Presentació sobre les Revolucions liberals i els Nacionalisme.

1. TEMA 2:ELS MOVIMENTS LIBERALS
I NACIONALS (1789-1871)
2a Part: RESTAURACIÓ/LIBERALISME/NACIONALISME

2. LA RESTAURACIÓ, EL LIBERALSIME I EL NACIONALISME
1. LA RESTAURACIÓ
2. EL CONCEPTE DE LIBERALISME
3. EL CONCEPTE DE NACIONALISME
4. LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES
4.1 Les Revolucions de 1820
4.2 Les Revolucions de 1830
4.3 Les Revolucions de 1848
5. LA UNIFICACIÓ ITALIANA
6. LA UNIFICACIÓ ALEMANA

3. 1. LA RESTAURACIÓ

4. • El juny de 1815 Napoleó va ser derrotat en la Batalla de Waterloo.
• A finals del 1815, les potències vencedores de Napoleó (Àustria, Prússia, Rússia i
Anglaterra) es van reunir en el Congrés de Viena, per tal d’idear un sistema polític que
donara estabilitat i que evitara noves revolucions com la de França.

5. • Este nou sistema polític, que es coneixerà com EL SISTEMA DE LA
RESTAURACIÓ (1815 – 1848), es basarà en:
 la tornada de l’Antic Règim (absolutisme, societat estamental …)
 la tornada dels monarques que havien perdut el seu tron per les guerres
revolucionàries i napoleòniques (Lluís XVIIIi Ferran VII)
 la recomposició del mapa polític d’Europa:
•Rússia: annexió de part de Polònia (va ocupar dos terços del seu
territori) i va mantenir Finlàndia i Bessaràbia.
•Àustria: annexió dels regnes de Llombardia i del Véneto i va
passar a administrar els ducats de Parma, Módena i Toscana.
•Prússia: va obtindre part de Saxònia i Renània.
•Van aparèixer nous estats com el regne dels Països Baixos
(Holanda i Bèlgica).

8. Talleyrand
Alexandre I de Rússia Metternich
Francesc I d’Àustria

9. • En el Congrés de Viena també es va constituir La Santa Aliança, on Rússia ,
Prússia i Àustria es comprometien a:
 defendre el nou ordre de la Restauració front a les revolucions
 ajudar-se mútuament en cas de problemes interns

10. • Amb el sistema de la Restauració, l’Absolutisme va tornar a regnar en Europa, però no
tot va tornar a ser com abans:
 les monarquies van haver de fer certes reformes (molt moderades) per evitar
futures protestes.
 en els llocs on la Restauració va tractar de ser total i absoluta (com en Espanya), la
situació va ser cada vegada més inestable fins que van acabar per produir-se noves
revolucions (1820).
 en aquells llocs on es va passar de fer certes reformes (carta atorgada de lluís XVIII
en França) a un govern cada vegada més absolut i conservador (amb Carles X) acabaran
produint-se noves revolucions (1830).

11.  A pesar dels intents dels monarques absoluts per mantenir l’Antic Règim, en el
període 1815 – 1848, va quedar clar que este sistema havia entrat en crisi.
 La Revolució Francesa havia fet sorgir noves idees i nous valors inspirats en les idees
de la I·lustració: el Liberalisme i el Nacionalisme.

12. 2. EL CONCEPTE DE LIBERALISME

13. • El concepte “Liberalisme” fa referència a una nova doctrina política i econòmica que es
va desenvolupar al llarg del segle XIX en Europa i que s’oposarà a les idees de l’Antic Règim
(l’Absolutisme, la societat estamental, el Règim feudal).
• Com a doctrina política les seues principals idees van ser la defensa de:
 la sobirania nacional (el poder resideix en el poble).
 la separació de poders:
• el poder legislatiu en mans d’un parlament / corts (elegit per sufragi)
• el poder executiu en mans del rei o del president de la república
• el poder judicial en mans dels jutges
 tota una sèrie de llibertats individuals (llibertat d’expressió, igualtatavant la llei,
tolerància religiosa, llibertat de treball,…)
 la implantació de règims constitucionals = que totes estes idees quedaren
reflectides en una Constitució escrita.

14. • Al llarg del segle XIX van anar observant-se dues postures diferents dins del liberalisme:
 EL LIBERALISME DOCTRINARI (MÉS CONSERVADOR):
• defensarà el sufragi censatari (sols voten els més rics
• partidari de retallar les llibertats individuals
 EL LIBERALISME DEMOCRÀTIC (MÉS PROGRESSISTA):
• defensarà el sufragi universal masculí (voten tots els homes majors d’edat)
• partidari de mantenir totes les llibertats individuals

15. 3. EL CONCEPTE DE NACIONALISME

16. • El concepte “Nacionalisme” fa referència a una nova corrent de pensament que
es va desenvolupar al llarg del segle XIX en Europa i que defensava la independència
política i el respecte a les peculiaritats lingüístiques, històriques i culturals dels pobles.
• S’exaltarà a la Nació com entitat sobirana front als monarques absoluts (per tant, el
Nacionalisme defensarà coses similars al Liberalisme: sobirania nacional, divisió de
poders, limitació del poder reial, llibertats individuals, …).
• El Nacionalisme tindrà especial relevància en territoris que estaven sotmesos a un
poder estranger (per exemple, Grècia) o en territoris que aspiraven a formar un estat
polític unit i independent (per exemple, Itàlia o Alemanya).
• Al llarg del segle XIX, el moviment nacionalista va desenvolupar una consciència
nacional basada en la llengua, la història i la cultura comunes.

17. 4. LES REVOLUCIONS BURGESES

18. • Durant l’època de la Restauració (1815 – 1848) es van produir tres onades
revolucionàries contra els ideals absolutistes.
• Aquestes revolucions es coneixen com les Revolucions liberals burgeses.

20. 4.1 LES REVOLUCIONS DE 1820

21. • Es van iniciar en Espanya, amb el colp d’Estat del General Riego contra la política
absolutista de Ferran VII.
• Ferran VII es va veure obligat a acceptar la Constitució de 1812.
• S’iniciava un govern liberal que duraria tres anys conegut com el Trienni liberal
(1820 – 1823).
• L’exemple espanyol es va estendre per altres llocs d’Europa: Nàpols, Portugal,
Grècia, …

22. • Al Regne de les Dos Sicílies i a Portugal els reis absoluts es van veure obligats a acceptar
una Constitució que limitava els seus poders.
• A Grècia les idees liberals van anar unides a les idees Nacionalistes (eixe territori estava
baix domini turc i volien independitzar-se alhora que instaurar un règim liberal) = de fet, el
1830 van aconseguir la seua independència.
• Davant estes revoltes, la Santa Aliança va actuar tal i com estava previst:
 en el Congrés deTroppau (1820) la Santa Aliança va donar permís a Àustria per
a que aplastara la revolta en els territoris italians.
 en el Congrés de Verona (1822) es va acordar la intervenció d’un exèrcit
francés (“Els Cent Mil Fills de Sant Lluís”) per tal de restaurar el poder absolut de Ferran
VII.
 L’exèrcit francés va entrar en Espanya el 1823 i va acabar amb el Trienni Liberal (Ferran VII
va reinstaurar l’absolutisme).

23. 4.2 LES REVOLUCIONS DE 1830

24. • Les revolucions de 1830 van tindre el seu origen en França.

25. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ:
 una crisi agrària: en la segona meitat de la dècada de 1820 es van produir una
sèrie de males collites (la gent passava fam).
 una crisi social: la burgesia va vorer reduïts els seus beneficis; els obrers van
perdre els seus llocs de treball.
 una crisi política: el nou rei (Carles x), des de l’arribada al tron el 1824,
va intentar reforçar l’absolutisme: va suprimir la llibertat de premsa, va disoldre la
cambra legislativa, va anul·lar la carta atorgada de 1814, ...

26. • Tot això va provocar el descontent de la població i l’esclat de la revolució el juliol de
1830.
• Carles X es va veure obligat a fugir del país.
• Mentre el poble parisenc (petita burgesia i obrers) lluitava al carrer contra l’exèrcit
proclamant la república, l’alta burgesia (conservadora) va pactar l’arribada d’un altre
rei: Lluís Felip d’Orleans.
• A canvi de ser nomenat rei, Lluís Felip d’Orleans havia de jurar una nova Constitució
que limitara el seu poder.
• El resultat va ser la instauració d’una monarquia constitucional en França.

27. • Dues van ser les conseqüències més importants d’esta revolució:
 el triomf del Liberalisme doctrinari front al liberalisme democràtic (a partir d’ací
la burgesia conservadora s’allunyarà cada vegada més del poble)
 l’acceptació de les potències europees d’una monarquia liberal (la Santa Aliança
no va actuar; la nova constitució francesa era molt moderada)
• Des de França, l’onada revolucionària es va estendre per Europa.

28. • A Bèlgica la revolució va triomfar (van intervindre tant les idees liberals com les idees
nacionalistes) = es va independitzar d’Holanda (recordar que en 1815 s’havia creat el Regne
dels Països Baixos amb Holanda i Bèlgica).
• En la resta d’Europa les revolucions van fracassar:
 la revolta de Polònia va ser sufocada per Rússia.
 les revoltes en els territoris italians van ser sufocats per Àustria.
 les revoltes en els territoris germànics van ser sufocats per Prússia.

29. • Després del període revolucionari de 1830, en Europa s’observaven dues zones ben
diferenciades:
 a l’Europa occidental havia avançat el Liberalisme: França, Bèlgica, Holanda,
Espanya tenien una constitució; Anglaterra ja era una monarquia parlamentària des de
finals segle XVII.
 a l’Europa oriental, Àustria, Prússia i Rússia eren monarquies absolutes que
reprimien durament les idees liberals en els seus territoris.

30. 4.3 LES REVOLUCIONS DE 1848

31. • També va tindre el seu origen a França.
• Causes de la revolució:
 una crisi agrària i industrial: entre 1845 i 1847 es van produir una sèrie de males
collites (la gent passava fam); això va provocar una forta crisi en els nous sectors industrials
(es van aturar les vendes)
 una crisi social: la burgesia, propietària de les indústries, va vorer reduïts els seus
beneficis; els obrers van perdre els seus llocs de treball.
 una crisi política: el regnat de Felip Lluís d’Orleans es va caracteritzar per ser cada
vegada més conservador, la qual cosa va provocar protestes (molts sectors de la societat
van començar a demanar reformes més democràtiques: sufragi universal masculí, llibertat
de premsa, dret a la vaga, …)

32. • La revolució de 1848 a frança es va desenvolupar en dos fases:
• En un primer moment, el 23 de febrer de 1848, es va produir una manifestació a
París contra el rei (l’alta burgesia i les masses populars unides).
• Es van alçar barricades i davant la passivitat de la guàrdia nacional, Lluís Felip
d’Orleans va fugir del país.
• Inmediatament es va instaurar en França la Segona República.
• En un principi conservadors i progressistes es van unir en un govern provisional, però
després de les eleccions d’abril (eleccions que van guanyar els conservadors), els
grups més progressites i democràtics van ser apartats.
• Davant un govern cada més conservador, en un segon moment les masses populars
es van tornar a sublevar (juny de 1848).
• Ara la resposta del govern (dominat per l’alta burgesia) va ser la repressió de les
protestes.

33. • Aquesta situació d’enfrontament va afavorir l’arribada al poder de Lluís Napoleó
Bonaparte (nét de napoleó): primer, va ser elegit president de la República; poc
després, el 2 de desembre de 1851, i davant la situació inestable del país, va donar un
colp d’estat, va instaurar un imperi autoritari, el Segon Imperi (1852-1870),
anomenant-se Napoleó III.

34. • La notícia de la proclamació d’una república a França va provocar un gran impacte
en tota Europa.
• Les revoltes intentant instaurar règims liberals o guiades per sentiments
nacionalistes es van multiplicar.

35. • Les reivindicacions democràtiques, l’elaboració de constitucions, una major participació
del poble, la independència,… van passar a ser les principals reivindicacions.
• Estes revoltes es van conéixer com “La Primavera dels Pobles”.
• La repressió va ser dura, però malgrat la sensació de fracàs de les revolucions de 1848, es
poden extraure tres conseqüències importants:
 Va triomfar definitivament el Liberalisme sobre l’absolutisme: la Restauració
s’havia acabat i a partir d’ara la discussió política seria entre establir un Liberalisme
doctrinari / conservador (defensat per la vella aristòcracia i l’alta burgesia) o establir un
Liberalisme democràtic (defensat per la baixa burgesia i les classes treballadores).
 Va desaparéixer definitivament a Europa (a excepció de Rússia) el sistema
feudal: la servitut.
 Va acabar de despertar els sentiments nacionalistes als territoris italians i
germànics que van portar al Regne de Piamont en Itàlia i a Prússia en Alemanya, a
dirigir uns procesos d’unificació territorial.

36. 5. LA UNIFICACIÓ ITALIANA

37. • Després del Congrés de Viena (1815) la Península italiana va quedar dividida en diversos
territoris independents:
 al nord, Piamont-Sardenya, Llombardia i Vèneto (estos dos últims baix
domini austríac
 al centre, els ducats de Parma, Módena i Toscana (també baix domini
austríac) i els Estats Pontificis
 al sud, el Regne de los Dos Sicílies

38. • Al llarg de la primera meitat del segle XIX la burgesia italiana, influïda per les idees
nacionalistes, va començar a actuar en la clandestinitat.
• En eixa mateixa època també va sorgir el Risorgimento: moviment cultural que va començar
a reivindicar la independència d’Àustria i la creació d’una Itàlia unida.
• Les revolucions de 1848 van acabar per posar de manifest la importància de les idees
nacionalistes en eixos territoris.
• En els anys següents, van aparéixer tres postures diferents sobre com dur a terme la
unificació d’eixos territoris:
 uns defensaven la creació d’una República democràtica.
 altres defensaven un Nacionalisme catòlic i la creació d’una confederació d’estats
italians dirigits pel Papa.
 una tercera postura defensava que la unificació italiana havia d’estar dirigida per un
estat liberal: era la postura defensada pel comte de Cavour.

39. • Finalment es va imposar la tercera postura i el Regne de Piamont-Sardenya es va
preparar per a ser l’estat que dirigiria la unificació italiana: el 1852 nomenava a
Cavour com primer ministre i el 1858 s’aliava amb França per enfrontar-se contra
Àustria.
• La unificació italiana es va realitzar en tres fases:
• En el procés van destacar dues batalles: Solferino (1859) i Sedan (1870).
1859 - 1861 1866 1870
LLOMBARDIA
PARMA
MÓDENA
TOSCANA
REGNE DE NÀPOLS
VÈNETO ESTATS PONTIFICIS
1961: REGNE UNIT D’ITÀLIA

40. 1ª) 1859-1861:
Piamont, ajudat per França es va enfrontar a Àustria i la va derrotar en la BATALLA DE
SOLFERINO (1859): Llombardia es va unir al Piamont.
Vist aquesta unió, els ducats van demanar la unió al Piamont.
El 1860 Garibaldi va enviar una expedició al Regne de Nàpols i la va conquerir i
aquest territori es va unir al Piamont.
Un nou Parlament va proclamar a Víctor Manuel II com a rei d’Itàlia: naixia el Regne
Unit d’Itàlia (1861) (va ser reconegut per les principals potències europees).
2ª) 1866:
Aprofitant la guerra entre Prússia i Àustria, el nou Regne italià es va aliar a Prússia.
Els italians van ser derrotats pels austríacs, però com la guerra va ser guanyada per
Prússia, Àustria va haver de reconèixer la cessió del Vèneto a Itàlia (1866).
3ª) 1870:
Quan el gran defensor dels Estats Pontificis (Napoleó III) va ser derrotat per Prússia
en la BATALLA DE SEDAN (1870), aquest territori va ser ocupat pel nou regne: els
Estats Pontificis van quedar integrats en la nova Itàlia i Roma es va proclamar com la
capital = LA UNIFICACIÓ HAVIA ACABAT.
Cal dir que el Papa (Pius IX) no va acceptar aquesta ocupació: es va iniciar un
conflicte que no es solucionaria fins el 1929 (Pacte del Laterà).

43. 6. LA UNIFICACIÓ ALEMANA

44. • Després del Congrés de Viena (1815) els territoris germànics van quedar dividits en una
confederació germànica formada per 39 Estats independents.
• Al llarg del segon terç del segle XIX van anar sentant-se les bases per a la unificació.
• El primer pas va ser la Zollverein o unió duanera (1834):
 va afavorir els intercanvis comercials entre la major part dels Estat germànics
 va crear un mercat unificat
 va afavorir l’expansió de la xarxa ferroviària, avaforint l’expansió econòmica de la
segona meitat del segleXIX
 va afavorir el sentiment d’unitat
 va reafirmar el poder de Prússia front al d’ Àustria

45. • A meitat de segle XIX dues eren les postures sobre la unificació:
 per una part els defensors de la Gran Alemanya (volien incloure a tot l’imperi
austríac)
 per l’altra part els defensors de la Xicoteta Alemanya (volien incloure sols les
regions germàniques de l’Imperi austríac)
• En el procés unificador destacarà la figura d’Otto Von Bismacrk.
• L’any 1862 va ser nomenat Canceller de Prússia
i des del principi la seua política es va dirigir a
l’engrandiment de Prússia (el seu interés no va
ser tant el crear una Alemanya unida com el
d’assegurar l’hegemonia de Prússia en eixa zona).

48. LA UNIFICACIÓ ALEMANA ES VA REALITZAR EN TRES FASES:
1ª) 1864-1865:
• Els ducats danesos de SCHLESWIG i HOLSTEIN (de majoria alemanya però baix domini
danés des del 1852) no van acceptar l’arribada del nou rei danés.
• Àustria i Prússia van declarar la guerra a Dinamarca per a passar a administrar eixos
ducats.
• Victòriar ràpida: Holstein va passar a ser administrat per Àustria i Schleswig per
Prússia (1865).
2ª) 1866:
• Prússia va envair Holstein=guerra contra Àustria.
• BATALLA DE SADOWA (1866): victòria de Prússia (Àustria queda apartada del procés
unificador).
• El 1867 es va crear la Confederació Alemanya del Nord (Prússia domina la zona).
3ª) 1870:
• Prússia li va declarar la guerra a França..
• BATALLA DE SEDAN (1866): victòria de Prússia: els Estats alemanys del sud, Alsàcia i
Lorena van passar a formar part de la nova Alemanya.

49. • El gener de 1871 es va proclamar el II reich (Imperi alemany) = dirigida pel kàisser
Guillem I, amb Bismarck com a Canceller i amb Prússia com el territori més
important dins de la nova Alemanya.