Resum del t5 de Ciències Socials de 4ESO.

1. NOU POLIS 4. Resums dels apartats
T5
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
1. Creixement de la població i moviments migratoris
n
Al segle XIX, la població espanyola es va incrementar en un 60%. Aquest augment demogràfic va ser degut a una disminució de la mortalitat i a un manteniment de la natalitat.
n
El descens de la mortalitat a Espanya va ser menor que en altres països industrialitzats, com
a conseqüència principalment de les crisis de subsistència.
n
Durant la segona meitat del segle XIX es va produir un increment significatiu dels processos
migratoris, per les escasses oportunitats de feina.
n
D’una banda, es va iniciar un èxode rural cap a les zones més industrialitzades de la Península, cosa que va comportar un creixement important de les ciutats, i d’una altra banda, cap
a Amèrica Llatina.
n
L’èxode rural va comportar un augment de la urbanització, que en el cas de Catalunya es
va concentrar en els nous nuclis industrials, com Barcelona, Sabadell, Manresa, Badalona,
Mataró…
.............................................................................................................................................................
2. El desenvolupament de l’agricultura
n
La reforma agrària liberal, duta a terme pels progressistes a partir de 1837, va abolir el règim
senyorial i va desamortitzar bona part de les propietats de l’Església (1836) i dels ajuntaments (1855). D’aquesta manera, la terra es va transformar en propietat privada:
– Una part de la terra, adquirida pels burgesos i pagesos acomodats, va incrementar la producció. Però la major part va quedar en mans de sectors amb una mentalitat rendista.
– La majoria dels pagesos no van accedir a la propietat de la terra, i van continuar com a
jornalers, o bé van emigrar cap a les zones urbanes.
n
En el conjunt d’Espanya, l’estructura de la propietat, repartida excessivament en latifundis i
minifundis, no va ajudar a millorar el nivell de vida dels pagesos.
n
A Catalunya, l’existència de contractes de conreu com l’emfiteusi, la rabassa morta i la masoveria donaven més estabilitat als pagesos.
n
A més, l’especialització vitícola va anar en augment, sobretot gràcies a que els vins catalans
van substituir els europeus per l’arribada de la fil·loxera a França. També van expandir-se el
conreu dels fruits secs, la producció de suro i la d’arròs. No obstant, Catalunya va esdevenir
deficitària en cereals.
.............................................................................................................................................................
3. Catalunya, la fàbrica d’Espanya
La indústria tèxtil catalana va ser el primer sector a mecanitzar-se i, entre 1830 i 1860, es van
generalitzar els vapors. A partir de 1860, amb el fi d’aprofitar la força hidràulica dels rius,
van sorgir les colònies industrials.
n
© VICENS VIVES
n
La industrialització espanyola es va caracteritzar per l’escassa capacitat de compra de la població, la falta d’inversions, l’escassedat de fonts d’energia i una posició allunyada d’Espanya
respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa. Davant de la competència estrangera,
Espanya va recórrer al proteccionisme.
.............................................................................................................................................................
1

2. NOU POLIS 4. Resums dels apartats
T5
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
4. Mineria i siderurgia
n
La producció minera va quedar en bona part en mans estrangeres i destinada a l’exportació.
Les dues principals activitats mineres, a partir de 1868, eren l’extracció de carbó i de ferro,
minerals indispensables per a la industrialització.
n
La siderúrgia a Andalusia va sucumbir en no accedir al carbó de coc. Astúries també va allotjar forns, però finalment es va consolidar al País Basc, que exportava ferro a la Gran Bretanya
a canvi de la importació de carbó de coc, de més poder calorífic.
n
A Catalunya, la mecanització del sector tèxtil va impulsar la creació d’empreses metal·lúrgiques
de transformació i de construccions mecàniques.
.............................................................................................................................................................
5. Transport, comerç i finances
n
La xarxa ferroviària es va iniciar a mitjan segle XIX, amb materials importats i seguint una
estructura radial que dificultava els intercanvis amb la resta d’Europa. Però malgrat les seves
deficiències, va ser un gran progrés per al transport de persones i mercaderies.
n
La pèrdua del mercat americà va fer orientar la producció industrial cap al mercat espanyol.
Per defensar-se de la competència, els industrials van demanar la imposició de mesures proteccionistes.
n
La necessitat de capitals va comportar la renovació del sistema bancari espanyol (Llei de
Bancs del 1856). També es van constituir les borses de Barcelona i de Madrid i l’any 1868 es
va crear una nova moneda oficial, la pesseta.
.............................................................................................................................................................
6. L’impuls de la Segona Revolució Industrial
n
A finals del segle XIX l’agricultura va patir una greu crisi a causa de la importació de cereals a preus més barats. Això va ocasionar una caiguda dels ingressos agraris i va impulsar
l’aplicació de mesures proteccionistes.
n
Així mateix, la viticultura va patir la plaga de la fil·loxera procedent de França, cosa que va
comportar la desaparició de gairebé tots els ceps.
n
En aquest període es va iniciar la utilització de l’electricitat i el petroli:
– L’electricitat va possibilitar una mecanització més àmplia i una disminució dels costos de
producció. Inicialment es va utilitzar en la il·luminació, i posteriorment el seu ús es va estendre a la indústria.
– La difusió del petroli i del motor d’explosió van generar la indústria de l’automòbil. El
1904 es va crear la marca automobilística Hispano-Suiza.
També es van desenvolupar altres sectors industrials, com el metal·lúrgic (construccions mecàniques, indústria naval) i el químic.
n
© VICENS VIVES
n
Des de finals del segle XIX, la industrialització es va expandir i es va dibuixar una Espanya
amb profunds desequilibris: zones fortament industrialitzades, com Catalunya i el País Basc,
així com Madrid, València i Astúries, es combinaven amb regions basades en una economia
agrària i tradicional, com Canàries, Galícia, Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia.
.............................................................................................................................................................
2

3. NOU POLIS 4. Resums dels apartats
T5
Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
7. La societat espanyola i catalana del segle XIX
n
La societat es va transformar, però el domini del sector agrícola a Espanya va fer que la influència modernitzadora de la burgesia fos bastant dèbil.
n
Les noves classes dirigents van ser:
– La noblesa terratinent, que conservava la propietat de bona part de les terres.
– L’alta burgesia, que compartia l’hegemonia social i el control econòmic amb la noblesa.
Era la propietària de les noves indústries.
– La classe mitjana, que es va desenvolupar escassament.
n
El 65% de la població espanyola eren pagesos, dels quals el 80% no eren propietaris de les
terres que treballaven, sinó arrendataris o jornalers. Les seves condicions de vida eren molt
precàries, i van protagonitzar nombroses revoltes. Tanmateix, a Catalunya, els sistemes de
tinença de la terra van donar més seguretat a la pagesia, que gaudia de millors condicions
que a la resta d’Espanya.
n
A les ciutats, amb els artesans i empleats del sector serveis, va sorgir el proletariat industrial.
El número d’obrers era relativament petit i es concentrava a Catalunya. Les condicions precàries de vida i de treball d’aquest grup social afectaven també les dones i els nens.
.............................................................................................................................................................
8. Els orígens del moviment obrer
n
Els primers moviments obrers es van concretar en:
– Accions de caràcter luddista, com els successos d’Alcoi, el 1821, i l’incendi de la fàbrica
Bonaplata, el 1835.
– La fundació dels primers sindicats a Barcelona, cap al 1840, i la primera vaga general a
Espanya, el 1855.
– La creació de la Federació Espanyola de l’AIT, el 1870, via d’entrada de l’anarquisme i del
marxisme.
n
El marxisme va tenir més influència entre les classes populars de Madrid, el País Basc i Astúries. Defensava l’acció política, i va crear el Partit Socialista Obrer Espanyol (1879) i la Unió
General de Treballadors (1888).
n
L’anarquisme va prendre una singular força entre els obrers de Catalunya i els pagesos andalusos. A finals de segle, va predominar el sector que fomentava l’acció directa contra el
capitalisme. Més endavant, va sorgir el sector anarcosindicalista, i es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT).
© VICENS VIVES
.............................................................................................................................................................
3