1. 1. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799-1815)
1. DE CÒNSOL A EMPERADOR
2. L’ÈPOCA DE LES CONQUESTES NAPOLEÒNIQUES
3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
2. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
1. EL CONGRÈS DE VIENA (1815)
3. LIBERALISME I NACIONALISME
1. LES REVOLUCIONS DE 1820
2. LES REVOLUCIONS DE 1830
3. LES REVOLUCIONS DE 1848
4. LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA
L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799-1815)
L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
2. 1. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799-1815)
1. 1. DE CÒNSOL A EMPERADOR
El 1799 Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política es va encaminar a
consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de
l'absolutisme i allunyant del poder els sectors més radicals.
Algunes de les reformes que va emprendre van ser:
Va permetre el retorn dels exiliats.
Va firmar un acord amb l'Església per restablir la pau religiosa.
Va imposar el càrrec de prefectes, que feien complir les ordres del govern
a les províncies.
Va promulgar un codi civil, un conjunt de normes i lleis comunes per a tot
l'Estat.
Napoleó va guanyar prestigi per la seva capacitat per governar i pacificar el
país, i així es va fer coronar Emperador (2 de desembre de 1804), a imitació
3. A dalt, “La coronació de Napoleó”, de Jacques-
Louis David.
4. 1. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799-1815)
1. 2. L’ÈPOCA DE LES CONQUESTES NAPOLEÒNIQUES
Napoleó va derrotar els monarques absoluts europeus que s'havien
aliat per lluitar contra la França revolucionària.
L'exèrcit napoleònic va aconseguir conquerir gran part d'Europa,
formant l’Imperi Napolèonic, que s'estenia des d'Alemanya a
Espanya, a excepció de Gran Bretanya.
Per assegurar-ne el control, va col·locar al tron d'aquests països
familiars o generals del seu exèrcit. A Espanya, va ser el seu germà,
Josep Bonaparte i, conegut amb el sobrenom de “Pepe Botella”.
L'ocupació de Napoleó va comportar la imposició de les idees
revolucionàries en aquests països:
Supressió dels drets senyorials, del delme i dels privilegis nobiliaris.
La proclamació de la llibertat econòmica, el dret a la propietat i la
llibertat religiosa.
5.
6.
7. 1. L’IMPERI NAPOLEÒNIC (1799-1815)
1. 3. LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ
L'ocupació de Napoleó va afavorir també els interessos materials
francesos per sobre dels ideals revolucionaris: cobrar impostos, fer
negocis i apropiar-se de riqueses, a més d'imposar reis estrangers (com
el cas d'Espanya).
Així, l'efecte contrari que es va aconseguir és l'aparició d'un sentiment
nacionalista i patriòtic en els territoris ocupats. Espanya va ser el
primer país que es va aixecar en armes (1808); més tard, el 1814,
Napoleó va ser vençut a Rússia, i el 1815, finalment, vençut a Waterloo
(Bèlgica); va ser desterrat a l'illa de Santa Elena on va morir el 1821.
9. 2. L’EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
EL CONGRÈS DE VIENA (1815)
Els estats vencedors de Napoleó es van reunir (1814-1815) en el
que s'anomenarà el Congrés de Viena amb l'objectiu de
restaurar l'absolutisme monàrquic.
Les grans potències de Rússia, Regne Unit, Prússia i Àustria van
remodelar el mapa d'Europa en benefici seu, van tornar França a
les fronteres anteriors i l'Imperi Napoleònic es va dividir entre els
vencedors.
Tres potències (Rússia, Àustria i Prússia) van signar un acord, la
Santa Aliança, pel qual davant de qualsevol amenaça de
revolució liberal, s'ajudarien per intervenir militarment.
10.
11. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
Malgrat l'aparent retorn a l'Antic Règim, la
Revolució Francesa havia influït a molts
països europeus, i el liberalisme i el
nacionalisme es van oposar a l'Europa de
la Restauració.
Així, a partir de 1820 es donaran a Europa
moviments nacionalistes de dos tipus:
Independentistes, dins de l'Imperi
Otomà o turc, i l'Austrohongarès, que
buscaven separar-se dels respectius
imperis.
Unificadors en el cas d'Alemanya i Itàlia
quan el que es pretenia era unificar tots
els territoris per formar un sol estat.
La força del liberalisme i del nacionalisme
es demostrarà en tres onades
revolucionàries que van anar enfonsant
l'Europa de la Restauració.
12. Liberalisme i nacionalisme
Què és el liberalisme?
És un sistema polític que fonamenta la
societat en l'individu lliure que és ciutadà,
i el conjunt de ciutadans constitueixen la
nació, que té la sobirania.
L'Estat ha de garantir els drets i les
llibertats fonamentals de totes les
persones; el sistema polític on les decisions
sorgeixen d'una assemblea, el Parlament,
elegida per sufragi, que elabora les lleis.
Defensa la necessitat d'una constitució que
asseguri la divisió de poders, no permetent
l'absolutisme o la tirania.
Què és el nacionalisme?
És una ideologia política que es basa en el
dret dels pobles a decidir sobre ells
mateixos i a defensar la seva sobirania.
“Nació” es pot definir de moltes maneres,
però de forma general és el conjunt
d'individus que tenen una sèrie de lligams
culturals propis (religió, llengua, tradicions,
passat històric...) i que volen viure en
comunitat.
El nacionalisme es va estendre al llarg del
segle s.XIX en defensa d'una Europa de
nacions lliures enfront de l'Europa de la
Restauració i dels imperis absolutistes i
dominadors.
L'objectiu dels moviments nacionalistes era
fer coincidir la nació amb l'Estat, o el que
és el mateix, que cada nació i les seves
fronteres tingués el seu govern.
13. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
3.1. REVOLUCIONS DE 1820
Grècia va proclamar la independència contra l'Imperi
Turc.
Altres aixecaments liberals van ser aturats per l'exèrcit de
la Santa Aliança.
També a Amèrica les colònies espanyoles es van
enfrontar a Espanya, es van declarar independents i es
va imposar un règim liberal.
14. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
3.2. REVOLUCIONS DE 1830
Aquesta segona onada revolucionària es va produir a
Europa Central i Occidental i va tenir més repercussió.
Allà on va triomfar es va aconseguir:
Substitució de l'absolutisme per un sistema constitucional, on la
burgesia tenia el poder, però encara era conservador (p.ex. el sufragi
era censatari).
Exemples de revolucions:
França s'enderroca el monarca absolut (Carles X).
Bèlgica s'independitza d'Holanda.
16. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
3.3. REVOLUCIONS DE 1848 “LA PRIMAVERA DELS POBLES”
Tingueren lloc a Europa
Occidental: França,
Imperi Austríac, Prússia,
Itàlia, on es van aixecar
contra els imperis o els
regnes opressors
(Austríac, Prussià..).
Es diferencia de les
anteriors perquè van ser
més radicals i va
17. 3. LIBERALISME I NACIONALISME
3.4. LES UNIFICACIONS D’ITÀLIA I ALEMANYA
A la segona meitat
del segle XIX (entre
1860-1870) es va
produir la unificació
d'Itàlia i Alemanya,
