2. Índex
1.- Introducció: Dues revolucions que transformen el món
2.- Les revolucions liberals burgeses
2.1.- Liberalisme i Nacionalisme
2.2.- La Revolució Francesa
2.3.- L'època de Napoleó
2.4.- La Restauració i Les Revolucions Liberals (1815 –1848 )
2.5.- La Construcció dels Estats Nacionals
3.- La Revolució Industrial
3.1.- Un gran canvi econòmic: El Capitalisme.
3.2.- Un gran canvi social: Una Societat urbana i de Classes.
3. Dues gran revolucions inauguren el món contemporani trasbalsant
definitivament l’economia, la societat i la política de l’Antic Règim
LES REVOLUCIONS LIBERALS
( Destaca la Rev. Francesa)
1.- INTRODUCCIÓ:
Es van encarregar de destruir el model
Polític i Social vigent des de feia tres
segles.
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
(S’inicia Anglaterra mitjans del XVIII)
Transforma l’economia de l’Antic Regim
i també provoca la transformació de
l’organització social donant lloc a
l’aparició de la societat de classes
5. 2.- LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES
LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES: QUAN? ON? QUI? QUE?
De 1789 a 1848 a Europa, la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la
Il·lustració promou una sèrie de revolucions per desmantellar l’ordre polític i social de
l’Antic Regim i implantar un nou ordre polític i un nou ordre social.
Qui va participar a les revolucions?
La Burgesia, les classes populars urbanes I els camperols
Qui va dirigir les revolucions?
LA BURGESIA
Què van canviar?
El sistema polític: Van abolir l’absolutisme, i van
establir un nou sistema polític: El Liberalisme.
També modificaren l’organització social i van
establir la igualtat civil i la mobilitat social
Per aquest motiu es considera que les revolucions que es van produir entre 1789 i
1848 són REVOLUCIONS BURGESES i LIBERALS
6. Revolució
francesa
1789
Revolucions
1820
Revolucions
1830
Revolucions
1848
2.- LES REVOLUCIONS LIBERALS BURGESES
Altres
revolucions
burgeses
i liberals:
EUA (1776)
Amèrica del
Sud
(1808-26)
ON I QUAN ÉS VAN PRODUIR LES REV. LIBERALS BURGESES ?
7. 2.1.- LIBERALISME I NACIONALISME
EL LIBERALISME: UN NOU SISTEMA POLÍTIC
El liberalisme és un sistema polític en el que , a diferència de l’absolutisme el poder
no l'atorga la divinitat, sinó el poble o nació. És a dir, són els governats els que
mitjançant el vot designen els governants.
Al liberalisme les persones són
considerades ciutadans i no súbdits,
és a dir tenen drets i deures.
El liberalisme, és doncs, una nova
forma d’organització política de l’Estat
que s’elabora a partir de les idees dels
pensadors Il·lustrats del segle XVIII:
Rousseau: “ El contracte social”
Montesquieu: Divisió de poders
Loke: Igualtat Civil (mateixos drets )
Voltaire : Garantia de drets individuals
8. 2.1.- LIBERALISME I NACIONALISME
ELEMENTS QUE CONFIGUREN UN ESTAT LIBERAL
Una Constitució : Conjunt de normes o lleis fonamentals que resulten de l’acord o
pacte entre els ciutadans que formen una nació per tal de viure junts.
Tres poders separats :
1.- Poder legislatiu: S’encarrega de legislar, és a dir de fer o aprovar les lleis.
(Parlament o assemblea)
2.- Poder executiu: S’encarrega de fer complir les lleis aprovades pel poder
legislatiu. El formen el president i els ministres i disposen dels mitjans per poder
fer complir les lleis: Exèrcit, policia, hisenda, funcionaris ....
3.-Poder Judicial: Independent i separat dels altres dos. Format per jutges i fiscals
s’encarreguen de jutjar conforme a les lleis elaborades pel poder legislatiu
9. 2.1.- LIBERALISME I NACIONALISME
TENDENCIES DEL LIBERALISME
En el procés de creació i construcció de l’ESTAT LIBERAL, al llarg dels segles XIX
i XX és van donar dues grans tendències:
Liberalisme CONSERVADOR Liberalisme PROGRESSISTA
Drets polítics limitats: Sufragi
censatari (limitat als rics)
Drets polítics amplis: Sufragi
universal ( tots, rics i pobres )
Drets col·lectius com la llibertat
d’associació o de manifestació molt
restringits i acuradament regulats
Drets col·lectius com la llibertat
d’associació o de manifestació més
amplis, menor regulació,
Govern i lleis a favor de les classes
benestants de la societat (rics i
poderosos)
Govern i lleis a favor del conjunt de la
societat, no sols de les classes
benestants.
A nivell Econòmic, tots dos comparteixen la defensa del dret a la de la propietat
privada , el lliure mercat i la no intervenció de l’Estat en l’economia.
10. 2.1.- LIBERALISME I NACIONALISME
EL NACIONALISME POLÍTIC
Paral·lelament al liberalisme i estretament relacionat amb ell a Europa durant el
segle XIX es desenvolupa el NACIONALISME.
El NACIONALISME és un corrent de pensament que considera a la nació com
un conjunt d’individus que habiten en un territori que tenen en comú un
conjunt d’elements culturals, econòmics, històrics....
El NACIONALISME DEFENSA
El dret de les nacions decidir per elles mateixes
El dret de les nacions a crear un Estat propi
El NACIONALISME POT SER
UNIFICADOR: Alemanya i Italia
INDEPENDENTISTA: Grècia, Bèlgica, Irlanda,
Polònia, Hungria, ...
11. 2.1.- LIBERALISME I NACIONALISME
RELACIÓ ENTRE LIBERALISME I NACIONALISME
El Liberalisme i el Nacionalisme presenten una estreta relació:
En el sistema polític del Liberalisme qui tria els governants ? LA NACIÓ
I ... què és la nació ?
Un conjunt de persones
que habiten en un territori i
que tenen una mateixa
llengua, una mateixa
cultura, unes tradicions i
formes de vida, i una
història comuna i una
voluntat de viure junts i
decidir ells mateixos sobre
el seu futur.
I ... què és el nacionalisme ?
El desig o la voluntat del
poble que forma una nació
de tenir estat propi
independent i de triar el seu
propi govern.
Hi ha alguna relació entre el
Liberalisme i el nacionalisme
? Quina ?
El liberalisme es un sistema
polític en el que la nació tria
per mitja del vot els
governants (el parlament)
Liberalisme i nació són doncs, dos conceptes relacionats
12. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 – 1799)
La Revolució Francesa és la primera revolució que és produeix i té una gran
importància per ser la primera dins de tota una Europa Absolutista i perquè en molts
aspectes servirà de model per les revolucions posteriors.
França, a més a més havia
estat durant el segle XVIII
una de les monarquies
absolutes més poderoses de
tota Europa.
En el moment que és
produeix la revolució a
França regne Lluís XVI, net
de Lluís XIV, el rei Sol. Que
s’havia casat amb Maria
Atonieta filla dels reis
d'Àustria.
2.2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
13. 2.2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
RESUM DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 )
1780-1789 Crisis Econòmica: males collites (fam) / Bancarrota de l’Estat
Maig 1789 Convocatòria i reunió dels Estats Generals
Juny 1789 El rei tanca els Estat Generals / Jurament “Sala de la pilota”
Juliol
1789
El rei crida l’exèrcit a Versalles
Les classes popular intervenen en la Revolució (Assalt a la
Bastilla / La Gran Por )
LA REVOLUCIÓ
TRIOMFA
14. 2.2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
L’ASSEMBLEA NACIONAL: GRUPS POLÍTICS
Amb tot el poble revolucionat tant a Paris (Bastilla) com al camp (Gran Por) al rei no li
queda més remei que tornar a obrir els Estat Generals, però ara ja convertits en
Assemblea Nacional (representants de la nació, no dels estaments. Vot per persona)
A l’assemblea es podien diferenciar tres grups polítics:
REIALISTES
El formaven la majoria dels Nobles i Clergues. Eren
absolutistes i volien tornar a l’Antic Regim.
Manifestament antirevolucionaris.
GIRONDINS
El formaven la burgesia conservadora . Volien establir el
liberalisme per mitjà d’un pacte amb el rei i els privilegiats,
deixant de banda a les classes populars urbanes i els
camperols. Partidaris del sufragi censatari.
JACOBINS
El formaven la burgesia progressista . Volien establir el
liberalisme democràtic. Consideren que la revolució també
ha de beneficiar a les Classes populars urbanes i als
Camperols. Partidaris del sufragi universal masculí
A partir d’aquí, durant els 10 anys que durarà la Revolució (1789 - 1799) aquesta
passarà per tres etapes
15. RESUM DE LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA ( 1789 – 1799 )
A) Monarquia Constitucional
(1789-1792)
B) República Democràtica
(1793-1794)
C) República Burgesa
(1795-1799)
Domini de la burgesia conservadora,
volia arribar a un acord amb el rei i
els privilegiats per abolir l’Antic
Regim i imposar el liberalisme
Domini de la burgesia radical i les
classes populars, volen una
transformació més profunda de la
societat: Més democràtica i solidaria
Retorno al poder de la burgesia
conservadora. Supressió dels
avenços socials de la República
Democràtica
De totes maneres ...
Amb la Revolució França ha passat de l’Antic Règim al Liberalisme
VIDEOS
2.2.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789 -1799)
16. 2.3.- L’ÈPOCA DE NAPOLEÓ (1799 -1815)
El 1799 Napoleó pren el poder i posa fi a la Revolució Francesa.
Napoleó va governar França de 1799 a 1815 i al seu govern podem diferenciar dues
etapes:
A) EL CONSOLAT (1799-1804)
Durant aquest període posa pau a l’interior del país.
Reprimeix als jacobins i posa fi a les protestes populars .
Tranquil·litza als
reialistes
Llei del retorn dels emigrats
Restableix el culte catòlic
B) L’IMPERI NAPOLEONIC (1804-1815)
Per evitar que les monarquies absolutistes europees
tornin a posar en perill el liberalisme aconseguit a
França, Napoleó inicia la conquesta d’Europa formant
un gran imperi.
El 2 de desembre de 1804 es proclama emperador a la catedral de Notre-Dame de Paris.
17. L’IMPERI NAPOLEÒNIC 1812 ( Màxima extensió )
França 1812
Territoris
dominats
Enemics de
França el 1812
Expansióde
Napoleó
2.3.- L’ÈPOCA DE NAPOLEÓ (1799 -1815)
18. L’ENFONSAMENT DE L’IMPERI NAPOLEÒNIC
França 1812
Enemics de
França el 1812
Derrotes de Napoleó
després del 1812
2.3.- L’ÈPOCA DE NAPOLEÓ (1799 -1815)
19. 2.3.- L’ÈPOCA DE NAPOLEÓ (1799 -1815)
El 1815, Napoleó és derrotat pels exèrcits anglès, rus, austríac i prussià a la batalla
de Waterloo
Derrotat
Napoleó
A Europa es tornen a restablir les monarquies
l’absolutisme i els privilegis
A EUROPA ES PRODUEIX EL RETORN A L’ANTIC RÈGIM
20. 2.4.- LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)
Després de la Derrota de Napoleó a Europa s’inicia un període conegut com la
Restauració, un període durant el qual les monarquies europees pretenen tornar a
l’Antic Regim com si la Revolució Francesa s’hagués produït.
Metternich
LA RESTAURACIÓ (1815 – 1848 )
Per aconseguir aquest objectiu les potències vencedores de Napoleó (Àustria,
Prussia, Rússia i la Gran Bretanya) és reuneixen a Viena al 1815 sota la direcció del
canceller austríac Metternich donant lloc a l’anomenat Congres de Viena.
CONGRÈS DE VIENA (1815)
21. 2.4.- LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)
EL CONGRÉS DE VIENA ( 1815 )
Reunits a Viena les potències vencedores de Napoleó acorden:
Defensar l’absolutisme
Restablir les monarquies en els seus trons
(legitimisme)
Impedir que sorgeixen nous
moviments revolucionaris
Creació de la Santa Alianza, Un exèrcit per
intervenir en qualsevol país que es doni un
moviment revolucionari liberal.
22. Però ....
2.4.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)
A Europa la majoria de població, i especialment la burgesia, ja no volen tornar al
absolutisme i volen vol mantenir els principis del liberalisme: Igualtat davant la llei,
mobilitat social, sobirania nacional...
A més a més, a molts pobles europeus, la invasió napoleònica ha despertat els
sentiments nacionalistes, i molts pobles europeus volen el seu estat independent i
poder governar-se ells mateixos.
Per tant ....
A tota Europa els partidaris del liberalisme i els nacionalistes s’uneixen i inicien un
conjunt de revolucions per derrotat a la Restauració i tornar a implantar el
liberalisme.
Així doncs a partir de 1920 es donaren un conjunt de revolucions, que tot i en un
principi, moltes són reprimides per l’exèrcit de la Santa Aliança, mica en mica
aniran guanyant terreny fins derrotat a la Restauració al 1948.
Aquestes revolucions contra la Restauració i en favor del liberalisme, conegudes
com les revolucions liberals burgeses es donaren en tres onades: 1920, 1930 i 1948.
23. REVOLUCIONS 1820
Primeres
revolucions
contra la
restauració.
Pronunciaments
militars, poc
suport popular
Són derrotades
per la Santa
Aliança.
Sols triomfa a
Grècia què
aconsegueix
independitzar-se
de l’Imperi Turc.
2.4.- LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)
24. 2.4.- LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)
Van tenir una repercussió i una extensió més grans.
REVOLUCIONS 1830
- Les revolucions s’inicien a França i d’aquí a
altres països (Bèlgica, Anglaterra, Espanya..)
- Amb aquestes revolucions Europa queda dividida en dos blocs polítics: Europa
Occidental liberal i Europa Oriental absolutista
25. 2.4.- LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)
Van tenir una repercussió i una extensió més grans.
REVOLUCIONS 1830
- Les revolucions s’inicien a França i d’aquí a
altres països (Bèlgica, Anglaterra, Espanya..)
- Amb aquestes revolucions Europa queda dividida en dos blocs polítics: Europa
Occidental liberal i Europa Oriental absolutista
26. 2.4.- LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)
REVOLUCIONS 1830
Europa dividida en dos
blocs polítics:
- Europa occidental
LIBERAL
- Europa Oriental
ABSOLUTISTA
Independència de Bèlgica
27. 2.4.- LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)
Moviment revolucionari, molt més extens. Es dona per tota Europa amb la intervenció
de les classes populars a favor del Liberalisme.
Derrota definitiva de la restauració: El
Liberalisme s’implanta a tota Europa
excepte Rússia. (on continua l’absolutisme)
REVOLUCIONS 1848
Però... La participació de les classes
populars en aquestes evolucions no serà
sols per a reivindicar el liberalisme i el
nacionalisme ...
Els obrers participen a la lluita per
aconseguir també la igualtat social i el
sufragi Universal.
1848 és l’any en Karl Marx i F. Engels
publiquen “ El Manifest Comunista”
Un escrit on criden la unió de tots els proletaris del món per acabar amb les classes
socials i la propietat privada dels mitjans de producció.
En 1848 es va iniciar, doncs, la lluita de les classes populars per millorar les seva
condició social.
28. 2.5- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS (
LA FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS
Al 848 s'inicia també l’anomenada “la Primavera dels Pobles”, nom amb el que es
coneix el desig de molts pobles d’Europa de formar un Estat propi i independent.
El triomf a molts
indrets d’Europa del
liberalisme va anar
acompanyat de la
formació d’ Estats
nació, per fer
coincidir les fronteres
dels estats amb les
de les nacions.
Així, al llarg segle XIX
van néixer molts dels
estats importants que
actualment formen
Europa.
29. 2.5- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS
D’entre el molts pobles que aconseguiren formar una nació independent durant el segle
XIX destaquen dos: Itàlia (1870 ) i Alemanya (1871)
ITALIA (1870)
Italians i Alemanys són un clar exemple de
nacionalisme unificador.
Italians i Alemanys eren dos pobles que
durant l’Antic Règim havien estat repartits en
diferents territoris, i que al segle xix després
d’un llarg procés, aconsegueixen format un
Estat propi i independent
ALEMANYA (1871)
La unificació i formació d’aquestes nacions
van tenir característiques comunes:
1- La unificació va ser dirigida pel territori
més desenvolupat: Piemont (Itàlia) i
Prussià (Alemanya)
2- Les unificacions es van aconseguir
després d’anys de conflictes armats.
3- La burgesia va ser la classe dirigent
dels nous estats instaurà un liberalisme
conservador (sufragi censatari)
30. 2.5- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS
LA FORMACIÓ DELS ESTATS NACIONALS ( EXERCICI )
EUROPA 1812 EUROPA 1914
1.- Quines diferències observes entre aquests dos mapes ? Quins pobles han aconseguit
format una nació durant aquest segle ?
2.- Sabries dir algun poble actual que al 1914 encara no hagués aconseguir tenir una
nació pròpia ? Quins ?
31.
32. DEFINICIÓ
La Revolució Industrial és el conjunt de transformacions econòmiques, basades en
l’aplicació de la màquina a la producció, que va permetre produir molta més quantitat
de productes i en menys temps.
El procés es va iniciar a la Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII i s’estengué
posteriorment per l'Europa continental, EUA i Japó al llarg del segle XIX.
Aquets procés comporta el pas:
SOCIETAT AGRARIA I RURAL
SOCIETAT INDUSTRIAL I
URBANA
3.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
33. 3.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC I SOCIAL
Com era l’economia i societat de
l’Antic Règim? Segle XVIII
Una economia de base agrícola
80% de la població treballava a
l’agricultura
Una societat rural
80% de la població vivía en pobles
Una economia estancada
la producció creixia poc
Com és l’economia i societat de
finals del Segle XIX?
Una economia de base industrial
En que la major part de la població
treballa a la indústria
Una societat urbana: La majoria de
la població viu en ciutats
Una economia amb creixement
La producció total creix any rere any
La Revolució Industrial no es va limitar a canviar el sistema econòmic, sinó que va
transformar la societat i també va trasbalsar les idees i els comportaments de las
persones.
34. 3.1.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
EL CAPITALISME: UN NOU SISTEMA DE PRODUCCIÓ
EL CAPITALISME Nou sistema de producció que és caracteritza per:
Els instruments de producció (la terra, les fàbriques, la maquinària) i el que s’hi
produeix són de propietat privada. (una minoria de la població: La burgesia)
La força de treball necessària per produir es ven a canvi d’un salari.
(La majoria de la població són assalariats que venen la seva força de treball)
Sistema basat en La iniciativa lliure i la lliure competència i amb l’objectiu
d’obtenir el màxim benefici individual (reduir costos i augmentar beneficis).
Sistema amb Crisis Cícliques de Sobreproducció per desequilibris entre l’oferta i
la demanda. (és produeix més del que es pot consumir)
TANCAMENT DE FÀBRIQUES
ATUR
35. COMPARATIVA DE SISTEMES ECONÒMICS
Nou sistema econòmic: El Capitalisme
Urbà i industrial
Fonamentat en la propietat privada dels mitjans de
producció. (lliure producció, lliure venta)
-Iniciativa lliure
-Recerca del màxim benefici
-Lliure competència, lliure mercat
Basat en el
liberalisme
econòmic:
Desenvolupament tecnològic continu.
Constantment desenvoluparà noves
tecnologies, com a resultat de la competència
per dominar el mercat. (Produir més, millor i
amb menys costos)
Antic Règim Econòmic
Rural i agrícola
Propietat vinculada
Control econòmic
(gremis)
Nul·la modernització
tecnològica
3.1.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
36. 3.1.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
EL LIBERALISME ECONÒMIC
Nova doctrina econòmica que apareix a Anglaterra finals del segle XVIII. La qual
serà la base teòrica sobre la que es desenvolupa un nou sistema econòmic del
capitalisme.
EL LIBERALISME ECONÒMIC: lliure producció, lliure preu,
lliure venta, lliure mercat.
Adam Smith
Autor i defensor d’aquesta nova doctrina escriu al 1776,
“Assaig sobre la naturalesa i les causes de la riquesa
de les nacions” on exposa els principis
-L’interès personal és el motor de qualsevol activitat econòmica
-L’objectiu de l’individuo és aconseguir el màxim benefici
-L’Estat no ha d’intervenir en l’economia, el mercat ha de ser lliure
-L’economia s’autorregula per la Llei de l’Oferta i la Demanda
37. RESUM:
3.1.- LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL UN GRAN CANVI ECONÒMIC
CARACTERÍSTIQUES DEL NOU SISTEMA ECONÒMIC: EL CAPITALISME
Urbà i industrial
Creixent importància del capital (màquines, fàbriques, diners)
Continuu desenvolupament tecnològic.
Fonamentat en la propietat privada
Basat en el liberalisme econòmic:
Supera les crisis de manca de productes de l’Antic Règim,
però patirà unes noves crisis: la sobreproducció.
Tots aquests canvis donen lloc a una nova societat: La societat Industrial
UNA SOCIETAT URBANA I DE CLASSES
38. 3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
La Revolució Industrial no sols va canviar el Sistema Econòmic, sinó que
també va transformar les maneres de viure, i d’organitzar-se dels essers
humans donant lloc a l’aparició d’una nova societat:
La Societat industrial
Societat urbana Societat de classes
Una societat on la majoria de les
persones viuran a les ciutats.
La societat urbana sorgeix de
l’emigració de la població del camp
cap a les ciutats en busca de feina
en les noves fàbriques que es
creen a les ciutats.
La societat s’organitza en dos
grups socials:
-Burgesia: Propietaris de les
industries (mitjans de roducció)
- Proletariat: Força de treball
(sense propietats)
39. La Societat urbana
3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
Les ciutats creixen molt ràpidament, s’amplien les seves funcións de centre
administratiu i comercial, convertint-se també en grans centres de producció,
intercanvi i distribució de la nova producció industrial.
40. La Societat urbana
3.- CONSEQUÈNCIES SOCIALS DE LA REV. INDUSTRIAL
Les ciutats seran el lloc on conviuran els nous grups socials: la burgesia i el
proletariat, amb condicions de vida i de treball molt diferents.
BURGESIA PROLETARIAT
41. 3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
Les ciutats creixeren molt ràpidament i seran objecte de grans remodelacions
Diferenciant clarament els barris de la burgesia dels barris del proletariat.
42. 3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
UNA NOVA ORGANITZACIÓ SOCIAL: LA SOCIETAT DE CLASSES
Burgesia Propietaris de les empreses industrials, comercials
i financeres
Proletariat Força de treball industrial i agraria, treballen a
canvi d’un jornal o salari.
IGUALTAT CIVIL – DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES
43. LA BURGESIA
3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
Grup dominant en la societat Industrial.
Propietaris dels Mitjans de Producció (Fàbriques...)
Monopolitzen el poder polític (Estat Liberal Burges)
Gaudeixen de bones condicions de vida i de treball
Exploten al proletariat
Tenen clara conciencia de classe. És
consideren superiors als proletaris.
- Bones condicions de vida
(alimentació, roba ...)
- Habitatges de Luxe, barris
amb avingudes i enllumenat
- Bona formació cultural:
gaudeixen de les arts la
música i la literatura
- Esperança de vida per sobre
de la mitjana: Assistència
mèdica i sanitaria.
- Propietaris dels seus negocis.
- Obtenen alts beneficis
- Les dones no treballen i els nens
reben educació i formació.
45. 3.2.- LA REV. INDUSTRIAL UN GRAN CANVI SOCIAL
Treballador que només és propietari de la seva
Capacitat de treballar.
Pateixen dures condicions de vida i de treball
Explotació
ELS PROLETARIS
- Males condicions de vida
(alimentació, roba ...)
- Habitatges precaris, barris
degradats
- Analfabetisme (la majoria no te
estudis)
- Treball infantil
-Mortalitat alta (sense seguretat
social)
-Sous molt baixos.
-Llargues jornades laborals
-Males condicions de treball.
(Nul·la legislació laboral)
- Dones i nens també treballen amb
més baixos
48. TRIONF DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Nou Sistema Econòmic ----> Capitalisme
Nova Societat ----> Societat Urbana
----> Societat De Classes
CONCLUSIONS
Paral·lelament les anomenades revolucions burgeses generen una
nova organització política: L’ESTAT LIBERAL BURGES
Tot això configura una nova realitat: EL MÓN CONTEMPRANI
BURGESIA: Ostenta el poder polític i
Propietària dels Mitjans de Producció.
PROLETARIAT: Força de treball
treballaven a canvi d’un jornal o salari
49. PER SABER-NE MÉS
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- Les Revolucions Liberals Burgeses (català)
2.- Les Revolucions Liberals Burgeses (castellà)
3.- La Revolució Industrial (català)
4.- La Revolució Industrial (castellà)
VIDEOS