstiques.
Les sinapsis poden ser excitadores o inhibidores
Les sinapsis no són simples repetidors que transmeten el senyal d'una cèl·lula a
una altra. Són més aviat com interruptors que permeten el pas del senyal, o no
ho permeten, segons estiguin oberts o tancats. Si la sinapsi deixa passar el
potencial d'acció, el senyal arriba al seu objectiu, i es produeix una resposta. Si
la sinapsi no deixa passar el senyal, la resposta no es produeix.
ELEMENTS DE LA SINAPSI QUÍMICA
El senyal elèctric que arriba a l'element presinàptic, provoca l 'alliberament
d'unes substàncies anomenades NEUROTRANSMISSORS que travessen l’espai
sinàptic i s'uneixen a un RECEPTOR ESPECÍFIC de la membrana de l'element
postsinàptic que provocarà un canvi elèctric en la membrana.
LA SINAPSI QUÍMICA
Neurona 1: element
PRESINÀPTIC
Neurona 2: element
POSTSINÀPTIC
LA SINAPSI QUÍMICA
Són molècules sintetitzades per les pròpies
neurones que actuen de missatgers químics
entre elles.
S'emmagatzemen en vesícules de la
neurona presinàptica i en arribar l'impuls
elèctric al botó terminal són alliberats.
Travessen l’espai sinàptic i s'uneixen a un
receptor específic de la membrana de la
neurona postsinàptica .
ELS NEUROTRANSMISSORS
La unió provoca un canvi en el potencial de membrana d'aquesta cèl·lula. Aquest
canvi de potencial pot ser de dues maneres: o bé es produeix una despolarització
(sinapsis excitatòries) o bé es produeix una hiperpolarització (sinapsis
inhibitòries).
Principals neurotransmissors: acetilcolina, serotonina, dopamina, glutamat,
aspartat, serina, GABA, ...
Una animació per entendre el funcionament de la sinapsi química
L'acetilcolina va ser el primer neurotransmissor a ser descobert. L'acetilcolina té moltes
funcions: és la responsable de gran part de l'estimulació dels músculs, incloent els músculs
del sistema gastrointestinal. També es troba en neurones sensorials i en el sistema
nerviós autònom, i participa en la programació del son REM.
La norepinefrina aquesta fortament associada amb la posada en "alerta màxima" del
nostre sistema nerviós. És prevalent en el sistema nerviós simpàtic, i incrementa la taxa
cardíaca i la pressió sanguínia. Les nostres glàndules adrenals l'alliberen en el torrent
sanguini, juntament amb el seu parent l'epinefrina. És també important per a la formació
de memòries.
La dopamina té diverses funcions al cervell que afecten el comportament, el moviment,
l'estat anímic, la recompensa, la inhibició d'hormones (prolactina), la son, l'atenció,
l'aprenentatge i altres. Està relacionada amb les addiccions.
La serotonina està relacionada amb la regulació de la gana, del desig sexual, a la inhibició
de l'agressivitat i l'enuig, al somni, etc. Una reducció de serotonina provoca depressió,
problemes en el control de la ira, desordres obsessius-compulsius i suïcidi.
El GABA és un neurotransmissor inhibidor. Representa una lluita contra l’estrès, afavoreix
la calma i la tranquil·litat.
Alguns neurotransmissors actuen també com hormones.
ELS NEUROTRANSMISSORS
DIVERSITAT DE NEURONES
Santiago Ramon i Cajal (1852-1934)
Històleg espanyol i premi Nobel de
Medicina el 1906 pels seus descobriments
sobre la fisiologia de la neurona.
Reconegut pels seus treballs sobre el
sistema nerviós; va demostrar la
discontinuïtat cel·lular de les neurones i va
anticipar el mecanisme de propagació de
l'impuls nerviós.
NEURONES AL MICROSCOPI
La sinapsi química (37”)
Neurotransmissors (6'58)
Endorfines i felicitat (2'45”)
Les funcions de la son (6'14”)
Com és el cervell adolescent?(8'23”)
El cervell enamorat (9'26”)
El cervell addicte (8'57")
Els mecanismes de la memòria (9'58”)
La ciència del enamoramiento (5'14") monòleg d'Amanda Far finalista
del Famelab 2015
VÍDEOS
FONTS CONSULTADES
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/
http://www.med.ufro.cl/Recursos/neuroanatomia/archivos/1_introduccion.htm
www.iqb.es/neurologia/a001.htm
http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/animal/contenidos16.htm
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/3ESO/Relacor/contenid
o4.htm
http://www.uam.es/personal_pdi/medicina/algvilla/fundamentos/nervioso/central.htm
http://www.uam.es/personal_pdi/medicina/algvilla/fundamentos/nervioso/central.htm

More Related Content

What's hot

Salut i malaltia
Salut i malaltiaSalut i malaltia
Salut i malaltia
CC NN
 

What's hot (20)

Orgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lularsOrgànuls cel.lulars
Orgànuls cel.lulars
 
41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels41. els cilis i els flagels
41. els cilis i els flagels
 
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
TEORIA CEL·LULAR (Biologia 1r batx)
 
Salut i malaltia
Salut i malaltiaSalut i malaltia
Salut i malaltia
 
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRACMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
CMC ESTRUCTURA DE L'INTERIOR DE LA TERRA
 
Reticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llisReticle endoplasmàtic llis
Reticle endoplasmàtic llis
 
L'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORIL'APARELL CIRCULATORI
L'APARELL CIRCULATORI
 
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALSLA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS
 
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTREUD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
UD2 MÈTODES D'ESTUDI DE L'INTERIOR TERRESTRE
 
Nivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humàNivells d'organització del cos humà
Nivells d'organització del cos humà
 
Teixits (1)
Teixits (1)Teixits (1)
Teixits (1)
 
Material De Laboratori
Material De  LaboratoriMaterial De  Laboratori
Material De Laboratori
 
La sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neuronesLa sinapsi i les neurones
La sinapsi i les neurones
 
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRAUD2 LES CAPES DE LA TERRA
UD2 LES CAPES DE LA TERRA
 
50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular50. El nucli cel·lular
50. El nucli cel·lular
 
Aparell respiratori
Aparell respiratoriAparell respiratori
Aparell respiratori
 
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDAUD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
UD2 L'AIGUA, LA MOLÈCULA DE LA VIDA
 
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD2 LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
Desenvolupament embrionari
Desenvolupament embrionariDesenvolupament embrionari
Desenvolupament embrionari
 
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMICU.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
U.D.2 L'ENLLAÇ QUÍMIC
 

Viewers also liked

Cadenes, xarxes i piràmides ecològiques
Cadenes, xarxes i piràmides ecològiquesCadenes, xarxes i piràmides ecològiques
Cadenes, xarxes i piràmides ecològiques
sblasco829y
 
Aparell excretor
Aparell excretorAparell excretor
Aparell excretor
CC NN
 
SISTEMA NERVIOSO SOMATICO
SISTEMA NERVIOSO SOMATICOSISTEMA NERVIOSO SOMATICO
SISTEMA NERVIOSO SOMATICO
hnnc
 

Viewers also liked (20)

Malalties del sistema nerviós
Malalties del sistema nerviósMalalties del sistema nerviós
Malalties del sistema nerviós
 
Sistema endocrí
Sistema endocríSistema endocrí
Sistema endocrí
 
Dossier el sistema endocrí anatomia
Dossier el sistema endocrí anatomiaDossier el sistema endocrí anatomia
Dossier el sistema endocrí anatomia
 
Teories Etiques
Teories EtiquesTeories Etiques
Teories Etiques
 
La piel
La pielLa piel
La piel
 
Cadenes, xarxes i piràmides ecològiques
Cadenes, xarxes i piràmides ecològiquesCadenes, xarxes i piràmides ecològiques
Cadenes, xarxes i piràmides ecològiques
 
Ecosistemes i energia
Ecosistemes i energiaEcosistemes i energia
Ecosistemes i energia
 
La clonació
La clonacióLa clonació
La clonació
 
Les cordes vocals
Les cordes vocalsLes cordes vocals
Les cordes vocals
 
01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic01 El Saber FilosòFic
01 El Saber FilosòFic
 
L'energia interna de la Terra
L'energia interna de la TerraL'energia interna de la Terra
L'energia interna de la Terra
 
Aparell digestiu
Aparell digestiuAparell digestiu
Aparell digestiu
 
Aparell excretor
Aparell excretorAparell excretor
Aparell excretor
 
El oído, la audición y el equilibrio
El oído, la audición y el equilibrioEl oído, la audición y el equilibrio
El oído, la audición y el equilibrio
 
El sistema circulatori
El sistema circulatoriEl sistema circulatori
El sistema circulatori
 
Sistema nervioso somatico
Sistema nervioso somaticoSistema nervioso somatico
Sistema nervioso somatico
 
SISTEMA NERVIOSO SOMATICO
SISTEMA NERVIOSO SOMATICOSISTEMA NERVIOSO SOMATICO
SISTEMA NERVIOSO SOMATICO
 
Alimentació saludable
Alimentació saludableAlimentació saludable
Alimentació saludable
 
L'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIUL'APARELL DIGESTIU
L'APARELL DIGESTIU
 
El ojo y la visión
El ojo y la visiónEl ojo y la visión
El ojo y la visión
 

Similar to EL SISTEMA NERVIÓS

El sistema nerviós
El sistema nerviósEl sistema nerviós
El sistema nerviós
Erica Ztz
 
7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.Toni7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.Toni
Toni Gordillo
 
Activitat De SíNtesi Sn
Activitat De SíNtesi SnActivitat De SíNtesi Sn
Activitat De SíNtesi Sn
guestcacab56
 
Notes presentacio u3
Notes presentacio u3Notes presentacio u3
Notes presentacio u3
silviaporte
 
Sistema nerviós
Sistema nerviósSistema nerviós
Sistema nerviós
CC NN
 
Presentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conductaPresentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conducta
silviaporte
 
Activitat SíNtesi Sn
Activitat SíNtesi SnActivitat SíNtesi Sn
Activitat SíNtesi Sn
guest2785bf
 
Snc Segona Sessio
Snc Segona SessioSnc Segona Sessio
Snc Segona Sessio
joanbosca3b
 

Similar to EL SISTEMA NERVIÓS (20)

Sistema nerviós
Sistema nerviósSistema nerviós
Sistema nerviós
 
Sistema nerviós (el dolor2)
Sistema nerviós (el dolor2)Sistema nerviós (el dolor2)
Sistema nerviós (el dolor2)
 
El sistema nerviós (el dolor2)
 El sistema nerviós (el dolor2) El sistema nerviós (el dolor2)
El sistema nerviós (el dolor2)
 
Sistema Nerviós
Sistema NerviósSistema Nerviós
Sistema Nerviós
 
El Cos Humà
El Cos HumàEl Cos Humà
El Cos Humà
 
El sistema nerviós
El sistema nerviósEl sistema nerviós
El sistema nerviós
 
7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.Toni7.Sistema NervióS.Toni
7.Sistema NervióS.Toni
 
Activitat De SíNtesi Sn
Activitat De SíNtesi SnActivitat De SíNtesi Sn
Activitat De SíNtesi Sn
 
Notes presentacio u3
Notes presentacio u3Notes presentacio u3
Notes presentacio u3
 
Sistema nerviós
Sistema nerviósSistema nerviós
Sistema nerviós
 
Presentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conductaPresentacio Fonaments biològics de la conducta
Presentacio Fonaments biològics de la conducta
 
neuropsicologia1
neuropsicologia1neuropsicologia1
neuropsicologia1
 
Activitat SíNtesi Sn
Activitat SíNtesi SnActivitat SíNtesi Sn
Activitat SíNtesi Sn
 
Fonaments_biologics_de_la_conducta_-_McGrawHill.ppt
Fonaments_biologics_de_la_conducta_-_McGrawHill.pptFonaments_biologics_de_la_conducta_-_McGrawHill.ppt
Fonaments_biologics_de_la_conducta_-_McGrawHill.ppt
 
El sistema nerviós
El sistema nerviósEl sistema nerviós
El sistema nerviós
 
Sistema nervios
Sistema nerviosSistema nervios
Sistema nervios
 
Sistema nerviós
Sistema nerviósSistema nerviós
Sistema nerviós
 
Presentacio u3
Presentacio u3Presentacio u3
Presentacio u3
 
Snc Segona Sessio
Snc Segona SessioSnc Segona Sessio
Snc Segona Sessio
 
El cos humà
El cos humàEl cos humà
El cos humà
 

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom)

More from Míriam Redondo Díaz (Naturalsom) (20)

MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNICMICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
MICROSCOPI ÒPTIC I MICROSCOPI ELECTRÒNIC
 
ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN ESTRUCTURA DE L'ADN
ESTRUCTURA DE L'ADN
 
Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)Riscos naturals (3r ESO)
Riscos naturals (3r ESO)
 
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. ImatgesPRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
PRIMER TRIMESTRE DE GESTACIÓ. Imatges
 
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMALES ROQUES. 1r Batx. CTMA
LES ROQUES. 1r Batx. CTMA
 
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
LA MEIOSI (Biologia. 1r Batx)
 
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)EL  CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
EL CICLE MENSTRUAL (3r ESO)
 
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
UD1 EL SISTEMA TERRA (CTMA 1r Batx)
 
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
MÉS ENLLÀ DE MENDEL (Biologia. 1r Batx)
 
MENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICAMENDEL I LA GENÈTICA
MENDEL I LA GENÈTICA
 
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICALA INFORMACIÓ GENÈTICA
LA INFORMACIÓ GENÈTICA
 
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externsAprenentatge a través dels encàrrecs externs
Aprenentatge a través dels encàrrecs externs
 
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIAUD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
UD4. MENDEL I LES LLEIS DE L'HERÈNCIA
 
Tectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESOTectònica de plaques 4t ESO
Tectònica de plaques 4t ESO
 
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r BatxilleratRoques líquides. CTMA 1r Batxillerat
Roques líquides. CTMA 1r Batxillerat
 
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
U.D. 3 LA SÍNTESI ABIÒTICA
 
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDAU.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
U.D. 3 PRIMERES TEORIES SOBRE L'ORIGEN DE LA VIDA
 
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUESUD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
UD3.ANTECEDENTS DE LA TECTÒNICA DE PLAQUES
 
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTALWEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
WEGENER I LA DERIVA CONTINENTAL
 
U.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers viusU.D.1 La composició dels éssers vius
U.D.1 La composició dels éssers vius
 

EL SISTEMA NERVIÓS

  • 2. LES CÈLUL·LES DEL TEIXIT NERVIÓS: LA NEURONA
  • 3. CÈL·LULES GLIALS O ACOMPANYANTS: donen suport, aporten nutrients, protegeixen i aïllen les neurones
  • 4. LES CÈLUL·LES de SCHWANN Es disposen abraçant l'axó de la neurona. Les membranes d’aquestes cèl·lules porten mielina (sbst. de naturalesa lipídica) que actua d’aïllant i d’aquesta manera l’impuls nerviós avança ràpidament. Els feixos d'aquests axons formen l'anomenada substància blanca del sistema nerviós. Els cossos neuronals i els axons sense beina de mielina formen l'anomenada substància gris.
  • 5. EL SISTEMA NERVIÓS: UNA CLASSIFICACIÓ PER FACILITAR EL SEU ESTUDI
  • 6. EL SISTEMA NERVIÓS: UNA ALTRA CLASSIFICACIÓ PER FACILITAR EL SEU ESTUDI
  • 7. SN = S.N.Central + S.N.Perifèric ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS El sistema nerviós s’encarrega de rebre els estímuls (interns i externs), processar la informació i elaborar la resposta. L’encèfal, la medul·la espinal i els nervis porten a terme aquesta complexa tasca.
  • 8. EL S.N.C. ESTÀ PROTEGIT PER OSSOS: EL CRANI (encèfal) i la COLUMNA VERTEBRAL (medul·la espinal).
  • 9. El S.N.C. també està protegit per les MENINGES Entre la meninge aracnoide i la piamàter existeix un líquid amortidor anomenat líquid cefaloraquidi. Té com a funcions protegir, sostenir i nodrir el sistema nerviós central, eliminar substàncies, i fer de via de comunicació hormonal.
  • 12. L’ENCÈFAL : vista superior La substància grisa es localitza a l'exterior i la substància blanca més internament.
  • 13. La seva superfície no és llisa, sinó que té unes arrugues dites circumvolucions, i uns solcs anomenats cissures. Una cissura divideix el cervell en dos hemisferis. EL CERVELL
  • 14. Controla i coordina el comportament i les accions voluntàries i coordina els altres centres nerviosos. A l’escorça s’analitzen les sensacions, es processen les dades i s’elabora una resposta. És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora. EL CERVELL
  • 15. EL CEREBEL Intervé en el control dels músculs, l’equilibri i la postura del cos. Controla tot el que són moviments apresos, com caminar o muntar amb bicicleta.
  • 16. Pel tàlem passen totes les vies sensitives (excepte les olfactives) abans d’arribar al cervell. El tàlem s’encarrega de filtrar els estímuls sensorials, decidint si segueixen o acaben el seu camí . Al tàlem també es fan conscients els estímuls dolorosos. És una massa ovoide, formada principalment per substància grisa, situada en el centre del cervell. TÀLEM
  • 17. BULB RAQUIDI És el centre de control del ritme cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, la deglució, els moviments peristàltics, etc. A més, provoca reflexos com ara la tos, el vòmit, el singlot i l’esternut. HIPOTÀLEM És el centre de control del S.N. Autònom. Té una important funció en el control endocrí ja que regula el funcionament de la hipòfisi (glàndula endocrina) Entre les funcions hipotalàmiques s'inclouen: la regulació de la funció renal, control de la temperatura, regulació de la ingesta d'aliments, així com el metabolisme en general. També controla les reaccions als estats emocionals.
  • 18. LA MEDUL·LA ESPINAL La medul·la espinal condueix els impulsos sensitius cap a l’encèfal i els impulsos motors cap als efectors a traves dels nervis. Realitza dos funcions: a la seva substància gris es produeixen els reflexes espinals i per la substància blanca és per on es transmeten els impulsos nerviosos entre encèfal i la resta del cos.
  • 19. LA MEDUL·LA ESPINAL La medul·la espinal és un cordó nerviós, blanquinós i cilíndric, d’uns 45cm de longitud, protegit per la columna vertebral. D’ella surten 31 parells de nervis espinals o raquidis que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona.
  • 20. SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC Està constituït per la xarxa de nervis i ganglis que connecta els centres de control (és a dir el SNC) amb els òrgans receptors d'estímuls i amb els òrgans motors (glàndules, músculs). A diferència del SNC, el sistema nerviós perifèric no està protegit per ossos.
  • 21. Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt d’àxons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles. Cada fascicle del nervi està envoltat per una capa de teixit conjuntiu anomenada perineuri. Si el nervi té més d'un fascicle, tots ells estan envoltats per altra capa anomenada epineuri. ELS NERVIS
  • 23. ELS NERVIS del S.N. PERIFÈRIC
  • 24. ELS NERVIS del S.N. PERIFÈRIC
  • 25. ELS NERVIS del S.N. PERIFÈRIC 2) Segons del lloc d'on surten es diferencien dos tipus de nervis: ► Nervis cranials, surten del crani units a l’encèfal. Només són 12 parelles. ► Nervis raquidis units a la medul·la. Són 31 parelles. 1) Segons el sentit en què transmeten l'impuls nerviós es diferencien: ► el sensitius: nervis aferents que porten els senyals sensorial cap el SNC ► els motors: nervis eferents que porten els senyals del SNC cap als efectors (músculs o glàndules). ► els mixtes (condueixen l'impuls nerviós en els dos sentits). 3) Segons si coordinen actes involuntaris o voluntaris es diferencien dos tipus de nervis: els nervis del S.N. Somàtic i els nervis del S. N. Autònom. ► Sistema Nerviós Somàtic o Voluntari. És el que controla totalment o parcialment les accions voluntàries del nostre cos. És el sistema nerviós que innerva els músculs de contracció voluntària. La resposta del S.N. Somàtic pot ser un acte reflex o un acte voluntari. ► Sistema Nerviós Autònom o Vegetatiu. La seva principal característica és ser completament involuntari i inconscient, ja que la seva funció és controlar les funcions que realitzen les nostres vísceres, glàndules i vasos sanguinis independentment de la nostra voluntat.
  • 26.
  • 27. S. N. SOMÀTIC S. N. AUTÒNOM
  • 28. SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC i SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM
  • 29. ACTE REFLEX: quan la resposta s’elabora en la medul·la espinal ACTE VOLUNTARI: es dóna quan la resposta s'elabora en el cervell LES RESPOSTES DEL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC Arc reflex!
  • 30. ACTE VOLUNTARI ACTE REFLEX LES RESPOSTES DEL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC
  • 31. SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: SISTEMA SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC
  • 32. ESQUEMA DEL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS La captació dels ESTÍMULS (externs i interns) la realitzen les CÈL·LULES RECEPTORES (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels sentits), les quals tradueixen l'estímul en forma d'IMPULS NERVIÓS. Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un CENTRE NERVIÓS (encèfal o medul·la espinal) on es produirà la integració de tots els impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, en sortirà un altre impuls nerviós que transmetrà la RESPOSTA més idònia a un òrgan EFECTOR (una glàndula o un múscul).
  • 33. L’IMPULS NERVIÓS La transmissió de l'impuls nerviós està polaritzada, de manera que sempre es realitza en un determinat sentit, des de la dendrita fins el soma i des d'aquí fins l'axó. Aquesta diferència de potencial, que rep el nom de potencial de membrana, és originada per una distribució asimètrica dels ions als dos costats de la membrana i mantinguda mitjançant mecanismes de transport actiu. L'impuls nerviós és un fenomen electroquímic. L'interior de la membrana de l'axó es troba carregat elèctricament respecte a l'exterior.
  • 34. L’IMPULS NERVIÓS (més imatges per ajudar a entendre com funciona)
  • 37. ORIGEN I PROPAGACIÓ DE L’IMPULS NERVIÓS
  • 38. Quan l'impuls nerviós arriba a l'extrem d'una neurona ha de passar a la següent. Les neurones no estan en contacte directe entre elles. Hi ha una separació anomenada espai sinàptic. Per referir-nos a la comunicació entre neurones parlem de sinapsi. LA SINAPSI: CONNEXIÓ ENTRE LES NEURONES
  • 39. LA SINAPSI: CONNEXIÓ ENTRE LES NEURONES Les sinapsis poden ocórrer entre neurones, entre una neurona i una cèl·lula receptora; entre una neurona i una cèl·lula muscular (placa motora); entre una neurona i una cèl·lula epitelial... Les sinapsis es classifiquen en: - Axó-dendrítica - Axó-somàtica - Axó-axònica - Dendrodendrítica
  • 40. TIPUS DE SINAPSI Les sinapsis poden ser de dos tipus: * SINAPSI QUÍMICA: l’impuls nerviós es transmet a la següent neurona a través d’unes substàncies, molècules químiques anomenades neurotransmissors que creuen l'espai sinàptic i arriben als receptors de la següent neurona. * SINAPSI ELÈCTRICA: l’impuls nerviós es transmet a la següent neurona a través d’ions. Les neurones estan molt properes, l’espai sinàptic és molt petit i el senyal elèctric passa directament d'una cèl·lula a l'altra pels canals comunicants. A diferència de la sinapsi química, és summament ràpida (no hi ha retard sinàptic) i no participen neurotransmissors (senyals químics) en la transmissió. La major part de les sinapsis del nostre cos són químiques.
  • 41. SINAPSI QUÍMICA I ELÈCTRICA La majoria de les sinapsis del nostre cos són químiques. Són més lentes que les elèctriques però també són més plàstiques. Les sinapsis poden ser excitadores o inhibidores Les sinapsis no són simples repetidors que transmeten el senyal d'una cèl·lula a una altra. Són més aviat com interruptors que permeten el pas del senyal, o no ho permeten, segons estiguin oberts o tancats. Si la sinapsi deixa passar el potencial d'acció, el senyal arriba al seu objectiu, i es produeix una resposta. Si la sinapsi no deixa passar el senyal, la resposta no es produeix.
  • 42. ELEMENTS DE LA SINAPSI QUÍMICA
  • 43. El senyal elèctric que arriba a l'element presinàptic, provoca l 'alliberament d'unes substàncies anomenades NEUROTRANSMISSORS que travessen l’espai sinàptic i s'uneixen a un RECEPTOR ESPECÍFIC de la membrana de l'element postsinàptic que provocarà un canvi elèctric en la membrana. LA SINAPSI QUÍMICA Neurona 1: element PRESINÀPTIC Neurona 2: element POSTSINÀPTIC
  • 45. Són molècules sintetitzades per les pròpies neurones que actuen de missatgers químics entre elles. S'emmagatzemen en vesícules de la neurona presinàptica i en arribar l'impuls elèctric al botó terminal són alliberats. Travessen l’espai sinàptic i s'uneixen a un receptor específic de la membrana de la neurona postsinàptica . ELS NEUROTRANSMISSORS La unió provoca un canvi en el potencial de membrana d'aquesta cèl·lula. Aquest canvi de potencial pot ser de dues maneres: o bé es produeix una despolarització (sinapsis excitatòries) o bé es produeix una hiperpolarització (sinapsis inhibitòries). Principals neurotransmissors: acetilcolina, serotonina, dopamina, glutamat, aspartat, serina, GABA, ... Una animació per entendre el funcionament de la sinapsi química
  • 46. L'acetilcolina va ser el primer neurotransmissor a ser descobert. L'acetilcolina té moltes funcions: és la responsable de gran part de l'estimulació dels músculs, incloent els músculs del sistema gastrointestinal. També es troba en neurones sensorials i en el sistema nerviós autònom, i participa en la programació del son REM. La norepinefrina aquesta fortament associada amb la posada en "alerta màxima" del nostre sistema nerviós. És prevalent en el sistema nerviós simpàtic, i incrementa la taxa cardíaca i la pressió sanguínia. Les nostres glàndules adrenals l'alliberen en el torrent sanguini, juntament amb el seu parent l'epinefrina. És també important per a la formació de memòries. La dopamina té diverses funcions al cervell que afecten el comportament, el moviment, l'estat anímic, la recompensa, la inhibició d'hormones (prolactina), la son, l'atenció, l'aprenentatge i altres. Està relacionada amb les addiccions. La serotonina està relacionada amb la regulació de la gana, del desig sexual, a la inhibició de l'agressivitat i l'enuig, al somni, etc. Una reducció de serotonina provoca depressió, problemes en el control de la ira, desordres obsessius-compulsius i suïcidi. El GABA és un neurotransmissor inhibidor. Representa una lluita contra l’estrès, afavoreix la calma i la tranquil·litat. Alguns neurotransmissors actuen també com hormones. ELS NEUROTRANSMISSORS
  • 48. Santiago Ramon i Cajal (1852-1934) Històleg espanyol i premi Nobel de Medicina el 1906 pels seus descobriments sobre la fisiologia de la neurona. Reconegut pels seus treballs sobre el sistema nerviós; va demostrar la discontinuïtat cel·lular de les neurones i va anticipar el mecanisme de propagació de l'impuls nerviós.
  • 50.
  • 51.
  • 52.
  • 53.
  • 54. La sinapsi química (37”) Neurotransmissors (6'58) Endorfines i felicitat (2'45”) Les funcions de la son (6'14”) Com és el cervell adolescent?(8'23”) El cervell enamorat (9'26”) El cervell addicte (8'57") Els mecanismes de la memòria (9'58”) La ciència del enamoramiento (5'14") monòleg d'Amanda Far finalista del Famelab 2015 VÍDEOS

Editor's Notes

  1. esquema de la neurona