SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
Download to read offline
CAROLINA DOMÍNGUEZ
I
MARTA FERRANDO
TIRANT LO BLANCH
1.La vida de Joanot Martorell.
1.1. Els quatre grans enfrontaments.
1.2. Martorell i el Tirant.
2.Tirant Lo Blanc. Una novela total.
3.Estructura del Tirant Lo Blanc.
4.Espai i temps.
5.Estil de la novel·la.
6.Bibliografia.
ÍNDEX:
-Va nàixer a Gandia, entre l’any 1405 i 1411.
-Pertanyia a una família noble valenciana lligada a la
cort ducal de Gandia i a la cort reial de Martí Humà.
-Al 1435, Joanot Martorell va ser declarat hereu
universal a causa de la mort del seu pare i va haver
d’afrontar el manteniment de la família i nombrosos
deutes.
-Va ser un cavaller vigorós i va fer llargues estades a
Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de
diverses lluites cavalleresques a les quals era
aficionat.
La vida de Joanot Martorell
1. L’any 1437, es va produir un incident que va contribuir a empitjorar la
situació familiar: Joanot Martorell va desafiar el seu cosí Joan de Montpalau,
que s’havia promés en matrimoni secret amb Damiata, la germana menuda de
Joanot. Però aquest, s'havia negat a casar-se. Joanot Martorell va viatjar a
Londres degut al seu desig de celebrar una batalla a ultrança, es a dir, a mort,
amb el seu cosí per a reparar l’honor familiar. Però el combat no es va dur a
terme mai i el conflicte es va resoldre amb un acord econòmic entre les dues
parts.
2.L'any 1442, contra Jaume Ripoll.
3.L'any 1442 contra Felip Boil, a causa d'un testimoni gràfic
4. Entre 1444 i 1450, va tindre lloc l’afer amb don Gonçalvo Hijar per un
deute que aquest havia contret amb Martorell a propòsit de la venta d’unes
possessions. Ambdós cavallers van desafiar-se a mort però, no hi va haver cap
combat.
ELS 4 GRANS ENFRONTAMENTS
-Joanot Martorell va ser un amant de la
literatura.
- A l’any 1460, va començar a escriure El
Tirant lo Blanc.Una obra, rica i complexa,
insòlita i diferent i és per això que el seu nom
està entre els millors autors de la literatura
valenciana i universal.
- Va morir entre el març i l’abril de 1465
,solter i sense descendència.
-Joanot Martorell va empenyorar el
manuscrit de Tirant a Galba per 150 sous. És
bastant possible que Martorell acabara la
seua obra abans de morir i que la intervenció
de Martí de Galba es limitara a preparar el
manuscrit per a la impremta, en redactar el
títols dels capítols i hi fera algunes esmenes.
MARTORELL I EL TIRANT
-Obra considerada un dels màxims exponents de la novel·la
cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià.
-Va ser escrita entre el 1460 i el 1464, publicada a València
l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497.
-En el segle XVI, va ser traduïda al castellà, a l'italià i al
francès i modernament ho ha estat a l'anglès i a moltes altres
llengües.
-Aquesta obra va ser dedicada a l'infant Ferran de Portugal,
germà del rei català Pere el Conestable.
-És una novel.la molt ambiciosa, on Martorell combina
aspectes còmics amb tràgics, la narració de estratègies i
batalles amb la historia sentimental i eròtica, alterna un to
teatral i solemne amb un altre de col·loquial i directe i,
incorpora i integra tota mena d'estímuls literaris
d’informacions i d'experiències, de continguts i de models.
TIRANT LO BLANC. UNA NOVELA TOTAL.
-El tema de l’amor és tan important com la
guerra, fins i tot l’element heroic està
subordinat a l'eròtic.
-També destaca com a novel·la psicològica, ja
que s'adverteix un afany d’aprofundir en la
vida personal dels personatges i les seues
motivacions. De fet, les seues personalitats es
van dibuixant de manera gradual per mitjà del
que diuen i del que fan. Per tant, això, fa que
els personatges estiguen enriquits i
humanitzats.
-L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines
-Està narrada en tercera persona per un narrador que gairebé no hi intervé.
-La novel·la es troba dividida en cinc parts, corresponents als espais per on es mou el
protagonista:
La 1ª part consta de 97 capítols i ocorre a Anglaterra. Tirant es nomenat cavaller, intervé en
diversos tornetjos i és proclamat el millor cavaller de les festes.
La 2ª part: del capítol 98 al 114. Se situa a Sicília i a Rodes. A Rodes Tirant socorre la ciutat i
aconsegueix fer fugir als moros.
La 3ª part: del capitol 115 al 296. L’acció transcorre a l’imperi grec.. Tirant arriba a
Constantinoble amb la seua gent, on els combats es barregen amb les intrigues cortesanes i
els amors de Tirant i els seus amics.
És la part central de l’obra, és la més extensa, on apareixen tots els elements característics:
escenes bel·liques, humor, sensualisme i erotisme en un marc de ficció amb voluntad realista.
ESTRUCTURA DEL TIRANT
La 4ª part : del capítol 297 -407. Transcorre al nord d’Àfrica on Tirant aconsegueix
conquerir-lo i converteix milers d’infidels al cristianisme.
La 5ª part consta de 79 capítols. En aquesta,Tirant torna a Constantinoble i derrota
definitivament els turcs es casa amb la filla de l’emperador i aquest l'anomena Cèsar i
hereu de l’imperi. Però Tirant emmalalteix i mor; com també l’emperador i Carmesina
que no poden suportar la seua mort. Finalment Hipòlit es casa amb l’emperadriu i és
nomenat emperador.
ESPAI I TEMPS
En el Tirant, l'acció es posterior a l'època en que viu i
escriu Joanot Martorell, a diferencia del Curial.
Algunes de les aventures del Tirant són resultat de
l’observació de la vida real del segle XV, que estava plena de
cavallers que participaven tant en justes, tornejos i passos
d’armes com en la guerra normal.
Martorell reflecteix amb fidelitat els usos i costums
cavallerescos de l’època i en fa una descripció detallada de
l’ambient, la roba, les estratègies i les lletres de batalles.
Al final de l’edat mitjana la cavalleria i l’estament de
cavallers entren en decadència davant l’empenta de la nova
classe social dels burgesos, on els conflictes no es poden
resoldre en una batalla d’ultrança. A causa d'això, Martorell
ESTIL
 Dos estils:
1.To solemne, oratori, subjecte als cànons de la prosa renaixentista.
Estil culte i filigranat, fins i tot pedant.
1.Personatges que parlen en un diàleg breu, tallant i familiar. La prosa
adquireix un to col·loquial, ple de matisos i de gràcia on les expressions
casolanes, els refranys, els jocs de paraules i les vives exclamacions fan
del Tirant la millor novel·la catalana.
BIBLIOGRAFIA:
http://www.escriptors.cat/autors/martorellj/pagina.php?id_sec
=981
https://ca.wikipedia.org/wiki/Joanot_Martorell
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tirant_lo_Blanc
http://blocs.xtec.cat/iesbaixemporda/?page_id=84
Llibre de text de valencià: llengua i literatura

More Related Content

What's hot (20)

Literatura trobadoresca
Literatura trobadorescaLiteratura trobadoresca
Literatura trobadoresca
 
Ausiàs March
Ausiàs MarchAusiàs March
Ausiàs March
 
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIIILiteratura Medieval Catalana s.XII-XIII
Literatura Medieval Catalana s.XII-XIII
 
El segle XV
El segle XVEl segle XV
El segle XV
 
Novel La Cavalleresca
Novel La CavallerescaNovel La Cavalleresca
Novel La Cavalleresca
 
La decadència
La decadènciaLa decadència
La decadència
 
6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca6 La novela cavalleresca
6 La novela cavalleresca
 
La Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon MuntanerLa Crònica de Ramon Muntaner
La Crònica de Ramon Muntaner
 
El realisme
El realismeEl realisme
El realisme
 
Bernat metge. Lo Somni
Bernat metge. Lo SomniBernat metge. Lo Somni
Bernat metge. Lo Somni
 
Bernat Metge
Bernat MetgeBernat Metge
Bernat Metge
 
La Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume ILa Crònica de Jaume I
La Crònica de Jaume I
 
Renaixença
RenaixençaRenaixença
Renaixença
 
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
Tirant lo blanc power personatges masculins ànnia, coral, a. guanter, a. pavó...
 
Lo pi de formentor
Lo pi de formentorLo pi de formentor
Lo pi de formentor
 
Ausiàs March
Ausiàs March Ausiàs March
Ausiàs March
 
Joanot Martorell
Joanot MartorellJoanot Martorell
Joanot Martorell
 
Clementina arderiu, power
Clementina arderiu, powerClementina arderiu, power
Clementina arderiu, power
 
L’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A CatalunyaL’Edat Moderna A Catalunya
L’Edat Moderna A Catalunya
 
Curial e güelfa
Curial e güelfaCurial e güelfa
Curial e güelfa
 

Similar to 7 Tirant lo Blanch

Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1carme_d
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocPilar Gobierno
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)anabelmg5
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)anabelmg5
 
La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVSumy El Amri
 
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv  nacho alessandriLa prosa catalana del segle xv  nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv nacho alessandriNachoAlessandri
 
Joanot martorell biografia de l'autor jordina, rocío, maria, asma
Joanot martorell biografia de l'autor jordina, rocío, maria, asmaJoanot martorell biografia de l'autor jordina, rocío, maria, asma
Joanot martorell biografia de l'autor jordina, rocío, maria, asmaimsosu
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvromerillaa
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVguestf610e697
 
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordiTirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordiimsosu
 

Similar to 7 Tirant lo Blanch (20)

1
11
1
 
La narrativa medieval
La narrativa medievalLa narrativa medieval
La narrativa medieval
 
Literatura catalana
Literatura catalanaLiteratura catalana
Literatura catalana
 
Literatura catalana
Literatura catalanaLiteratura catalana
Literatura catalana
 
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1Novel·La  Cavalleresca  Catalana  O K 1
Novel·La Cavalleresca Catalana O K 1
 
La narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barrocLa narrativa medieval fins barroc
La narrativa medieval fins barroc
 
Tirant Lo Blanc
Tirant Lo BlancTirant Lo Blanc
Tirant Lo Blanc
 
La_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptxLa_prosa_medieval.pptx
La_prosa_medieval.pptx
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)
 
La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)La prosa catalana del segle xv (2)
La prosa catalana del segle xv (2)
 
Tirant lo blanc
Tirant lo blancTirant lo blanc
Tirant lo blanc
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
La prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XVLa prosa catalana del segle XV
La prosa catalana del segle XV
 
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv  nacho alessandriLa prosa catalana del segle xv  nacho alessandri
La prosa catalana del segle xv nacho alessandri
 
Joanot martorell biografia de l'autor jordina, rocío, maria, asma
Joanot martorell biografia de l'autor jordina, rocío, maria, asmaJoanot martorell biografia de l'autor jordina, rocío, maria, asma
Joanot martorell biografia de l'autor jordina, rocío, maria, asma
 
Joanot martorell
Joanot martorellJoanot martorell
Joanot martorell
 
La prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xvLa prosa catalana del segle xv
La prosa catalana del segle xv
 
Tirant
TirantTirant
Tirant
 
La narrativa al segle XV
La narrativa al segle XVLa narrativa al segle XV
La narrativa al segle XV
 
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordiTirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
Tirant final els personatges masculins guillem, isaac, adrià, jordi
 

More from Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
 

More from Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (20)

La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca La poesia trobadoresca
La poesia trobadoresca
 
La romanització i l'origen de les llengües romàniques
La romanització i l'origen de les llengües romàniquesLa romanització i l'origen de les llengües romàniques
La romanització i l'origen de les llengües romàniques
 
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació am...
 
Temes literatura 11-16 Oxford
Temes literatura 11-16 OxfordTemes literatura 11-16 Oxford
Temes literatura 11-16 Oxford
 
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
10 la poesia de miquel martí i pol ha aconseguit un gran ressò social. explic...
 
9 descriu les característiques bàsiques de la poesia actual
9 descriu les característiques bàsiques de la poesia actual9 descriu les característiques bàsiques de la poesia actual
9 descriu les característiques bàsiques de la poesia actual
 
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
8 explica les característiques més importants de la producció poètica de salv...
 
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
7 Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
 
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
6 Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des...
 
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la soc...
 
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,...
 
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels pe...
 
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
1 Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la G...
 
Enric Valor, per Isabela Martínez i Joan Femenia
Enric Valor, per Isabela Martínez i Joan FemeniaEnric Valor, per Isabela Martínez i Joan Femenia
Enric Valor, per Isabela Martínez i Joan Femenia
 
Temes literatura 1-5 Oxford
Temes literatura 1-5 OxfordTemes literatura 1-5 Oxford
Temes literatura 1-5 Oxford
 
La Renaixença
La RenaixençaLa Renaixença
La Renaixença
 
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIIILiteratura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
Literatura catalana dels segles XVI, XVII I XVIII
 
Jaume Roig
Jaume RoigJaume Roig
Jaume Roig
 
6 Ausiàs March
6 Ausiàs March6 Ausiàs March
6 Ausiàs March
 
La poesia trobadoresca, per Quique Viana i Alex Garde
La poesia trobadoresca, per Quique Viana i Alex GardeLa poesia trobadoresca, per Quique Viana i Alex Garde
La poesia trobadoresca, per Quique Viana i Alex Garde
 

Recently uploaded

Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestreignasi23
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (6)

Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n TrimestreCurs de Català - Continguts del 2n Trimestre
Curs de Català - Continguts del 2n Trimestre
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓI BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
I BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR 4t PROGRAMACIÓ I DIGITALITZACIÓ
 
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 

7 Tirant lo Blanch

  • 2. 1.La vida de Joanot Martorell. 1.1. Els quatre grans enfrontaments. 1.2. Martorell i el Tirant. 2.Tirant Lo Blanc. Una novela total. 3.Estructura del Tirant Lo Blanc. 4.Espai i temps. 5.Estil de la novel·la. 6.Bibliografia. ÍNDEX:
  • 3. -Va nàixer a Gandia, entre l’any 1405 i 1411. -Pertanyia a una família noble valenciana lligada a la cort ducal de Gandia i a la cort reial de Martí Humà. -Al 1435, Joanot Martorell va ser declarat hereu universal a causa de la mort del seu pare i va haver d’afrontar el manteniment de la família i nombrosos deutes. -Va ser un cavaller vigorós i va fer llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat. La vida de Joanot Martorell
  • 4. 1. L’any 1437, es va produir un incident que va contribuir a empitjorar la situació familiar: Joanot Martorell va desafiar el seu cosí Joan de Montpalau, que s’havia promés en matrimoni secret amb Damiata, la germana menuda de Joanot. Però aquest, s'havia negat a casar-se. Joanot Martorell va viatjar a Londres degut al seu desig de celebrar una batalla a ultrança, es a dir, a mort, amb el seu cosí per a reparar l’honor familiar. Però el combat no es va dur a terme mai i el conflicte es va resoldre amb un acord econòmic entre les dues parts. 2.L'any 1442, contra Jaume Ripoll. 3.L'any 1442 contra Felip Boil, a causa d'un testimoni gràfic 4. Entre 1444 i 1450, va tindre lloc l’afer amb don Gonçalvo Hijar per un deute que aquest havia contret amb Martorell a propòsit de la venta d’unes possessions. Ambdós cavallers van desafiar-se a mort però, no hi va haver cap combat. ELS 4 GRANS ENFRONTAMENTS
  • 5. -Joanot Martorell va ser un amant de la literatura. - A l’any 1460, va començar a escriure El Tirant lo Blanc.Una obra, rica i complexa, insòlita i diferent i és per això que el seu nom està entre els millors autors de la literatura valenciana i universal. - Va morir entre el març i l’abril de 1465 ,solter i sense descendència. -Joanot Martorell va empenyorar el manuscrit de Tirant a Galba per 150 sous. És bastant possible que Martorell acabara la seua obra abans de morir i que la intervenció de Martí de Galba es limitara a preparar el manuscrit per a la impremta, en redactar el títols dels capítols i hi fera algunes esmenes. MARTORELL I EL TIRANT
  • 6. -Obra considerada un dels màxims exponents de la novel·la cavalleresca en llengua catalana i del segle d'or valencià. -Va ser escrita entre el 1460 i el 1464, publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497. -En el segle XVI, va ser traduïda al castellà, a l'italià i al francès i modernament ho ha estat a l'anglès i a moltes altres llengües. -Aquesta obra va ser dedicada a l'infant Ferran de Portugal, germà del rei català Pere el Conestable. -És una novel.la molt ambiciosa, on Martorell combina aspectes còmics amb tràgics, la narració de estratègies i batalles amb la historia sentimental i eròtica, alterna un to teatral i solemne amb un altre de col·loquial i directe i, incorpora i integra tota mena d'estímuls literaris d’informacions i d'experiències, de continguts i de models. TIRANT LO BLANC. UNA NOVELA TOTAL.
  • 7. -El tema de l’amor és tan important com la guerra, fins i tot l’element heroic està subordinat a l'eròtic. -També destaca com a novel·la psicològica, ja que s'adverteix un afany d’aprofundir en la vida personal dels personatges i les seues motivacions. De fet, les seues personalitats es van dibuixant de manera gradual per mitjà del que diuen i del que fan. Per tant, això, fa que els personatges estiguen enriquits i humanitzats.
  • 8. -L'obra té 487 capítols i més de 800 pàgines -Està narrada en tercera persona per un narrador que gairebé no hi intervé. -La novel·la es troba dividida en cinc parts, corresponents als espais per on es mou el protagonista: La 1ª part consta de 97 capítols i ocorre a Anglaterra. Tirant es nomenat cavaller, intervé en diversos tornetjos i és proclamat el millor cavaller de les festes. La 2ª part: del capítol 98 al 114. Se situa a Sicília i a Rodes. A Rodes Tirant socorre la ciutat i aconsegueix fer fugir als moros. La 3ª part: del capitol 115 al 296. L’acció transcorre a l’imperi grec.. Tirant arriba a Constantinoble amb la seua gent, on els combats es barregen amb les intrigues cortesanes i els amors de Tirant i els seus amics. És la part central de l’obra, és la més extensa, on apareixen tots els elements característics: escenes bel·liques, humor, sensualisme i erotisme en un marc de ficció amb voluntad realista. ESTRUCTURA DEL TIRANT
  • 9. La 4ª part : del capítol 297 -407. Transcorre al nord d’Àfrica on Tirant aconsegueix conquerir-lo i converteix milers d’infidels al cristianisme. La 5ª part consta de 79 capítols. En aquesta,Tirant torna a Constantinoble i derrota definitivament els turcs es casa amb la filla de l’emperador i aquest l'anomena Cèsar i hereu de l’imperi. Però Tirant emmalalteix i mor; com també l’emperador i Carmesina que no poden suportar la seua mort. Finalment Hipòlit es casa amb l’emperadriu i és nomenat emperador.
  • 10. ESPAI I TEMPS En el Tirant, l'acció es posterior a l'època en que viu i escriu Joanot Martorell, a diferencia del Curial. Algunes de les aventures del Tirant són resultat de l’observació de la vida real del segle XV, que estava plena de cavallers que participaven tant en justes, tornejos i passos d’armes com en la guerra normal. Martorell reflecteix amb fidelitat els usos i costums cavallerescos de l’època i en fa una descripció detallada de l’ambient, la roba, les estratègies i les lletres de batalles. Al final de l’edat mitjana la cavalleria i l’estament de cavallers entren en decadència davant l’empenta de la nova classe social dels burgesos, on els conflictes no es poden resoldre en una batalla d’ultrança. A causa d'això, Martorell
  • 11. ESTIL  Dos estils: 1.To solemne, oratori, subjecte als cànons de la prosa renaixentista. Estil culte i filigranat, fins i tot pedant. 1.Personatges que parlen en un diàleg breu, tallant i familiar. La prosa adquireix un to col·loquial, ple de matisos i de gràcia on les expressions casolanes, els refranys, els jocs de paraules i les vives exclamacions fan del Tirant la millor novel·la catalana.