2. 4.1 Les lleis fonamentals
L’establiment de les noves lleis va ser molt llarg -> va
començar en plena Guerra Civil i es va acabar l’any 1966
amb la promulgació de la Llei orgànica de l’Estat.
Franco era el cap d’Estat, el cap del partit únic FET y de
las JONS i el Generalíssim dels tres exèrcits. Es
concentrava en ell tot el poder. Fuero del Trabajo...
Després de la derrota d’Alemanya, va haver de fer unes
noves lleis per congraciar-se amb els aliats. Va instaurar
el Fuero de los Españoles, que pretenia aparentar que els
ciutadans gaudien de llibertats polítiques. Llei de
referèndum nacional...
3. Més tard es va fer la Llei de successió i Franco va designar
que el seu successor “a títol de rei”. Aquesta llei creava
també dos nous òrgans, el Consell de Regència i el
Consell del Regne, designats pel Caudillo.
I també la Llei de “Principios del Movimiento Nacional”,
que instituïa el Movimiento Nacional com a partit únic, i
que tots els alts carrecs militars i civils eran considerats
membres del Movimiento.
4. 4.2 La democràcia orgànica
Per a construir un nou Estat es van inspirar en l’Estat
corporativista italià, que organitzava la participació
popular en tres unitats: La família, el municipi i el
sindicat, que eren considerats superiors als partits
polítics. Aquest sistema a Espanya va ser nomenat
democràcia orgànica (en contraposició a la democràcia
representativa).
La llei constitutiva de les Corts definia que les Corts
és un “organ superior de participació del poble espanyol
en les tasques de l’Estat”. Els seus representants
s'anomenaven procuradors, i eren designats pel poder.
Entre ells hi havia els ministres, els membres del Consejo
Nacional del Movimiento i de l’organització sindical, els
acaldes de les ciutats grans, els rectors de les universitats
i els representants de les jerarquies eclesiàstiques.
5. Les Corts eren només un òrgan de col·laboració amb el
cap d’Estat, perquè Franco controlava el poder legislatiu i
tenia dret a vetar les lleis.
Els governadors civils de les províncies eren els caps
provincials del Movimiento. A cada província es va
instituir també un governador militar com a prova de la
dualitat del poder franquista.
Es van restaurar les capitanies generals que havien estat
suprimides durant la República.
Els alcades també eren caps locals del Movimiento, eren
elegits directament pel governador civil.
Un altre poder de l'Estat eren els sindicats verticals.
L’Estat dictava les condicions laborals, sense cap
possibilitat de negociació col·lectiva ni de fer vaga.
