1. LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA CIUTADANIA

2. La ciutadaniaantigagrecollatina A Roma el terme “civis”membreshomes,no eren esclaus, psresromans… A Grecia el terme “polités”(ciutadà) mateixosrequisits que a roma,peroalgunsd’aquestspodien participar al govern A tots dos llocs el ciutadà tenia unscertsdeures i destacava el deure de defensar la ciutatempunyant les armes,si era necessari

3. La ciutadania en la democràciagrega i en l’antiga Roma Grecia antiga petitestatindependent,procurava ser economicamentautosuficient. Ser cituadaparticiparactivament en la política,tasques de govern..i responsabilitatd’assistir a l’assemblea Principis que regien la participació a l’assemblea: Isonomiamateixosdeures i drets,totselsciutadans Isegoriamateixosdrets a expressar les opinions a l’assemblea Koioníacooperació per aconseguir el bépúblic Roma s’enténmésbécom un títolljurídic que permet reclamar certsdrets el ciutadàgaudia de protecciójudrídicaatorgada per les lleis i les institucions

4. Limitacions de la ciutadaniaantiga La doble arrel de l ciutadania moderna Ciutadaniaexcloentnomés eres ciutadans el homesadultsambcertsrequisits Només es considerava “lliures i iguals” alsmembres de la comunitatpolitica Elsdretsindividuals no estavensuficientmentproegits Tradició de la participació política a través de la deliberaciógrega. Forma part de la moderna idea republicana Tradició de la protecció legal delsdrets de la personaromà Forma part de la visió liberal actual

5. Ciutadania moderna Estatmodernvaconfigurantl’actualconcepte de ciutadanialligada a l’expressió “estat nacional” Jean Bodinamb el seuconceptesobiraniava dotar l’estat absolutista d’autonomia i poder absolut A l’estatenten per nacionalitatl’estatut legal pelqual una persona pertany a un estat Característiques: El dret de sòlciutadàquineix en el territori nacional El dret de sanges dona prioritat a la nacionalitatdels pares

6. Ciutadania i inclusió en l’estat Dretscivils Es un sèrie de dretsindividuals que intenten frenar elspossiblesabussos de l’estat i mantenir un àmbit de llibertat per a cada ciutadà Idees insnaturalistes,diversoscanvis: Indigenesamericanstractatscom a ésserslliures L’actad’Habeas Corpus va establir noves garanties per alsdetinguts El Bill of Rightsdiverses mesures per evitar abussosdelsgovernants La Declaració de drets de l’home i del ciutadà va influir en les declaracionsposteriors Una concepcióliberalSchmittmanté una separació entre les llibertatscivils i elsdretspolítics ConcepciórepublicanaHabermas,es considera la societat política com “una associació de membreslliures i igualsd’unacomunitat de dret” Concepciócomunitarista Charles Taylor, reclama mésatencióalsvinclesètnics i culturals

7. Dretspolítics Dretssocials,econòmics i culturals Inclisió de certsdretscomels de participació política talscom el sufragi universal, o el dret de vot a la dona Podem destacar Les esmenes de la constituciódelsEstatsUnitsd’Amèrica,rectifiquenl’abolició de l’esclavitud Les constitucions de la majoriadelspaïsos del món han reconegutelsdretspolítics de la dona Dret de l’educació, a l’associaciósindical,a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene. La constitució francesa reculll’obligació de l’estat de proporcionar ensenyamentprimarigratuït Bismark impulsa l’asseguraná de malaltia,pensions a la vellesa.. La constitucióalemanyadissenya el que serà “l’estat social de dret”

8. Ciutadania social H.Marshall,defineix la ciutadaniacom el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat Inclouelsdretssocialscom el teball,l’educació…entèscom a estat social de dret i no noméscom a estat liberal Historicament ha estatanomenat “estat de benestar”,que a soposat un gran avanç pero que no deixa de tenirproblemes esta afectant la possiblitatd’unestatsocil que satisfaci les exigències de la ciutadania social Pero aixòpotaconseguir-ho un estat de justícia,protegirelsdretssocials propis de la ciutadania social ,en un estat de justícia

9. Justícia i pertinença El fet de saber-se i sentir-se ciutadàpot motivar al individus a treballar-hi,enaquestconcepte Costatracional:lasocietat ha de ser justa Costatsentimental:llaços de pertinença que formen part de la nostraidentitat Aixídoncs la racionalitd de la justícia i el sentiment de pertinença han d’anar a la vegada per aconsegirciutadansplens i una democràcia sostenible En la decadadels 90 es posa d’actualitat el concepte de ciutadania que actualment te múltiples facetes. Dos tipusd’implicacions: El reconeixement de l ciutadania es refereix a la responsablitat que té cada societat L’exercici de la ciutadnia es refereix a la responsbilitat que correspon a cada persona en una societatquanexerceixcom a ciutadà Exercicidelsdeurescívics: minim exigible a tots Exercici del voluntariat:depèn de l generositat de cadascú

10. Ciutadaniaeconòmica Elsciutadanspolítics son també”ciutadanseconòmics” Això implica prendre’s una èticaa empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses a banda d’exercir la nostraciutadanicom a consumidorspracticant una ètica del consumjust L’avanç en aquestambits significa la participació significativa delsciutadans en decisionseconòmiquestenintcom a objectiul’eradiació de l pobresacom a pricipalobjectiud’unaeconomia al servei de les persones

11. Ciutadania civil Es refereix a llaçoscivils no polítics La participació de les persones en tottipusd’associacions i grups que prsegueixenfinslegítimsés la millorescola de civilitat En elsgrupsgeneratslliurement les persones prenen a participar i interessar-se per les qüestionspúbliques Escola de ciutadania Pero no totselssectors son beneficiosos per al bécomú. L’impulsètic que anima el millor de lalsocietat civil té la sevaexressió en tres punts: El voluntariatque s’organitza des de la gratuïtat i la generositatdelsciutadanspromocienen la solidaritatuniversalment Les professions que es legimitenpelservei que fan per l societ han d’assolirl’èticaprofessional,evitant el corporativisme,lacorrupció.. L’opinió pública neix de mantenirobert un debatsenseexclusionsarbitràries entre elsciutadansmitjançantl’uspúblic de la raó.augmentnt la claredat

12. Ciutadania intercultural La ciutadania no potetarjalligd un únicgrupcultural,permoltmajoritari que sigui. Perque es produieix un desequilibri entre el grupdominant i el minoritri Es basa en l’èticaintercultural,consisteix a no acontentar-se a assimilar les culturesrelegades a la triomfant, ni acceptartampoc la simple coexistènciadelsgrupsculturals en guetos separatssinó invitar a un verdaderdiàleg entre elsdiferentsgrups

13. Ciutadania cosmopolita Es un dieal que pot ser que algundia es fagirealitat si enshoprenemseriosmentcom un objectiu Consisteix en que construïm un mónontothom es considericiutadà de ple dret en qualsevollloc del planeta sentint-se part activa i responsable en la marxa del món Cal universlitzarelsdretshumans de la primera,segona i tercera generació,apostant per una globalitzacióètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia